Guia per a l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior: 9. Fer docència a la UdG

La docència és una de les principals funcions de la universitat. Se situa just al costat de la recerca, amb la qual forma un conjunt simbiòtic que cal entendre com a tal en el desenvolupament de l’una i de l’altra. A la Universitat de Girona s’entén que l’exercici de la docència és responsabilitat del professorat, que, amb la seva expertesa i la seva professionalitat, busca en tot moment la millor manera d’aconseguir bons aprenentatges per als estudiants. Tot i això, la UdG, especialment arran de la creació de l’espai europeu d’educació superior, s’ha dotat d’un conjunt de definicions, procediments i eines de suport per al personal docent que, a més de facilitar la docència, els proporciona un segell propi, sempre amb el respecte a la iniciativa docent del professorat. Aquest quadern és la presentació d’aquestes definicions, procediments i eines, alhora que vol ser una breu guia de la UdG per al professorat que hi entra a treballar de bell nou

Adaptació del portafoli de l'alumne a l'assignatura de dibuix als graus d'enginyeria

L’article presenta l’ús de l’eina del portafoli de l’alumne a l’assignatura d’expressió gràfica als nous graus d’enginyeria. Volem presentar els canvis que s’han realitzat a l’àrea de coneixement per adaptar-se a les assignatures basades en el pla de Bolonya. L’ús del portafoli docent de l’alumne s’ha revelat com un mètode valuós per a l’avaluació continuada, no tant així per a l’obtenció de la nota final. Presentem l’estratègia d’aplicació, el cronograma i els resultats obtinguts. Tanmateix fem una crítica dels detalls a millorar i els canvis que realitzarem cara als propers cursos. L’objectiu que cerquem els professors de l’àrea és adaptar l’assignatura al pla de Bolonya, assegurant que el treball continuat de l’alumne i el procés d’autoaprenentatge són correctament valorats. Tanmateix cal assegurar que l’estudiant realitzi una tasca d’aprenentatge autònom fora d’aula, que el temps dedicat a la resolució d’exercicis s’adeqüi a la quantitat de crèdits ECTS assignats, i que creixi el paper del professor com a tutor que revisa l’adquisició de competències. Aquesta experiència tendeix a que els estudiants centrin la seva activitat en el portafoli docent

Guia per a l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior: 10. Competències transversals: sostenibilitat

La Universitat de Girona, té definida com a competència transversal avaluar la sostenibilitat de les propostes i actuacions pròpies. Aquesta competència comporta uns sabers sobre el concepte i sobre les alternatives de la seva aplicació en els distints àmbits de coneixement. I també un compromís amb la sostenibilitat, tant de la mateixa institució en el seu conjunt com de cadascun dels integrants de la comunitat universitària. Qualsevol de les propostes d’intervenció professional o de recerca ha de considerar la sostenibilitat com a marc de referència conceptual

Adaptació específica del Pràcticum de la UdL en les noves titulacions de grau

El present projecte està constituït, en la seva majoria, pel professorat implicat en les pràctiques tutelades o en els diferents programes de cooperació educativa Universitat-Empresa que la Universitat de Lleida ve impartint des del curs acadèmic 1995-1996. A partir de la dilatada experiència dels membres del grup es vol fer una aproximació a la planificació del pràcticum. Per tant, l'objectiu principal del projecte és l'adaptació del pràcticum de la Universitat de Lleida en els Graus de Administració i Direcció d'Empreses, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Industrial, Enginyeria de l'Edificació, Biotecnologia i Tecnologia dels Aliments, considerant les especificitats pròpies de cada perfil formatiu i professional. Es tracta, doncs, de redissenyar o adaptar els programes de pràcticum d'aquestes titulacions per adequar-los als nous perfils competencials a l'empara de l'EEES. Per això, aquest document s'ha estructurat en quatre apartats. En el primer s'ha recopilat la normativa vigent que regula el pràcticum, en un segon apartat s'han analitzat els objectius i competències que es volen assolir amb el pràcticum, a continuació es proposa una organització acadèmica que, finalment, quedarà documentada amb la documentació bàsica del procés

Ventajas e inconvenientes del uso del preservativo con una pareja afectiva heterosexual

Se analiza la validez de constructo y la consistencia interna de un cuestionario sobre ventajas e inconvenientes del uso del preservativo con una pareja afectiva heterosexual, así como su capacidad para predecir el uso del preservativo en el pasado y la intención de uso en los próximos tres meses. Participan en el estudio 1711 estudiantes universitarios (46.3% varones y 60% menores de 21 años) elegidos mediante muestreo de conveniencia. Se emplea un diseño transversal y los datos se recogen mediante autoinforme voluntario y anónimo. Los resultados muestran que la consistencia interna del cuestionario es equiparable a la de otros instrumentos semejantes (alfas de Cronbach en escala de ventajas: .605 y en escala de inconvenientes: .725). Tanto las ventajas como los inconvenientes del uso del preservativo predicen significativamente su uso sistemático en el pasado, con un mayor peso de las ventajas. Entre los jóvenes que no lo han utilizado siempre, y únicamente en los varones, las ventajas predicen la intención de uso en los próximos tres meses. Los resultados apoyan la realización de programas preventivos que destaquen los beneficios derivados del uso de preservativo y, así mismo, reduzcan las percepciones negativas asociadas a su empleo, con una atención preferente a los primeros

La educación afectiva y sexual en el actual y futuro profesorado

Programa de doctorado: Educación social en la sociedad del conocimiento (2004/2006)

Diseño, desarrollo e implementación de un programa de educación afectiva y social en Educación Primaria

A través de este estudio se trató de conocer el nivel de competencia emocional de los alumnos de un centro de educación primaria, con la finalidad de diseñar un programa que respondiera a las necesidades detectadas en educación emocional del propio alumnado del centro La competencia emocional fue evaluada por el profesor, por el propio alumno y por un compañero de éste. A partir de los datos obtenidos en la evaluación inicial, se diseñó un programa basándonos en las carencias detectadas. Se seleccionaron dos grupos: a) experimental, b) control. A continuación se implementó el programa por parte del profesorado que constituía el grupo experimental. La muestra de alumnado participante fue un total de 135 alumnos pertenecientes a los tres ciclos de educación primaria.. Posteriormente se analizaron y evaluaron los efectos del programa en función del nivel inicial de competencia emocional del alumnado. Dicha evaluación fue realizada nuevamente por el profesor, el propio alumno y un compañero. La mayor parte de las diferencias estadísticamente significativas se encuentran en la evaluación que realiza el profesor, concretamente en cuatro de las seis variables analizadas encontramos diferencias estadísticamente significativas. Por otra parte, fue evaluado el grado de satisfacción de los participantes con el programa, tanto el de los profesores como el de los alumnos participantes.

¡…Prescindible Organizado!: Agenda Docente para una formulación afectiva y disidente del Proyecto Arquitectónico

El texto que a continuación se presenta se corresponde de manera bastante fidedigna con el texto que el autor leyó en el acto de defensa de su tesis doctoral, realizada en la Universidad de Alicante el 14 de junio de 2012. El tribunal estuvo compuesto por Remedios Zafra, Federico Soriano, Jessica Jaques, Miguel Angel Hernández y Juan Freire. Los directores del trabajo fueron José María Torres Nadal y Pedro Alberto Cruz. Después de lo vivido, lo pensado, y lo contado, descubro perplejo al final de esta investigación que la relevancia de lo que hemos realizado junto con otrxs muchxs en la Universidad de Alicante, radica precisamente en una obsesión infantil por organizar lo prescindible, todo aquello que no nos es requerido para el cumplimiento de nuestras estrictas funciones académicas. O por utilizar otros términos, descubro con un cierto horror que casi nada de lo que en algún momento nos ha llegado a excitar parece atravesado por los dispositivos maquínicos institucionales.

Creencias sobre la vida afectiva en pareja de los estudiantes de 10° y 11° de colegios en convenio de Bogotá

Tesis (Maestría en Docencia). -- Universidad de La Salle. Facultad de Ciencias de la Educación. Maestría en Docencia, 2014

Adaptaci?n cinematogr?fica de ''Mar?a dos pazeres'' de Gabriel Garc?a M?rquez

Tesis de Licenciatura en Literatura