Estereotipos femeninos en Disney: hacia un cuento no sexista

En este trabajo se analizan los estereotipos sexistas detectados en los filmes de la factoría Disney. En este caso, debido a la extensión limitada que debe tener el Trabajo de Final de Grado, solo se analizan cuatro películas: Blancanieves y los siete enanitos, La Sirenita, La Bella y la Bestia, y Aladdín. Se comentan detalladamente los casos de sexismo lingüístico y se citan los casos de sexismo situacional que detectamos durante el visionado de las cintas. Se ofrece, también, una propuesta alternativa de lenguaje no sexista seguido de un breve comentario traductológico de cada una de las propuestas para demostrar que es posible trabajar con un lenguaje igualitario. Además, en este trabajo de investigación se exponen, también, una serie de problemas lingüísticos que por diversos motivos no se han podido solucionar.

L' estereotip racial en els joves de 3er i 4art d' ESO. Aproximació al seu nexe amb la "islamofòbia" en un grup d'estudiants de Vic

L’objectiu d’aquest treball es investigar pensaments i actituds dels joves no musulmans cap a les persones musulmanes i també dels joves musulmans cap a les persones no musulmanes i musulmanes. També esbrinar la connexió entre estereotip racial i el terme «islamofòbia». L’estudi s’ha realitzat amb joves d’entre 14 i 18 anys que estan estudiant els cursos de 3er i 4rt d’E.S.O en Instituts de la ciutat de Vic. Anteriorment a aquest estudi, es pot observar dins el treball una fonamentació teòrica sobre l’estereotip racial, els models d’estudi contemporani d’aquest, l’aparició del terme «islamofòbia» i el seu antagònic «occidentofòbia», així com també l’influenciabilitat dels joves en l’adolescència. Per tal de realitzar aquesta investigació s’ha aplicat una enquesta. Els resultats obtinguts un cop realitzat l’estudi, han demostrat que alguns pensaments i actituds recollides sobre les persones musulmanes estan basades en estereotips de tipus racial sovint amb un tendència pejorativa cap a aquest grup social.

Fiesta peninsular y holiday estadounidense: dos visiones

Este artículo parte de la hipótesis de que la palabra fiesta posee un peso semántico mayor que su correspondiente holiday norteamericana y que esta desigualdad se puede corroborar en el ámbito de la antropología, la literatura, la lexicografía y la semántica lingüística. La falta de equivalencia semántica de ambos vocablos puede ocasionar dificultades en encuentros interculturales, ya que la traducción literal no consigue transmitir las diversas connotaciones semánticas de la fiesta. Convendría, pues, evitar tanto que el estudiante hispanohablante vuelque en el sustantivo estadounidense sus nociones culturales festivas, como que el estudiante norteamericano de español reduzca el término lingüístico al colorismo de una celebración lúdica o incluso taurina.

"Typically German" - Cultural Expectations and Experiences

Tutkielman tavoite ja tutkimusmenetelmät Tutkielman päätavoitteena oli selvittää millaisia stereotyyppisiä odotuksia ihmisillä liike-elämässä on saksalaisista. Tutkimusmenetelmä oli laadullinen tutkimus ja aineistonkeruumenetelmänä käytettiin teemahaastatteluja. Haastatteluilla saatua materiaalia täydennettiin ja peilatiin managementkirjallisuudesta poimituilla kuvauksilla saksalaisista. Johtopäätökset Tutkielman empiriaosassa muodostettiin kolme erillistä stereotyyppiä saksalaisista. Suomalaisten kuva saksalaisista oli suhteellisen yhtenäinen, kun taas kansainvälisissä mielikuvissa oli enemmän hajontaa. Rehellisyys, järjestelmällisyys, muodollisuus ja laadun tuottaminen olivat yleisesti hyväksyttyjä "saksalaisia ominaisuuksia". Toisin kuin auto-stereotypiat yleensä, vaikutti saksalaisten kuva omasta kansallisuudestaan suhteellisen negatiiviselta.

Työn ja muun elämän yhteensovittaminen ja sen sukupuolittunut ulottuvuus: analyysi mediateksteistä

Tutkimuksen tarkoituksena on selvittää, miten mediatekstit kuvaavat naisten ja miesten työn ja muun elämän yhteensovittamista. Tavoitteena on tutkia sitä, miten media rakentaa ja uusintaa suomalaisessa yhteiskunnassa vallitsevia sukupuolikäsityksiä ja stereotypioita työn ja muun elämän yhdistämistä käsittelevissä lehtiteksteissä. Lisäksi tavoitteena on analysoida sitä, minkälaisia merkityksiä mediatekstit synnyttävät työstä ja yksityiselämästä. Tutkimus on luonteeltaan laadullinen ja tutkimusmetodina on käytetty diskurssianalyysia. Tutkimusaineisto koostuu 17 suomalaisesta lehtitekstistä. Tekstien valinnassa oli tärkeää se, että ne käsittelevät työn ja muun elämän yhteensovittamista mahdollisimman monipuolisesti. Tutkimustulokset osoittavat, että media uusintaa olemassa olevia sukupuolikäsityksiä työn ja muun elämän yhteensovittamisessa.Lisäksi kävi ilmi työn tekemisen arvostaminen. Muu elämä rakennetaan pääsääntöisesti työssäkäynnin ympärille, vaikka mahdollisuuksia omaan aikaan ja yksityiselämään pidetään hyvin tärkeinä. Yhteiskunnan arvot ja kulttuuri ovat mediatekstien luoman kuvan taustalla. Tämä sanelee osaltaan sen, miten sukupuolta työn ja muun elämän yhteensovittamisessa on lehdissä käsitelty.

Gurruminos, petimetres, abates y currutacos en el teatro breve del siglo XVIII

El estudio de ciertos modelos negativos del teatro breve del siglo XVIII revela no sólo la continuidad cómica de los tipos, sino también su relación con los ideales de conducta coetáneos: la autoridad del marido, la discreción de la mujer, el cuidado de la economía familiar... Los sainetes se unen a otros géneros literarios (el periodismo, la poesía satírica y el ensayo de carácter moral) en la ridiculización de quienes practican el cortejo y aplauden nuevas formas de sociabilidad, las modas y los bailes extranjeros, etc. frente a la conducta y los gustos tradicionales. Ejemplos tomados de Antonio de Zamora, Agramont, Ramón de la Cruz, Vázquez y González del Castillo sirven para argumentar tales reticencias ante el cambio de mentalidades de una nueva cultura del ocio, así como para observarlo a contrario: su “afeminación”, su frivolidad y su inutilidad.

Myyttinen nainen johtajana – diskurssianalyysi ”naisjohtajan” kuvan rakentumisesta mediatekstissä

Tutkielman tavoitteena on selvittää, minkälaisista näkökulmista naisesta johtajana kirjoitetaan ja löytyykö mediateksteistä viittauksia myytteihin, arkkityyppeihin tai stereotypioihin. Tutkimusmenetelmänä käytetään diskurssianalyysiä, jonka avulla valittuja tekstejä tutkitaan. Tässä tutkimuksessa media on rajattu käsittämään sanoma- ja aikakauslehdet. Media muokkaa, mallintaa ja uusintaa lukijan käsityksiä naisesta johtajana. Mediatekstissä johtajuus määrittyy miehisen maailmankuvan kautta. Roolijako miehen ja naisen välillä on kirjoituksissa selvä. Naiseen johtajana liitetään sukupuoli, perhe ja yksityiselämä, mies mielletään kirjoituksissa pelkästään johtajaksi. Perheen merkitys naisen johtajakuvassa on hyvin voimakas. Asenteiden ja uskomusten muutostarpeet ovat olemassa, mutta muutokset tapahtuvat hyvin hitaasti. Media ylläpitää ja uusintaa vanhoja arvoja ja asenteita. Myytit, arkkityypit ja stereotypiat vaikuttavat alitajuisesti sosiaalisen todellisuuden rakentumiseen. Ne säilyvät ja vaikuttavat kansantaruissa, mytologioissa ja uskomuksissa, kuten myös mediatekstissä. Medialla voidaan katsoa olevan merkitystä ”naisjohtajan” kuvan rakentumiseen.

The Influence of Chronic and Situational Social Status on Stereotype Susceptibility

We tested whether stereotypical situations would affect low-status group members' performance more strongly than high-status group members'. Experiment 1 and 2 tested this hypothesis using gender as a proxy of chronic social status and a gender-neutral task thathas been randomly presented to favor boys (men superiority condition), favor girls (women superiority condition), or show no gender preference (control condition). Both experiments found that women's (Experiment 1) and girls' performance (Experiment 2) suffered more from the evoked stereotypes than did men's and boys' ones. This result was replicated in Experiment 3, indicating that short men (low-status group) were more affected compared to tallmen (high-status group). Additionally, men were more affected compared to women when they perceived height as a threat. Hence, individuals are more or less vulnerable to identity threats as a function of the chronic social status at play; enjoying a high status provides protection and endorsing a low one weakens individual performance in stereotypical situations.

Trencant espais fixes: programa de prevenció contra l'homo / trans fòbia a l'escola

“Trencant espais fixes: Programa de prevenció contra l’(homo/trans)fòbia a l’escola” és un programa finançat per l’Ajuntament de Barcelona que pren per objectiu prevenir i suprimir l’opressió que reben gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals (LGTB) dins del centre educatiu, així com també d’aquells nens i nenes que transgredeixin les normes socials hegemòniques de gènere (establertes dins d’un sistema catalogat com a sexista, patriarcal i heteronormatiu), a través de la formació i apoderament dels docents dels centres educatius públics i concertats dels diferents districtes de Barcelona –fent ús de la prevenció primària, secundària i terciària-. Es pretén fer incís a l’educació de la diversitat afectivo-sexual, a les manifestacions sexistes, al sistema sexe-gènere-desig, als estereotips i prejudicis establerts en la societat i a les diverses dinàmiques de violència, desigualtat i relacions de poder, a fi de sensibilitzar, conscienciar i proporcionar eines als docents per prevenir i poder fer front a les diferents manifestacions discriminatòries a raó d’orientació sexual o identitat de gènere. S’utilitza una metodologia dinàmica i participativa, estructurada en tres sessions de 2,5h en cadascun dels centres educatius inscrits en el programa (a demanda del centre), el qual pren com a principis rectors la perspectiva integral del gènere, la intervenció preventiva, la transversalitat educativa, el procés participatiu i, finalment, l’interseccionalitat de factors identitaris d’una persona. Es pren consideració al Codi Ètic i Deontològic de la professió de Treball Social, ja que el present programa es caracteritza pel seu caràcter sensible i influent en la vida de les persones. Aquets fet suposa certes limitacions pels dinamitzadors dels tallers/sessions, ja sigui per la pròpia sensibilitat o per la manca de participació o de cohesió del grup destinatari.

Llegint Cinema. Anàlisi de la representació de la malaltia mental en el setè art

El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.

Aproximació a l'estudi i anàlisi comparatiu de la transmissió de creences, estereotips i prejudicis referents a l'adolescència entre generacions

El principal objectiu del treball que es presenta a continuació ha estat investigar la visió estereotipada que actualment es troba present en la nostra societat sobre l’etapa de l’adolescència, tenint en compte la perspectiva dels propis adolescents i dels seus progenitors. En tot moment s’ha volgut identificar com es perceben els adolescents, com creuen que són percebuts i com realment són percebuts. De la mateixa manera que també s’han volgut copsar les possibles discrepàncies i semblances entre les visions presentades per ambdós col·lectius. En dita investigació, participaren 213 adolescents d’entre 15 i 19 anys, estudiants de 4rt d’E.S.O, 1r i 2n de Batxillerat d’un institut del municipi de Pollença (Mallorca, Illes Balears), als quals se’ls va administrar un qüestionari sobre l’adolescència, i dues famílies amb fills adolescents, amb els quals es va realitzar un grup de discussió. Els resultats manifesten la presència d’estereotips, però les característiques associades a aquests diuen no ser viscudes en la majoria dels casos.

Estereotips i prejudicis sobre l'aspecte físic: Com veiem a les persones atractives?

L’objectiu principal d’aquesta investigació ha estat identificar i descriure els estereotips i prejudicis sobre les persones físicament atractives, a més de conèixer si hi ha diferències entre la visió dels adolescents i la visió dels adults en relació a aquest tema. Per a complir aquests objectius, el present estudi s’ha portat a terme amb adolescents de 12 a 19 anys i amb adults de 20 a 60 anys, als quals se’ls hi ha passat un qüestionari dissenyat específicament per a aquesta investigació. A partir de les seves respostes, els resultats clau han estat, per una banda, que no s’han trobat grans diferències entre adolescents i adults, i, per una altra banda, que els models corporals ideals i preferits per ambdues mostres són el musculat i el prim, a més que l’atractiu físic s’associa, en general, amb característiques socialment positives, principalment amb la competència social i a l’èxit.

Aspects de la représentation de l'autre dans les romans grecs et "Les Métamorphoses" d'Apulée

Les romans grecs et les Métamorphoses d'Apulée - même si les modalités sont différentes pour ce dernier - sont des fictions en prose qui fonctionnent autour de topoi auxquels la figure de l'Autre n'échappe pas. Bien que le monde grec soit alors radicalement différent de ce qu'il était au Ve siècle avant J.-C, période à laquelle l'identité grecque est construite par opposition à la figure du barbare, les romanciers qui prennent la plume à partir du 1er siècle avant notre ère utilisent un certain nombre de stéréotypes hérités de l'époque classique, alors mise à l'honneur par le mouvement de la Seconde Sophistique. Il s'agit d'étudier dans le détail certains éléments de la représentation de l'Autre pour déterminer qui il est, comment il se comporte, ce qui le constitue en Autre. Puis, à partir de cette esquisse, nécessairement incomplète, d'évaluer ce que cette représentation peut induire sur l'image de l'identité grecque à l'époque impériale, par le jeu de miroir que F. Hartog a décelé dans l'oeuvre d'Hérodote. Une première partie est consacrée aux rapports entre l'homme et l'animal ainsi qu'à l'image de la sauvagerie, ce qui permet d'explorer les bornes romanesques de l'humanité. La seconde partie s'attache à des éléments que l'époque classique a plus particulièrement mis en avant pour distinguer les Grecs des non-Grecs : le critère de la langue, l'art de faire la guerre et le discours politique qui est tenu sur les institutions barbares. La troisième partie étudie la place des dieux et des pratiques religieuses dans la définition de l'Autre. J'espère ainsi contribuer à la compréhension du genre romanesque et des représentations culturelles de l'empire « gréco-romain ». -- The Greek novels and The Metamorphoses of Apuleius, even if it is in different terms for the last, are prose fictions which are based on topoi, and the figure of the Other is one of them. Although the Greek world was radically different of what it was in the fifth century BC, time during which Greek identity is contructed as opposed to the figure of the barbaros, the authors of novels, who wrote from the first century BC onward, used some stereotypes inherited from classical period, which was celebrated by the Second Sophistic movement. The aim of this thesis is to study in detail some elements of the representation of the Other to determine who it is, how he behaves, what makes him other. Then, from this sketch, necessarily incomplete, to evaluate what this representation says about the image of Greek identity in the imperial age, according to the play of the mirror detected by F. Hartog in the text of Herodotus. The first part of the thesis is dedicated to the relationship between man and animal and to the image of savagery, in order to explore the novelistic limits of humanity. The second part concentrates on elements that classical period had particularly insisted on to promote the distinction between Greeks and non-Greeks : the linguistic criterion, the way to make war, and the politic discourse on the barbaric institutions. The third part study the place of the gods and of religious practices in the definition of the Other. I hope to contribute to the understanding of novel genre and of cultural representations of the « greco- roman- empire ».

"Me gustaría ser militar". Reproducción de la masculinidad hegemónica en la patologización de la transexualidad

La Organización Mundial de la Salud y la Asociación de Psiquiatría Americana catalogan la transexualidad como una patología bajo el nombre de ‘trastorno de identidad de género’ y ‘disforia de género’, respectivamente. En el contexto español, la Ley 3/2007 establece que para poder modificarse la mención de sexo hace falta presentar, entre otros, un certificado de dicho diagnóstico. Las Unidades de Trastornos de Identidad de Género, ubicadas en las unidades de psiquiatría de diferentes hospitales públicos, son las encargadas de expedir este tipo de certificados una vez pasado un proceso que puede durar dos años. En este artículo, tras analizar la construcción del género que subyace en el discurso médico oficial sobre la transexualidad se concluye que se establece una visión patologizadora, binarista, biologista y que fomenta, en el caso de los trans masculinos, los estereotipos de la masculinidad hegemónica.

Asiakkaan luottamuksen kokemus terveydenhuollon palveluntarjoajaa kohtaan : case tutkimus terveydenhuollon yksityiseltä sektorilta

Tutkimuksen tavoite on selvittää mitkä tekijät vaikuttavat asiakkaan luottamuksen kokemukseen palveluntarjoajaa kohtaan ei kasvokkain tarjottavissa terveyspalveluissa. Tutkimusongelman käsittelyssä kiinnitetään erityisesti huomiota luottamuksen rakentumisen dynamiikkaan ja aikaulottuvuuteen sekä yksityisen palveluntarjoajan maineeseen yhtenä luottamuksen kokemusta selittavänä tekijänä. Kirjailisuuskatsauksessa on määritelty paääkäsitteet maine ja luottamus sekä niiden alakasitteita. Lähteinä on käytetty luottamusta käsittelevää kirjallisuutta useilta eri tieteenaloilta. Case tutkimus on suoritettu laadullisin menetelmin kirjallisuuskatsauksessa esitetyn viitekehyksen ja aikaisemman tutkimuksen pohjalta. Primaariaineisto on kerätty fokusryhmäkeskusteluilia. Aineistoa on pyritty anatysoimaan mahdollisimman yksityiskohtaisesti tutkimuskysymyksen kontekstissa. Analyysin pohjalta tehtyjä tulkintoja on verrattu aikaisempaan tutkimukseen. Case tutkimus osoitti, etta positiivisten odotusten ja suomalaista terveydenhuollon järjestelmää kohtaan tunnetun luottamuksen ansiosta suhtautuminen terveydenhuollon palveluntarjoajaa kohtaan on lähtokohtaisesti luottavainen. Luottamuksen rakentumisen ensivaiheessa nopea luottamus perustuu aikaisemmista kokemuksista siirrettyyn luottamukseen ja stereotypioihin. Seuraavassa vaiheessa luottamus henkilöityy hoitajaan. Luottamus syvenee positiivisten kokemusten ja odotusten täyttymyksen myötä koskemaan myös palveluntarjoajaa. Luottamuksen rakentumisen tärkeimmiksi tekijöiksi nousivat yrityksen maine sosiaalisessa mediassa, suosittelijat, yrityksen asema terveydenhuollon järjestelmässä sekä hoitajien kyvykkyys, kompetenssi, empatiakyky ja potilaan ymmärtäminen.