Négocier avec les Suisses au siècle des Lumières. La "ragion di Stato" à l'épreuve des réformes dans les relations entre Milan et le Corps helvétique (1706-1796).

RESUME : La thèse examine les relations entre le duché de Milan et le Corps helvétique dans l'évolution du système westphalien, à travers l'étude des réformes institutionnelles opérées par les Austro-Lombards sur le territoire milanais au XVIIIe siècle, où le bon voisinage tend à remplacer les traités qui assuraient jusque là les échanges économiques et culturels. L'analyse met en lumière le caractère négocié de ces transformations sur la base de l'étude des pratiques des nouveaux agents issus des milieux militaire et aristocratique. L'étude des anciennes alliances et la permanence de l'héritage espagnol dans ses relations avec le Corps hevétique rendent compte, dans une première partie, des modalités selon lesquelles la raison d'Etat donne à lire la modernité des pratiques austro-lombardes pour intégrer le duché dans la monarchie des Habsbourg. Les trois chapitres suivants saisissent l'impact des réformes qui amorcent une centralisation politique, où le choix des négociateurs milanais reflète la nouvelle situation du duché, dont les tractations frontalières définissent la rationalité du territoire comme limite de l'Autre. Correspondances officielle et privée, mémoires ou autres essais rédigés par les nouvelles élites administratives et diplomatiques milanaises ou viennoises illustrent les modalités selon lesquelles la suppression des anciennes alliances confessionnelles développe un système d'informations politiques pluralistes et sécularisées. Celui-ci se base sur une connaissance politique du voisin helvétique, rapportée par des observateurs mandés comme experts dont la pratique est tributaire des intérêts personnels et de la loyauté envers le monarque. Enfin, les deux dernières parties saisissent la centralité financière et culturelle des villes protestantes suisses, où l'essor bancaire supplante progressivement le système des capitulations militaires mais où les résistances politiques limitent les améliorations en matière de passage ou de sécurité frontalière. L'intense activité éditoriale des centres protestants helvétiques confirme l'attention des élites austro-lombardes sur les modèles d'émancipation économique et culturelle tels que celui de la République de Genève. A la veille d'un nouvel ordre européen, ils rendent compte de l'enchevêtrement des réseaux où émerge une classe de fonctionnaires qui, dans leur mission au service du prince, allient désormais leurs intérêts pour la République des lettres à une volonté de réformer l'Etat.

Anàlis d'una experiència d'integració de les TIC als projectes de treball global desenvolupada a l'aula d'educació infantil

Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.

Anàlisi d'una experiència basada en el mètode de la recerca del medi i amb el suport de les TIC

Avui en dia les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’han convertit en eines d’ús quotidià i alhora invisibles en diversos àmbits de la societat i les escoles no n’estan al marge. No cal ensenyar a fer servir eines tecnològiques, sinó que cal entendre-les com un suport. Recerques recents han demostrat que un bon ús d’aquestes potencien un bon ensenyament i aprenentatge. Al mateix temps, es potencien mètodes globalitzats a les aules que permeten construir coneixements significatius a partir de situacions i problemes. Per això, l’objectiu principal d’aquest estudi consisteix en investigar quins canvis s’observen en la motivació de l’alumnat i quins canvis succeeixen a l’aula en general quan s’usen les TIC com a suport en un mètode globalitzat anomenat la recerca del medi. Per tal de resoldre aquest problema d’investigació es recullen diverses dades d’una intervenció didàctica basada en aquest mètode que es porta a terme en dos cursos de cinquè de Primària. Tal com s’observarà, l’ús de les noves tecnologies en un mètode que permet apropar els infants a la realitat n’augmenta la motivació i promou canvis a l’aula que ajuden i faciliten la tasca del docent i alhora afavoreix un aprenentatge significatiu.

Elements ressaltats per infants i mestres en la creació d'un conte integrant les TIC i intercanvi d'aquest entre dues escoles a través d'una videoconferència

Les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació esdevenen el tema principal d’aquesta investigació. L’objectiu primordial del treball és donar resposta al següent interrogant: què destaquen els infants i mestres d’una experiència d’aula en la qual s’integren les TIC? Aquesta recerca s’aproxima a la Grounded Theory, que es centra en crear la teoria a partir de l’anàlisi de les dades. En aquest treball és a partir de les dades analitzades que es defineixen les dimensions i indicadors per tal de donar resposta a la pregunta formulada inicialment. La intervenció que s’ha realitzat ha estat portada a terme amb les classes de P-4 i P-5 de dues escoles. Consisteix en explicar el mateix conte, sense final, a les dues aules i que aquestes s’inventin un final per tal d’explicar-se’l a través d’una videoconferència. Els resultats obtinguts amb els instruments de recollida de dades utilitzats en la investigació (dibuix infantil, grups de discussió i entrevistes) mostren que infants i mestres no destaquen el mateix d’una intervenció d’aula utilitzant les TIC. Els infants es centren més en el contingut, mentre que les mestres destaquen la metodologia i la tecnologia emprada.

La Bressola: Percepcions, actituds i motivacions del professorat en l'ús de les TIC

El present estudi de cas se centra en la identificació de les actituds, motivacions i percepcions vers les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que té el professorat de les escoles La Bressola. Existeix molta documentació del treball en la immersió lingüística de la llengua catalana que fan aquests centres, però no s’ha fet cap estudi que parli de l’ús de les TIC a La Bressola. El constant avenç tecnològic no només implica canvis en la societat, sinó també a nivell educatiu. Per aquest motiu, els docents han d’adaptar-se els nous canvis i saber com integrar els nous recursos digitals dins l’aula per continuar progressant en els processos d’ensenyament i aprenentatge. A través d’una enquesta dirigida al professorat de La Bressola, s’ha vist que els docents de La Bressola mostren una actitud optimista vers l’ús de les TIC, tot i que els principals factors que influeixen per a la bona integració de les eines és la falta de formació i de recursos digitals.

L'art. 320 al. 2 CO: une règle compatible avec les dispositions sur la conclusion des contrats?

Le Tribunal fédéral et la doctrine majoritaire interprètent l'art. 320 al. 2 CO comme un cas où l'existence d'un contrat de travail peut être déduite de circonstances de fait indépendantes de tout consensus. Il s'agirait donc là d'une dérogation aux art. 1 ss CO. Dans cette contribution, nous proposons une conception de l'art. 320 al. 2 CO compatible avec le mécanisme ordinaire de conclusion des contrats. En l'occurrence, le contrat de travail serait conclu par actes concluants sur la base d'un accord de droit, c'est-à-dire en appliquant le principe de la confiance. Alors que la lettre et le but de protection de l'art. 320 al. 2 CO semblent plutôt neutres à cet égard, l'histoire et la systématique de cet alinéa plaident clairement en faveur de la conception ici proposée.

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME