Resignificar la educación televisiva : desde la escuela a la vida cotidiana.

Resumen tomado de la publicación. - El artículo pertenece al monográfico de la revista dedicado a: La televisión y sus nuevas expresiones

Apuntes para resignificar la educación a distancia.

Resumen basado en el de la publicación

Resignificar la buena ense??anza desde la voz de docentes memorables en educaci??n superior confrontada con Ortega y Gasset y otros acad??micos

Resumen basado en el de la publicaci??n

Reabilitar e resignificar para a contemporaneidade as antigas "Tercenas do Marquês"

Dissertação para obtenção do grau de Mestre em Arquitetura, apresentada na Universidade de Lisboa - Faculdade de Arquitetura.

Releer o resignificar. La cuestión moderna en Latinoamérica.

El presente acercamiento es el resultado del rastreo bibliográfico inicial llevado a cabo por la Línea de Estudios Internacionales (LINEI) del centro de investigaciones socio-jurídicas de la universidad Libre de Colombia. Es el resultado del análisis y compendio de lo referente al eje de modernidad. Presenta una síntesis del paradigma global y del paradigma eurocéntrico de la lectura a la modernidad para abrir discusiones sobre la posibilidad de articular el paradigma otro.

Dimensões ludicas da memoria-trabalho

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

Método clínico-crítico y etnografía en investigaciones sobre conocimientos sociales

El artículo señala la importancia de comprender los conocimientos sociales de los niños y niñas, situando sus construcciones en las relaciones sociales que se reproducen y actualizan en las prácticas cotidianas. Con este fin, se analizarán las contribuciones metodológicas y conceptuales de la antropología y la teoría psicogenética, y se argumentará que es posible construir un abordaje que articule aspectos trabajados en ambos campos disciplinares. Se revisarán las características centrales del método clínico-crítico y de la etnografía, destacando sus potencialidades y límites. Aquí se hará hincapié en la utilización de entrevistas. A su vez, se sostendrá que, dentro de una aproximación etnográfica, es necesario resignificar el método clínico de acuerdo con los presupuestos antropológicos.

Líneas pedagógicas para una Educación Corporal

El presente artículo tiene como finalidad la creación de un plano de composición pedagógica de la Educación Corporal teniendo como marco de análisis el pensamiento de Gilles Deleuze, filosofía que tiene actualmente relevancia para las pedagogías contemporáneas que se ocupan de resignificar el lugar del cuerpo en la educación. El estudio de la filosofía de Gilles Deleuze en clave pedagógica se realiza desde el método rizomático desde el cual se reflexionan concepciones de cuerpo y educación ligados al acontecimiento, las intensidades, la potencia y la actividad creadora. Del encuentro con la filosofía deleuziana se desprenden algunas líneas pedagógicas que dan vida al pensamiento de una Educación Corporal a partir de los afectos, el devenir y la creación.

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

En busca de progreso y protección. Experiencias de inmigrantes económicos y refugiados colombianos en Québec, Canadá

El texto sintetiza los resultados de un estudio exploratorio realizado con inmigrantes colombianos en la provincia de Québec, Canadá, a finales de 2006. A manera de tríada teórico-empírica, se analiza y descubre la experiencia migratoria desde la identidad, el territorio y la acción colectiva, a partir de las narraciones de experiencias personales. Con motivaciones y grados de voluntariedad diversos, parece haber una perspectiva optimista de los inmigrantes colombianos con respecto a la reconfiguración de los proyectos individuales y familiares. Mientras mantienen el empeño por conseguir un futuro mejor, los dolores, temores y desconfianzas también sobrepasan las fronteras y viajan en sus memorias. Resignificar tales remembranzas y leerlas en el nuevo contexto canadiense es un reto presente que pasa por las dinámicas individuales y colectivas. En medio de añoranzas de los lugares propios pero distantes y de la proyección de futuros en territorios próximos aún ajenos, se configuran vínculos transnacionales que caracterizan el escenario mundial en el siglo XXI.

Aportes para pensar la enseñanza de la historia y la geografía en la perspectiva de la integración regional.

Resumen de los autores

Los medios de comunicación y la educación : un binomio posible.

La autora en Doctora en Comunicación de la Universidad de París 8 y profesora titular de comunicación en la Universidad de Buenos Aires; dirige el programa 'La escuela y los medios' en la Secretaría de Educación del Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires

Revalorizar la identidad cultural.

Resumen basado en el que aporta la revista

Las expresiones motrices en América Latina en la tensión global-local : una apuesta desde la corporeidad, en el marco de la modernidad reflexiva.

Monográfico con el título: 'El deporte: diálogo universal'. Resumen tomado de la publicación