542 resultados para Cartografia -- Ensenyament universitari
Resumo:
La Cartoteca de la UdG i la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial proposen un curs per aprendre a confeccionar un mapa
Resumo:
Lobjectiu daquesta comunicaci s presentar el treball que sha vingut desenvolupant al llarg dels darrers anys en els estudis dHistria de lart de la Universitat de Girona, i ms concretament entorn de lrea de coneixement dArt contemporani. Aquest treball, emmarcat en diversos programes dinnovaci docent, va consistir, en una primera fase, en la digitalitzaci del material visual utilitzat en la docncia (les anteriors diapositives); i en la fase que actualment estem desenvolupant, en la creaci i posta en marxa duna Base dimatges dart contemporani en lnia, que est actualment en fase de proves. Des del punt de vista docent, aquest projecte posa mfasi en laspecte que nosaltres considerem clau en lmbit de la nostra tasca docent: el que hem intentat s crear una eina que faciliti la tasca dels nostres estudiants posant a la seva disposici tot el material visual treballat a les classes, de manera que el seu procs daprenentatge esdevingui molt ms autnom i individualitzat. La valoraci que els estudiants han fet de les fases del projecte executades fins ara ha estat molt positiva, i per aix creiem que aquest projecte continua essent vlid per al seu desenvolupament futur. Aix mateix, aquesta eina sest mostrant tamb molt til pel que fa a temes de recerca, tant per als docents com per els estudiants, i voldrem aprofundir tamb en aquesta direcci. En la propera fase el que pretenem s afavorir molt ms la implicaci de lestudiant, ja que posant al seu abast ms recursos, esperem que els utilitzi tamb de forma ms autnoma i creativa, i que aix tingui una repercussi positiva en el seu procs daprenentatge. Aix mateix, i partint del fet que tot aquest material ser disponible on-line, pretenem explorar les possibilitats de connectar el nostre recurs amb altres de similars que puguin altres universitats, amb lobjectiu doptimitzar-ne ls i les potencialitats
Resumo:
En la present comunicaci, parlo del cam personal que m'ha portat a fer un taller de contacontes en francs, dins los estudis de Filologia francesa a la UB. Parlo tamb del propi taller, explicant en qu consistix. I finalment, descric en qu este nou format taller per fer classes de francs llengua estrangera integra maneres de fer i de concebre de la Terpia Gestalt. Durant lo meu cam d'experincia docent, que ja passa dels quinze anys, me confronto en alguns prejudicis didctics que em fan qestionar-me bsicament la manera de fer les classes. Tamb perqu la diversitat del pblic assistent no facilita gens una didctica de caire transmissiu. Aix, desenvolupant un inters per un aprenentatge real i consistent, vaig integrant cada vegada ms una modalitat prctica i interactiva a l'aula. Lo qual concidix en les tendncies ms recents d'ensenyament/aprenentatge on se proposa un centrament en l'aprenent. Est inters per la modalitat d'aprenentatge s'ajunta en una investigaci i formaci personal en Terpia Gestalt que comeno a desenvolupar fa uns cinc o sis anys. I s esta formaci fonamentalment experiencial la que m'ajuda a concebre progressivament la situaci de classe des d'un punt de vista holstic o global. El resultat s que comeno a fer una assignatura en forma de taller de creativitat, en la llengua estrangera estudiada, el francs. Bsicament s un taller de contacontes, on fem exercicis de corp-oralitat per a qu l'alumne pugue aconseguir passar a escena, explicar una histria i fer-ho en francs. En est escenari l'alumne necessita molta confiana, i s aqu on pot entrar eficament una actitud gestltica de part del docent. Aix, si com a docent busco enfortir i encoratjar la prctica de l'alumne, en definitiva el seu aprenentatge, me puc servir d'algunes de les actituds bsicament gestltiques, com ara incentivar la presncia, la conscincia i la responsabilitat de l'alumne, a travs sobretot d'interrelacions i interaccions en diversos sentits
Resumo:
Aquesta comunicaci presenta lexperincia de treball cooperatiu duta a terme a lassignatura Desigualdad social, clase y gnero del Mster de Poltiques Pbliques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. El disseny de la mateixa est pensat tant des de la perspectiva del nou marc densenyament com des dels continguts i caracterstiques concretes de la matria que imparteixo i el lloc que ocupa en el currculum dels alumnes. I, evidentment, tamb des de la meva filosofia docent. En el text es presenta tant la planificaci i desenvolupament de la mateixa com els resultats assolits. Daquests cal destacar tant els aspectes positius com els negatius i especialment la necessitat de la creaci duna nova cultura de laprenentatge i del paper autnom dels alumnes no noms per als professors, tamb, -o especialment-, pels alumnes perqu ells mateixos no la tenen assolida i aix els crea inseguretat i desconfiana cap als professors que plantegen aquesta nova manera de treballar. s cert que potser, el fer de ser un mster suposa unes caracterstiques particulars dels alumnes que no sn extrapolables a les llicenciatures o als nous graus, per en tot cas em sembla important posarho sobre la taula. Per tant es presenten en la comunicaci tant respostes com nous dubtes i reptes per a millorar la docncia en general i en particular laplicaci daquests procediments daprenentatge. Com per exemple qu sha de fer per a qu els alumnes entenguin millor els guanys que presenta aquest tipus de metodologia? Quins sn els resultats daltres casos i si aquests segueixen el mateix patr que els que he pogut observar en la meva prctica docent. Especialment em preocupen els comentaris negatius que es generen per part dels alumnes i magradaria saber daltres experincies daquest tipus per constatar si es donen aquest mateix tipus de comentaris i especialment com es resolen aquestes impressions dels alumnes. En darrer lloc magradaria debatre amb els altres participants sobre la idea de gravar les intervencions dels alumnes tant pel que fa a preguntes fetes a classe, com en la presentaci de treballs, com en els debats, com per lavaluaci daquesta mateixa experincia de treball cooperatiu formulada aqu. Les avantatges per a lautoaprenentatge dels alumnes sn clares per els problemes de planificaci i dhores danlisi per part dels professors tamb sn evidents i no penso que el marc universitari actual estigui oferint precisament en la prctica docent del dia a dia els mitjans per dur a terme experincies com aquestes
Estadstica en l'entorn informtic: d'un ensenyament tradicional a l'ABP utilitzant la plataforma ACME
Resumo:
Laprenentatge basat en problemes (ABP) es fonamenta en plantejar situacions que els alumnes probablement es trobaran en la vida real. Un ABP es caracteritza per tenir problemes acuradament seleccionats i dissenyats que requereixen ladquisici de coneixement crtic, habilitat en la resoluci de problemes, estratgies daprenentatge autodirigides i capacitat de treball en grup. El projecte ACME (Avaluaci Continuada i Millora de lEnsenyament) t com a objectiu principal implementar un sistema eficient davaluaci i treball continuat, mitjanant lassignaci de problemes de manera personalitzada per a cada alumne, oferint un sistema dajuda per a resoldrels, facilitant la comunicaci professor-alumne i el seguiment i lavaluaci dels alumnes. En aquest treball es presenta una experincia dadaptaci a lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) de les assignatures destadstica de les enginyeries tcniques informtiques de lEscola Politcnica Superior de la UdG. Aquesta es basa en una concepci diferent de la manera densenyar i aprendre lestadstica mitjanant la concreci de les competncies i lestabliment de diverses activitats. Ens centrarem nicament en laplicaci de la metodologia ABP i en la utilitzaci de la plataforma e-learning ACME
Resumo:
Presentaci a crrec del director de l'Escola Politcnica superior sobre la nova ordenaci dels ensenyaments universitaris i lassoliment dels objectius de la declaraci de Bolonya
Resumo:
Una forma de millorar la docncia universitria, sobretot en els seus primers cursos, pot venir per la millora de les condicions amb les quals els estudiants accedeixen als estudis universitaris i pel millor coneixement, per part l'entorn universitari, del que s'imparteix a secundria. O en altres paraules, perqu els estudiants spiguen all qu els espera en un futur, i els professors spiguen qu poden demanar als nous estudiants. En el cas particular dels estudis cientfics, per exemple, l'estmul en el seu procs d'aprenentatge ve causat en particular per la motivaci dels estudiants ja universitaris ms joves, el coneixement previ que tenen els estudiants preuniversitaris dels laboratoris o de les aules, i la percepci del dinamisme dels grups de recerca
Resumo:
Experincia d'aplicaci de la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) en l'ensenyament de la semiologia mdica en alumnes de segon de medicina
Resumo:
The Course Experience Questionnaire is one of the instruments designed to appraise the quality of the university education, which applies in a global way to the Australian universities, public as well as private. It is a indicator of the courses that they are imparted at the university from the point of view of the student. The present article studies the historical evolution, the structure and the functioning of this questionnaire in order to grasp the positive aspects that it brings to the analysis of the quality of the university system
Resumo:
Una mirada a l'estudiant universitari: qu necessitar saber i saber fer quan s'incorpori al mercat laboral? Aquesta ponncia exposa la recerca que s'est duent a terme dins un projecte REDICE, finanat per l'ICE de la UB. Es mostra el context en qu s'emmarca, els seus objectius i metodologia, i els resultats esperats. La recerca analitza una de les arrels de la manca de rendiment laboral dels treballadors, remuntant-se a un dels seus orgens: la formaci que han rebut, en particular aquells que han seguit una trajectria universitria. Segons el plantejament del projecte, una planificaci de la docncia ms centrada en l'estudiant, des de la perspectiva de formar-lo de manera integral, pot contribuir de forma significativa a incrementar la seva futura productivitat laboral
Resumo:
Es presenten els resultats d'una experincia basada en l'autoaprenentatge geogrfic, concretament en la ubicaci d'elements geogrfics en un mapa. En el marc de l'assignatura "Geografia Turstica Mundial" de la diplomatura de turisme, els alumnes han de dur a terme cinc proves de mapes, en les que han de situar elements geogrfics, tant fsics, com poltics, com turstics en un mapa en blanc. Els mapes els prepara cada alumne d'una forma individual amb un mnim de recolzament per part del professorat. Es presenten els resultats de la experincia duta terme durant set cursos, en la que s'avalua com els alumnes evolucionen en l'autoaprenentatge d'aquest tipus de coneixement
Resumo:
La present comunicaci exposa una experincia en l'organitzaci del currculum de l'estudiant del grau de Geografia, Ordenaci del Territori i Gesti del Medi Ambient de la Universitat de Girona relacionada amb les capacitats de tractament i explotaci de la Informaci Geogrfica, especialment amb els Sistemes d'Informaci Geogrfica (SIG). En aquest marc, es defineixen uns perfils amb l'objectiu de formar professionals que puguin accedir a llocs de treball com a Tcnic, Analista o Director de projectes SIG i, mitjanant les assignatures especfiques prpies es dissenya un programa que, juntament amb d'altres recursos educatius externs al Grau de Geografia, permeten a l'estudiant escollir un nivell d'aprofundiment diferent i personalitzat, segons les seves capacitats i voluntats
Resumo:
La Universitat de Girona impartir la titulaci de Medicina en una facultat prpia a partir del curs 2008-2009, amb un pla d'estudis innovador que la convertir en un centre pioner a Catalunya
Resumo:
Es parla de la implantaci dels estudis de Medicina a la ciutat de Girona
Resumo:
El 17 de juliol es va dur a terme la Jornada de debat del Llibre Blanc de les Universitats Catalanes, una iniciativa de l'AssociaciCatalana d'Universitats Pbliques (ACUP) que ha de desembocar en l'edici definitiva d'una publicaci que reunir les directrius exposades en cada un dels mbits analitzats, les aportacions dels diferents coordinadors, ponents, i actors interpellats, i el corollari de les diverses aportacions, amb l'objectiu de proposar un model d'Universitat Catalana innovadora i competitiva
