Propuesta para una perspectiva europea de la educación infatil (I).

Se analizan los dos primeros de los diez principios que 'Infancia en Europa' (red de 11 revistas nacionales europeas unidas para editar una revista única) propone como base para una perspectiva europea en los servicios para la infancia. Estos principios son; acceso, un derecho de todas las niñas y los niños; y accesibilidad, un servicio gratuito. En el estudio del acceso, se hace una contextualización en la comunidad de Cantabria. En el estudio de la accesibilidad, se defiende su carácter gratuito y se contextualiza en la comunidad de Canarias.

La microenseñanza en Europa : Suecia, Alemania, Inglaterra.

Iniciar una tarea informativa reclamada por los representantes de la microenseñanza. Conocer las realizaciones en el campo de la microenseñanza de otros países antes de proceder a la publicación de nuevos documentos sobre temas teóricos. Revisar el uso de la microenseñanza y otras técnicas para la formación de enseñanzas en Suecia, la República Federal de Alemania y el Reino Unido. Se pretende que las realizaciones de otros países en microenseñanza nos sirva para valorar nuestras propias realizaciones y nos ofrezcan posibilidades de renovación. Tres universidades y colegios suecos, dos de Alemania Occidental e instituciones para la formación de profesorado en el Reino Unido. El autor estudia los métodos modernos para la preparación de profesorado, con especial énfasis en la microenseñanza en los países de Suecia, RF de Alemania y el Reino Unido. Pudo adquirir experiencias personales en universidades y colegios de los citados países. En el Reino Unido se complementó la experiencia con una encuesta por correo. Después de pedir información preliminar sobre sus actividades, tomó contacto con casi cincuenta especialistas en microenseñanza. El informe está dividido de acuerdo con los países visitados y dentro de cada uno, de acuerdo con la institución. El orden observado en la descripción del trabajo es: antecedentes-historial; razón-destrezas; recursos; organización; evaluación; investigación y publicaciones. En líneas generales, podemos decir que la microenseñanza europea, como la española, sigue bastante de cerca las directrices iniciales de la americana. Un hecho común que contrasta con nuestra realidad es la atención preferente de la microenseñanza en los demás países al entrenamiento de los futuros profesores, en carreras abocadas a la docencia, frente a nuestra atención exclusiva a los profesores en ejercicio. En los demás aspectos, encontramos más coincidencias que divergencias. La microenseñanza constituye uno de los métodos más útiles en la preparación efectiva de profesorado. Hay algunas universidades y colegios que no están satisfechos con las tendencias de la microenseñanza americana, intentando desarrollar métodos que sean más adecuados para las condiciones europeas y con una orientación menos behaviorista. Necesitamos arbitrar una política de selección y permanencia de quienes se dediquen a la microenseñanza, única posibilidad de especialización y progreso. Urge resolver la integración de todos los esfuerzos en la línea de las exigencias de la renovación pedagógica, partiendo de las necesidades concretas de nuestro profesorado, teniendo por base la investigación y la experimentación.

Competencias del profesorado en Europa (I) : ¿qué competencias específicas debería reunir un profesor europeo para la realización de buenas prácticas?

Resumen basado en el de la publicación

Crisi econòmica, retallades i política escolar: cap a un nou elitisme educatiu

En aquest article es fa una anàlisi de les conseqüències que pot tenir la crisi econòmica, a causa de les retallades, en el sistema educatiu, el seu creixement, la consolidació, el rendiment dels estudiants, la qualitat educativa i l’equitat del sistema. En aquest sentit, una de les qüestions sobre la qual cal reflexionar és, sens dubte, la tornada a un elitisme educatiu. Un elitisme educatiu no només per les conseqüències de les retallades, sinó també per la filosofia que impregna les reformes que s’han començat a dur a terme i les que es desenvoluparan en un futur més o menys immediat. Així mateix, en aquest article es parla de diversos elements que defineixen el sistema educatiu de les Illes Balears, la impossibilitat real de dur a terme un pacte per l’educació i la problemàtica de l’ensenyament del català, tant des d’una dimensió pedagògica com ideològica.

Entrevista a: Rafel Àngel Bosch i Sans (Conseller d’Educació, Cultura i Universitats)

Entrevista a: Rafael Ángel Bosch Sans (Conseller d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears).

Educar "en els" i "per als" pluriling??ismes a Europa : com replantejar la formaci?? dels docents?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Projecte integrat "INCLUD-ED : cohesi?? social i impacte pol??tic a Europa"

Resumen basado en el de la publicaci??n

Entre Europa i Am??rica Llatina : Adolphe Ferri??re i L'Escola Nova a Barcelona

Resumen basado en el de la publicaci??n

Els Itineraris educatius dels joves extutelats a Europa

Dins del 7è Programa marc de la Unió Europea, s'ha endegat un estudi, que va del 2008 al 2010 a cinc països –Regne Unit, Dinamarca, Hongria, Suècia i Espanya (centrat a Catalunya)– que té per objectiu explorar els factors que afavoreixen i ajuden els joves tutelats i extutelats a continuar els seus estudis després de l'escolaritat obligatòria. Cada equip de recerca esta duent a terme un estudi de casos que consisteixen a fer, d'una banda, entrevistes amb responsables de serveis socials i de protecció a la infància, i, d'altra banda, entrevistes en profunditat amb joves d'entre 19 i 21 anys que han estat tutelats almenys un any de la seva vida i que ho estaven a l'edat de 16 anys, i, finalment, entrevistes amb educadors, acollidors o persones que han estat claus a les seves vides. Els joves seleccionats seran entrevistats de nou un any més tard per veure en quina mesura s'han pogut fer els seus plans. L'objectiu del present article és doble: d'una banda, aportar algunes de les dades que s'han obtingut de la primera fase ja conclosa sobre revisió dels estudis existents en aquest àmbit i, de l'altra, obrir un debat, poc present encara al nostre país, que pot culminar el proper març del 2010 amb motiu d'unes jornades a Catalunya on es podran presentar, compartir i debatre els primers resultats de la investigació

Polítiques de joventut estatals a Europa : una perspectiva comparada

Recerca en política comparada a Europa, concretament sobre les polítiques estatals de joventut. L’objectiu és identificar característiques singulars, idees força i pràctiques concretes, d’aquest camp de les polítiques, en alguns països europeus escollits per un seguit de factors i veure si això serveix per formular amb solvència una (o unes) classificació dels països europeus en funció del seu tipus de polítiques de joventut. En última instància també es tracta de veure si el model català de fer polítiques de joventut, és compartit per altres països i per tant homologable o és eminentment singular i únic

Política institucional d'accés obert de la Universitat de Girona

La política institucional d'accés obert a publicacions aprovada per Consell de Govern de la Universitat de Girona té com a objectiu promoure la difusió de la producció científica i acadèmica, tot seguint les recomanacions de la Declaració de Berlín, signada per la Universitat de Girona el 26 d’abril de 2010. Entre d'altres aspectes, la nova política demana al personal docent i investigador (PDI) de la UdG que dipositi al repositori institucional de la Universitat DUGi (http://dugi.udg.edu) les seves publicacions acadèmiques i científiques (articles de revistes, textos presentats en congressos, documents científics-tècnics, llibres o capítols de llibres, informes de cerca, etc.) dutes a terme en el marc de la seva activitat a la UdG, sempre respectant les particularitats de les editorials en què hagin estat publicades. A més, als doctorands i els estudiants de la Universitat de Girona, també se'ls demana que hi dipositin els seus treballs de doctorat, màster o fi de carrera. Amb aquesta política la Universitat de Girona encoratja al Personal Docent i Investigador que publiqui en revistes d'accés obert, sempre que la situació de l'àmbit d'investigació de l'autor no ho desaconselli. La universitat adoptarà també les mesures d'incentivació que consideri oportunes per tal de donar compliment al present mandat a partir del primer de gener del 2012. Altres objectius que es persegueixen amb aquesta mesura són, d’una banda, incrementar la visibilitat i la interoperabilitat dels documents incorporant-los a cercadors acadèmics (Scirus, GoogleScholar,...), recol·lectors (OAISTER,...), etc.. De l’altra, eximir el personal docent i investigador de la referència i lliurament de la documentació dipositada en el repositori institucional de la UdG, DUGi, en les convocatòries d'ajuts de caire intern i en els concursos que realitzi, la qual cosa farà més senzill el procediment de gestió de convocatòries. La política d'accés obert està vinculada als objectius i accions del Campus Euromediterrani del Turisme i de l'Aigua (e-MTA), que fa poc va rebre el segell de Campus d'Excel·lència Internacional. Una de les accions que figura en el projecte a desenvolupar al CEI e-MTA és, precisament, un Campus Virtual on hi hagi un repositori de documents digitals en accés obert (open access), i maximitzar els continguts accessibles des de fora de l'àmbit universitari.

M. Foucault i la política de la veritat: una nova manera d'entendre l'antropologia filosòfica

M. Foucault's analyses about the relations between knowledge and power, can be very useful to do researchs into the field of Philosophical Anthropology. From these analyses it would be possible, for instance, to perceive Philosophical Anthropology as un internal ethnology of our culture that reports the systems of normalization of the present

Vicens i Vives: entre la ciència històrica i la vocació política

Article sobre la trajectòria de Jaume Vicens Vives, emfatitzant els aspectes més vinculats amb la seva intervenció i influència en la vida social i política de la Catalunya de la segona dècada de l’època franquista. En aquest sentit, es destaca per una banda, el seu paper d'autor de llibres d'assaig que volien arribar a un públic ampli, mes enllà dels seus alumnes a les aules i seminaris universitaris; i, per l'altra, les seves vinculacions amb determinats sectors socials, especialment vinculats a la burgesia, amb la voluntat de contribuir als canvis econòmics i polítics del país, en uns moments que la política econòmica autàrquica del franquisme dels anys quaranta ja estava tocant sostre i els grups d’oposició catalanista al franquisme començaven a organitzar-se

Les polítiques de paisatge a Catalunya i Europa

Article que descriu les polítiques de paisatge a Catalunya i Europa inclòs al dossier 'La força del paisatge'

Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: el cas dels municipis catalans

La problemàtica del finançament dels municipis turístics és un assumpte present en el món local des de fa anys, tot i que no ha trobat una adequada resposta. Aquest treball pretén avaluar si les finances locals representen un problema per l'activitat turística i quines serien les possibles solucions. L'estudi de les característiques dels municipis turístics permet constatar les importants repercussions sobre el territori que comporta la gran concentració geogràfica del turisme, com el ràpid creixement demogràfic d'aquest municipis i un important augment dels habitatges. Dels resultats de la investigació es desprèn que els municipis turístics no tenen ni unes despeses, ni uns ingressos per càpita superiors als dels no turístics. Conseqüentment, tampoc presenten problemes de dèficit especials. El que es produeix és una redistribució interna de la despesa en perjudici de la despesa amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident