Percepción logística empresarial de los sectores productivos agrícola y textil en Colombia

Desde el año 2007 se ha venido presentando un crecimiento progresivo en Colombia, donde la participación del comercio exterior en el PIB (Producto Interno Bruto) ha aumentado, según cifras del Departamento Nacional de Planeación (DNP). En contraste a esto, Colombia últimamente se ha caracterizado por presentar falencias en su desempeño logístico, las cuales se ven reflejadas en el LPI (Logistics Performance Index), una herramienta desarrollada por el Banco Mundial que mide el desempeño de la cadena de suministro de un país. El Gobierno y sus ministerios han velado por mejorar la competitividad del país, y advierten una serie de tratados y acuerdos internacionales que facilitarán el intercambio de productos junto con el fortalecimiento de la industria; a lo cual, las empresas colombianas deberán encaminar sus esfuerzos y al interior de la organización deberán tomar partida en cuanto a la capacitación del personal en temas logísticos, la administración de los costos y la eficiencia en los procesos. Así pues, mediante la realización de un estudio de la percepción que tienen los empresarios actuales en materia de logística, donde se evalúan distintas variables relacionadas con la administración de la cadena de suministro; se podrá entender holísticamente la problemática del sector, específicamente de los sectores agrícola y textil: dos sectores influyentes en el PIB nacional, generadores de empleo y con una gran cantidad de empresas asociadas. Igualmente, proponer medidas de mejora cercanas a la realidad, que contribuyan con el buen desempeño de las empresas en todo el curso de su cadena de suministro, con actividades involucradas como la planeación, las compras, el abastecimiento, las operaciones, la producción, el almacenamiento, los despachos y la distribución. Finalmente, se logrará tener un acercamiento al perfil logístico que deberán tener estas empresas en el marco de la competitividad, contando con herramientas que de una u otra manera permitan a los empresarios la toma de decisiones acertadas en pro de la organización y sus partes interesadas.

Análisis de la producción y comercialización del banano, su aceptación y evolución frente al Tratado de Libre Comercio con la Unión Europea

Colombia ha sido tradicionalmente un país exportador de banano, incluso éste producto es uno de los que conforman la canasta de los tradicionales. Ahora bien, con el Tratado de Libre Comercio con la Unión Europea es factible que su posición mejore en este mercado de más de 500 millones de habitantes, sin embargo, y bajo el supuesto que a futuro Ecuador ( el primer productor mundial) y Costa Rica suscriban TLC´S con la Unión Europea . El país ha emprendido una etapa de transformación que tiene como fin convertirla en una economía atractiva, es por esto que el gobierno ha decidido firmar acuerdos que permitan abrir nuevas oportunidades gracias al acceso preferencial a mercados como el de la Unión Europea otorgando así un beneficio para el sector agropecuario y por consiguiente para los productores bananeros. El Tratado de Libre comercio es una herramienta que permite desarrollar la economía del país que acompañado de la globalización que se vive actualmente a nivel mundial permite llevar a cabo procesos de integración entre países con el fin de impulsar el comercio internacional porque este es el motor del crecimiento para alcanzar una economía sostenible.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Aspectos relevantes del estado actual de las negociaciones del Tratado de Libre Comercio entre Ecuador y EE.UU. (Tema Central)

El artículo, centrándose en el sector agrícola ecuatoriano, hace una descripción del estado en que se encuentran las negociaciones del Tratado de Libre Comercio entre Estados Unidos y Ecuador. De acuerdo con el autor, en el sector agrícola, manejado como tema sensible y relevante por parte de los negociadores ecuatorianos, el ritmo de negociación ha sido desgastante para la parte ecuatoriana debido, entre otras razones, a la inflexibilidad mostrada hasta el momento por parte de los negociadores norteamericanos. Igualmente plantea y analiza dos escenarios factibles una vez concluidas las rondas de negociación: que el Ecuador decida poner un freno al proceso de negociación o que el proceso negociador continúe y las condiciones actuales se flexibilicen, especialmente por parte de los EE.UU. para facilitar la firma del Tratado.

Dual technological development in Botswana agriculture: A Stochastic input distance function approach

To improve the welfare of the rural poor and keep them in the countryside, the government of Botswana has been spending 40% of the value of agricultural GDP on agricultural support services. But can investment make smallholder agriculture prosperous in such adverse conditions? This paper derives an answer by applying a two-output six-input stochastic translog distance function, with inefficiency effects and biased technical change to panel data for the 18 districts and the commercial agricultural sector, from 1979 to 1996 This model demonstrates that herds are the most important input, followed by draft power. land and seeds. Multilateral indices for technical change, technical efficiency and total factor productivity (TFP) show that the technology level of the commercial agricultural sector is more than six times that of traditional agriculture and that the gap has been increasing, due to technological regression in traditional agriculture and modest progress in commercial agriculture. Since the levels of efficiency are similar, the same patient is repeated by the TFP indices. This result highlights the policy dilemma of the trade-off between efficiency and equity objectives.

Energy substitutability in transition agriculture: estimates and implications for Hungary

Subsidised energy prices in pre-transition Hungary had led to excessive energy intensity in the agricultural sector. Transition has resulted in steep input price increases. In this study, Allen and Morishima elasticities of substitution are estimated to study the effects of these price changes on energy use, chemical input use, capital formation and employment. Panel data methods, Generalised Method of Moments (GMM) and instrument exogeneity tests are used to specify and estimate technology and substitution elasticities. Results indicate that indirect price policy may be effective in controlling energy consumption. The sustained increases in energy and chemical input prices have worked together to restrict energy and chemical input use, and the substitutability between energy, capital and labour has prevented the capital shrinkage and agricultural unemployment situations from being worse. The Hungarian push towards lower energy intensity may be best pursued through sustained energy price increases rather than capital subsidies. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.

De-agrarianization, re-agrarianization and local economic development: re-orientating livelihoods in African artisanal mining communities

This article contributes to the debate on livelihood diversification in rural sub-Saharan Africa, focusing specifically on the growing economic importance of artisanal and small-scale mining (ASM) in the region. The precipitous decline in the value of many export crops and the removal of subsidies on crucial inputs such as fertilizers have made smallholder production unviable, forcing many farmers to ‘branch out’ into non-farm activities to supplement their incomes. One of the more popular destinations for poor farmers is the low-tech ASM sector which, because of its low barriers to entry, has absorbed millions of rural Africans over the past two decades, the majority of whom are engaged in the extraction of near-surface mineral deposits located on concessions that have been demarcated to multinational corporations. The efforts made hitherto to control this illegal mining activity, both through force and regulation, however, have had little effect, forcing many of the region’s governments and private sector partners to ‘re-think’ their approaches. One strategy that has gained considerable attention throughout the region is intensified support for agrarian-orientated activities, many of which, despite the problems plaguing smallholder agricultural sector and challenges with making it more economically sustainable, are being lauded as appropriate ‘alternative’ sources of employment to artisanal mining. After examining where artisanal mining fits into the de-agrarianization ‘puzzle’ in sub-Saharan Africa, the article critiques the efficacy of ‘re-agrarianization’ as a strategy for addressing the region’s illegal mining problem. A case study of Ghana is used to shed further light on these issues.

Saving the planet but losing the landscape: the impact of renewable energy policies on rural Britain

The main instrument of the Government's renewable energy policy is to promote wind power through regulation and subsidy. This gives rise to anomalies in rural planning when turbines are erected in sensitve areas in which other forms of development are strictly controlled. The situation is reviewed in the context of economic viability and considered also against the alternative of growing fuel crops. The latter are currently hampered by lack of Government support but could fulfil a useful secondary role of sustaining the agricultural sector and with it the management of lowland landscapes.

Considering the normative, systemic and procedural dimensions in indicator-based sustainability assessments in agriculture

This paper develops a framework for evaluating sustainability assessment methods by separately analyzing their normative, systemic and procedural dimensions as suggested by Wiek and Binder [Wiek, A, Binder, C. Solution spaces for decision-making – a sustainability assessment tool for city-regions. Environ Impact Asses Rev 2005, 25: 589-608.]. The framework is then used to characterize indicator-based sustainability assessment methods in agriculture. For a long time, sustainability assessment in agriculture has focused mostly on environmental and technical issues, thus neglecting the economic and, above all, the social aspects of sustainability, the multifunctionality of agriculture and the applicability of the results. In response to these shortcomings, several integrative sustainability assessment methods have been developed for the agricultural sector. This paper reviews seven of these that represent the diversity of tools developed in this area. The reviewed assessment methods can be categorized into three types: (i) top-down farm assessment methods; (ii) top-down regional assessment methods with some stakeholder participation; (iii) bottom-up, integrated participatory or transdisciplinary methods with stakeholder participation throughout the process. The results readily show the trade-offs encountered when selecting an assessment method. A clear, standardized, top-down procedure allows for potentially benchmarking and comparing results across regions and sites. However, this comes at the cost of system specificity. As the top-down methods often have low stakeholder involvement, the application and implementation of the results might be difficult. Our analysis suggests that to include the aspects mentioned above in agricultural sustainability assessment, the bottomup, integrated participatory or transdisciplinary methods are the most suitable ones.

When do export subsidies have a redistributional role?

If an export subsidy is efficient, that is, has a surplus-transfer role, then there exists an implicit function relating the optimal level of the subsidy to the income target in the agricultural sector. If an export subsidy is inefficient no such function exists. We show that dependence exists in large-export equilibrium, not in small-export equilibrium and show that these results remain robust to concerns about domestic tax distortions. The failure of previous work to produce this result stems from its neglect of the income constraint on producer surplus in the programming problem transferring surplusfrom consumersand taxpayers to farmers.

Reworking the NAFTA: departures from traditional frameworks

This paper reviews the treatment of intellectual property rights in the North American Free Trade Agreement (NAFTA) and considers the welfare-theoretic bases for innovation transfer between member and nonmember states. Specifically, we consider the effects of new technology development from within the union and question whether it is efficient (in a welfare sense) to transfer that new technology to nonmember states. When the new technology contains stochastic components, the important issue of information exchange arises and we consider this question in a simple oligopoly model with Bayesian updating. In this context, it is natural to ask the optimal price at which such information should be transferred. Some simple, natural conjugate examples are used to motivate the key parameters upon which the answer is dependent

Tobit estiamtion with unknown point of censoring with an application to milk market participation in the Ethiopian highlands

Data augmentation is a powerful technique for estimating models with latent or missing data, but applications in agricultural economics have thus far been few. This paper showcases the technique in an application to data on milk market participation in the Ethiopian highlands. There, a key impediment to economic development is an apparently low rate of market participation. Consequently, economic interest centers on the “locations” of nonparticipants in relation to the market and their “reservation values” across covariates. These quantities are of policy interest because they provide measures of the additional inputs necessary in order for nonparticipants to enter the market. One quantity of primary interest is the minimum amount of surplus milk (the “minimum efficient scale of operations”) that the household must acquire before market participation becomes feasible. We estimate this quantity through routine application of data augmentation and Gibbs sampling applied to a random-censored Tobit regression. Incorporating random censoring affects markedly the marketable-surplus requirements of the household, but only slightly the covariates requirements estimates and, generally, leads to more plausible policy estimates than the estimates obtained from the zero-censored formulation

Economic transformation in Ghana: where will the path lead?

In the context of the Ghanaian government’s objective of structural transformation with an emphasis on manufacturing, this paper provides a case study of economic transformation in Ghana, exploring patterns of growth, sectoral transformation, and agglomeration. We document and examine why, despite impressive growth and poverty reduction figures, Ghana’s economy has exhibited less transformation than might be expected for a country that has recently achieved middle-income status. Ghana’s reduced share of agriculture in the economy, unlike many successfully transformed countries in Asia and Latin America, has been filled by services, while manufacturing has stagnated and even declined. Likely causes include weak transformation of the agricultural sector and therefore little development of agroprocessing, the emergence of consumption cities and consumption-driven growth, upward pressure on the exchange rate, weak production linkages, and a poor environment for private-sector-led manufacturing.