Política de la competència de la Unió Europea en el sector audiovisual. El cas dels operadors públics estatals de televisió a Espanya i el Regne Unit: RTVE i BBC

Estudi elaborat a partir d’una estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat d’Oxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la política de la competència de la Unió Europea ha contribuït a la configuració del sector públic televisiu espanyol i britànic. El marc teòric està basat en el concepte d’ “europeització”, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les polítiques estatals amb les europees mitjançant dos mecanismes: la redistribució de recursos i els efectes en la socialització de la política europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximació en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial repàs bibliogràfic s'han estudiat les accions de la Comissió Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicació sobre aplicació de la reglamentació d'ajudes públiques al sector de la radiodifusió de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i polítics del sector a Brussel•les, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procés d’Europeïtzació es un fenomen creixent en el sector audiovisual públic a Espanya i el Regne Unit, però que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influència de la UE. L'anàlisi de les entrevistes qualitatives mostren també que hi ha una relació inversament proporcional entre la tradició democràtica i el grau d’influència i de referència que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acció de la política de la competència de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans públics estatals.  

Naturaleza e influencia de los think tanks en el proceso político en España

Este artículo examina la realidad que define la acción política de los think tanks españoles, así como su evolución durante los últimos años. En primer lugar, se analiza de un modo sistemático cuáles son las principales características, objetivos, perfiles ideológicos, funcionamiento y recursos de los think tanks que operan en España. Posteriormente, mediante la administración de un cuestionario y la realización de entrevistas en profundidad analizamos el impacto que este tipo de organizaciones tienen en el proceso político español. Nuestros resultados indican que, pese a que la mayoría de think tanks son de creación reciente y tienen una influencia limitada, su número y tamaño han aumentado de manera notable en los últimos años, convirtiéndolos en un actor relevante, que ejerce de modo creciente un impacto significativo en el proceso político español.

Health intervention and decline in infant mortality rates. Milk depots in Spain (1900-1936)

The role of public health has been a central topic on the classical debate about the historical mortality decline in Europe. One of these health initiatives were the Milk Depots. Spain set up those centres from the late 19th century until the beginning of the Civil War. The goal of this paper is to evaluate the effect of this health intervention on the infant mortality decline during this period. This study works out three kinds of sources: Statistical Yearbooks, Official documents and local records produced by the same Milk Depot. It analyses data available for all the country and one local case such as the Barcelona’s Milk Depot (1904-1935). The main methodological issue deals with the measurement of the effect of the Milk Depot activities on the pattern of changes of infant mortality. Results suggest that Milk Depots have a positive but quite moderate effect on the improving of overall levels of child survival.

Per què els castellanoparlants no miren TV3? Proposta de recerca sobre gust televisiu: anàlisi de textos i receptors

Amb l’objectiu d’orientar una futura tesi doctoral, aquest treball de recerca planteja una investigació sobre audiència televisiva a Catalunya. A partir de les aportacions fetes pels investigadors del camp, tant a nivell empíric com teòric, es dissenya una metodologia d’anàlisi del text i la recepció per tractar de donar resposta a un fenomen particular: la poca presència de públiccastellanoparlant en l’audiència de TV3, la televisió pública catalana. Sota elparaigües del construccionisme social moderat, la recerca dissenya unes hipòtesis relacionades amb la distància percebuda respecte de la cadena, el gust televisiu i les característiques enunciatives dels missatges televisius, i planteja donar-hi resposta a partir de l’anàlisi de l’enunciació de les principals cadenes generalistes que emeten a Catalunya, per una banda, i amb la realització d’entrevistes i grups de discussió amb una mostra d’espectadors, per l’altra.

La Interpretación social en los centros sanitarios españoles : un estudio del caso: el Complejo Hospitalario Universitario de Albacete

El trabajo se propone esclarecer el papel y responsabilidades del intérprete social en los centros sanitarios de España basándose en la literatura disponible y en un estudio de caso que muestra la realidad de esta profesión.

Los derechos de participación política y administrativa en la Constitución y en los Estatutos de Autonomía: especial referencia al Estatuto de Autonomía de Cataluña

[spa] El estudio afronta la regulación de los derechos de participación en los Estatutos de Autonomía de nueva generación. La novedad que representan estas normas respecto a sus predecesoras es la incorporación de una carta de derechos que vinculan de forma más explícita y detallada a los poderes públicos autonómicos. Los estatuyentes han interiorizado el creciente auge del fenómeno participativo regulando, junto a los tradicionales derechos de participación política, nuevos instrumentos y técnicas participativas, que se enmarcan en el concepto de democracia participativa. Significativa es, en este sentido, la voluntad política plasmada en la competencia que asumen algunos de ellos (Cataluña, Andalucía y Aragón)para la regulación de las consultas populares en cualquiera de sus modalidades ("encuestas, audiencias públicas, foros de participación") distintas el referéndum.

Multimorbidity patterns in a national representative sample of the Spanish adult population.

BACKGROUND: In the context of population aging, multimorbidity has emerged as a growing concern in public health. However, little is known about multimorbidity patterns and other issues surrounding chronic diseases. The aim of our study was to examine multimorbidity patterns, the relationship between physical and mental conditions and the distribution of multimorbidity in the Spanish adult population. METHODS: Data from this cross-sectional study was collected from the COURAGE study. A total of 4,583 participants from Spain were included, 3,625 aged over 50. An exploratory factor analysis was conducted to detect multimorbidity patterns in the population over 50 years of age. Crude and adjusted binary logistic regressions were performed to identify individual associations between physical and mental conditions. RESULTS: THREE MULTIMORBIDITY PATTERNS ROSE: 'cardio-respiratory' (angina, asthma, chronic lung disease), 'mental-arthritis' (arthritis, depression, anxiety) and the 'aggregated pattern' (angina, hypertension, stroke, diabetes, cataracts, edentulism, arthritis). After adjusting for covariates, asthma, chronic lung disease, arthritis and the number of physical conditions were associated with depression. Angina and the number of physical conditions were associated with a higher risk of anxiety. With regard to multimorbidity distribution, women over 65 years suffered from the highest rate of multimorbidity (67.3%). CONCLUSION: Multimorbidity prevalence occurs in a high percentage of the Spanish population, especially in the elderly. There are specific multimorbidity patterns and individual associations between physical and mental conditions, which bring new insights into the complexity of chronic patients. There is need to implement patient-centered care which involves these interactions rather than merely paying attention to individual diseases.

Impact of multimorbidity on disability and quality of life in the spanish older population

BACKGROUND: Population aging is closely related to high prevalence of chronic conditions in developed countries. In this context, health care policies aim to increase life span cost-effectively while maintaining quality of life and functional ability. There is still, however, a need for further understanding of how chronic conditions affect these health aspects. The aim of this paper is to assess the individual and combined impact of chronic physical and mental conditions on quality of life and disability in Spain, and secondly to show gender trends. METHODS: Cross-sectional data were collected from the COURAGE study. A total of 3,625 participants over 50 years old from Spain were included. Crude and adjusted multiple linear regressions were conducted to detect associations between individual chronic conditions and disability, and between chronic conditions and quality of life. Separate models were used to assess the influence of the number of diseases on the same variables. Additional analogous regressions were performed for males and females. RESULTS: All chronic conditions except hypertension were statistically associated with poor results in quality of life and disability. Depression, anxiety and stroke were found to have the greatest impact on outcomes. The number of chronic conditions was associated with substantially lower quality of life [β for 4+ diseases: -18.10 (-20.95,-15.25)] and greater disability [β for 4+ diseases: 27.64 (24.99,30.29]. In general, women suffered from higher rates of multimorbidity and poorer results in quality of life and disability. CONCLUSIONS: Chronic conditions impact greatly on quality of life and disability in the older Spanish population, especially when co-occurring diseases are added. Multimorbidity considerations should be a priority in the development of future health policies focused on quality of life and disability. Further studies would benefit from an expanded selection of diseases. Policies should also deal with gender idiosyncrasy in certain cases.

El Rey se ha servido dirigirme con esta fecha el decreto siguiente: para establecer en los gastos públicos la economia que inspiran las circunstancias actuales, mando que ninguno disfrute dos sueldos por distintos empleos ... segun se previno en Reales órdenes de 10 de Enero de 1809, y 3 de Enero de 1810 .. [Texto impreso]

Tit. tomado del texto

Desempeño de la política comercial pública en España

La organización política de un país tiene importantes consecuencias sobre la política económica. El desarrollo de los distintos tipos de federalismo, en particular el federalismo asimétrico, tiene su traslación a diferencias en las políticas comerciales La organización política de un país tiene importantes consecuencias sobre la política económica. El desarrollo de los distintos tipos de federalismo, en particular el federalismo asimétrico, tiene su traslación a diferencias en las políticas comerciales implementadas entre los diversos territorios. Cabe preguntarse las consecuencias económicas de estas diferencias. El presente trabajo intentar aproximarse al problema, evaluando la posible existencia de efectos diferenciados sobre la estructura del comercio.

L'Home d'Orce: una controvèrsia pública

L’any 1983, el fragment de crani VM-0, trobat a Venta Micena (Orce, Granada), va ser atribuït al gènere Homo per Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí. Un any més tard, el mateix fragment va ser atribuït a Equus per altres investigadors mitjançant el diari El País. No és fins a tres anys més tard que es publica el primer article científic seguint aquesta atribució. Només Josep Gibert continua defensant el caràcter humà de VM-0, que mai serà totalment acceptat per la comunitat científica. Els mitjans de comunicació, concretament els diaris, esdevenen l’espai de debat científic. Aquest debat, i el gran rebombori que causen els diaris, tenen influència en el desenvolupament "normal" de la ciència.