Propuestas para un nuevo modelo de Pr??cticum en la Facultad de Educaci??n de Toledo

Resumen tomado de la publicaci??n

Francisco Gonz??lez Lodeiro : una trayectoria profesional vinculada a la transformaci??n de la Universidad

Resumen tomado de la publicaci??n

Impacto de la formaci??n del profesorado universitario : aspectos metodol??gicos y propuesta para futuras investigaciones

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aprofitament de residus vegetals per a la concentració i separació d'ions metàl·lics de solucions aquoses

La adsorció sobre carbó actiu és un tractament habitual para a l'eliminació de metalls contaminants d'afluents aquosos. Amb la finalitat de reduir el cost dels tractament actuals s'està estudiant la utilització d'adsorbents de baix cost com a substituts dels sorbents convencionals que s'utilitzen usualment en els tractaments d'aigües. En aquesta tesi s'ha avaluat la possibilitat d'aprofitar diversos residus vegetals procedents de processos agrícoles o residus industrials, com a sorbents per a l'eliminació de metalls de solucions aquoses. En concret, el treball s'ha centrat en assolir dos grans objectius, primer de tot, conèixer la possibilitat d'utilitzar el pinyol d'oliva com a adsorbent de metalls divalents de solucions aquoses, com són el Cd(II), Cu(II), Ni(II) i Pb(II), i en segon lloc, avaluar la utilització de quatre residus vegetals (escorça de yohimbe, rapa de raïm, suro i pinyol d'oliva) per a l'extracció de Cr(VI) de solucions aquoses i utilitzar el residu vegetal més apropiat com a base per tal d'obtenir un nou sorbent, amb més bona morfologia per ser utilitzat en sistemes d'eliminació de Cr(VI) en continu. Les dades cinètiques d'adsorció es van tractar amb el model cinètic de pseudo-segon ordre, amb el que es van determinar la velocitat inicial d'adsorció dels metalls. Els models d'isotermes d'equilibri de Langmuir i Freundlich es van utilitzar per descriure els equilibris d'adsorció i calcular els paràmetres de les isotermes. En els assajos amb mescles binàries de metalls, els resultats es van tractar amb el model ampliat de Langmuir. En aquest treball s'ha determinat, primerament, que el pinyol d'oliva és un bon sorbent dels metalls divalents estudiats. S'ha determinat que l'adsorció dels metalls varia amb el pH de la solució i que la presència de sals en la solució provoca una davallada en l'adsorció. També es va determinar la competència en l'adsorció entre els metalls al realitzar assajos en mescles binàries. Amb els estudis d'extracció de Cr(VI) amb els quatre materials s'ha determinat que aquests vegetals poden adsorbir el Cr(VI) en solució, tot i que la rapa i la yohimbe són els materials que presenten unes capacitats d'adsorció més elevades. Les anàlisis amb espectroscòpia electrònica de Raig-X realitzats en la rapa de raïm i la yohimbe en contacte amb Cr(VI) varen demostrar la presència del metall en els dos estats d'oxidació, Cr(VI) i Cr(III), evidenciant la participació del mecanisme de reducció de Cr(VI) en l'adsorció del metall sobre els materials. Amb l'encapsulació de la rapa de raïm es va incrementar significativament la capacitat d'adsorció del metall respecta a la seva utilització en la forma original. Les dades experimentals es van tractar amb un model de difusió i es va determinar el coeficient de difusió en l'adsorció en el sorbent amb diferent percentatge de rapa en l'interior. Finalment s'han realitzat estudis preliminars d'adsorció de crom hexavalent en continu utilitzant columnes de petites dimensions farcides amb el sorbent format per boles de rapa encapsulada en alginat càlcic. En aquests assajos s'ha determinat l'efecte en l'adsorció de metall de diversos paràmetres d'operació, com la concentració inicial de metall, el cabal i l'alçada de llit. El model de transferència de matèria i difusió en columna emprat pel tractament de les dades experimentals va mostrar l'efecte de la concentració inicial i del cabal en els coeficients de difusió i transferència de matèria. El model BDST no va predir correctament el temps de servei en els diferents paràmetres d'operació experimentats a causa de la complexitat del procés d'adsorció. Amb aquests assajos preliminars s'han establert les bases de l'adsorció de Cr(VI) amb el nou sorbent en sistemes en continu amb la finalitat de realitzar estudis posteriors d'eliminació del metall en columnes de majors dimensions.

Avaluació de la toxicitat de metalls pesants i arsènic en diferents models biològics

En aquest estudi, la toxicitat de diversos metalls pesants i l'arsènic va ser analitzada utilitzant diferents models biològics. En la primera part d'aquest treball, el bioassaig de toxicitat Microtox, el qual està basat en la variació de l'emissió lumínica del bacteri luminiscent Vibrio fischeri, va ser utilitzat per establir les corbes dosi-resposta de diferents elements tòxics com el Zn(II), Pb(II), Cu(II), Hg(II), Ag(I), Co(II), Cd(II), Cr(VI), As(V) i As(III) en solucions aquoses. Els experiments es varen portar a terme a pH 6.0 i 7.0 per tal de mostrar que el pH pot influir en la toxicitat final mesurada d'alguns metalls degut als canvis relacionats amb la seva especiació química. Es varen trobar diferents tipus de corbes dosi-resposta depenent del metall analitzat i el pH del medi. En el cas de l'arsènic, l'efecte del pH en la toxicitat de l'arsenat i l'arsenit es va investigar utilitzant l'assaig Microtox en un rang de pHs comprès entre pH 5.0 i 9.0. Els valors d'EC50 determinats per l'As(V) disminueixen, reflectint un augment de la toxicitat, a mesura que el pH de la solució augmenta mentre que, en el cas de l'As(III), els valors d'EC50 quasi bé no varien entre pH 6.0 i 8.0 i només disminueixen a pH 9.0. HAsO42- i H2AsO3- es varen definir com les espècies més tòxiques. Així mateix, una anàlisi estadística va revelar un efecte antagònic entre les espècies químiques d'arsenat que es troben conjuntament a pH 6.0 i 7.0. D'altra banda, els resultats de dos mètodes estadístics per predir la toxicitat i les possibles interaccions entre el Co(II), Cd(II), Cu(II), Zn(II) i Pb(II) en mescles binàries equitòxiques es varen comparar amb la toxicitat observada sobre el bacteri Vibrio fischeri. L'efecte combinat d'aquests metalls va resultar ser antagònic per les mescles de Co(II)-Cd(II), Cd(II)-Zn(II), Cd(II)-Pb(II) i Cu(II)-Pb(II), sinèrgic per Co(II)-Cu(II) i Zn(II)-Pb(II) i additiu en els altres casos, revelant un patró complex de possibles interaccions. L'efecte sinèrgic de la combinació Co(II)-Cu(II) i la forta disminució de la toxicitat del Pb(II) quan es troba en presència de Cd(II) hauria de merèixer més atenció quan s'estableixen les normatives de seguretat ambiental. La sensibilitat de l'assaig Microtox també va ser determinada. Els valors d'EC20, els quals representen la toxicitat llindar mesurable, varen ser determinats per cada element individualment i es va veure que augmenten de la següent manera: Pb(II) < Ag(I) < Hg(II)  Cu(II) < Zn(II) < As(V) < Cd(II)  Co(II) < As(III) < Cr(VI). Aquests valors es varen comparar amb les concentracions permeses en aigues residuals industrials establertes per la normativa oficial de Catalunya (Espanya). L'assaig Microtox va resultar ser suficientment sensible per detectar els elements assajats respecte a les normes oficials referents al control de la contaminació, excepte en el cas del cadmi, mercuri, arsenat, arsenit i cromat. En la segona part d'aquest treball, com a resultats complementaris dels resultats previs obtinguts utilitzant l'assaig de toxicitat aguda Microtox, els efectes crònics del Cd(II), Cr(VI) i As(V) es varen analitzar sobre la taxa de creixement i la viabilitat en el mateix model biològic. Sorprenentment, aquests productes químics nocius varen resultar ser poc tòxics per aquest bacteri quan es mesura el seu efecte després de temps d'exposició llargs. Tot i això, en el cas del Cr(VI), l'assaig d'inhibició de la viabilitat va resultar ser més sensible que l'assaig de toxicitat aguda Microtox. Així mateix, també va ser possible observar un clar fenomen d'hormesis, especialment en el cas del Cd(II), quan s'utilitza l'assaig d'inhibició de la viabilitat. A més a més, diversos experiments es varen portar a terme per intentar explicar la manca de toxicitat de Cr(VI) mostrada pel bacteri Vibrio fischeri. La resistència mostrada per aquest bacteri podria ser atribuïda a la capacitat d'aquest bacteri de convertir el Cr(VI) a la forma menys tòxica de Cr(III). Es va trobar que aquesta capacitat de reducció depèn de la composició del medi de cultiu, de la concentració inicial de Cr(VI), del temps d'incubació i de la presència d'una font de carboni. En la tercera part d'aquest treball, la línia cel·lular humana HT29 i cultius primaris de cèl·lules sanguínies de Sparus sarba es varen utilitzar in vitro per detectar la toxicitat llindar de metalls mesurant la sobreexpressió de proteines d'estrès. Extractes de fangs precedents de diverses plantes de tractament d'aigues residuals i diferents metalls, individualment o en combinació, es varen analitzar sobre cultius cel·lulars humans per avaluar el seu efecte sobre la taxa de creixement i la capacitat d'induir la síntesi de les proteïnes Hsp72 relacionades amb l'estrès cel·lular. No es varen trobar efectes adversos significatius quan els components s'analitzen individualment. Nogensmenys, quan es troben conjuntament, es produeix un afecte advers sobre tan la taxa de creixement com en l'expressió de proteins d'estrès. D'altra banda, cèl·lules sanguínies procedents de Sparus sarba es varen exposar in vitro a diferents concentracions de cadmi, plom i crom. La proteïna d'estrès HSP70 es va sobreexpressar significativament després de l'exposició a concentracions tan febles com 0.1 M. Sota les nostres condicions de treball, no es va evidenciar una sobreexpressió de metal·lotioneïnes. Nogensmenys, les cèl·lules sanguínies de peix varen resultar ser un model biològic interessant per a ser utilitzat en anàlisis de toxicitat. Ambdós models biològics varen resultar ser molt adequats per a detectar acuradament la toxicitat produïda per metalls. En general, l'avaluació de la toxicitat basada en l'anàlisi de la sobreexpressió de proteïnes d'estrès és més sensible que l'avaluació de la toxicitat realitzada a nivell d'organisme. A partir dels resultats obtinguts, podem concloure que una bateria de bioassaigs és realment necessària per avaluar acuradament la toxicitat de metalls ja que existeixen grans variacions entre els valors de toxicitat obtinguts emprant diferents organismes i molts factors ambientals poden influir i modificar els resultats obtinguts.

La monarquia francesa y los financieros en el Antiguo Régimen. El ejemplo de los traitants durante la Guerra de los Nueve Años, 1689-1697 = The French Monarchy and the financiers during the Old Regime. The case of the traitants during the Nine Years War, 1689-1697

This article explores the relationship between the Crown, the French society and the king's financiers. It starts with a brief review of the discourses on the financiers and a survey of the work done by historians. Further to a description of the various groups of financiers, it analyses the nature of the contracts passed between the king and the traitants to pay for the Nine Years War, as well as the latter’s activities and profits. The article argues that the government supervised effectively the traitants and that, given the constraints of the Old Regime, these financiers provided essential services, but too costly to be sustainable.

Intersubjetividad y domesticación en el devenir de una región global: la territorialización del salmón en la Patagonia chilena

Este artículo examina transformaciones en la Patagonia chilena, región líder en la producción de salmón para mercados globalizados. Utilizando una aproximación etnográfica, aborda las posibilidades de considerar las intersubjetividades en los procesos de conformación de regiones importantes para la producción global de alimentos, argumentando contra algunas perspectivas que enfatizan en la interobjetividad al explorar relaciones humanas y no-humanas. En un mundo complejo y globalizado, la teoría del ensamblaje permite comprender cómo las transformaciones regionales son estimuladas por formas de bio-poder que generan nuevas relaciones entre vida, agencia y naturaleza. Se rastrean experimentos, encuentros y afectos, descentrando así miradas convencionales sobre domesticación de especies, desarrollo regional y producción de alimentos y abriendo un debate sobre las potencialidades y límites de interpretaciones no lineales de la realidad.

Major shear zones of southern Brazil and Uruguay: escape tectonics in the eastern border of Rio de La plata and Paranapanema cratons during the Western Gondwana amalgamation

The Mantiqueira Province represents a series of supracrustal segments of the South-American counterpart formed during the Gondwana Supercontinent agglutination. In this crustal domain, the process of escape tectonics played a conspicuous role, generating important NE-N-S-trending lineaments. The oblique component of the motions of the colliding tectonic blocks defined the transpressional character of the main suture zones: Lancinha-Itariri, Cubato-Arcadia-Areal, Serrinha-Rio Palmital in the Ribeira Belt and Sierra Ballena-Major Gercino in the Dom Feliciano Belt. The process as a whole lasted for ca. 60 Ma, since the initial collision phase until the lateral escape phase predominantly marked by dextral and subordinate sinistral transpressional shear zones. In the Dom Feliciano Belt, southern Brazil and Uruguay, transpressional event at 630-600 Ma is recognized and in the Ribeira Belt, despite less coevally, the transpressional event occurred between 590 and 560 Ma in its northern-central portion and between ca. 625 and 595 Ma in its central-southern portion. The kinematics of several shear zones with simultaneous movement in opposite directions at their terminations is explained by the sinuosity of these lineaments in relation to a predominantly continuous westward compression.

Evaluation of petrogenetic models for intermediate and silicic plutonic rocks from the Sierra de Valle Fertil-La Huerta, Argentina: Petrologic constraints on the origin of igneous rocks in the Ordovician Famatinian-Puna paleoarc

The whole Valle Fertil-La Huerta section appears as a calc-alkaline plutonic suite typical of a destructive plate margin. New Sr and Nd isotopic whole-rock data and published whole-rock geochemistry suggest that the less-evolved intermediate (dioritic) rocks can be derived by magmatic differentiation, mainly by hornblende + plagioclase +/- Fe-Ti oxide fractional crystallization, from mafic (gabbroic) igneous precursors. Closed-system differentiation, however, cannot produce the typical intermediate (tonalitic) and silicic (granodioritic) plutonic rocks, which requires a preponderant contribution of crustal components. Intermediate and silicic plutonic rocks from Valle Fertil-La Huerta section have formed in a plate subduction setting where the thermal and material input of mantle-derived magmas promoted fusion of fertile metasedimentary rocks and favored mixing of gabbroic or dioritic magmas with crustal granitic melts. Magma mixing is observable in the field and evident in variations of chemical elemental parameters and isotopic ratios, revealing that hybridization coupled with fractionation of magmas took place in the crust. Consideration of the whole-rock geochemical and isotopic data in the context of the Famatinian-Puna magmatic belt as a whole demonstrates that the petrologic model postulated for the Sierra Valle Fertil-La Huerta section has the potential to explain the generation of plutonic and volcanic rocks across the Early Ordovician paleoarc from central and northwestern Argentina. As the petrologic model does not require the intervention of old Precambrian continental crust, the nature of the basement on which thick accretionary turbiditic sequences were deposited remains a puzzling aspect. Discussion in this paper provides insights into the nature of magmatic source rocks and mechanisms of magma generation in Cordilleran-type volcano-plutonic arcs of destructive plate margins. (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.

U-Pb-Hf-trace element systematics and geochronology of zircon from a granulite-facies metamorphosed mafic-ultramafic layered complex in Central Brazil

Zircon recrystallization is a common process during high-grade metamorphism and promotes partial or complete resetting of the original isotopic and chemical characteristics of the mineral and thus complicates U-Pb geochronological interpretation. In Central Brazil, this complexity may be illustrated by three composite mafic-ultramafic intrusions metamorphosed under amphibolite-to-granulite conditions. Their ages of emplacement and metamorphic ages have been a matter of controversy for the last thirty years. The Serra da Malacacheta and Barro Alto complexes make up the southernmost of these layered bodies and four samples from distinct rock types were investigated in order to verify the consequences of metamorphic alteration of zircon for U-Pb dating. Cathodoluminescent imaging reveals internal features which are typical of concomitant dissolution-reprecipitation processes, such as convolute zoning and inward-moving recrystallization fronts, even in samples in which partially preserved igneous textures are observed. Due to this extensive alteration, LA-ICPMS U-Pb isotopic analysis yielded inconclusive data. However, in situ Hf isotopic and trace-element analyses help to clarify the real meaning of the geochronological data. Low Lu/Hf (<0.004) and homogeneous (176)Hf/(177)Hf(t) values imply that the zircon populations within individual samples have crystallized in a single episode, despite the observed variations in age values. Trace element signatures of zircon grains from garnet-bearing samples reveal that they were unreactive to the development of the peak metamorphism mineral assemblage and, thus, the main chemical feature in such grains is attributed to a coupled dissolution-reprecipitation process. However, in the Cafelandia amphibolite an additional alteration process is identified, probably related to the influx of late-stage fluids. Combined isotopic and geochemical investigation on zircon grains allowed the distinction of two magmatic events. The first corresponds to the crystallization of the Serra da Malacacheta Complex and characterizes a juvenile magmatism at similar to 1.3 Ga. The younger episode, recognized in the Barro Alto Complex, is dated at ca. 800 Ma and is represented by mafic and ultramafic rocks showing intense contamination with continental crust, implying that the emplacement took place, most likely, in a continental back-arc setting. Altered zircon domains as well as titanite grains date the metamorphic event at ca. 760-750 Ma. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

The basement of the Punta del Este Terrane (Uruguay): an African Mesoproterozoic fragment at the eastern border of the South American Rio de La Plata craton

The Punta del Este Terrane (eastern Uruguay) lies in a complex Neoproterozoic (Brasiliano/Pan-African) orogenic zone considered to contain a suture between South American terranes to the west of Major Gercino-Sierra Ballena Suture Zone and eastern African affinities terranes. Zircon cores from Punta del Este Terrane basement orthogneisses have U-Pb ages of ca. 1,000 Ma, which indicate an lineage with the Namaqua Belt in Southwestern Africa. U-Pb zircon ages also provide the following information on the Punta del Este terrane: the orthogneisses containing the ca. 1,000 Ma inheritance formed at ca. 750 Ma; in contrast to the related terranes now in Africa, reworking of the Punta del Este Terrane during Brasiliano/Pan-African orogenesis was very intense, reaching granulite facies at ca. 640 Ma. The termination of the Brasiliano/Pan-African orogeny is marked by formation of acid volcanic and volcanoclastic rocks at ca. 570 Ma (Sierra de Aguirre Formation), formation of late sedimentary basins (San Carlos Formation) and then intrusion at ca. 535 Ma of post-tectonic granitoids (Santa Teresa and Jos, Ignacio batholiths). The Punta del Este Terrane and unrelated western terranes represented by the Dom Feliciano Belt and the Rio de La Plata Craton were in their present positions by ca. 535 Ma.

Precambrian geotectonic units of the Rio de La Plata craton

The main Precambrian tectonic units of Uruguay include the Piedra Alta tectonostratigraphic terrane (PATT) and Nico Perez tectonostratigraphic terrane (NPTT), separated by the Sarandi del Yi high-strain zone. Both terranes are well exposed in the Rio de La Plata craton (RPC). Although these tectonic units are geographically small, they record a wide span of geologic time. Therefore improved geological knowledge of this area provides a fuller understanding of the evolution of the core of South America. The PATT is constituted by low-to medium-grade metamorphic belts (ca. 2.1 Ga); its petrotectonic associations such as metavolcanic units, conglomerates, banded iron formations, and turbiditic deposits suggest a back-arc or a trench-basin setting. Also in the PATT, a late to post-orogenic, arc-related layered mafic complex (2.3-1.9 Ga), followed by A-type granites (2.08 Ga), and finally a taphrogenic mafic dike swarm (1.78 Ga) occur. The less thoroughly studied NPTT consists of Palaeoproterozoic high-grade metamorphic sequences (ca. 2.2 Ga), mylonites and postorogenic and rapakivi granites (1.75 Ga). The Brasiliano-Pan African orogeny affected this terrane. Neoproterozoic cover occurs in both tectonostratigraphic terranes, but is more developed in the NPTT. Over the past 15 years, new isotopic studies have improved our recognition of different tectonic events and associated processes, such as reactivation of shear zones and fluids circulation. Transamazonian and Statherian tectonic events were recognized in the RPC. Based on magmatism, deformation, basin development and metamorphism, we propose a scheme for the Precambrian tectonic evolution of Uruguay, which is summarized in the first Palaeoproterozoic tectonic map of the Rio de La Plata craton.

Nd and Pb isotope signatures on the Southeastern South American upper margin: Implications for sediment transport and source rocks

Neodymium and lead isotope values in sediment samples were used to interpret sediment transport and source rocks on the Southeastern South American upper margin. The sediments of the Argentinian margin exhibit an average epsilon(Nd) value of -1.9, indicating the influence of the Andean rocks as sediment sources. Sediments from the Rio de La Plata estuary show an average epsilon(Nd) value of -9.6 which is similar to that of the Southern Brazilian Upper Margin. Finally, sediments of Southeastern Brazil, which are associated with the transport of the Brazil Current exhibit an average epsilon(Nd) of -13.0. The Pb isotope signatures also confirm the differentiation of source rocks in the sedimentation of the study area. In addition, Pb isotopes helped to establish the extent of the influence of the Rio de La Plata on the sedimentation of the Southern Brazilian margin. In terms of Pb isotopes the sediments from the Rio de La Plata estuary and Southern Brazil are more radiogenic than those of Southeastem Brazil and the Argentinian margin. (c) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

U-Pb zircon and (40)Ar-(39)Ar K-feldspar dating of syn-sedimentary volcanism of the Neoproterozoic Marica Formation: constraining the age of foreland basin inception and inversion in the Camaqua Basin of southern Brazil

New U-Pb zircon and (40)Ar-(39)Ar K-feldspar data are presented for syn-sedimentary volcanogenic rocks from the Neoproterozoic Marica Formation, located in the southern Brazilian shield. Seven (of nine) U-Pb sensitive high-resolution ion microprobe analyses of zircons from pyroclastic cobbles yield an age of 630.2 +/- 3.4 Ma (2 sigma), interpreted as the age of syn-sedimentary volcanism, and thus of the deposition itself. This result indicates that the Marica Formation was deposited during the main collisional phase (640-620 Ma) of the Brasiliano II orogenic system, probably as a forebulge or back-bulge, craton-derived foreland succession. Thus, this unit is possibly correlative of younger portions of the Porongos, Brusque, Passo Feio, Abapa (Itaiacoca) and Lavalleja (Fuente del Puma) metamorphic complexes. Well-defined, step-heating (40)Ar-(39)Ar K-feldspar plateau ages obtained from volcanogenic beds and pyroclastic cobbles of the lower and upper successions of the Marica Formation yielded 507.3 +/- 1.8 Ma and 506.7 +/- 1.4 Ma (2 sigma), respectively. These data are interpreted to reflect total isotopic resetting during deep burial and thermal effects related to magmatic events. Late Middle Cambrian cooling below ca. 200 degrees C, probably related to uplift, is tentatively associated with intraplate effects of the Rio Doce and/or Pampean orogenies (Brasiliano III system). In the southern Brazilian shield, these intraplate stresses are possibly related to the dominantly extensional opening of a rift or a pull-apart basin, where sedimentary rocks of the Camaqua Group (Santa Barbara and Guaritas Formations) accumulated.

Lu-Hf and U-Pb age determination of Capivarita Anorthosite in the Dom Feliciano Belt, Brazil

The Capivarita Anorthosite, formed in an intraplate environment and later metamorphosed under amphibolites fades conditions, is exposed in the Dom Feliciano Belt as part of the Brasiliano magmatic arc and occurs as a roof-pedant in, or is even intruded by, 0.6 Ga post-collisional granites. In this work, magmatic and metamorphic minerals were dated using the LA-MC-ICP-MS in situ method. U-Pb magmatic and metamorphic zircon dating yielded an age of 1573 +/- 21 Ma and of 606 +/- 6 Ma, respectively, whereas the igneous titanite dating yielded an age of 1530 +/- 33 Ma and the metamorphic ages were 651 +/- 9 Ma and 601 +/- 5 Ma. The Lu-Hf model ages showed two clusters from 1.81 to 2.03 Ga (calf from +2.21 to +6.42) and 2.55-2.62 Ga (epsilon epsilon Hf from -4.59 to -5.64). This intraplate magmatism can be connected to a very important episode of continental accretion in an extensional setting from the fragmentation of the supercontinent during the Early Mesoproterozoic. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.