Turquia: anàlisi de la imatge turística promoguda

Estudi sobre la imatge promoguda de Turquia, analitzat des del punt de vista de les agències de viatges espanyoles i també, des dels ens organitzatius del propi país amb l'objectiu d'extreu-re'n un anàlisi comparatiu

Una Imatge turística de Girona

Raquel Camprubí ha estudiat els factors que intervenen en la formació de la imatge turística de Girona, la que consumeixen els visitants i que, gairebé sempre, els fa decidir

Anàlisi de la imatge turística percebuda pels agents orgànics: El cas de Girona

Anàlisi empírica de la imatge turística de la ciutat de Girona que transmeten els agents orgànics mitjançant els blogs d’Internet i, a partir d’aquí, deducció de quina és la imatge percebuda pels turistes potencials

La formació de la imatge turística induïda: el paper de les xarxes relacionals

El principal objectiu d'aquesta tesi doctoral és determinar quin és l'efecte de la xarxa de relacions en la formació de la imatge turística induïda d'una destinació. A fi de poder assolir aquest objectiu es desenvolupa un model conceptual en el qual es detecten tres possibles gaps en la formació de la imatge turística induïda, i un total de set proposicions que expliquen les raons per les quals es produeixen aquestes disfuncions en la imatge turística induïda. El model conceptual desenvolupat es complementa amb un estudi comparatiu de dos casos d'estudi: Girona i Perpinyà. La metodologia emprada combina metodologies quantititives i qualitatives, les quals han permès analitzar la imatge turística d'ambdues destinacions, així com determinar la xarxa relacional de cadascun dels casos. Els resultats mostren que en ambdós casos es materialitzen els tres gaps detectats a partir del model conceptual proposat, tot i que amb diferències substancials.

La Imatge gràfica de Platja d’Aro: anàlisi i evolució

Aquest treball té el seu origen en un projecte que la Comissió del Centenari de la Costa Brava encarregà a la Dra. Dolors Vidal i al Sr. Antoni Monturiol (conservador del Museu d’Art de Girona i especialista en cartellisme), amb la finalitat de recollir i analitzar documentació gràfica sobre la imatge turística dels diferents municipis que integren la Costa Brava, aprofitant aquesta celebració per tal de revitalitzar-la i projectar-la a nivell internacional

La història del turisme a la ciutat de Girona

Breu itinerari per la història del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre períodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turística de la ciutat (1850 1900); el període artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indústria turística i la consolidació de l'ideal romàntic; seguidament, el període fordista (1950- 1980) és la fase de transformació radical del turisme i implica una concentració de la demanda en el litoral; i, finalment, el període postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauració de la democràcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turístics al Barri Vell

L'Alfabetització informacional. Cas pràctic a l'assignatura de Gestió de la Informació Turística

En aquesta comunicació es relata la recent experiència adquirida durant el desenvolupament d’una activitat realitzada als alumnes de tercer curs dintre de l’assignatura Gestió de la Informació Turística, de la Diplomatura de Turisme, a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona. En aquesta activitat es pretenia que els alumnes avancessin en l’assoliment de les competències relacionades amb l’alfabetització informacional o Alfin . S’ha escollit aquesta assignatura per la importància que tenen els conceptes generals de recerca d’informació en la gestió d’aquesta. Dues de les competències a desenvolupar dintre de l’assignatura que estan directament relacionades amb l’Alfin són: • Recollir i seleccionar informació de manera eficaç i eficient • Llegir, comprendre i comentar textos científics El fet que l’assignatura fos de tercer també la feia idònia per veure fins a quin punt els estudiants estan versats en la cerca d’informació i per tant saben quina informació necessiten i com trobar-la. El fet que estiguin acabant la carrera pressuposa que han realitzat diferents cerques, tant d’informació general com científica, per realitzar treballs en diferents assignatures. L’activitat es desenvolupa amb la col·laboració entre el personal docent de l’assignatura i el personal de la biblioteca de la Universitat de Girona. En aquesta comunicació s’inclou el disseny i desenvolupament de l’activitat així com un estudi de quin era el grau en que es trobaven els alumnes en l’assoliment d’aquestes competències abans de realitzar l’activitat i quins són els progressos aconseguits una vegada finalitzada aquesta. Per avaluar aquests progressos s’ha tingut en compte el resultat final del treball fet pels alumnes, així com els resultats d’una enquesta on es recull quina ha estat la percepció dels alumnes sobre l’activitat. Del resultat de la comunicació haurien de sorgir diferents línies d’actuació, tant a nivell docent com a nivell bibliotecari, per millorar el coneixement que de les fonts d’informació tenen els estudiants, així com facilitar que tinguin les habilitats i actituds necessàries per fer-les servir

Transformaciones físicas y socioeconómicas a causa de la implantación turística en la localidad de Tamarindo, Costa Rica

Aquest projecte s’ emmarca dins el camp de la gestió i la planificació del territori. El cas d’ estudi en qüestió es desenvolupa a Playa Tamarindo (Costa Rica). Es realitza una anàlisi de la situació actual i s’ estudia l’ evolució d’ aquesta localitat en els darrers anys. Aquesta anàlisi determina els canvis que han estat presents tant des del punt de vista físic com socioeconòmic, avaluant-els i quantifican-els per poder-los contrastar

d-Ruta, un sistema móvil de información turística

d-Ruta is a new location based service designed for the visualization, planning, follow-up, interaction, maintenance and distribution of information about tourist routes and their associated points of interest, in the Vall de Ribes, in the Catalan Pyrenees. (...)

Una Proposta d’organització turística del territori: El cas de Catalunya

A la vista dels buits acadèmics detectats, aquest estudi té per objectiu la configuració del mapa de clústers turístics de Catalunya, a partir dels seus productes turístics, tant pel que fa a l’existència actual com al potencial desenvolupament de noves sinèrgies entre els existents, a partir de nous criteris d’organització de l’oferta, fonamentalment per atendre a les noves motivacions de la demanda. Ens fem la pregunta:¿Es poden trobar criteris per al desenvolupament de les destinacions turístiques que permeabilitzin les estructures administratives actuals, i prioritzin criteris de producte, mercat o demanda i d’empresa, garantint la màxima competitivitat i sostenibilitat dels productes turístics resultants?

Análisis de la demanda turística en vuelos de bajo coste: Turista de negocios vs turista de ocio

L’estudi pretén establir si el turista de negocis es pot considerar un segment de mercat diferenciat del turista d’oci, ara que els vols de baix cost augmenten. Per això s’analitza una mostra de turistes estrangers en vols de baix cost a l’aeroport de Girona al 2005. Els resultats apunten a unes característiques diferencials en la demanada del turista de negocis, com són la durada de l’estança,i el tipus d’allotjament, però no s’aprecien diferències en la valoració del preu i de l’hora del vol, ni en la tipologia del bitllet

Política turística de Girona: 1976-2007

Es pretén fer una descripció de la política turística de la ciutat de Girona en el període 1976-2007. Es defineixen 6 objectius: estudiar el concepte de política turística, estudiar l’evolució del boom turístic dels 60 fins al turisme de qualitat dels 90, observar el repartiment de competències entre les diferents administracions, observar l’actual política turística de l’Ajuntament de Girona, descriure els fets que han influït en la política turística de la ciutat de Girona, i comparar la política turística estatal i la de Girona en aquest període

La Imatge dels pagesos: rústecs, devots, rendistes: S. XIV-XVIII

Exposició de com foren vistos els pagesos per aquells que no ho eren durant l’època medieval i moderna, tot recollint els prejudicis i malentesos relacionats amb aquest punt de vista

La Situació econòmica i turística a la Costa Brava

Visió de la realitat econòmica de la Costa Brava 20 anys després del Debat Costa Brava de 1976, sobretot centrat en l’activitat turística

L'Autoaprenentatge geogràfic en el marc d'una assignatura de geografia turística

Es presenten els resultats d'una experiència basada en l'autoaprenentatge geogràfic, concretament en la ubicació d'elements geogràfics en un mapa. En el marc de l'assignatura "Geografia Turística Mundial" de la diplomatura de turisme, els alumnes han de dur a terme cinc proves de mapes, en les que han de situar elements geogràfics, tant físics, com polítics, com turístics en un mapa en blanc. Els mapes els prepara cada alumne d'una forma individual amb un mínim de recolzament per part del professorat. Es presenten els resultats de la experiència duta terme durant set cursos, en la que s'avalua com els alumnes evolucionen en l'autoaprenentatge d'aquest tipus de coneixement