11 resultados para Escrita Significação (Filosofia)
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
El llibre Hebreu: llengua, literatura i gramtica cont una sntesi breu de la histria de la llengua hebrea, un resum de la histria de la literatura escrita en hebreu i una descripci panormica dels trets gramaticals ms significatius de la llengua hebrea contempornia. Aquestes pgines han estat pensades per a servir de complement als cursos d'hebreu de la Universitat de Girona
Resumo:
El llibre Hebreu: llengua, literatura i gramtica cont una sntesi breu de la histria de la llengua hebrea, un resum de la histria de la literatura escrita en hebreu i una descripci panormica dels trets gramaticals ms significatius de la llengua hebrea contempornia. Aquestes pgines han estat pensades per a servir de complement als cursos d'hebreu de la Universitat de Girona
Resumo:
Les directrius de lEspai Europeu dEducaci Superior proposen un nou model daprenentatge per competncies que requereix una planificaci de la docncia centrada en lestudiant. Lavaluaci s un element clau a lhora de dissenyar la guia docent de les assignatures. En aquesta comunicaci es presenta una experincia davaluaci de la percepci dels alumnes respecte a la prova en forma dexamen de dues assignatures dels estudis de Psicologia. Els estudiants van respondre la prova escrita i immediatament desprs en van fer una valoraci mitjanant un autoinforme de preguntes obertes. Es descriu si els alumnes han considerat que la prova davaluaci permetia reflectir els aprenentatges. Sexposen quines competncies han quedat sense avaluar segons els estudiants i es recullen propostes de millora suggerides pels universitaris
Resumo:
Ressenya del llibre Obres didctiques I. Exercici sobre la Mitologia. Compendi de la Filosofia Moral. Les aventures dAristnous. Es tracta dun recull dobres de lautor antic Antoni Febrer i Cardona a crrec de la filloga clssica Maria Paredes
Resumo:
A travs de este trabajo pretendemos lanzar una propuesta de evaluacin continua en una asignatura de lengua extranjera. Se trata de una asignatura de francs como lengua extranjera destinada a alumnos universitarios que no son especialistas
Resumo:
Este trabajo tiene por objeto explorar el desempeo de alumnos de 3 de primaria, de una escuela pblica de Crdoba, Argentina, en la escritura de textos argumentativos. Los textos fueron producidos en el marco de una secuencia didctica para el aprendizaje del gnero carta de solicitud con justificacin
Resumo:
Amb aquest treball ens proposem bsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein ats que les seves ltimes entrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comena a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sin tres obres majors. El relat estndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qestionat o si ms no matisat, a mesura que va creixent linters pels ltims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca ser doncs, una lectura de De la certesa, convenuts com estem de la seva rellevncia, tant pel qu fa a la comprensi de la prpia filosofia de Wittgenstein i la seva evoluci, com pel qu fa a algunes qestions centrals en el debat de lepistemologia contempornia. Ens proposem dir alguna cosa sobre lobra en si mateixa, el seu lloc en el corpus wittgensteini, i sobre la rellevncia dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de lescepticisme i el relativisme
Resumo:
L'humor permet entendre i organitzar el mn. s un aspecte en l'educaci de la identitat cultural que comena tan aviat com la canalla pot seguir una narraci oral, i que s'intensifica a mesura que la lectura esdev un hbit. L'humor escrit ofereix recursos expressius i camps semntics determinats per la llengua, i continguts i referents culturals determinats pels valors socials; el seu codi inclou convencions amb el lector sobre la presentaci i l'argument. Com a estratgia d'adaptaci, l'humor es va modificant segons les circumstncies socials al llarg del temps. El present treball es centra en la literatura per a infants i joves escrita en catal com a idioma original i editada entre el 1904 i el 2004.
Resumo:
La tesi defensa la transmutaci de la filosofia en la societat de la informaci i del coneixement, tant pel que fa referncia als nous espais d'aplicaci, com als dels temes objecte d'estudi i els mtodes a seguir en la recerca i activitat filosfica. La tesi est dividida en tres parts: la primera analitza les diferents perspectives filosfiques de la tcnica i la tecnologia al llarg de la histria; la segona reflexiona sobre les caracterstiques de la societat de la informaci, la comunicaci i del coneixement; i, per ltim, la tercera part, com a conseqncia de les dues anteriors, tracta del sentit i de la funci de la filosofia en relaci amb la tecnologia i societat actuals.
Resumo:
La recerca sobre l'expressi escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anlisi del sistema de la llengua des d'una ptica essencialment gramatical, actualment l'inters dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingstics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, grcies a les aportacions de diverses cincies del llenguatge (la lingstica del text, l'anlisi del discurs, la pragmtica filosfica, la sociolingstica, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit s vist com una unitat lingstica amb entitat prpia que t una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a travs de l's de regles de gramtica, per tamb, de cohesi i coincidncia textuals. I, per l'altre costat, des de la dcada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenci fonamental de plantejar quins sn els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i aix contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressi escrita a les escoles. A partir d'aqu, queda definida la intenci ltima d'aquest treball: obtenir informaci sobre l's dels coneixements, habilitats i estratgies implicats en un procs psicolgic complex com s l'expressi escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensi, doncs, s contribuir al coneixement de les caracterstiques de l'expressi escrita, tant les que fan referncia a les produccions escrites com el procs de composici, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest s un primer pas, un punt de partida, perqu posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tcnico-prctiques que serveixin per fonamentar el procs d'ensenyament i aprenentatge de l'expressi escrita. Amb aquest propsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teric, es defineixen els elements terics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepci de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingstics com les perspectives didctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tcniques sobre el concepte d'expressi escrita i es formula la definici prpia, que permet articular coherentment la investigaci realitzada: L'expressi escrita s un procs psicolgic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l's de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicaci d'idees per mitj de smbols grfics i que, d'una banda fan referncia a la gramtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratgies comunicativo-lingstiques que s'empren per a produir-los (procs de composici). S'aborda desprs l'aproximaci conceptual al codi escrit, ressaltant la noci moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdev decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat segent, s'aprofundeix en la comprensi terica del procs de composici escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per ltim, s'analitza el procs d'ensenyament/aprenentatge de l'expressi escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes terico-didctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les prctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressi escrita. La segona part o La Recerca inclou tres captols. En el primer o Captol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca s a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb qu aquesta recerca s'estructura. En el Captol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conixer quin s el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressi escrita en llengua catalana, concretament en relaci al text produt, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenci, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequaci, coherncia, cohesi, correcci gramatical i variaci. Sota una perspectiva metodolgica i un mtode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecuci dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procs d'obtenci de la informaci necessria, prviament realitzant una mplia revisi bibliogrfica sobre el tema de l'avaluaci del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bsic o Prova d'Expressi Escrita i el complementari o Full de Valoraci de l'Expressi Escrita per part del Professor. i a recollir tamb d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informaci prevista. 4) s'analitza la informaci obtinguda per mitj d'una anlisi estadstica descriptiva i diferencial, ms exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressi Escrita, en tant que instrument bsic i especficament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realitzaci d'aquesta primera fase de la recerca. En el Captol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferncies clares pel que fa al procs de composici seguit en l'elaboraci i construcci del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conixer quines sn i com sn utilitzades les estratgies prpies del procs de composici, que segueixen en l'elaboraci i construcci del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior per centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propsits, es defineix primerament el marc teric que regula el desenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta terica de referncia que, en base al model cognitiu del procs de composici escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anlisi de la situaci comunicativa , planificaci (generalitzaci d'idees, organitzaci i formulaci d'objectius), textualitzaci, revisi i control, alhora que tamb concreta les estratgies i habilitats especfiques a travs de les quals es vol obtenir la informaci referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodolgica qualitativa, definida i especificada a travs d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecuci dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informaci principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell ms baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell ms alt; 2)es realitza el procs d'obtenci de la informaci, a travs de l'aplicaci de dos instruments: l'observaci i l'entrevista, per a l'elaboraci a curada i rigurosa dels quals, prviament s'efectua una revisi bibliogrfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluaci dels processos cognitius i sobre els requeriments metodolgics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informaci obtinguda a travs de tcniques d'anlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximaci a ala temtica enregistrada a travs de l'observaci i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant aix la temtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, s a dir, s'exposen quines sn i com sn utilitzades les estratgies prpies del procs de composici escrita definides en la proposta terica de referncia, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe especfic per a la comparaci entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informaci exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realitzaci d'aquesta segona fase de la recerca. En la tercera i ltima part o captol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre captols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions ms significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la prctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'mbit de l'expressi escrita.
