The reactions of metals.

Explica que son los metales, sus propiedades, las aleaciones, y las reacciones que se producen con otros materiales, lo que los científicos llaman reactividad. Está adaptado a alumnos de once a catorce años, que cursan la etapa 3 (Key Stage 3)del curriculo nacional inglés.

Cell function and specialization.

Analiza las células animales y vegetales, sus diferentes partes, y la función de cada una de estas partes. Los estudiantes entre once y catorce años aprenderán cuántas células se encuentran en el cuerpo humano, cómo funciona un flagelo o cómo una célula obtiene energía. Ofrece la información a través de ilustraciones, fotos, concursos, cuadros, gráficos y resúmenes, lo que permite un mayor sentido de la interactividad y fácil legibilidad. Tiene glosario, índice, bibliografía y direcciones internet.

The role of genes.

Explica los cromosomas, la duplicación del ADN, y las mutaciones. Los estudiantes de entre once y catorce años aprenden cómo los genes influyen en que los rasgos físicos pasen de una generación a otra, qué es una doble hélice y si las mutaciones son útiles o perjudiciales.

Cells, tissues, and organs.

Estudia cómo funcionan las células para formar tejidos, órganos y sistemas de órganos. Los estudiantes de entre once y catorce años aprenden qué tienen en común todas las células, cómo trabajan junto a los sistemas del cuerpo, cuáles son los cuatro tipos de tejidos humanos y por qué el cuerpo respira, circula la sangre, y siente dolor.

Single-celled organisms.

Explica los organismos microscópicos cómo bacterias, protozoos y levaduras. Los estudiantes de entre once y catorce años aprenden la descomposición de los alimentos por las bacterias, la diferencia entre bacterias beneficiosas y patógenas, cómo un virus invade una célula huésped o cómo las levaduras crecen y se multiplican.

Respiration and photosynthesis.

Estudia la asombrosa capacidad de la plantas para convertir la luz solar en energía. Ayuda a los estudiantes de entre once y catorce años a entender porque las hojas son anchas y planas, porque los árboles de hoja perenne se mantienen verdes durante el invierno, y la jerarquía que existe en la cadena alimentaria.

Science ethics and controversies.

A menudo, en el trabajo de los científicos la ética toca muy de cerca a la ciencia. En este título se explican algunos avances científicos que tienen también grandes implicaciones éticas que han provocado el debate y el desacuerdo: clonación humana, células madre, etc. Todos estos aspectos traen a discusión una reflexión sobre cual es la ética del investigador.

El desenvolupament de la formació professional a les Illes Balears. Els centres integrats de formació professional.

Este artículo presenta una panorámica del nacimiento de los centros integrados en las Islas Baleares e incorpora algunas características sobre su diseño y filosofía. Además de una introducción a la cuestión, se recojen las principales razones para poner en marcha una red de centros integrados en las Islas Baleares, la metodología utilizada por llevar a término el diseño de un centro integrado y el producto final. Finalmente, indicamos algunos apuntes sobre el diseño y la elaboración del proyecto funcional, que es el instrumento fundamental para el funcionamiento de los centros integrados. Todo el material ha sido elaborado bajo la dirección del Instituto de Calificaciones de las Islas Baleares a petición de varias administraciones.

L’educació als museus d’art contemporani. El cas d’Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma.

Este escrito relata la puesta en marcha del Área de Educación de Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, la diversidad de proyectos que se han realizado y los públicos a los que van dirigidos. Mencionamos especialmente el proyecto «Cartografiem-nos» por su complejidad y porque marca el momento de madurez del equipo educativo. El período que describe es el comprendido entre mayo de 2003 y agosto de 2009. Actualmente el museo sigue ampliando sus programas.

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2011)

A l???informe analitzam alguns indicadors del context, l???escolaritzaci??, els recursos i els resultats del sistema d???ensenyament no universitari de la comunitat aut??noma de les Illes Balears (CAIB). Els anys previs a la crisi econ??mica i laboral, la CAIB ha destacat en l?????mbit estatal per les taxes elevades d???activitat i ocupaci??. Mentrestant, la seva pres??ncia a les estad??stiques educatives ha exhibit la pitjor cara d???un sistema educatiu caracteritzat per l???abandonament i les baixes taxes d???escolaritzaci?? postobligat??ria. Tot i que els darrers cursos hi ha hagut signes de recuperaci?? i un increment progressiu de la matr??cula, l???escolaritzaci?? postobligat??ria i el nivell formatiu de la poblaci?? de les Illes continuen sent baixos.

Una d??cada del Projecte d???implantaci?? de sistemes de gesti?? de qualitat als centres docents de les Illes Balears (2001-2011)

Des del curs 2001-2002, la Conselleria d???Educaci?? i Cultura impulsa un projecte que se centra en la difusi?? de la cultura de la qualitat, dirigit a les organitzacions escolars i amb l???objectiu clau d???aconseguir la millora del rendiment acad??mic dels alumnes. Actualment, hi participen m??s de cinquanta centres, tant de prim??ria com de secund??ria. Per??, realment, qu?? s???ent??n per qualitat? Qu?? ??s una gesti?? de qualitat en una escola? A partir de l???explicaci?? dels antecedents, el proc??s d???implantaci??, els models de refer??ncia, les experi??ncies dels centres, etc., es veu com es tradueix la idea de la qualitat i la millora cont??nua en els beneficiaris del servei educatiu que presten els centres docents.

Sistema educatiu de les Illes Balears: variables de context, indicadors de sistema i resultats. Cap a un compromís social per l’educació

L’objectiu és esbrinar quines variables o quins factors expliquen amb més intensitat i precisió els resultats que obtenen els alumnes1 de les Illes Balears en les avaluacions de competències bàsiques, fetes tant en l’àmbit internacional, com l’estatal o l’autonòmic (Avaluació General de Diagnòstic, d’àmbit estatal —en la qual se centra l’article—, PISA i Avaluació de Diagnòstic de les Illes Balears) i la manca de correlació entre algunes variables i indicadors i els resultats. Aquesta correlació, però, que no existeix a les Illes Balears, sí que és habitual a altres comunitats autònomes, estats o regions. En aquest àmbit, són millors els indicadors (situats per sobre de la mitjana estatal) que els resultats que se’n podrien esperar, atesa la correlació, que de vegades és intensa o forta. Hi ha altres comunitats autònomes que tenen uns indicadors pitjors que els de les Balears, però que ofereixen, això no obstant, uns resultats més bons. Què és el que no funciona? Quin element pertorba la correlació habitual que sí que s’expressa a altres llocs? Què és el que s’hauria de modificar? Què és el que diferencia o caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears?

Apunts sobre la realitat del centre integrat de formació professional nauticopesquera

Sembla que el sistema de qualificacions professionals previst per la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional arriba al final del seu desenvolupament amb no poques dificultats i llacunes. Alguns aspectes sobre la manera com es desenvolupa a les Illes Balears i el marc legal de referència són el contingut dels articles que presentem a continuació. Hi incorporem algunes explicacions del sistema i informació clau de la formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears com a mostra de la necessitat de prendre amb serietat el sistema i la millora imprescindible.

L’educació al llarg de tota la vida com a element clau per a l’envelliment actiu

L’envelliment actiu és un dels reptes del segle XXI. En són prova les nombroses iniciatives en l’àmbit internacional i nacional que s’estant duent a terme. Dins aquest concepte multidimensional, l’educació i, en concret l’educació al llarg de tota la vida, hi juga un paper fonamental, no sols com a transmissora de coneixements que poden resultar bàsics per a un envelliment actiu exitós, com ara els aspectes relacionats amb la salut, sinó alhora per potenciar la plena garantia de drets, com el dret a l’educació i el dret a la no-discriminació per raons d’edat. L’educació al llarg de tota la vida també influeix en la promoció d’una imatge positiva i participativa dins de cada un dels entorns on es mou cada persona gran (família, veïnat, societat...). Les experiències formatives de persones grans es poden enfocar des de diferents àmbits, el formal, el no formal i l’informal i, evidentment, no podem negar que cada un influeix en l’altre. El fet és, emperò, que dins l’àmbit formal els programes universitaris per a persones grans han resultat una font educativa exitosa, a causa, entre altres coses, del fet de poder combinar de manera eficaç la resposta a les demandes i a les necessitats dels alumnes grans i, alhora, oferir eines i recursos a les persones grans que possibiliten la seva participació activa en la societat.

Avaluació del grau d’integració de l’Educació Ambiental en els centres escolars públics de les Illes Balears

Tractament estadístic de les dades: Andrés Nadal Cristóbal