Construção e desconstrução de identidades em a Caverna de José Saramago e Who's afraid of Virginia Woolf ? de Edward Albee

Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Línguas, Literaturas e Culturas, Estudos Ingleses e Norte-Americanos

Identidade e vida em Virginia Woolf : uma análise da expressão literária de um problema filosófico

Tese apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Doutor em Filosofia (especialidade Ontologia e Filosofia da Natureza)

Mutating Identities: Clarice Lispector's um sopro de vida - pulsações and Virginia Woolf's between the acts

The questioning of fictional identities is central in both texts. Their structure illustrates the Bakhtinian notions of heteroglossia and dialogism and one of their main themes is the structuring and restructuring of social and personal history. Together with the use of irony and humour, the parody of social context, the use of intertextuality and metafiction, the exploration of fragment and of discontinuity, the development of self reflection and the interrogation of the author before the condition of his work, the focusing on the presence of a reader lost in the interpretation of the text, this problematisation of fictional identities places these two novels between the acts of modernism and postmodernism.

A melancolia na arte - da literatura para o cinema. Análise da transposição de Mrs. Dalloway, de V. Woolf, para o filme As Horas

Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Ciências da Comunicação – Comunicação e Arte

Body and transcendence in Virginia Woolf and Clarice Lispector = Corpo e transcendência em Virgínia Woolf e Clarice Lispector

Virginia Woolf and Clarice Lispector belong to quite different historical, political and cultural contexts. Beyond its antecedents and roots in European modernism, Brazilian modernism developed according to peculiar patterns and lines, cultivating, for example, more clearly political, nationalist and regionalist tendencies than happened in the British area. Molly Hite’s essay “Virginia Woolf’s Two Bodies” suggests the existence of two kinds of body represented and perhaps experienced by Virginia Woolf: “one kind was the body for others, the body cast in social roles”, the other, the “visionary body”, a second physical presence, which brings into play new perspectives on the female modernist body and new strategies of political and aesthetic representation. It is this “visionary body”, that, in many moments, intersects with transcendence. These two kinds of body are also present in Clarice Lispector’s work, structured, of course, around other complexities and gradations, explained by a different temporal context, but still touching common seminal questions. In Lispector, it is through the body cast in social roles that you reach the “visionary body” and transcendence. The movement is not a flight, as in Woolf, on the contrary it is a necessity, a condition to get to the essence.

A palavra em The waves (Virginia Woolf) e Água viva (Clarice Lispector)

Dissertação de Mestrado em Estudos Literários Comparados

La recepció de Virginia Woolf fins a la guerra

Aquest article és una crònica de la recepció que va tenir Virginia Woolf a Catalunya fins a final de la guerra civil espanyola. Més enllà de consignar els comentaris que van suscitar les traduccions de Mrs. Dalloway (1931) i Flush (1938), es reconstrueixen les principals línies crítiques del discurs sobre l¿escriptora, en el qual hi van tenir molt pes qüestions tant d¿ordre moral com estètic. En darrer terme, l¿estudi demostra que la tèbia rebuda de Woolf es degué al fet que ben aviat es va considerar que ni les traduccions de la seva obra ni la seva influència literària podien col¿laborar a consolidar un públic lector de novel¿les en català.

Flush, de Virginia Woolf, en Català i la carrera literària de Roser Cardús

Flush (1933), de Virginia Woolf, protagonitzada pel gos de la poeta Elisabeth Barrett Browning, es va traduir al català cinc anys després, a Edicions de la Rosa dels Vents, quan encara es podia veure a la cartellera barcelonina la pel·lícula que narrava la història del matrimoni de poetes Browning, The Barrets of Wimpole Street, estrenada l�any 1934 i dirigida per Sidney Franklin. També havia arribat a Catalunya la traducció francesa de Charles Mauron, publicada l�any 1935. Això va fer que l�any 1938, malgrat el conflicte bèl·lic, hi hagués un context de recepció propici a aquesta traducció, encarregada per l�editor Josep Janés i Oliver. En aquest article donem a conèixer qui era la noia de divuit anys que va realitzar la traducció al català a partir de la traducció francesa, Roser Cardús i Malagarriga (1920-1974), i en descrivim la carrera com a escriptora i com a traductora.

Aspects de l'identité narrative chez Witold Gombrowicz et Virginia Woolf

À la lumière de la théorie de l’identité narrative élaborée par Paul Ricœur, ce mémoire évoque la configuration identitaire des personnages dans les œuvres Cosmos et Les envoûtés de W. Gombrowicz, ainsi que To the Lighthouse et The Waves de V. Woolf. D’une part, nous analyserons l’obsession d’une mise en série aliénante dans le cas de Witold (Cosmos), suivi par un cas de dédoublement et de perte dans l’Autre chez Walczak (Les envoûtés). D’autre part, nous évoquerons le rapport à la famille (James Ramsay) en plus de l’inscription et de l’ancrage par le biais d’éléments prépondérants (The Waves). Il en résulte chez ces personnages, la conception d’une identité par l’entremise d’histoires et d’événements qui la façonnent en un parcours narratif singulier.

Virginia Woolf and the poetics of trauma narrative

Thèse numérisée par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal