El currículo de Conocimiento del Medio Natural, Social y Cultural en la Educación Primaria.

El artículo forma parte de un monográfico de la revista dedicado al currículo de Educación Primaria.

El impacto social y cultural de la publicidad entre los jóvenes chilenos.

El artículo pertenece a una sección de la revista dedicada a investigación

El patrimonio cultural al alcance de todos : una propuesta desde la educación social.

Resumen tomado de la publicación. - El articulo forma parte de una sección de la revista dedicada a: Investigación y opinión

Efectes del suport social en un programa universitari per a gent gran

El treball que presentam a continuació és el resum de la tesi titulada «Els efectes del suport social en els alumnes de la Universitat Oberta per a Majors», presentada el juliol de 2010. Els dos pilars fonamentals del treball són, per una banda, el suport social, que és una de les dimensions principals per a la qualitat de vida, i, per l’altra, l’aprofitament del temps lliure, concretament en els programes universitaris per a gent gran. Aquests programes han tingut un reconeixement merescut, ja que beneficien les universitats —en potencien la tasca de projecció cultural— i reforcen els beneficis que tenen per als usuaris. Per nosaltres, són especialment interessants els que estan relacionats amb l’autoestima i amb la quantitat i qualitat de les xarxes socials. Presentam una investigació duta a terme amb els alumnes del Diploma Sènior i del Diploma Sènior Superior de la UOM (Universitat Oberta per a Majors) els cursos 2002-2003, 2006- 2007 i 2008-2009. Hi incloem l’anàlisi de fiabilitat i de validesa dut a terme amb l’instrument creat per a aquesta finalitat. També hem fet moltes proves d’anàlisi amb el programa SPSS.17 per comprovar la hipòtesi principal, segons la qual els alumnes de la UOM tendran més xarxes socials i sabran emprar tots els tipus de suport (emocional, informacional i material) en els processos diversos (recepció, percepció, demanda i donació).

Ciutat, mem??ria i pr??ctiques educadores

Resumen basado en el de la publicaci??n

Alfabetisme total : el gran repte de la comprensi?? lectora i visual

Resumen basado en el de la publicaci??n

Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona. Una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament

La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions.

‘I like playing on my trampoline; it makes me feel alive’ valuing physical activity: perceptions and meanings for children and implications for primary schools

This study investigated perceptions that children aged 6–10 years (n = 83) have of what it means to be physically active. Ideographic research was conducted utilising drawings and interviews to understand values that are placed on participating in physical activity (PA). The article questions the idea that whilst it may be commonly accepted by academics that there is a need to be active for health, little research has considered what this may actually mean for the child. Drawing on Bourdieu, the article utilises key concepts within the analysis of ‘capital' to frame an understanding of how children experience PA. Findings suggest that central to children's experiences is the place of social interaction and reciprocation. The article investigated the production and transference of forms of capital: physical, cultural and social. The potential for such concepts to be exploited by schools is discussed with reference to physical education and opportunities offered during free play.

Publikdragande namn eller aktivistermed drag i? : Om symboliskt kapital som maktresurs i den globala rättviserörelsens lokala organiseringsarbete

Crowd-pulling names or energetic activists? On symbolic capital as a power resource in the local organizational work within the global justice movement The article explores the global emergence of local Social Forums by means of an ethnographic study of the organization of the Stockholm Social Forum. In international academic debate, the forums are often discussed as a “globalization from below” and a new deliberative democratic process. However, empirical research on the organizational process, and its power relations, has been very limited. The theoretical concept symbolic capital (Bourdieu) and concepts from conversation analysis (CA) are used to analyze how power in terms of priority of interpretation is constructed in conversations between activists with differing political backgrounds. A detailed empirical analysis is based on the case of an internal discussion about inviting keynote speakers to the local forum. The results show how transnational networks and specific knowledge about the global social forum process became symbolic capital in the organizational process. Holders of this specific form of symbolic capital gained priority of interpretation in the internal discussions. This had an impact on the practical outcome of the organizational process in terms of the symbolic framing of the Social Forum. It is argued that the social forum process produces specific forms of cultural distinctions, social hierarchies and patterns of exclusion.

The Cultural Construction of the Maine Sporting Camps

Maine sporting camps were a cultural and social phenomenon of the urban upper and middle class. They originated in Maine in the late 1870s and early 1880s and reached their zenith around the turn of the century with over 160 in operation in eight of the sixteen counties in Maine in 1906. The period from 1880 until World War I can be considered the 'golden era' of the Maine sporting camps. After the war, with technological advancements such as the outboard motor, the proliferation of the automobile, and the introduction of a road system into rural Maine, the camps underwent significant change that warrants an entirely different cultural analysis. A number of elements came together to produce a cultural atmosphere permissive of sporting camp creation in Maine. These include changing national views upon nature, health, sport and the leisure time in which to pursue them. In the late nineteenth century, with the rise of large industrially based cities, overcrowding fostered crime and disease. An upper and middle class emerged that desired escape and separation from the lower classes. Maine was chosen for such an escape because it offered, through sporting camps, a chance to "get back to nature," by pursuing the healthful activities of hunting and fishing. At the same time these urban sportsmen and sportswomen distinguished themselves on the social Hierarchical scale from the rural inhabitants. What happened in rural Maine during the period between 1880 and World War I was the introduction of a new cultural order on the landscape. Coming primarily from urban centers on the East Coast of the United States were men, women and children who looked to Maine for vacations. These vacations were designed to put them in touch with nature by pursuing healthful activities, especially those of fishing and hunting. Coming from an environment that emphasized social standing, they ensured that these trips would perpetuate this hierarchy. They experienced nature through the Maine sporting camps, which provided them with the services and skills necessary to experience it while enjoying a degree of luxury that they were accustomed to in the urban world. The Maine sporting camps were a cultural manifestation of the urban upper and middle class, the groups that the camps were established to serve. Despite this the camps did not represent a structural duplication of urban society. Instead, the camps represented a cultural construction that was produced by interaction between members of two different conceptual and physical worlds, the blending of which, on a social level, was determined by urban mentality and rural knowledge. In the production of a cultural world meaningful to the clients, the rural world of the Maine woods was altered to meet their needs. It was not a one-sided process, however, as the clients were forced to acknowledge the importance of the rural inhabitants on the basis of their value to the clients.

From legal commons to social commons: Brazil and the cultural industry in the 21st century

This article describes some of the current transformations regarding the processes by which information and culture are generated, from the point of view of developing countries. In this brief analysis, the article discusses the role of projects such as Creative Commons for developing countries. It also discusses the idea of legal commons and social commons. While the idea of legal commons can be understood as the voluntary use of licenses such as Creative Commons in order to create a “commons”, the idea of social commons has to do with the tensions between legality and illegality in developing countries. These tensions appear prominently in the so-called global “peripheries”, and in many instances make the legal structure of intellectual property irrelevant, unfamiliar, or unenforceable, for various reasons. With the emergence of digital technology and the Internet, in many places and regions in developing countries (especially in the “peripheries”), technology ended up arriving earlier than the idea of intellectual property. Such a de facto situation propitiated the emergence of cultural industries that were not driven by intellectual property incentives. In these cultural businesses, the idea of “sharing” and of free dissemination of the content is intrinsic to the social circumstances taking place in these peripheries. Also, the appropriation of technology on the part of the “peripheries” ends up promoting autonomous forms of bridging the digital divide, such as the “LAN house” phenomenon discussed below. This paper proposes that many lessons can be learned from the business models emerging from social commons practices in developing countries. The tension between legality and illegality in “peripheral” areas in developing countries is not new. The work of Boaventura de Sousa Santos and others in the 1970s was paradigmatic for the discussion of legal pluralism regarding the occupation of land in Brazil. This paper aims to follow in that same pioneer tradition of studies about legal pluralism, and to apply those principles to the discussion of “intellectual property” rather than the ownership of land.

Prwncwyj: drama social e resolução de conflito entre os Apãniekra Jê-Timbira.

This work considers a ethnography boarding on the Apãniekra Jê-Timbira group of Central Brazil - leaving of a proposal of agreement of the group in perspectives of historical situations, analyzing its social organization from situational approaches. Taking the ethnography as main tool of production of data, the focus of the research takes dimension, when in the course of the ethnography situation, they come out, from certain events, social dramas that if ramify in crises, conflicts, faccionalismo. I analyze the mechanisms elaborated for the group to neutralize these dramas , such as the constitution of a tribal court , composites for native mediators and external mediators, dynamics ritual processes and politicians.

Associação entre as narrativas em saúde bucal e condições socioeconômico-culturais: a dentição como reflexo da desigualdade social

This anthropological study investigates the lived-experience of oral diseases in the context of poverty in Northeast Brazil. During six months in 2004???, ethnographic interviews, narratives and participant-observation with 31 residents of the low-income community, Dendê, located in Fortaleza, Ceará were conducted and analyzed utilizing a hermeneutic-dialetic method. It is revealed that precarious life conditions make prioritizing caretaking a difficult task. Despite suffering tooth pain, seeking a dentist's care is perceived as "a luxury" not a citzens' right. Difficulties in accessing services and poor quality restorations, favor tooth extractions as the most effective intervention. The deterioration of one's oral health is lamented by community members who seek help from popular clinics, politicians and traditional healers. The experience of dental disease differs according to social class, leaves oral scars of inequity, harms self-esteem and inhibits social inclusion. In this context, "treating" the Teeth of Inequity demands that we deepen our comprehension of the social determinants of health, reduce injustice in the access to quality care, remove demoralizing stigmas and empower the community to confront structural forces which affect its life

Pactos sociales para una protección social más inclusiva: Experiencias, obstáculos y posibilidades en América Latina y Europa

Presentaciones de Alicia Bárcena y Christof Kersting.

O Serviço de Proteção aos Índios e o estabelecimento de uma política indigenista republicana junto aos índios da reserva de Dourados e Panambizinho na área da educação escolar (1929 a 1968)

Pós-graduação em História - FCLAS