Systemic lupus erythematosus in the elderly: Clinical and immunological characteristics.

Systemic lupus erythematosus (SLE) predominantly affects young women in their 20s. In 40 out of 250 (16%) patients with SLE seen in our hospital disease onset occurred after the age of 50. The interval between the time of onset and diagnosis was five years in this older group compared with three years in the younger group. Arthritis, as a first symptom, was less common in the older onset group. During the follow up a lower incidence of arthritis, malar rash, photosensitivity, and nephropathy was found in the older onset group. In contrast, this group showed an increased incidence of myositis. High titres of anti-dsDNA tended to occur less often and the incidence of anti-Ro antibodies was lower in the older onset group. These features seem to distinguish patients with older onset SLE as a particular subset.

Inappropriate prescribing to the oldest old patients admitted to hospital: prevalence, most frequently used medicines, and associated factors

Background: Scientific evidence on treatments of chronic diseases in patients 85 years old or older is very limited, as is available information on inappropriate prescription (IP) and its associated factors. The study aimed to describe medicine prescription, potentially inappropriate medicines (PIM) and potentially prescribing omissions (PPO) and their associated factors on this population. Methods: In the context of an observational, prospective and multicentric study carried out in elderly patients admitted to seven Spanish hospitals for a year, a sub-analysis of those aged 85 years and over was performed. To assess PIMs, the Beers and STOPP criteria were used, and to assess PPOs, the START and the ACOVE-3 criteria were used. To assess factors associated with IP, a multivariate logistic regression analysis was performed. Patients were selected randomly every week on consecutive days from the hospitalization lists. Results: A total of 336 patients were included in the sub-analysis with a median (Q1-Q3) age of 88 (8690) years. The median medicines taken during the month prior to admission was 10 (713). Forty-seven point two per cent of patients had at least one Beers-listed PIM, 63.3% at least one STOPP-listed PIM, 53.6% at least one START-listed PPO, and 59.4% at least one ACOVE-3-listed PPO. Use of benzodiazepines in patients who are prone to falls (18.3%) and omission of calcium and vitamin D supplements in patients with osteoporosis (13.3%) were the most common PIM and PPO, respectively. The main factor associated with the Beers-listed and the STOPP-listed PIM was consumption of 10 or more medicines (OR = 5.7, 95% CI 1.8-17.9 and OR = 13.4, 95% CI 4.0-44.0, respectively). The main factors associated with the START-listed PPO was a non-community dwelling origin (OR 2.3, 95% CI 1.0-5.0), and multimorbidity (OR1.8, 95% CI 1.0-3.1). Conclusions: Prescribed medicines and PIM and PPO prevalence were high among patients 85 years and over. Benzodiazepine use in those who are prone to falls and omission of calcium and vitamin D in those with osteoporosis were the most frequent PIM and PPO, respectively. Factors associated with PIM and PPO differed with polypharmacy being the most important factor associated with PIM.

Educación y promoción para la salud en psicogeriatría

Introducción: El envejecimiento de las poblaciones en las sociedades desarrolladas, es una de las mayores preocupaciones políticas, sociales y sanitarias. En España, según el Instituto Nacional de Estadística (2001), en el año 1998, el 16,2% de la población tiene más de 65 años y la situación global de estas cifras tiene una tendencia al incremento en los próximos años. Debemos considerar que además ésta es la población que precisa de un mayor cuidado enfermero y médico, tanto en lo referente a la patología física, psíquica como a las alteraciones sociales. Los problemas nutricionales, de reposo y sueño, cardiocirculatorios, osteoarticulares, respiratorios, de continencia urinaria, de dolor, etc., generan una dependencia en muchos casos y conllevan un mayor malestar psíquico. Debemos considerar la mayor prevalencia en este grupo de edad de alteraciones psíquicas como la depresión, los trastornos de ansiedad y las alteraciones cognitivas. Ante esta problemática y la importante relación entre enfermedad física y psíquica, se hace preciso tener en cuenta 2 aspectos fundamentales en la elaboración de un programa de Promoción de salud y Educación para la Salud (EpS) en psicogeriatría: . La EpS en el anciano sano. . La EpS en el anciano enfermo, la familia y/o cuidador principal

El Valor de l'experiència

Diuen que l’experiència és un grau. Des de fa uns anys, a la Universitat de Girona, el programa Formació de la Gent Gran ha permès que un col·lectiu cada cop més ampli de persones més grans de cinquanta anys es matriculin en els estudis de grau

Mestre educació musical: ampliació de coneixements. Obertura a altres sistemes educatius. Exposició, reflexió i valoració de l’experiència

La implantació del pla d’estudis de 1992, suposà un canvi en els estudis de mestre i l’aparició de l’especialitat d’educació musical. Conseqüentment, la didàctica aplicada als estudis de música va propiciar que volguéssim conèixer la font de la metodologia musical més arrelada a casa nostra després de l’adaptació del mètode Kódaly (Hongria) que el P. Ireneu Segarra, monjo de Montserrat, va fer a Catalunya. L’interès venia donat per conèixer de primera mà una de les propostes formatives més difoses a l’ensenyament primari. L’èxit d’aquesta primera experiència realitzada el 1994 ens va portar a fer una planificació d’altres possibles llocs d’interès, bé per les seves metodologies, bé per la cultura musical pròpia. Això va donar lloc a realitzar visites a institucions educatives de França (París, 1999), Suïssa (Ginebra, 2000 i 2007), Àustria (Salzburg, 2001 i 2009), Hongria (Kescskemet, 2002), Bèlgica (Namur, 2003), Itàlia (Bologna i Milano, 2004), i Anglaterra (Reading, Oxford i Cambridge 2005)

Activitat f??sica amb gent gran : treball en circuit

Resumen tomado del autor. Se muestran fotograf??as relacionadas con los ejercicios explicados

Una visió de la gent gran des de la perspectiva dels indicadors socials : comparativa autonòmica, nacional i europea. 'Una visión de las personas mayores desde la perspectiva de los indicadores sociales : comparativa autonómica, nacional y europea'.

Resumen tomado parcialmente del autor

L'atenció sociosanitària a Mallorca. 'La atención sociosanitaria en Mallorca'.

Resumen tomado del autor

Envelliment i flexibilitat cognitiva : un abordatge neuropsicològic. 'Envejecimiento y flexibilidad cognitiva : un abordaje neuropsicológico'.

Resumen tomado del autor. Incluye anexo con un ejemplo de ficha de informe neuropsicológico

Programa intergeneracional Gent Gran, Gent Petita : una experiència compartida. 'Programa intergeneracional Gent Gran, Gent Petita : una experiencia compartida'.

Resumen tomado del autor. Incluye imágenes

Programes d'intervenció comunitària en vellesa i família. 'Programas de intervención comunitaria en vejez y familia'.

Resumen tomado del autor

Efectes del suport social en els alumnes d'un programa universitari per a gent gran. El cas de la UOM. 'Efectos del apoyo social en los alumnos de un programa universitario para gente mayor. El caso de la UOM'.

Resumen tomado del autor

L’educació al llarg de tota la vida com a element clau per a l’envelliment actiu

L’envelliment actiu és un dels reptes del segle XXI. En són prova les nombroses iniciatives en l’àmbit internacional i nacional que s’estant duent a terme. Dins aquest concepte multidimensional, l’educació i, en concret l’educació al llarg de tota la vida, hi juga un paper fonamental, no sols com a transmissora de coneixements que poden resultar bàsics per a un envelliment actiu exitós, com ara els aspectes relacionats amb la salut, sinó alhora per potenciar la plena garantia de drets, com el dret a l’educació i el dret a la no-discriminació per raons d’edat. L’educació al llarg de tota la vida també influeix en la promoció d’una imatge positiva i participativa dins de cada un dels entorns on es mou cada persona gran (família, veïnat, societat...). Les experiències formatives de persones grans es poden enfocar des de diferents àmbits, el formal, el no formal i l’informal i, evidentment, no podem negar que cada un influeix en l’altre. El fet és, emperò, que dins l’àmbit formal els programes universitaris per a persones grans han resultat una font educativa exitosa, a causa, entre altres coses, del fet de poder combinar de manera eficaç la resposta a les demandes i a les necessitats dels alumnes grans i, alhora, oferir eines i recursos a les persones grans que possibiliten la seva participació activa en la societat.

Relacions intergeneracionals a la Universitat Oberta per a Majors: tres exemples d’experiències.

Aquest article és una aproximació al moviment intergeneracional que es produeix d’una manera molt significativa en els àmbits de treball amb persones grans. A la primera part de l’article s’exposa el que entenem per relacions intergeneracionals i activitats o programes intergeneracionals, per després fer una ullada als orígens d’aquest tipus de programes i a la seva evolució, des que varen aparèixer els anys seixanta fins als nostres dies. A continuació i a partir d’una cerca i revisió dels programes que es realitzen a Espanya, s’exposen els diferents tipus d’activitats intergeneracionals que s’han realitzat o que estan actualment en marxa, agrupades per característiques similars, tant dels col·lectius que hi participen com de les activitats que es fan. A la segona part de l’article s’exposen les experiències intergeneracionals que s’han dut a terme a la Universitat Oberta per a Majors (UOM) en els diferents programes que estan en marxa a les diferents illes de l’arxipèlag balear. A Mallorca s’ha realitzat el projecte Quan jo era petit!, en el qual han participat alumnes de la UOM i tres escoles de primària. A Menorca s’han realitzat diverses experiències sota el nom de Junts aprenem més i millor amb els alumnes de la UOM i alumnes de primària, secundària i universitaris. I a Eivissa han dut a terme per primera vegada aquesta activitat, en la qual els alumnes de la UOM han participat amb els alumnes d’una escola de primària.

La formació dels majors i les noves tecnologies.

Resumen tomado de la publicación