Prospective motion correction of 3D echo-planar imaging data for functional MRI using optical tracking.

We evaluated the performance of an optical camera based prospective motion correction (PMC) system in improving the quality of 3D echo-planar imaging functional MRI data. An optical camera and external marker were used to dynamically track the head movement of subjects during fMRI scanning. PMC was performed by using the motion information to dynamically update the sequence's RF excitation and gradient waveforms such that the field-of-view was realigned to match the subject's head movement. Task-free fMRI experiments on five healthy volunteers followed a 2×2×3 factorial design with the following factors: PMC on or off; 3.0mm or 1.5mm isotropic resolution; and no, slow, or fast head movements. Visual and motor fMRI experiments were additionally performed on one of the volunteers at 1.5mm resolution comparing PMC on vs PMC off for no and slow head movements. Metrics were developed to quantify the amount of motion as it occurred relative to k-space data acquisition. The motion quantification metric collapsed the very rich camera tracking data into one scalar value for each image volume that was strongly predictive of motion-induced artifacts. The PMC system did not introduce extraneous artifacts for the no motion conditions and improved the time series temporal signal-to-noise by 30% to 40% for all combinations of low/high resolution and slow/fast head movement relative to the standard acquisition with no prospective correction. The numbers of activated voxels (p<0.001, uncorrected) in both task-based experiments were comparable for the no motion cases and increased by 78% and 330%, respectively, for PMC on versus PMC off in the slow motion cases. The PMC system is a robust solution to decrease the motion sensitivity of multi-shot 3D EPI sequences and thereby overcome one of the main roadblocks to their widespread use in fMRI studies.

Modelling syntectonic sedimentation: combining a discrete element model of tectonic. Deformation and process-based sedimentary Model in 3D.

This paper presents a new numerical program able to model syntectonic sedimentation. The new model combines a discrete element model of the tectonic deformation of a sedimentary cover and a process-based model of sedimentation in a single framework. The integration of these two methods allows us to include the simulation of both sedimentation and deformation processes in a single and more effective model. The paper describes briefly the antecedents of the program, Simsafadim-Clastic and a discrete element model, in order to introduce the methodology used to merge both programs to create the new code. To illustrate the operation and application of the program, analysis of the evolution of syntectonic geometries in an extensional environment and also associated with thrust fault propagation is undertaken. Using the new code, much more complex and realistic depositional structures can be simulated together with a more complex analysis of the evolution of the deformation within the sedimentary cover, which is seen to be affected by the presence of the new syntectonic sediments.

Applying 3D modelling technology to traditional craftwork : rapid prototyping in artisanal jewellery making and its impact on the perceived value of jewellery

Depuis la révolution industrielle, l’évolution de la technologie bouleverse le monde de la fabrication. Aujourd'hui, de nouvelles technologies telles que le prototypage rapide font une percée dans des domaines comme celui de la fabrication de bijoux, appartenant jadis à l'artisanat et en bouscule les traditions par l'introduction de méthodes plus rapides et plus faciles. Cette recherche vise à répondre aux deux questions suivantes : - ‘En quoi le prototypage rapide influence-t-il la pratique de fabrication de bijoux?’ - ‘En quoi influence-t-il de potentiels acheteurs dans leur appréciation du bijou?’ L' approche consiste en une collecte de données faite au cours de trois entretiens avec différents bijoutiers et une rencontre de deux groupes de discussion composés de consommateurs potentiels. Les résultats ont révélé l’utilité du prototypage rapide pour surmonter un certain nombre d'obstacles inhérents au fait-main, tel que dans sa géométrie, sa commercialisation, et sa finesse de détails. Cependant, il se crée une distance entre la main du bijoutier et l'objet, changeant ainsi la nature de la pratique. Cette technologie est perçue comme un moyen moins authentique car la machine rappelle la production de masse et la possibilité de reproduction en série détruit la notion d’unicité du bijou, en réduisant ainsi sa charge émotionnelle. Cette recherche propose une meilleure compréhension de l'utilisation du prototypage rapide et de ses conséquences dans la fabrication de bijoux. Peut-être ouvrira-t-elle la voie à une recherche visant un meilleur mariage entre cette technique et les méthodes traditionnelles.

Online Robust 3D Mapping Using Structure from Motion Cues

This paper presents a complete solution for creating accurate 3D textured models from monocular video sequences. The methods are developed within the framework of sequential structure from motion, where a 3D model of the environment is maintained and updated as new visual information becomes available. The camera position is recovered by directly associating the 3D scene model with local image observations. Compared to standard structure from motion techniques, this approach decreases the error accumulation while increasing the robustness to scene occlusions and feature association failures. The obtained 3D information is used to generate high quality, composite visual maps of the scene (mosaics). The visual maps are used to create texture-mapped, realistic views of the scene

Dolphins leap lampposts.

Antología de poemas. Cuenta con la mejor obra de tres poetas: Ian Souter, Eric Finney y Dave Calder.

Modelling stereoscopic vision systems for robotic applications

Aquesta tesi s'emmarca dins del projecte CICYT TAP 1999-0443-C05-01. L'objectiu d'aquest projecte és el disseny, implementació i avaluació de robots mòbils, amb un sistema de control distribuït, sistemes de sensorització i xarxa de comunicacions per realitzar tasques de vigilància. Els robots han de poder-se moure per un entorn reconeixent la posició i orientació dels diferents objectes que l'envolten. Aquesta informació ha de permetre al robot localitzar-se dins de l'entorn on es troba per poder-se moure evitant els possibles obstacles i dur a terme la tasca encomanada. El robot ha de generar un mapa dinàmic de l'entorn que serà utilitzat per localitzar la seva posició. L'objectiu principal d'aquest projecte és aconseguir que un robot explori i construeixi un mapa de l'entorn sense la necessitat de modificar el propi entorn. Aquesta tesi està enfocada en l'estudi de la geometria dels sistemes de visió estereoscòpics formats per dues càmeres amb l'objectiu d'obtenir informació geomètrica 3D de l'entorn d'un vehicle. Aquest objectiu tracta de l'estudi del modelatge i la calibració de càmeres i en la comprensió de la geometria epipolar. Aquesta geometria està continguda en el que s'anomena emph{matriu fonamental}. Cal realitzar un estudi del càlcul de la matriu fonamental d'un sistema estereoscòpic amb la finalitat de reduir el problema de la correspondència entre dos plans imatge. Un altre objectiu és estudiar els mètodes d'estimació del moviment basats en la geometria epipolar diferencial per tal de percebre el moviment del robot i obtenir-ne la posició. Els estudis de la geometria que envolta els sistemes de visió estereoscòpics ens permeten presentar un sistema de visió per computador muntat en un robot mòbil que navega en un entorn desconegut. El sistema fa que el robot sigui capaç de generar un mapa dinàmic de l'entorn a mesura que es desplaça i determinar quin ha estat el moviment del robot per tal de emph{localitzar-se} dins del mapa. La tesi presenta un estudi comparatiu dels mètodes de calibració de càmeres més utilitzats en les últimes dècades. Aquestes tècniques cobreixen un gran ventall dels mètodes de calibració clàssics. Aquest mètodes permeten estimar els paràmetres de la càmera a partir d'un conjunt de punts 3D i de les seves corresponents projeccions 2D en una imatge. Per tant, aquest estudi descriu un total de cinc tècniques de calibració diferents que inclouen la calibració implicita respecte l'explicita i calibració lineal respecte no lineal. Cal remarcar que s'ha fet un gran esforç en utilitzar la mateixa nomenclatura i s'ha estandaritzat la notació en totes les tècniques presentades. Aquesta és una de les dificultats principals a l'hora de poder comparar les tècniques de calibració ja què cada autor defineix diferents sistemes de coordenades i diferents conjunts de paràmetres. El lector és introduït a la calibració de càmeres amb la tècnica lineal i implícita proposada per Hall i amb la tècnica lineal i explicita proposada per Faugeras-Toscani. A continuació es passa a descriure el mètode a de Faugeras incloent el modelatge de la distorsió de les lents de forma radial. Seguidament es descriu el conegut mètode proposat per Tsai, i finalment es realitza una descripció detallada del mètode de calibració proposat per Weng. Tots els mètodes són comparats tant des del punt de vista de model de càmera utilitzat com de la precisió de la calibració. S'han implementat tots aquests mètodes i s'ha analitzat la precisió presentant resultats obtinguts tant utilitzant dades sintètiques com càmeres reals. Calibrant cada una de les càmeres del sistema estereoscòpic es poden establir un conjunt de restriccions geomètri ques entre les dues imatges. Aquestes relacions són el que s'anomena geometria epipolar i estan contingudes en la matriu fonamental. Coneixent la geometria epipolar es pot: simplificar el problema de la correspondència reduint l'espai de cerca a llarg d'una línia epipolar; estimar el moviment d'una càmera quan aquesta està muntada sobre un robot mòbil per realitzar tasques de seguiment o de navegació; reconstruir una escena per aplicacions d'inspecció, propotipatge o generació de motlles. La matriu fonamental s'estima a partir d'un conjunt de punts en una imatges i les seves correspondències en una segona imatge. La tesi presenta un estat de l'art de les tècniques d'estimació de la matriu fonamental. Comença pels mètode lineals com el dels set punts o el mètode dels vuit punts, passa pels mètodes iteratius com el mètode basat en el gradient o el CFNS, fins arribar las mètodes robustos com el M-Estimators, el LMedS o el RANSAC. En aquest treball es descriuen fins a 15 mètodes amb 19 implementacions diferents. Aquestes tècniques són comparades tant des del punt de vista algorísmic com des del punt de vista de la precisió que obtenen. Es presenten el resultats obtinguts tant amb imatges reals com amb imatges sintètiques amb diferents nivells de soroll i amb diferent quantitat de falses correspondències. Tradicionalment, l'estimació del moviment d'una càmera està basada en l'aplicació de la geometria epipolar entre cada dues imatges consecutives. No obstant el cas tradicional de la geometria epipolar té algunes limitacions en el cas d'una càmera situada en un robot mòbil. Les diferencies entre dues imatges consecutives són molt petites cosa que provoca inexactituds en el càlcul de matriu fonamental. A més cal resoldre el problema de la correspondència, aquest procés és molt costós en quant a temps de computació i no és gaire efectiu per aplicacions de temps real. En aquestes circumstàncies les tècniques d'estimació del moviment d'una càmera solen basar-se en el flux òptic i en la geometria epipolar diferencial. En la tesi es realitza un recull de totes aquestes tècniques degudament classificades. Aquests mètodes són descrits unificant la notació emprada i es remarquen les semblances i les diferencies entre el cas discret i el cas diferencial de la geometria epipolar. Per tal de poder aplicar aquests mètodes a l'estimació de moviment d'un robot mòbil, aquest mètodes generals que estimen el moviment d'una càmera amb sis graus de llibertat, han estat adaptats al cas d'un robot mòbil que es desplaça en una superfície plana. Es presenten els resultats obtinguts tant amb el mètodes generals de sis graus de llibertat com amb els adaptats a un robot mòbil utilitzant dades sintètiques i seqüències d'imatges reals. Aquest tesi finalitza amb una proposta de sistema de localització i de construcció d'un mapa fent servir un sistema estereoscòpic situat en un robot mòbil. Diverses aplicacions de robòtica mòbil requereixen d'un sistema de localització amb l'objectiu de facilitar la navegació del vehicle i l'execució del les trajectòries planificades. La localització es sempre relativa al mapa de l'entorn on el robot s'està movent. La construcció de mapes en un entorn desconegut és una tasca important a realitzar per les futures generacions de robots mòbils. El sistema que es presenta realitza la localització i construeix el mapa de l'entorn de forma simultània. A la tesi es descriu el robot mòbil GRILL, que ha estat la plataforma de treball emprada per aquesta aplicació, amb el sistema de visió estereoscòpic que s'ha dissenyat i s'ha muntat en el robot. També es descriu tots el processos que intervenen en el sistema de localització i construcció del mapa. La implementació d'aquest processos ha estat possible gràcies als estudis realitzats i presentats prèviament (calibració de càmeres, estimació de la matriu fonamental, i estimació del moviment) sense els quals no s'hauria pogut plantejar aquest sistema. Finalment es presenten els mapes en diverses trajectòries realitzades pel robot GRILL en el laboratori. Les principals contribucions d'aquest treball són: ·Un estat de l'art sobre mètodes de calibració de càmeres. El mètodes són comparats tan des del punt de vista del model de càmera utilitzat com de la precisió dels mètodes. ·Un estudi dels mètodes d'estimació de la matriu fonamental. Totes les tècniques estudiades són classificades i descrites des d'un punt de vista algorísmic. ·Un recull de les tècniques d'estimació del moviment d'una càmera centrat en el mètodes basat en la geometria epipolar diferencial. Aquestes tècniques han estat adaptades per tal d'estimar el moviment d'un robot mòbil. ·Una aplicació de robòtica mòbil per tal de construir un mapa dinàmic de l'entorn i localitzar-se per mitja d'un sistema estereoscòpic. L'aplicació presentada es descriu tant des del punt de vista del maquinari com del programari que s'ha dissenyat i implementat.

Stereo and motion parallax cues in human 3D vision: can they vanish without a trace?

In an immersive virtual reality environment, subjects fail to notice when a scene expands or contracts around them, despite correct and consistent information from binocular stereopsis and motion parallax, resulting in gross failures of size constancy (A. Glennerster, L. Tcheang, S. J. Gilson, A. W. Fitzgibbon, & A. J. Parker, 2006). We determined whether the integration of stereopsis/motion parallax cues with texture-based cues could be modified through feedback. Subjects compared the size of two objects, each visible when the room was of a different size. As the subject walked, the room expanded or contracted, although subjects failed to notice any change. Subjects were given feedback about the accuracy of their size judgments, where the “correct” size setting was defined either by texture-based cues or (in a separate experiment) by stereo/motion parallax cues. Because of feedback, observers were able to adjust responses such that fewer errors were made. For texture-based feedback, the pattern of responses was consistent with observers weighting texture cues more heavily. However, for stereo/motion parallax feedback, performance in many conditions became worse such that, paradoxically, biases moved away from the point reinforced by the feedback. This can be explained by assuming that subjects remap the relationship between stereo/motion parallax cues and perceived size or that they develop strategies to change their criterion for a size match on different trials. In either case, subjects appear not to have direct access to stereo/motion parallax cues.

3D scanning by multiple fan beam X-ray sources and sensors

*** Purpose – Computer tomography (CT) for 3D reconstruction entails a huge number of coplanar fan-beam projections for each of a large number of 2D slice images, and excessive radiation intensities and dosages. For some applications its rate of throughput is also inadequate. A technique for overcoming these limitations is outlined. *** Design methodology/approach – A novel method to reconstruct 3D surface models of objects is presented, using, typically, ten, 2D projective images. These images are generated by relative motion between this set of objects and a set of ten fanbeam X-ray sources and sensors, with their viewing axes suitably distributed in 2D angular space. *** Findings – The method entails a radiation dosage several orders of magnitude lower than CT, and requires far less computational power. Experimental results are given to illustrate the capability of the technique *** Practical implications – The substantially lower cost of the method and, more particularly, its dramatically lower irradiation make it relevant to many applications precluded by current techniques *** Originality/value – The method can be used in many applications such as aircraft hold-luggage screening, 3D industrial modelling and measurement, and it should also have important applications to medical diagnosis and surgery.

View-based modelling of human visual navigation errors

View-based and Cartesian representations provide rival accounts of visual navigation in humans, and here we explore possible models for the view-based case. A visual “homing” experiment was undertaken by human participants in immersive virtual reality. The distributions of end-point errors on the ground plane differed significantly in shape and extent depending on visual landmark configuration and relative goal location. A model based on simple visual cues captures important characteristics of these distributions. Augmenting visual features to include 3D elements such as stereo and motion parallax result in a set of models that describe the data accurately, demonstrating the effectiveness of a view-based approach.

All maximal-pairs in step-leap representation of melodic sequence

This paper proposes an efficient pattern extraction algorithm that can be applied on melodic sequences that are represented as strings of abstract intervallic symbols; the melodic representation introduces special “binary don’t care” symbols for intervals that may belong to two partially overlapping intervallic categories. As a special case the well established “step–leap” representation is examined. In the step–leap representation, each melodic diatonic interval is classified as a step (±s), a leap (±l) or a unison (u). Binary don’t care symbols are used to represent the possible overlapping between the various abstract categories e.g. *=s, *=l and #=-s, #=-l. We propose an O(n+d(n-d)+z)-time algorithm for computing all maximal-pairs in a given sequence x=x[1..n], where x contains d occurrences of binary don’t cares and z is the number of reported maximal-pairs.

All maximal-pairs in step-leap representation of melodic sequence

This paper proposes an efficient pattern extraction algorithm that can be applied on melodic sequences that are represented as strings of abstract intervallic symbols; the melodic representation introduces special “binary don’t care” symbols for intervals that may belong to two partially overlapping intervallic categories. As a special case the well established “step–leap” representation is examined. In the step–leap representation, each melodic diatonic interval is classified as a step (±s), a leap (±l) or a unison (u). Binary don’t care symbols are used to represent the possible overlapping between the various abstract categories e.g. *=s, *=l and #=-s, #=-l. We propose an O(n+d(n-d)+z)-time algorithm for computing all maximal-pairs in a given sequence x=x[1..n], where x contains d occurrences of binary don’t cares and z is the number of reported maximal-pairs.

WAMM: wiki aided meta modelling

All over the world, organizations are becoming more and more complex, and there’s a need to capture its complexity, so this is when the DEMO methodology (Design and Engineering Methodology for Organizations), created and developed by Jan L. G. Dietz, reaches its potential, which is to capture the structure of business processes in a coherent and consistent form of diagrams with their respective grammatical rules. The creation of WAMM (Wiki Aided Meta Modeling) platform was the main focus of this thesis, and had like principal precursor the idea to create a Meta-Editor that supports semantic data and uses MediaWiki. This prototype Meta-Editor uses MediaWiki as a receptor of data, and uses the ideas created in the Universal Enterprise Adaptive Object Model and the concept of Semantic Web, to create a platform that suits our needs, through Semantic MediaWiki, which helps the computer interconnect information and people in a more comprehensive, giving meaning to the content of the pages. The proposed Meta-Modeling platform allows the specification of the abstract syntax i.e., the grammar, and concrete syntax, e.g., symbols and connectors, of any language, as well as their model types and diagram types. We use the DEMO language as a proofof-concept and example. All such specifications are done in a coherent and formal way by the creation of semantic wiki pages and semantic properties connecting them.