1000 resultados para Literatura comparada Grega e portuguesa
Resumo:
The aim of this paper is to corn pare two technological dystopias: Emile Souvestre's Le Monde tel qu'il sera (1846) and Cordwainer Smith's "Alpha Ralpha Boulevard" (1961). Both texts present dystopian societies experienced by many of its inhabitants as being the best of possible worlds. The above authors question the massive use of technology, worry about what technology can do to human beings, how it can dehumanize them. They reveal serious social and moral concerns regarding the less privileged. These are excluded from the benefits of"Utopia" while making it possible. Both authors are childs of.. their time: they live in a period of national pride, they can see the shadows behind the luminous, the dangers resulting from human beings playing God with nature and humanity. Also, they are innovators: Souvestre announces dystopian science fiction and Smith renews with the genre announcing the New Wave movement in Anglo-American science fiction.
Resumo:
"Cadernos de literatura comparada, n. 28 (2013) - Modernismos revisitados, 1912-2012"
Resumo:
El trabajo de investigacin, El motivo de la ceguera en el Ensayo sobre la ceguera de Jos Saramago e Informe sobre ciegos de Ernesto Sbato, analiza desde el rea y la metodologa de la literatura comparada el uso del motivo literario de la ceguera en los dos textos mencionados, resaltando las similitudes y diferencias del tratamiento del motivo dentro de las dos obras y como ste sostiene una serie de obsesiones e ideas sobre el estado actual del mundo que comparten los autores de las dos novelas.
Resumo:
Los cuerpos artificiales ( muecos, autmatas, maniques) son tratados a travs de tres tipos de discurso: del artificio, de la mirada y del deseo. Esta perspectiva permite abordarlos, no como representaciones ni como dobles (Dppelgnger) sino como significantes en el discurso , como objetos de deseo y como puntos de articulacin de la mirada. En el discurso del artificio se pasa revista al binomio natural/artificial y , a travs de distintos textos , El tratado de Hombre de Ren Descarrtes, la teora de los maniques y la generatio aequivoca de Bruno Schulz, y el film Jidlo (Comida) de Jan Svankmajer, se hace lo propio con los paradigmas desde los que se ha metaforizado al cuerpo humano. En el discurso de la mirada, se los aborda desde la perspectiva psicoanaltica del campo escpico, a travs de El hombre de la arena, de ETA Hoffmann. Los discursos del deseo tratan de algunos aspectos de esta pulsin : el deseo masculino desde La Eva futura de Villiers de lIsle Adam, el deseo de hijo, a travs del film Otesnek de Jan Svankmajer y la genericidad del deseo en dos novelas de Gaston Leroux , La mueca sangrienta y la mquina de asesinar . Los cuerpos artificiales, as, podran ser considerados, en su potencia significativa, no ya como dobles , sino como efectos de lo real, como pequeos otros, como objetos a lacanianos y como simulacros.
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s analitzar la qualitat literria dels best sellers i observar les limitacions daquest anlisi. Deguda la complexitat del fenmen best seller, i tot i ser conscients de que sn obres que shan dabordar des duna perspectiva pluridisciplinar, vam decidir comenar aquest projecte analitzant tres best sellers espanyols des de la metodologia de lestilstica i de la narratologia. Les obres analitzades sn 'La sombra del viento' de Carlos Ruiz Zafn, 'Un milagro en equilibrio', de Luca Etxevarra, i 'El capitn Alatriste', de Prez Reverte, i lanlisi s de tipus quantitatiu, de les estructures emprades per a lexpressi de lo metafric, dels personatges, trames i tpics. Les conclusions varen ser que, des dun punt de vista estilstic, es pot demostrar la mala qualitat literria daquestes obres, aix com la seva relaci amb la tradici del gnere del follet, amb el que comparteixen moltes caracterstiques. Tanmateix, una altra de les conclusions de lestudi fou que abordar el best seller des de lestilstica no ofereix una visi completa daquest fenmen. Aquest projecte doncs, que t per ttol Estudio estilstico de tres casos de best seller en el mbito espaol: 'La sombra del viento', 'Un milagro en equilibrio' y 'El capitn Alatriste' ha dampliar-se en catleg i en metodologia, adoptant vries perspectives simultneament, que ofereixin una visi adecuada de la complexitat del fenmen. El catleg sha exts a 15 obres en lmbit espanyol, i a 15 ms en lmbit francs, durant el 2008, i la perspectiva multidisciplinar engloba estudis culturals, de recepci i sociologia. Des daquesta nova base metodolgica i terica, shan realitzat 500 enquestes a lectors a Barcelona i a Pars, en diferents punts de venta de llibres, durant el 2010.
Resumo:
Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, de la versi rab d'Ibn al-Muqaffa', la veri catalana de Ramon Llull a Llibre de meravelles i Llibre de les bsties i la versi castellana de Calila e Dimna del 1252.
Resumo:
Aquest projecte examina la literatura artrica medieval catalana occitana, anglesa i escocesa. Un estudi comparatiu a partir de les fonts franceses originals palesa les seves diferents adaptacions i traduccions als models culturals autctons, mostrant les caracterstiques comunes i les diferenciadores dins del marc literari europeu. Sargument que els contexts histrics i intellectuals influren en la composici daquestes obres de manera que la llegenda artrica respon a les inquietuds poltiques i socials contempornies. Les tensions interterritorials i internacionals existents a la Corona d'Arag condicionaren la composici de les obres com s el cas de La faula de Guillem de Torroella, que pot ser interpretada en clau dels enfrontaments entre Pere III i Jaume III de Mallorca i el paper que hi podria haver jugat una intervenci francesa en favor dels illencs. Per la seva banda, el Roman de Fergus utilitza la figura artrica per enaltir la reialesa normanda escocesa i excloure els habitants d'origen celta de les esferes de poder. Des del punt de vista de la traducci i els estudis vernaculars, sexamin com la Matria de Bretanya contribu a lestabliment i promoci duna cultura nacional escrita en llengua prpia davant de la cultura llatina hegemnica. Les prestigioses fonts franceses de les quals es deriven els texts catalans, francesos i anglesos permeteren de manera simblica que les llenges d'aquests pasos adquirirenel mateix prestigi que el francs, tot ajudant a la promoci de les llenges vernaculars en ambients cultes.
Resumo:
Dissertao de Mestrado em Literaturas Lusfonas Comparadas apresentada Universidade Aberta
Resumo:
Dissertao de Mestrado em Literaturas Lusfonas Comparadas apresentada Universidade Aberta
Resumo:
Entrevista com Pires Laranjeira, professor universitrio e especialista em Literatura Africana de Lngua Portuguesa.
Resumo:
Aquesta ponncia reflexiona sobre el concepte i l'evoluci de la recerca i el desenvolupament (R+D) en investigaci literria als territoris de llengua i cultura catalanes. Des de punts de vista quantitatius i qualitatius, s'examinen els agents de recerca involucrats (universitats, instituts i grups de recerca, fundacions, etc.) i els recursos invertits (humans, econmics i materials), aix com els resultats obtinguts (monografies i captols, revistes i articles, tesis doctorals, comunicacions de congressos, etc.). Les dades s'han obtingut de diverses fonts d'informaci, fet que evidencia els importants problemes metodolgics en la seva recollida (manca de reculls objectius i sistemtics, treball manual per recopilar i organitzar la informaci adient, etc.). Sempre que s possible, la informaci s'estudia segons les diferents rees geogrfiques i mbits d'especialitzaci (literatura contempornia; literatura moderna; literatura medieval; i, finalment, estudis transversals i de teoria de la literatura i literatura comparada). Per acabar, s'extreuen algunes conclusions sobre la R+D literria i les seves perspectives de futur.
Resumo:
The essay offers a thorough analysis on the issue of the reception of XXth Century Italian Literature in Spain. The age af the avant-garde and the late Fifties are signalled as the decisive moments in the affirmation of such influence, whereas the Sixties mark the beginning of a declining phase, which had different outcomes in poetry and in narrative. In defining this complex trajectory, a wide range of cultural indicators have been used (such as: translations; anthologies; militant criticism; the influence upon individual writers or rather upon relevant reading communities etc.), and the limitations imposed by the specific cultural and epistemological expectations, considered in their well determined historical context, have also been observed.
