???M??s despiertos que nadie??? : mis maestros de literatura espa??ola en California y Harvard

Resumen basado en el de la publicaci??n

La formaci??n del profesorado universitario en competencias lifelong learning a partir de las demandas de empleadores y egresados

Resumen basado en el de la publicaci??n

??C??mo logro que mis alumnos conversen con espontaneidad en espa??ol en un contexto no hispanohablante?

T??tulo del congreso: "??Qu?? necesitamos en el aula de ELE? : reflexiones en torno a la teor??a y la pr??ctica"

Alfons Miàs, catalanista i col·laboracionista

Article sobre l' escriptor i activista cultural Alfons Miàs

Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

Sugerencia de nuevos elementos curriculares que ayuden a optimizar la enseñanza del idioma inglés en el ciclo básico del Colegio Nacional Nocturno "Federico González Suárez de Quito"

A partir de mi experiencia laboral en calidad de docente del Colegio Nacional Nocturno “Federico González Suárez” de la ciudad de Quito, por varios años, siento la necesidad de aportar con una investigación que identifique la problemática por la cual los estudiantes están impedidos de aprender adecuadamente el idioma Inglés. Intento ubicar los aspectos metodológicos y las características didácticas que impiden el correcto aprendizaje del idioma, así como también la actitud de los educandos y la de los educadores. Mi ferviente deseo es contribuir eficazmente a mejorar la calidad de la educación en el establecimiento, a través del manejo y uso básico de la lengua extranjera, como una herramienta que en algún momento les sea de utilidad a los educandos, para insertarse en el mundo laboral y puedan mejorar su calidad de vida. La globalización, situación socio económico mundial, en la cual nuestro país también se encuentra inmerso, exige que los nuevos profesionales, cuenten al menos con una lenga adicional que les permita ser competitivos, tener la posibilidad de movilizarse y adaptarse a otros medio sociales, económicos y culturales. La migración fenómeno que ha afectado a todos los sectores sociales, y en especial a los más pobres y desprotegidos, puede convertirse en una realidad para los estudiantes de este colegio, y es altamente positivo si ellos cuentan con algún conocimiento del inglés, espero que mis estudiantes se sumerjan en un nuevo escenario lleno de expectativas para mejorar su vida.

Las implicaciones de la denuncia: Administración de justicia y subjetividad. Investigación realizada en las Comisarías de la Mujer y la Familia del Distrito Metropolitano de Quito 2007-2010

Esta investigación realizada en las Comisarías de la Mujer y la Familia del Distrito Metropolitano de Quito entre 2007 y 2010, busca, mediante una metodología cualitativa y clínica, acercarnos a las implicaciones que se hallan en juego para la subjetividad de quienes deciden denunciar una situación de violencia intrafamiliar. Primeramente, este estudio plantea el contexto de producción de la Ley 103 o Ley contra la Violencia a la Mujer y la Familia, enuncia su contenido y proporciona una reflexión en torno a las dificultades halladas tanto para su aprobación como en su aplicación. Además, considera a las comisarías como un aparato ideológico del Estado en el cual tiene lugar una batalla que revela, a la vez, una disputa por las representaciones de género y unas prácticas revictimizantes que pondrían en peligro la posibilidad de un cambio de posición subjetiva de las usuarias. Se plantea la denuncia como un acto de habla performativo, productor de subjetividad, que, de ser afortunado, altera la posición de quien denuncia permitiendo el pasaje de víctima a denunciante; y que, en su posibilidad de infortunio, fija o sedimenta la posición de víctima de quien denuncia. El pedido masivo de boletas de auxilio ha sido pensado desde la perspectiva de la acción performativa y su eficacia simbólica. La investigación presenta de modo detallado el relato de una denunciante y muestra cómo a partir de él es posible establecer relaciones con datos estadísticos y con algunos de los motivos que propulsan el acto de denuncia de las demás usuarias entrevistadas. El relato muestra una necesidad de redefinir o ampliar los criterios acerca de la violencia y su tratamiento; además, evidencia una relación de continuidad entre los motivos explícitos de las denuncias y sus trasfondos menos explícitos, relación que recrea la del sujeto con el lenguaje y cuestiona la dicotomía individuo-sociedad. Esta investigación fue posible gracias a la colaboración de la Universidad Andina Simón Bolívar (UASB) que, al conferirme una beca de estudios, abrió el espacio y tiempo para mi participación en la Maestría. Así como al apoyo de un sinnúmero de personas y algunas instituciones entre las que no puedo dejar de nombrar: Los compañeros del equipo de atención de Violencia Intrafamiliar (VIF) del Centro de Apoyo Integral Tres Manuelas (2002-2005): Anita, Germán, Luz María, Milagros, Mónica, Nelly, Norma, Janeth, Juan Pablo, Janeth, Judith, Paty, Sandra, Silvia, Sonia, Yolanda y Wilman. Los profesores de la Maestría en Estudios de la Cultura de la UASB (2006-2007): Xavier Andrade, Guillermo Bustos, Roque Espinosa, Roberto Follari, Alejandro Moreano, Patricio Noboa, Alicia Ortega, Raúl Serrano, Rosmarie Terán, Edgar Vega, Catherine Walsh; y Fernando Balseca y Hernán Reyes quienes gentilmente leyeron parte de los borradores de este documento e hicieron valiosas sugerencias. La tutoría paciente y precisa de Judith Salgado. Los compañeros: Alejandra, Carla, Christian, Cielo, Elsy, Juan José, María, María Fernanda, María Dolores, Mary, Nadia, Natalia, Omar, Rafael, Raúl, Xenia. Y los compañeros del Centro de Protección de Derechos Norte. Mis familiares, amigos y compañeros, siempre incondicionales. Especialmente Lucho Vaca y Juan Fernando, por sus ayudas puntuales. Las personas que generosamente colaboraron con sus relatos para las entrevistas. Las autoridades de la Dirección Nacional de Género (DINAGE), y del Observatorio de Seguridad Ciudadana especialmente el ingeniero Juan Martínez. Las denunciantes, quienes a través de su acto dicen más de lo que solemos alcanzar a escuchar.

La construcción social del miedo en Sucumbíos

El presente trabajo es un primer acercamiento a la comunidad de Sucumbíos y la nueva realidad que ahora se presenta en la actual coyuntura política, económica y social. Esta provincia, abandonada desde hace décadas por los gobiernos de turno, es la mayor fuente de extracción petrolera, lo que ha causado problemas de contaminación y episodios de abusos en contra de la población civil. Su limite con uno de los sectores más conflictivos de Colombia, en donde operan varios grupos armados, ha provocado también ambiente de tensión e inseguridad. El Plan Colombia, implementado desde 1999, ha tenido como consecuencia la hostilidad hacia los grupos colombianos y muchas veces la persecución y represión, por parte de las autoridades, hacia comunidades ecuatorianas. Cuando la violencia se incrementa, la represión es una amenaza, y la muerte se vuelve cotidiana, la población vive la ruptura de las relaciones sociales. El miedo, un sentimiento que paraliza al ser humano y rompe la solidaridad a cambio de la sobreviviencia, determina que las decisiones o acciones, las formas de comunicarse e inclusive los mismos afectos se trastoquen creando nuevas ciudadanías del miedo, sujetas a él, por el determinadas. La intención de este trabajo es descubrir, a través de la palabra de la gente que ha aprendido a vivir con miedo, desde dónde se ha creado un nuevo tejido social. Leer la ciudad como un texto nacido con la palabra de la gente que la crea y recrea todos los días. Probablemente, a través de su testimonio encontrar la forma de conjurar ese miedo. A mí, por el miedo que me cuesta A mis mujeres, la Mariana, la Alison, la Paula, la Lalita, por el miedo conjurado

La descentralización del Estado ecuatoriano en tiempos de una nueva Constitución

Me he permitido realizar el presente trabajo, por considerarlo un tema de vieja preocupación, como lo indico más adelante, en estos últimos tiempos se ha expedido la nueva normativa legal que recoge algunas de las propuestas de diversos sectores, en torno a la descentralización integral del Estado Ecuatoriano en el campo administrativo, político - funcional, territorial, financiero y legal, siendo esto, mérito suficiente para haberlo estudiado en el marco del Derecho Constitucional y respaldado del extenso material bibliográfico, constante en la página pertinente. El propósito, conocer si las disposiciones constitucionales y legales vigentes cumplen con los cometidos del Estado Ecuatoriano, entendiéndose a la descentralización del Estado, como un proceso integral, que entraña de modo general la reorganización y configuración de un nuevo Estado que persigue el Sumak Kawsay. Previamente, veremos el origen y la evolución del Estado como tal, su doctrina, la diversidad en cuanto a tipología, población, territorio, etc., su naturaleza, justificación y sus fines; trataremos el concepto de descentralización y su rol en el campo administrativo, político y fiscal. En los capítulos subsiguientes, consideré un deber, retroceder el tiempo para darnos cuenta de cómo evolucionó el Estado Ecuatoriano y como va involucrándose el término medular de esta investigación, que es, “descentralización”, como va tomando la importancia en la vida y desarrollo del país, hasta los días actuales. Y, a manera de colofón, emito mis conclusiones sobre el tema y las recomendaciones al respecto, confiando que las autoridades correspondientes tengan una visión clara y equitativa que permita potenciar nuestros recursos, descentralizar, siempre y cuando sea, para hacer del Ecuador una nación diversa, intercultural y plurinacional; pero rica y solidaria, evitando la desintegración nacional.

Fiesta popular y sujetos migrantes: relectura sobre la fiesta del Pase del Niño Viajero

El Pase del Niño Viajero es una fiesta popular de gran importancia en la ciudad de Cuenca, su poder aglutinador la convierte en una celebración multitudinaria a la que asisten miles de cuencanos y azuayos. Esta fiesta procesional tiene lugar cada 24 de diciembre. Se remonta a 1961, cuando el vicario de la arquidiócesis de Cuenca, monseñor Miguel Cordero, llevó la imagen del niño a recorrer Roma y Tierra Santa. Mi relación con este tema tiene origen en una identificación personal con Cuenca, mi ciudad natal. El colorido y vistosidad de la fiesta del Pase del Niño Viajero y sobre todo la devoción con la que mis padres y amigos cercanos participaban aún están presentes en mi memoria. No podemos negar las transformaciones que la modernidad ha provocado sobre la fiesta. Para muchos cuencanos, el Pase del Niño Viajero ha ido perdiendo su esencia: lo ven aparecer cada Navidad con otros rostros, personajes, música, etc. Ya no son únicamente los sectores dominantes quienes participan pues esta manifestación atrajo también a los sectores campesinos, y los migrantes y sus familias empezaron a apropiarse de su significado. La cultura es un escenario de luchas de sentido y la fiesta del Pase del Niño Viajero es un espacio privilegiado donde se expresan muy bien las relaciones de poder que existen entre los participantes. En él, los grupos sociales dominantes han tratado de legitimar sus pretensiones hegemónicas. Así pues, en un primer momento de mi investigación, localizaré a la fiesta, haré un abordaje histórico y etnográfico de la manifestación y su relación con la religiosidad y cultura popular; en un segundo momento, reflexionaré sobre la participación del migrante en la fiesta a través del estudio de los antecedentes del fenómeno migratorio en Azuay. Para finalizar, haré un análisis de las disputas generadas en el campo de lo simbólico: analizaré a la fiesta no sólo como el escenario donde se tejen relaciones de reciprocidad y redistribución, sino como un escenario de conflictos con gran cantidad de actores, momentos y formas. Específicamente, estudio cómo la fiesta entendida como tiempo sagrado, es vivida por el migrante azuayo ―actor subalternado por diversos poderes constituidos por los procesos de dominación― que en este espacio alza su voz y se viste de color.

Glacial-interglacial temperature change in the tropical West Pacific: a comparison of stalagmite-based paleo-thermometers

In the tropics, geochemical records from stalagmites have so far mainly been used to qualitatively reconstruct changes in precipitation, but several new methods to reconstruct past temperatures from stalagmite material have emerged recently: i) liquid–vapor homogenization of fluid inclusion water ii) noble gas concentrations in fluid inclusion water, iii) the partitioning of oxygen isotopes between fluid inclusion water and calcite, and iv) the abundance of the 13C18O16O (‘clumped’) isotopologue in calcite. We present, for the first time, a direct comparison of these four paleo-thermometers by applying them to a fossil stalagmite covering nearly two glacial–interglacial cycles (Marine Isotope Stages (MIS) 12–9) and to two modern stalagmites, all from northern Borneo. The temperature estimates from the different methods agree in most cases within errors for both the old and recent samples; reconstructed formation temperatures of the recent samples match within 2-sigma errors with measured cave temperatures. However, slight but systematic deviations are observed between noble gas and liquid–vapor homogenization temperatures. Whereas the temperature sensitivity of fluid inclusion δ18O and clumped isotopes is currently debated, we find that the calibration of Tremaine et al. (2011) for fluid inclusion δ18O and a synthetic calcite-based clumped isotope calibration (Ziegler et al., in prep.) yield temperature estimates consistent with the other methods. All methods (with the potential exception of clumped isotopes) show excellent agreement on the amplitude of glacial–interglacial temperature change, indicating temperature shifts of 4–5 °C. This amplitude is similar to the amplitude of Mg/Ca-based regional sea surface temperature records, when correcting for sea level driven changes in cave elevation. Our reconstruction of tropical temperature evolution over the time period from 440 to 320 thousand years ago (ka) adds support to the view that climate sensitivity to varying greenhouse forcing is substantial also in the deep tropics.

Egenskaper att beakta vid val av rapportverktyg inom Business Intelligence : En jämförelse av tre rapportverktyg

Denna rapport behandlar vilka egenskaper som är viktiga att ta hänsyn till vid val av rapportverktyg inom området Business Intelligence. Begreppet BI är relativt omfattande och syftar till färdigheter, teknologier, applikationer och metoder av systematisk och vetenskaplig art som en organisation använder för att bättre förstå sin verksamhet, sin omgivning och omvärld. Rapportverktyg utgör således en mindre del i en större kedja av processer för att stödja beslutstagande.Landstinget Dalarna har anlitat Sogeti, som har varit vår uppdragsgivare för detta examensarbete, för att implementera BI i sin verksamhet och vår studie har sitt ursprung i att Landstinget Dalarna idag har ett stort behov av olika typer av rapporter i många olika delar av organisationen. Rapportbehovet har visat sig vara omfattande och för att lätta på arbetsbördan för de systemutvecklare som skapar rapporter har funderingar framkommit att det skulle kunna vara en bra lösning att låta användarna inom Landstinget Dalarna själva skapa en del av sina egna rapporter. Målet med arbetet är att ge de systemutvecklare som arbetar i projektet riktlinjer kring vilka egenskaper olika rapportverktyg innehar för att de enklare skall kunna avgöra vilket som är lämpligast att använda. De verktyg som i denna studie jämförs med varandra är Report Builder 3.0, PowerPivot samt Dashboard Designer 2010, samtliga från Microsoft.För att göra denna jämförelse mellan olika rapportverktyg krävs bra underlag för att kunna förstå vilka egenskaper som är relevanta att fokusera på samt om några egenskaper väger tyngre än andra.Efter att ha utfört intervjuer med systemutvecklare som arbetar med BI har vi kunnat skapa oss en tydligare bild av detta område. Egenskaperna har sammanställts för att användas i vår jämförelse mellan de olika rapportverktygen. Att dessa egenskaper är av vikt bekräftas till viss del av den teori som finns på området. De egenskaper som främst visar sig vara viktiga i valet är vilken befintlig plattform som används, verktygets möjlighet att skapa interaktiva rapporter samt vilken typ av användare verktyget riktar sig till. Även andra egenskaper visar sig vara viktiga att ta hänsyn till, men då främst beroende på vilka krav som ställs. Resultatet av den praktiska jämförelsen mellan de olika rapportverktygen visar att verktygen till viss del överlappar varandra i funktionalitet samtidigt som de är anpassade för olika typer av användare och plattformar. De utgör allihop delar i Microsofts BI-pussel som på olika sätt skall bidra till att alltid kunna täcka upp de krav som kan finnas beroende på behov och förutsättningar. Samtidigt visar det sig att jämförda rapportverktyg besitter vissa generella egenskaper som gör att verktygen i stora drag klarar, om än på olika sätt, att skapa snarlika rapporter.

Husköpares val av värmesystem : Hinder och möjligheter

Syftet med det tvärvetenskapliga projekt som denna forskning har ingått i, har varit att studera hinder och möjligheter för boende i småhus att börja utnyttja energi för uppvärmning på ett sätt som sparar resurser och minskar påverkan på klimatet. Projektet har fokuserat på två beslutssituationer i småhusägares liv. Den situation som presenteras här rör val av värmesystem i samband med köp av prefabricerade småhus. Småhusägares långsiktiga möjligheter att skaffa sig resurssnål och energieffektiv uppvärmning är intimt förknippad med både värmesystemets och byggnadens utformning, men även med andra aktörers uppfattningar om vad som är möjligt. Ett välplacerat hus med hög isolerstandard och utrymme för ackumulatortank ger till exempel stora möjligheter att dessutom skära ner på den inköpta energin med hjälp av solvärme. Ett rimligt stort solvärmesystem kan då uppnå femtio procent solvärmeandel på årsbasis utan att värmen lagras från sommar till vinter. De monteringsfärdiga husens fysiska form är dock noggrant planerad och förberedd långt innan husen byggs. Även små ändringar i hustillverkarnas ordersystem eller tillverkningsprocess kan därför få stora konsekvenser för företagen i termer av tid och pengar. Köpare och säljare bygger till stor del sina värmebeslut på antaganden och gissningar om varandra. Blivande husägare har mängder av beslut att fatta inför och under byggperioden. De tenderar därför att acceptera säljarens förslag på värmesystem. Dessa husförsäljare är anställda som egna konsulter och därmed beroende av att föreslå standardlösningar som har fungerat väl tidigare. Företagsledningarna, å sin sida, försöker uppskatta kommande trender i presumtiva husköpares smak och önskemål. Cirkeln sluts och alternativ till el och värmepump får svårt att ta sig in. De strängare energikraven i den senaste BBR-revideringen (Boverket 2008, 2009) tycks inte förändra denna situation nämnvärt. Både energitekniska beräkningar och intervjuer med småhustillverkare i Dalarna tyder på att de nya byggreglerna framförallt leder till en förbättring av värmepumpars effektivitet. Förbättrad isoleringsstandard och övergång från el till andra energibärare och energislag påverkas således marginellt av de nya direktiven. Studien ger exempel på hur kommunikation ofta fungerar sämre mellan individer från olika kulturella gemenskaper (såsom yrkesgemenskaper) än inom varje sådan gemenskap, och att det kan också vara svårt att nå fram till en lösning som alla är nöjda med när flera perspektiv möts. Vi visar hur det samtidigt ofta är just sådana möten, diskussioner och förhandlingar som pressar fram, eller inspirerar till, mindre eller större modifieringar av människors kunskap och tankesätt, företagens arbetssätt eller bostädernas utformning.

Gymnasieelevers uppfattningar om algebra och problemlösning : En undersökning med utgångspunkt i elevernas kön, slutbetyg i grundskolan och val av gymnasieprogram

Syftet med den här uppsatsen är att undersöka elevers uppfattningar om algebra och problemlösning samt granska hur dessa uppfattningar påverkas beroende på elevernas val av gymnasieprogram, kön och slutbetyg i grundskolan. Syftet är vidare att ta reda på vilka eventuella hinder och svårigheter eleverna själva uppfattar då de använder algebra för att lösa matematiska problem. Som metod för att söka svar på syfte och frågeställningar har valts att genomföra en enkätundersökning med elever som går första året på gymnasiet och som läser antingen naturvetenskapsprogrammet eller bygg- och anläggningsprogrammet. Enkätundersökningen består av två delar, en del som undersöker elevers uppfattningar om matematik i allmänhet och algebra och problemlösning i synnerhet, samt en del som försöker reda ut vilka svårigheter eleverna uppfattar då de ska lösa matematiska problem med algebra. Svaren sammanställs genom en analys av vilka eventuella skillnader och likheter som finns beroende på elevernas val av gymnasieprogram, kön och betyg i grundskolan. Resultatet visar på att elever på naturvetenskapsprogrammet som hade MVG i betyg i grundskolan har en mer positiv inställning till algebra och problemlösning i jämförelse med elever från bygg- och anläggningsprogrammet som fått G i betyg. Vad gäller elevernas kön finns det inte några indikationer på att denna faktor har någon större påverkan på deras uppfattningar. Resultatet kan vara en indikation på att elevernas uppfattningar främst påverkas av deras förståelse för det algebraiska tankesättet. Det eleverna upplever som svårast när de ska lösa problem med hjälp av algebra är att översätta den skrivna texten till en algebraisk framställning. När eleverna löser matematiska problem indikerar även resultatet att de till stor del styrs av sina förväntningar och förutfattade föreställningar om uppgiften. Resultatet ger en indikation om att eleverna behöver arbeta mer med problemlösning i olika former för att genom det kunna träna upp sin resonemangsförmåga och sin förmåga att behärska alla de tre faserna, översättning, omskrivning och tolkning, i den algebraiska cykeln.

Ranking och dess påverkan på val av lärosäten i Sverige : En kvantitativ studie om gymnasieelevers syn på rankinglistor

Det är många av tredje årets gymnasieelever som står inför ett viktigt och stort beslut gällande vilken utbildning och vilket lärosäte de ska studera vid efter studenten. En del gymnasieelever har redan bestämt sig för var de ska studera, medan andra är väldigt osäkra. För att en gymnasieelev ska kunna fatta ett genomtänkt beslut krävs det kunskap om de olika alternativen som finns eftersom det kan påverka beslutets riktning. En typ av information är rankinglistor av olika högskolor/universitet. Rankinglistor finns till för att förenkla det stora utbudet av utbildningar och högskolor/universitet. Genom att ge den sökande jämförande möjligheter och låta denna agerar utifrån sina egna uppställda kriterier kan rankinglistor fungera som ett stödjande verktyg vid valet av lärosäte. Den här studien syftar till att undersöka gymnasieelevernas förhållande till rankinglistor, vilket gjordes genom en kvantitativ studie i form av en enkätundersökning där gymnasielever från Dalarna medverkade. Enkätundersökningen baserades på teorier samt hypoteser som vi har verifierat eller förkastat för att komma fram till ett resultat. Den slutsats som studien har lett fram till är att rankinglistors påverkan, gällande gymnasieelevers val av lärosäte, är mycket begränsad. Det betyder att rankinglistor får en viss relevans när det sökta alternativet finns bland de lägst placerade lärosätena på en rankinglista. Trots detta finns det andra faktorer som kan påverka gymnasieelevernas val av lärosäte, så som egen uppfattning och rykte.