Francesc Renart i Arús (1783-1853) i els orígens del teatre català vuitcentista

Estudi sobre l'obra dramàtica de Francesc Renart, inventari i inicis del sainet costumista català del Vuit-cents.

La fortuna de Ramón de la Cruz en el teatre català vuitcentista: els inicis de Josep Robrenyo

Estudia la influència dels sainetes de Ramón de la Cruz en l'escena de Barcelona, i l'esperó que aquest model va suposar per a superar el vell esquema de l'entremés i donar pas al sainet costumista català. S'exemplifica aquest canvi amb "El sarao de la Patacada", de Josep Robrenyo, que pren com a model un títol del saineter madrileny.

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

La Legenda aurea com a font del teatre hagiogràfic català de tècnica medieval: un tast comparatiu

En aquest treball ens proposem estudiar la influència de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en el teatre hagiogràfic català de tècnica medieval, en concret en tres de les consuetes del ms. 1139 de la BNC: la de sant Jordi, dedicada a l’episodi de la donzella i el drac; la de la conversió de sant Cristòfol i la de sant Mateu. Comptem amb algunes aproximacions anteriors, com és el cas de les consideracions que féu Josep Romeu en la seua edició de les peces hagiogràfiques d’aquest manuscrit (1957). En aquest sentit, aprofitem les seues indicacions com a punt de partida per a oferir una anàlisi més detallada de la manera en què els drames hagiogràfics adapten algunes de les vides contingudes en l’obra de Voragine. Per no allargar-nos excessivament, ens centrem en aquestes tres consuetes, ja que poden ser prou representatives dels diferents tipus d’adaptació teatral de la Legenda aurea.

L'adquisició del paràmetre del subjecte nul en català

Aquest treball s'enquadra dintre de la disciplina de l'adquisició del llenguatge, encarregada d'estudiar els diferents processos que l'ésser humà du a terme en el desenvolupament de la parla. En aquest cas, s'estudiarà l'adquisició del subjecte nul en català, i es partirà de la següent qüestió: els xiquets catalanoparlants menors de 5 anys, han fixat correctament el paràmetre del subjecte nul? Per resoldre aquesta qüestió, partirem de la hipòtesi del VEPS (Very Early Parmeter Settings), que afirma que els paràmetres (una de les dimensions de la variació estructural del llenguatge humà) es fixen abans de l'estadi de dues paraules. Per realitzar l'estudi, comptabilitzarem els subjectes nuls en frases subordinades i no subordinades per a 4 adults i 8 xiquets parlants del català, material que extraurem de la base de dades CHILDES. Finalment compararem els nostres resultats amb els de l'anglés de Valian (1991), llengua que no admet l'omissió de subjecte.

De l’expressió de la percepció sensorial auditiva a l’expressió del discurs reportat. El verb sentir en català medieval (s. XIII–XVI)

This study analyzes the process of semantic change by which the Old Catalan verb sentir developed from a meaning based on general perception to one implying auditory perception. In particular, the article shows that by the end of the 13th century the verb sentir had only semanticized the perception of non-linguistic auditory stimuli and had not fused completely with the meaning of the verb oir, as was the case with the evolution of SĔNTĪRE in other Romance languages (such as Peninsular Spanish). Our study has been based on data analysis of an electronic linguistic corpus using the concepts of E. C. Traugott’s Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) (2012) and the concept of evidentiality.

"Beginning of another catal[og] of Dr. Avery's books" donated, undated

"Dr. Avery" is Benjamin Avery. For further records concerning his bequest to the library, see Box 1 Folders 9-12 and Box 2 Folder 2 of this collection.

Vocabulari català-alemany de l'any 1502,

Mode of access: Internet.

Aparato para la correccion y adicion de la obra que publicó en 1769 el Dor. D. Joseph Berní y Catalá ... con el titulo Creacion, antiguedad y privilegios de los titulos de Castilla : en el que se corrigen muchas de las equivocaciones que padeció su autor ... /

Mode of access: Internet.

El Doctor Don José Berní y Catalá, jurisconsulto valenciano. Estudio biobibliográfico

Mode of access: Internet.

Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá /

Contiene: vol. 1 - vol. 2.

Old father antic.

Mode of access: Internet.

Late Bronze Age in Eastern Iberian Peninsula: Archaeological Bases and Periodization

Research surrounding the transition from II to I millennium cal BC in Eastern Iberian Peninsula has a large and extensive tradition of investigation. However, the chances to do research on this historical process have been limited by the lack of a well contextualized and dated stratigraphic sequence. For this reason, recent studies in this topic have followed the periodic proposals which were developed in closer regions and areas, especially in the South East and North East of the Peninsula. The investigation perspective about the Late Bronze in Eastern Iberian has however now improved, with the development of several archaeological investigations, the increase in the number of sites being dated and more recent studies into the region helping to bring about this change. As such, it is now in the correct state to be able to propose a new periodization and delve into the changes which occurred in the transition between 1500 and 725 cal BC.