1000 resultados para Jocs Olímpics -- Activitats culturals
Resumo:
L'experiència d'innovació que es presenta en aquest article tracta del disseny i l'aplicació a l'aulad'activitats d'aprenentatge, implicades en l'ensenyament d'assignatures de didàctica de la llengua i laliteratura, en el marc de l'avaluació de competències pròpies de l'àrea. S'analitza i es reflexiona sobrediversos models d'avaluació i en alguns formats interactius en línia que presenta la plataforma virtual Moodle, amb l'objectiu d'afavorir l'autoregulació dels aprenentatges.
Resumo:
El tema de la mort continua essent el tema més tabú en la nostra societat . Ni a les famílies, ni als alumnes, ni a l’escola en parlem. I quan esdevé una mort, a part de totes les emocions que ens afloren, no sabem ni com viure-la ni com ajudar a viure-la per elaborar un procés de dol correcte. Aquí trobareu una exposició teòrica del concepte de la mort i del dol que té la societat actual, així com un breu repàs al llarg de la història i les cultures. S’hi exposa com perceben la mort els infants i les característiques dels processos de dol que elaboren en les diferents etapes, fent especial esment a l’edat de 5 a 8 anys, etapa del CI de l’Educació Primària a l’escola. També hi podeu trobar l’eix central del treball, una proposta d’activitats per a treballar i reflexionar sobre la mort a l’aula de CI, que pretén ajudar a preparar als infants per afrontar les pèrdues i trencar el concepte de mort com a tabú
Resumo:
Aquest projecte es dirigeix a tots aquells docents que gestionen informació d'activitats dinvestigació des de diferents eines tecnològiques i que precisen de connexió a Internet i de diverses Webs. Per centralitzar aquestes dades, neix TeachPro, un software automatitzat que gestiona i emmagatzema informació sobre les activitats de gestió per tal que l'usuari en disposi de manera ràpida i organitzada. Tot això, sense connexió a Internet. Les dades són gestionades mitjançant una interfície a partir de la qual l'usuari podrà consultar, afegir, modificar, o eliminar tota aquella informació que desitgi. Totes aquestes dades seran emmagatzemades en una base de dades local.
Resumo:
El jocs populars i tradicionals són un element educatiu i cultural molt important. Des de sempre han estat una font d’activitat física i comporten tota una sèrie de components motors i de valors que haurien de ser tinguts en compte a l’hora d’incloure’ls a les sessions d’educació física. Aquest estudi té com a objectiu conèixer la situació d’aquesta tipologia de jocs a les sessions d’educació física de dos centres educatius del municipi de San Juan la Laguna. Alhora es pretén comparar el paper que tenen els jocs populars i tradicionals en un centre de primària i en un de secundària de la població esmentada. A través de l’anàlisi dels currículums, de l’observació de les sessions d’educació física i de les entrevistes amb diversos docents, s’arriba a la conclusió que les pràctiques lúdiques populars i tradicionals tenen poca presència a l’educació física guatemalenca.
Resumo:
L’objectiu d’aquest treball és descriure els riscos i les possibilitats d’Internet i les Web 2.0 i la importància de com utilitzem Internet, les xarxes socials i els jocs de rol massius en línia (MMORPG). A la recerca han participat 34 estudiants universitaris, els quals han respost un qüestionari per determinar els usos, abusos, les conductes de risc i la possible addicció a Internet o a alguna aplicació 2.0. Per últim, hi ha una proposta de disseny d’un projecte per a la sensibilització d’educadors/es socials entorn d’aquestes eines.
Resumo:
Aquest treball consta d’una investigació amb una pràctica d’activitats basades en el moviment corporal amb un infant diagnosticat amb Trastorn de Dèficit D’Atenció (TDA), amb la intenció de tractar i treballar els problemes que pateix de concentració i atenció. Aquesta pràctica va tenir lloc a l’Escola Sant Jordi de Navàs. Es va analitzar a l’alumne/a en concret, però es van treballar totes les activitats amb tot el grup classe. Les activitats van ser dissenyades a partir dels aprenentatges a la universitat durant la carrera i també de diferents autors citats al marc teòric. Els instruments de recollida de dades que es van utilitzar són les tècniques d’observació i el diari de camp i la càmera de fotos i de vídeo per enregistrar moments en concret. Aquests instruments van donar lloc a l’anàlisi i a la valoració final de les sessions de la pràctica realitzada, en la que es va poder observar una millora en l’atenció, la concentració, l’ interès, la relació amb els companys, etc, aconseguint els objectius proposats al principi. Si el moviment corporal ajuda a millorar als infants que pateixen aquest trastorn i a tots els altres és aconsellable que a l’escola es busquin estratègies i formes de treballar-ho, en qualsevol àrea, per a motivar i fer créixer els aprenentatges de tots els alumnes.
Resumo:
Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.
Resumo:
L’autoestima és un aspecte que influeix en el desenvolupament integral dels infants. Amb freqüència la nostra autoestima es veu afectada per les experiències i exigències que rebem del món exterior. Per tant, un infant necessita tenir una adequada autoestima, d’aquesta manera, tindrà més confiança en si mateix, més interès i serà més positiu en tots els aspectes. El treball que trobem a continuació està format per un marc teòric i un marc empíric. En el marc teòric els conceptes que es treballen són l’educació inclusiva i l’atenció a la diversitat com a àmbits on es desenvolupa l’autoestima dels alumnes. En relació a l’autoestima es tracten temes com les característiques bàsiques que presenten els infants segons el seu grau d’autoestima (excessiva, adequada, baixa, deficient), a més de la importància del paper del mestre en la formació d’aquesta. En el marc empíric s’exposen les tècniques que s’utilitzen per avaluar l’autoestima i les possibles activitats d’intervenció que es poden portar a terme a l’aula per tal de treballar-la.
Resumo:
Les activitats esporàdiques o puntuals es desenvolupen en espais que poden ser edificats o a l'aire lliure. En tot cas, l'acumulació d'un elevat nombre de persones representa per si mateix, un risc important. L'espai ha de reunir unes condicions de seguretat adequades al tipus d'activitat i al nombre d'assistents.
Resumo:
Simular és simplement realitzar mitjançant software ,un anàlisis, que de una manera manual, implicaria massa temps o complicació de càlcul. En el cas d’un edifici la simulació d’evacuació permet estudiar diferents paràmetres de seguretat durant l’evacuació dels seus ocupants. Per altra banda no existeix normativa nacional que reguli els temps d’evacuació en els edificis. Els usos de les simulacions d’evacuació són: Comprovar el compliment de normativa per via prestacional; Eina de suport al desenvolupament conceptual del projecte; Validació o optimització dels dissenys arquitectònics existents; Eina de suport per revisió dels plans d’autoprotecció.
Resumo:
Postprint (published version)
Resumo:
Postprint (published version)
Resumo:
Postprint (published version)
Resumo:
Postprint (published version)