Relaciones UE-Ucrania 1991-2003: Una política de reacción

El estudio revisa la evolución de los instrumentos de la acción exterior de la CE/UE hacia Ucrania desde la independencia de este país, en diciembre de 1991. Las principales conclusiones del estudio son: 1) Ucrania ha ido ascendiendo de manera lineal en la agenda de política exterior de la Unión. 2) La prioridad que ha guiado la acción exterior hacia Ucrania ha sido el mantenimiento de la estabilidad en este país para evitar las externalidades negativas que su desestabilización podría comportar para la seguridad de la Unión. 3) Aunque el interés securitario ha sido fundamental a lo largo de todo el período analizado, la agenda de seguridad de la UE se ha ampliado considerablemente. 3) La política de la UE hacia Ucrania se ha guiado más por la reacción ante los acontecimientos en el contexto europeo e internacional que por un diseño o estrategia clara hacia este país. 4) La política de vecindad intenta paliar este déficit de estrategia.

L'estudi revisa l'evolució dels instruments de l'acció exterior de la CE / UE cap a Ucraïna des de la independència d'aquest país, el desembre de 1991. Les principals conclusions de l'estudi són: 1) Ucraïna ha anat ascendint de manera lineal a l'agenda de política exterior de la Unió. 2) La prioritat que ha guiat l'acció exterior cap a Ucraïna ha estat el manteniment de l'estabilitat en aquest país per evitar les externalitats negatives que el seu desestabilització podria comportar per a la seguretat de la Unió. 3) Encara que l'interès securitari ha estat fonamental al llarg de tot el període analitzat, l'agenda de seguretat de la UE s'ha ampliat considerablement. 3) La política de la UE cap a Ucraïna s'ha guiat més per la reacció davant els esdeveniments en el context europeu i internacional que per un disseny o estratègia clara cap a aquest país. 4) La política de veïnatge intenta pal · liar aquest dèficit d'estratègia