UNE 166002:2006: estandarizar y sistematizar la I+D+I: la norma y la importancia de las TIC en su implementaci��n

En este artículo se analiza uno de los primeros estándares para la gesti��n de la I+D+I a nivel mundial, como es la norma UNE 166002:2006. De esta forma, después de describir brevemente los objetivos de las normas que forman parte de la misma familia de la del objeto de estudio, se analiza la importancia de las Tecnologías de la Informaci��n y de la Comunicaci��n (TIC) para una implantaci��n exitosa, sistematizando algunas de las actividades clave del proceso de innovaci��n: vigilancia tecnológica, creatividad, gesti��n del conocimiento y previsi��n tecnológica

Construcci�� d'un elèctrode d'i�� selectiu amb membrana de PVC i marro de cafè com a ionòfor

Els elèctrodes són instruments d���anàlisi molt emprats per la seva gran efici��ncia, fàcil utilitzaci��, de resposta “in situ” i que ocupen poc espai. Tot i això, existeix una problemàtica actual dels elèctrodes, que és la no comercialitzaci�� d���elèctrodes per tots els metalls que trobem dissolts en solucions d���interès analític. Per aquest motiu s’estudien possibles substàncies dins la formaci�� de la membrana dels elèctrodes, ionòfors, que reaccionin amb espècies i��niques amb inexistència d���elèctrodes comercials. S’han dut a terme estudis amb residus vegetals com a ionòfors. Algunes dels biomaterials estudiats són la rapa i la iohimbe per a la detecci�� del Cr(VI) i l’Hg(II). Aquestes han sigut les motivacions que han dut a construir un elèctrode de i�� selectiu amb membrana de PVC i marro de cafè com a ionòfor, i seguidament avaluar-ne la seva resposta

Cap a una orientaci�� més pràctica i un aprenentatge actiu en l'assignatura d'Administraci�� d'Empreses

El nou model educatiu universitari pretén aconseguir una formaci�� integral dels seus titulats en una doble vessant: professionals vàlids i reconeguts pel mercat laboral i persones preparades per afrontar les demandes i els reptes de la societat. Cal, doncs, una preparaci�� no centrada únicament en continguts sinó també en procediments, habilitats i destreses, que permetin iniciar a l’alumne en un procés de formaci�� al llarg de la vida; implicant una formaci�� continua en termes de competències. L’objectiu d���aquest treball es contribuir a donar un pas més en la direcci�� marcada pel projecte formatiu de la nostra universitat, exposant alguns canvis en la metodologia docent utilitzada, concretament en l’assignatura Administraci�� d���Empreses de primer curs dels ensenyaments d���Administraci�� i Direcci�� d���Empreses (ADE) i Ci��ncies Empresarials (CE), que han permès una millora en els resultats aconseguits, tant des del punt de vista de l’alumne com des del punt de vista del professor. La nova metodologia utilitzada en l’assignatura Administraci�� d���Empreses ha tingut per finalitat donar-li una orientaci�� molt més pràctica i aconseguir que l’alumne tingués un paper molt més actiu en el procés ensenyament-aprenentage; fomentant d���aquesta manera l’adquisici�� de tot un seguit de competències que proporcionin a l’alumne una formaci�� integral que li permetin desenvolupar-se no només des d���un punt de vista professional si no també personal. I això passa per aprendre no només un conjunt de coneixements sobre l’Administraci�� d���Empreses i saber-los aplicar sinó també una sèrie d���actituds, valors, formes de treballar, de relacionar-se,... que tenen molt a veure amb les habilitats humanes i que son tant necessàries per aconseguir una veritable formaci�� integral

Nous factors inflamatoris de la diabetis tipus 2: SP-D, SP-A, a-Defensives i visfatina

La DM 2 és una malaltia multifactorial i multigènica. Aquest fet condueix a l'estudi de molts gens i proteïnes susceptibles d'estar implicades amb la DM 2. Algunes d'aquestes proteïnes i gens estan associats a un estat lleu d'inflamaci�� crònica, la qual pot desencadenar la síndrome metabòlica (SRI) i DM 2. Moltes d'aquestes proteïnes poden usar-se com a possibles marcadors de malaltia cardiovascular, resistència a la insulina i futura DM 2. Aquest treball presenta quatre proteïnes i la seva relaci�� amb la SRI i la DM 2. L'SP-D i l'SP-A s'estudien per la relaci�� que hi ha entre la disminuci�� de la funci�� pulmonar i la resistència a la insulina i pel fet de ser moduladores de la inflamaci��. Les α-defensines s'estudien perquè també són moduladores de la inflamaci�� i per una possible relaci�� amb l'arteriosclerosi i el colesterol LDL. La visfatina s'estudia per la possible associaci�� amb la insulinosecreci��.

Desenvolupament de metodologia analítica per al seguiment d'herbicides fenoxiacètics i cafeïna en el medi ambient

El control d'herbicides i altres anàlits orgànics presents en el medi ambient constitueix una pràctica habitual en els laboratoris des de l'establiment de legislacions que limiten la seva concentraci��. Per aquesta raó, cal el desenvolupament de noves metodologies analítiques per al seguiment de compostos orgànics en el medi. Molt sovint aquests anàlits es troben a nivells traça en aigües i sòls, conjuntament amb un alt contingut de substàncies húmiques i fúlviques. Així, un dels reptes existents és el tractament de la mostra (extracci��, concentraci�� i "clean-up" d'aquests anàlits per a una bona quantificaci��). Aquests processos han de venir complementats per tècniques cromatogràfiques que permetin la mesura final dels anàlits. La investigaci�� que es presenta en aquesta tesi es centra en el desenvolupament d'un mètode per a la determinaci�� de 2,4-D i MCPA i els seus metabòlits fenòlics i d'un altre per a la determinaci�� de cafeïna. El primer dels procediments desenvolupats s'ha aplicat al seguiment dels herbicides i els metabòlits fenòlics en sòls d'un camp de golf, mentre que el segon s'ha emprat per a la determinaci�� de cafeïna en aigües naturals i, posteriorment, en aigües residuals.

Compatibilitzaci�� de l'estudi i el treball en els nous graus de mestre a través de la pràctica reflexiva

A mesura d���endinsar-nos en el coneixement de l’adaptaci�� a l’EEES durant aquests darrers anys i de trobar-nos en una situaci�� actual de modulaci�� dels cursos de graus pel curs vinent, ens adonem que el nostres estudiants tindran una etapa de formaci�� més llarga ( grau i postgrau, màster... si s’escau) i més costosa a nivell econòmic. És motiu de reflexi�� que un tant per cent molt elevat dels nostres alumnes dins dels plans d���estudis actuals treballen per poder-se costejar els estudis. S’ha arribat a alguna previsi�� de futur? Cap a on volem anar? Han de poder treballar i estudiar o només estudiar? En un nou escenari on la formaci�� canvia l’enfocament des del formador cap a l’alumne i on l’aprenentatge s’orienta de manera més autònoma i reflexiva, es podrà compaginar aquesta formaci�� acad��mica amb el món laboral? L’objectiu d���aquesta proposta és recollir reflexions i propostes per part dels alumnes de segon i tercer curs de les assignatures d���Educaci�� Física i la seva did��ctica en els estudis d���educaci�� física de magisteri, sobre el que pensen, senten i viuen (dificultats, estratègies, aportacions...) en relaci�� als nous graus de magisteri, així com les possibilitats educatives que ofereix compaginar els estudis amb el món laboral

EDUC.ACCI��. Educaci�� i activisme a la universitat

Des de l’any 2005 el grup 50/50 ha desenvolupat un seguit de projectes des de l’Escola d���Arquitectura del Vallès de la UPC que tenen en comú una manera particular tant de funcionar en el seu tarannà diari com d���entendre la disciplina arquitectònica i el model educatiu existent. Mantenint com a denominador comú la sostenibilitat, el compromís social i el “pensar global, actuar local” ha dut a terme nombroses accions tant a dins de la pròpia escola com fora d���aquesta. Tot seguit s’explica de manera més detallada les accions en les que l’educaci�� ha estat un dels paràmetres més tinguts en compte, així com les seves característiques comuns més generals. Per a més informaci�� del grup pot ser consultada la seva pàgina web http[//www.cincuenta.50webs.com/] o el seu blog [http://cincuenta50.blogspot.com/]

Els volcans a l'aula i les aules de volcans

Article que es refereix a com estudiar els volcans a l' aula

Competències comunicatives i acci�� did��ctica: estudi d���un cas a primària

Aquesta comunicaci�� presenta alguns dels resultats d���un projecte ARIE, finançat per la Generalitat de Catalunya, desenvolupat durant el curs 2008/2009 pel grup de recerca “Patrimoni artístic i educaci��” de la UdG i un conjunt de centres de primària i secund��ria que hi han col·laborat. S’emmarca doncs dins els projectes de recerca i innovaci�� que tenen per finalitat la millora de la qualitat del sistema educatiu no universitari i la potenciaci�� i millora d'iniciatives d'ensenyament i d'aprenentatge

Anàlisi de Procrustes i alineament molecular

L'algorisme de McLachlan per a l'alineament de dos conjunts de coordenades atòmiques és interpretat sota l'òptica de l'Anàlisi Multivariant, que posa de manifest que el plantejament d'aquest problema és equivalent al de l'anàlisi de Procrustes i que la soluci�� proposada per Kabsch és anàloga a la de Sibson, desenvolupada independentment

Avaluaci�� de la recerca en humanitats. Una qüesti�� controvertida

La comunitat universitària és el motor de la recerca que es fa a l'Estat espanyol. Docents i investigadors són, gairebé sempre, una mateixa cosa. La seva contribuci�� s'acosta al 70% de tota la recerca que es fa. Incentivar-los adequament és assegurar el progrés d'un sector estratègic com la R+D, i més enllà del país. La retribuci�� econòmica que perceben per aquest esforç es quantifica a través de l'assignaci�� dels anomenats trams de recerca. Es podria deduir que, com més treball de recerca, més retribuci��, però la realitat porta a creure que al darrere d'aquest sistema s'amguen alguns paranys que condicionen la manera com s'investiga, l'objecte de la recerca i fins i tot la llengua que s'utilitza per fer-la

Número 4 (2001)

Número 4 del Qüern, un butlletí bibliogràfic de literatura i llengua catalanes antigues

Implementaci�� logística pel projecte Peccata Mundi

Peccata Mundi arrenca de la iniciativa del director de R+D+I de l'empresa Mas Parés, Jaume Juher, i l’artista plàstic Jaume Xifra, que l’any 2004 van decidir sumar a l’amistat que els uneix un objectiu: convergir en un sol projecte els reptes professionals que es plantejaven individualment des de cadascuna de les seves disciplines: l’art i la investigaci�� gastronòmica. Posteriorment, a l'any 2005, s'incorporen al projecte els experts que constitueixen actualment el nucli central de treball: Josep Bel, expert en anàlisi sensorial i aplicaci�� d'aromes; David Juher, matemàtic i professor de la UdG; Xavier de Palau, músic electrònic; Clara Perxachs, investigadora de la cultura del menjar; i Toni Botella, cuiner. A l'experi��ncia gastronòmico-artística Peccata Mundi el participant tasta un seguit de plats i vins i valora les seves percepcions contestant un qüestionari. Les dades d'aquest qüestionari s'utilitzen, a través d'unes transformacions regides per criteris neurològics, matemàtics, antropològics, etc., per produir unes dades numèriques que seran l'entrada a una aplicaci�� que les farà servir per generar un vídeo amb música d'una durada aproximadament de 2 minuts. Aquest vídeo, que consta d'imatges fractals en moviment i d'una música de fons, generada també utilitzant funcions de comportament caòtic, és el retrat audiovisual de l'experi��ncia sensorial del participant. El projecte consisteix a implementar tota la logística informàtica de l’experi��ncia sensorial Peccata Mundi: dissenyar les aplicacions d'entrada de dades, tractament de la base de dades, processament de les dades del qüestionari, generaci�� del vídeo i la música i producci�� de l'arxiu audiovisual que finalment el participant s'emporta gravat en suport DVD

El cine como recurso formativo en el ámbito de la salud

En los procesos formativos conviene tener en cuenta la diversidad de métodos y medios de soporte educativos disponibles con el objetivo de facilitar la comunicaci��n y la comprensi��n: visuales, sonoros, audiovisuales. Los medios audiovisuales son los que presentan un mayor desarrollo y utilizaci��n, destacando entre ellos el cine. El cine, como medio de comunicaci��n, nos permite interpretar y descubrir lo que nos quiere comunicar a partir de la narraci��n o historia que plantea, temas que luego la sociedad debate, bien sea presentando hechos que pueden ser reales o ficciones que podrían darse en la realidad. Se pretende asimismo analizar alguna filmografía que en su temática trate aspectos relacionados con la enfermería y la salud mental, tema este último que ha generado grandes películas y que sigue siendo un foco de interés para el público. Por tanto la buena o mala utilizaci��n marca estereotipos positivos o negativos que pueden llegar a mantenerse en el tiempo. Todo ello puede permitir con una cierta distancia: . Promover debate y discusi��n entre profesionales de la salud. . Motivar el análisis y crítica en estudiantes de pregrado y postgrado. . Facilitar actividades de promoci��n y educaci��n para la salud en grupos o comunidades. Para ello utilizaremos una metodología para ir más allá del visionado de la película: . Orientamos un debate, analizando la estructura de la película, su contenido, los personajes y las relaciones que establecen. Es importante identificar las películas adecuadas que permitan observar, analizar los contenidos que interesen trabajar

Educaci��n y promoci��n para la salud en psicogeriatría

Introducci��n: El envejecimiento de las poblaciones en las sociedades desarrolladas, es una de las mayores preocupaciones políticas, sociales y sanitarias. En España, según el Instituto Nacional de Estad��stica (2001), en el año 1998, el 16,2% de la poblaci��n tiene más de 65 años y la situaci��n global de estas cifras tiene una tendencia al incremento en los próximos años. Debemos considerar que además ésta es la poblaci��n que precisa de un mayor cuidado enfermero y médico, tanto en lo referente a la patología física, psíquica como a las alteraciones sociales. Los problemas nutricionales, de reposo y sueño, cardiocirculatorios, osteoarticulares, respiratorios, de continencia urinaria, de dolor, etc., generan una dependencia en muchos casos y conllevan un mayor malestar psíquico. Debemos considerar la mayor prevalencia en este grupo de edad de alteraciones psíquicas como la depresi��n, los trastornos de ansiedad y las alteraciones cognitivas. Ante esta problemática y la importante relaci��n entre enfermedad física y psíquica, se hace preciso tener en cuenta 2 aspectos fundamentales en la elaboraci��n de un programa de Promoci��n de salud y Educaci��n para la Salud (EpS) en psicogeriatría: . La EpS en el anciano sano. . La EpS en el anciano enfermo, la familia y/o cuidador principal