Projecte Universitat - Escoles: la implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial dels mestres d'educació infantil

L’experiència formativa que presentem a continuació s’ha dut a terme el curs acadèmic 2008-2009, en l’àmbit de la formació inicial de mestres d’educació infantil, amb un grup d’estudiants de 1er i en el marc de l’assignatura Didàctica General i Atenció a la Diversitat (DGAD), de caràcter troncal, obligatòria i anual. Per dur-la a terme hem comptat amb la col·laboració de mestres en actiu de l’Etapa d’Educació Infantil de dues escoles de Sant Andreu (La Maquinista i Eulàlia Bota), a partir de la creació d’una comissió mixta de treball entre Universitat i Escoles. Aquesta experiència ens ha facilitat la incorporació d’estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d’aprenentatge propis de l’exercici docent, les aules d’educació infantil. La intervenció dels nostres estudiants ha estat possible gràcies a l’organització i planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d’aprenentatge que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. El resultat d’aquesta experiència ha respòs a l’objectiu comú d’implimentar noves metodologies per a contribuir a la millora de l’acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola

El Cos com a instrument musical: creativitat i activitat grupal col·laborativa com a proposta didàctica més enllà del context de l'aula

Sabem que l’educació no es circumscriu només en l’àmbit acadèmic ni dins el marc físic d’un centre docent, sinó que la societat i els productes que genera són elements importants a tenir en compte. En base a aquests supòsits, els nous corrents pedagògics de l’Escola Nova sorgits a començaments del segle XX ja recomanaven obrir les escoles a l’entorn immediat i aprofitar les seves possibilitats tant com a recurs educatiu com a contingut curricular en sí mateix. Aquesta premissa –plenament vigent a l’actualitat– es fa palesa especialment a l’àrea de música, no només per la gran quantitat d’informació –immediata i diversificada- i per les possibilitats didàctiques i educatives de caràcter multimèdia i interactiu de les Noves Tecnologies (NNTT), les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i les Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació (TAC) que configuren l’actual realitat virtual a la que ens veiem abocats, sinó per l’ampli ventall d’estils i gèneres que inclouen les programacions d’espectacles musicals al nostre abast. De la mateixa manera que l’audició de música en directe és del tot imprescindible en aquesta àrea artística i humanística per tal de desenvolupar les destreses que li són pròpies, també ho és la participació activa. En aquest sentit, constatem que la realització d’activitats educatives a nivell col·lectiu permet la interacció entre iguals i la descoberta, desenvolupament o aprofundiment d’actituds com la cooperació, la tolerància, el respecte mutu, la cohesió, etc., valors imprescindibles en una societat democràtica i plural com la nostra. I encara més, que l’activitat col·lectiva realitzada amb l’objectiu de produir un producte propi, afavoreix la satisfacció personal final que conduirà a la veritable integració dels continguts a assimilar. Per tant, la pràctica aplicada d’aquestes actituds i destreses socials es fa imprescindible en els estudis dels futurs docents. L'Espai Europeu de Educació Superior (EEES) ens aporta la incorporació d'un concepte provinent del món professional, les competències, que són un nou referent de rang superior que orienta globalment els estudis universitaris. Els objectius i continguts d'aquests tindran sentit en la mesura que contribueixin a desenvolupar algunes d'aquestes competències, ja que seran l'objecte principal d'avaluació de les titulacions. Pensem que a través d’activitats que es poden fer fora de l'aula com la que presentem en aquesta comunicació, s'ajuda a mobilitzar algunes d'aquestes competències que permetran configurar el perfil de graduat que tots desitgem

Joan Teixidó: professor titular de l'Àrea de Didàctica i Organització Escolar

Joan Teixidó i Saballs, professor titular de l'Àrea de Didàctica i Organització Escolar del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, és investigador responsable del Grup de Recerca Col.laborativa per a la millora de l'Educació (Bitàcola). També dirigeix el grup GROC (Grup de Recerca en Organització de Centres) a través del qual procura dur a la pràctica la recerca basada en la col·laboració entre universitaris i professionals de l'educació (docents i directius) en exercici, tot reflexionant i efectuant propostes de millora referides a problemes i dilemes de la feina quotidiana de docents, directius i altres professionals

Evolució del coneixement didàctic del contingut per a l'ensenyament de les ciències de mestres d'educació primària en formació inicial

La mostra que analitzem en aquesta comunicació està conformada per les seqüències d’activitats elaborades per dos grups d’estudiants de mestre d’Educació Primària en el marc de l’assignatura de Ciències Naturals i la seva Didàctica de la Universitat de Vic

Mestre educació musical: ampliació de coneixements. Obertura a altres sistemes educatius. Exposició, reflexió i valoració de l’experiència

La implantació del pla d’estudis de 1992, suposà un canvi en els estudis de mestre i l’aparició de l’especialitat d’educació musical. Conseqüentment, la didàctica aplicada als estudis de música va propiciar que volguéssim conèixer la font de la metodologia musical més arrelada a casa nostra després de l’adaptació del mètode Kódaly (Hongria) que el P. Ireneu Segarra, monjo de Montserrat, va fer a Catalunya. L’interès venia donat per conèixer de primera mà una de les propostes formatives més difoses a l’ensenyament primari. L’èxit d’aquesta primera experiència realitzada el 1994 ens va portar a fer una planificació d’altres possibles llocs d’interès, bé per les seves metodologies, bé per la cultura musical pròpia. Això va donar lloc a realitzar visites a institucions educatives de França (París, 1999), Suïssa (Ginebra, 2000 i 2007), Àustria (Salzburg, 2001 i 2009), Hongria (Kescskemet, 2002), Bèlgica (Namur, 2003), Itàlia (Bologna i Milano, 2004), i Anglaterra (Reading, Oxford i Cambridge 2005)

Las Webquests como objetos de aprendizaje en la formación del profesorado de educación física. Innovación didáctica

A partir de los resultados de una investigación anterior realizada sobre estilos de aprendizaje de los estudiantes de magisterio de Educación Física en el que se aplicó el cuestionario Honey & Alonso de Estilos de Aprendizaje (CHAEA) propuesto por Alonso (1992) se observó que no se encontraban plenamente identificados con ninguno de los estilos de aprendizaje propuestos por los autores, si bien existía una inclinación o tendencia moderada-baja en cada uno de ellos; aunque mayoritariamente los grupos estudiados se encontraban más identificados con el estilo reflexivo. Conocer la forma en que cada estudiante tiene de hacer suyo el conocimiento, o lo que es lo mismo, su “estilo de aprendizaje” (Gallego, Alonso y Honey, 1999), ayudará y determinará el estilo de enseñanza del profesor

La Col·laboració entre la docència universitària i els centres escolars. Reflexions a partir d’una experiència a educació infantil. Intervenció-didàctiques a les institucions educatives

L'objectiu d’aquesta comunicació és, a partir d’una experiència pràctica desenvolupada des de fa anys a l’assignatura “El medi social i la seva didàctica” de la Diplomatura de Mestre en Educació Infantil de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), plantejar algunes qüestions que afecten la docència universitària. I abordar-les no solament des de la perspectiva de l’autor d’aquest treball sinó també des de l’opinió dels estudiants que l’han portada a terme

Els jocs malabars : justificació educativa i aplicació didàctica a l'ESO. 'Los juegos malabares : justificación educativa y aplicación didáctica en la ESO'.

Resumen tomado de la revista

La importància de la lectura i de l'escriptura a l'Educació Infantil. Propostes didàctiques : els racons.'La importancia de la lectura y la escritura en la Educación Infantil. Propuestas didácticas : los rincones'.

Se expone la técnica de los rincones utilizada en una clase de educación infantil de un centro de Mallorca. Se nos comenta en que consiste y la gran variedad que existe en torno a estos rincones que pueden ser muy diversos. Seguidamente se explica la práctica realizada con los alumnos de tres, cuatro y cinco años, en relación al periodismo. Según el curso van adquiriendo unas destrezas y habilidades, desarrollando así el lenguaje oral y escrito. Remarcar que, al mismo tiempo, se trabaja la educación emocional provocando conflictos cognitivos que desemboquen en proyectos de trabajo mediante la respuesta de los alumnos.

L'educació intercultural al CEIP Elionor Bosch : un estudi de cas. 'La educación intercultural en el CEIP Elionor Bosch : un estudio de caso'.

Resumen tomado parcialmente del autor. Incluye los cuestionarios repartidos a los alumnos y tablas de datos con los resultados obtenidos

Promoció i educació per a la salut en el medi escolar : les escoles promotores de salut. 'Promoción i educación para la salud en el medio escolar : las escuelas promotoras de salud'.

Resumen tomado del autor

Aprenentatge de fets i conceptes en educació física : una proposta metodològica.

Se muestran tablas, esquemas, dibujos de representaciones de gestos de árbitros y ejemplos de propuestas de actividades. Resumen tomado del autor

Aplicació dels massatges a l'aula d'educació física.

Se muestran fotografías. Contiene anexo de 'material referente a la realización, técnicas básicas, normas e historia de masajes'. Resumen tomado del autor

Unitat Didàctica : el goalball com a contingut propi de l'ESO.

Resumen tomado del autor. Contiene imágenes de cómo reutilizar un balón, mapa de concepto y cuadro de sesiones

L'educació i les fonts orals. 'La educación y las fuentes orales'.

Resumen tomado del propio recurso