The History of the European Union (Chinese version)

Descriu i analitza el procés d'integració europea des dels seus inicis, els anys cinquanta, fins als nostres dies. L'objectiu consisteix a oferir una visió de conjunt d'un procés que va començar modestament amb la integració dels mercats del carbó i de l'acer dels sis membres fundadors i que ha derivat en una Unió Europea de 27 estats membres i més de 500 milions d'habitants, amb polítiques comunes, una cooperació estreta en els àmbits més sensibles de la sobirania estatal i una moneda única en setze estats

A Sustainable Development Strategy for the Pyrenees-Mediterranean Euroregion: Basic Guidelines

L'estudi presenta té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, que han estat en funcionant per diferents periodes de temps, després d'haver estat creat per regions o entitats locals, o ambdós

Una Estratègia de desenvolupament sostenible per a l´Euroregió Pirineus-Mediterrània: orientacions bàsiques

The study presents sets out to formulate the necessary requirements for putting in place a strategy aimed at the sustainable development of the Pyreness-Mediterranean Euroregion. This is a cross-border regional cooperation project promoted by the former President of the Generalitat, Honorable Mr. Pasqual Maragall, which, in addition to Catalonia, includes Aragon, the Balearic Islands, Languedoc-Roussillon and Midi-Pyrénées. In the EU there are more than 70 Euroregions, bearing this or other names, which have been in existence for varying lenghts of time, having been set up by regions or local entities, or both

Una Estrategia de desarrollo sostenible para la Eurorregión Pirineos-Mediterráneo: orientaciones básicas

El estudio tiene por objeto formular los requisitos necesarios para poner en marcha una estrategia para el desarrollo sostenible de la Eurorregión Pirineo-Mediterráneo. Este es un proyecto de cooperación transfronteriza regional promovido por el ex presidente de la Generalitat, Honorable Sr. Pasqual Maragall, que, además de Cataluña, incluye Aragón, Islas Baleares, Languedoc-Roussillon y Midi-Pyrénées. En la Unión Europea hay más de 70 eurorregiones, que ha sido creadas por regiones o entidades locales, o ambos

Une stratégie de développement durable pour l´eurorégion Pyrénées-Méditerranée: orientations de base

L'estudi té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, que ha estat creades per regions o entitats locals, o ambdós

State Failure – A Rationale for EU Foreign Policy?

'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.

España en Europa - Europa en España (1986-2006)

Aquesta publicació té per objectiu oferir un balanç dels primers vint anys des de l'adhesió d'Espanya a l'Europa comunitària en termes de «europeïtzació», una formulació que és objecte de creixent atenció per part dels estudiosos del procés d'integració europea. Per això s'analitzen tant la incidència d'Espanya a la Unió Europea com la d'aquesta en el sistema institucional, els processos polítics i les polítiques públiques espanyoles. El resultat reflecteix el grau creixent de simbiosi que, amb alguns matisos, s'ha anat generant entre ambdós nivells al llarg d'aquests anys.

EU's democracy promotion policy in the Mediterranean: Squaring the stability – democracy circle?

Why does the EU have an ambiguous and inconsistent democracy promotion (DP) policy towards the Mediterranean countries? This paper argues that the EU´s DP is determined by a crucial conflict of interests conceptualised as a stability – democracy dilemma. The EU has been attempting to promote democracy, but without risking the current stability and in connivance with incumbent autocratic regimes. In view of this dilemma, the four main characteristics of the EU´s DP promotion are explored, namely: gradualism, a strong notion of partnership-building, a narrow definition of civil society, and a strong belief in economic liberalisation. A fifth feature, relation of the EU with moderate Islamists, is analysed in the paper as it represents the most striking illustration of its contradictions. The paper concludes by arguing that the definition of a clear DP by the EU that considered engagement with moderate Islamists would represent a major step towards squaring its stability – democracy circle.

How can Brazil’s leading role in South America contribute to boosting security cooperation between the EU and Mercosur?

The primary goal of this paper is to discuss how the leading position of Brazil in South America could contribute to boost security cooperation between the European Union and Mercosur. Both parties share common foreign and security policy concerns, including immigration, terrorism and drug trafficking. Through its great influence on the regional security agenda, Brazil could seek closer bilateral cooperation with Europe in tackling these global challenges, acting at the same time as a representative of regional interests.

Estados Unidos y Europa en la posguerra fría. Tres lecturas diferentes de un mismo período histórico

Este texto analiza el trato que se ha dado a la evolución de las relaciones transatlánticas en la literatura especializada en relaciones internacionales a nivel europeo y americano en el período comprendido entre enero de 1990 a diciembre de 2004

Mixed Blessing? EP Oversight of the ESDP and the Constitutional Treaty

As commonly held, the European Security and Defence Policy (ESDP) suffers from a “double democratic deficit”: the EP has a marginal role in the ESDP-making process and the national parliaments remain unable to account for their own government. Therefore pressure coming from these two institutions had been exercised during the Convention on the Future of Europe to improve the democratic oversight on this rapidly evolving policy. This paper investigates the innovations included in the Constitutional Treaty, focusing specifically on the new role granted to the EP. It shows that even though this text does not substantially modify the inter-institutional balance of powers in the ESDP area, the EP may take advantage of some of its articles to become an actor in the ESDP-control process in the ‘living constitution.

The Decision on Turkish EU accession in December 2002: The logic of anarchy, collective action problems and rhetorical action

Studies of the EU accession of the East and Central European Countries have stressed the importance of neo-liberal institutionalism as an explanation for Member State preferences. In this paper it is argued that Member States’ preferences over Turkish EU accession are better explained by power politics and neo-realism. It seems therefore that Turkey’s way to the EU follows another path than the East and Central Countries. Turkish accession raises the question of the EU’s role in a uni-polar world order – whether the EU should develop into an independent actor on the world stage or not. However, when it comes to the interaction among the Member States in order to decide on when to open accession negotiations with Turkey the constitutive values of the EU seriously modify the outcome that pure power politics would have let to.

The New EU’s External Action: A significant step forward towards the EU’s single voice?ction problems and rhetorical action

The aim of this paper is to analyse the main agreements on the EU’s External Action agreed within the European Convention and the IGC taking into account why, how and who reached the consensus on them. In other words, this paper will explore the principles followed in order to improve the instruments of the EU’s External Action such as authority, coherence, visibility, efficiency and credibility.

The Voting Practice of the Fifteen in the UN General Assembly: Convergence and Divergence

The EU has, since the early days of the Community, had the ambition to speak with ‘a single voice’ in international fora, in particular in the United Nations’ General Assembly. This aspiration, which has become more pronounced since the inauguration of the CFSP, has not always been easy to achieve due to domestic or international level factors affecting the EU member states. However, in the last decade there has been a dramatic increase in convergence in the Fifteen’s voting record. This paper contemplates the underlying reasons for such a convergence

Relaciones UE-Ucrania 1991-2003: Una política de reacción

El estudio revisa la evolución de los instrumentos de la acción exterior de la CE/UE hacia Ucrania desde la independencia de este país, en diciembre de 1991. Las principales conclusiones del estudio son: 1) Ucrania ha ido ascendiendo de manera lineal en la agenda de política exterior de la Unión. 2) La prioridad que ha guiado la acción exterior hacia Ucrania ha sido el mantenimiento de la estabilidad en este país para evitar las externalidades negativas que su desestabilización podría comportar para la seguridad de la Unión. 3) Aunque el interés securitario ha sido fundamental a lo largo de todo el período analizado, la agenda de seguridad de la UE se ha ampliado considerablemente. 3) La política de la UE hacia Ucrania se ha guiado más por la reacción ante los acontecimientos en el contexto europeo e internacional que por un diseño o estrategia clara hacia este país. 4) La política de vecindad intenta paliar este déficit de estrategia.