L’educació com a consens o com a conflicte : el camí envers l’èxit o envers el fracàs educatiu i social

Resumen tomado de la publicación

Estudi de l’ansietat i l’estrès en la població d’estudiants de Balears. Relació amb el rendimient acadèmic

Es van seleccionar un total d’onze instituts públics. Un total de 471 alumnes de segon de batxillerat van participar en l’estudi. Es van utilitzar qüestionaris d’estrès i ansietat validats. També es van fer entrevistes amb orientadores, tutores i caps d’estudis per obtenir informació del rendiment acadèmic dels alumnes i obtenir dades sobre la presència d’alumnes amb problemàtica de tipus personal i familiar. Els resultats mostren un increment molt significatiu de l’ansietat estat (reacció de caràcter situacional) al final de curs en comparació amb el principi de curs i una ansietat tret (ansietat general, característica de personalitat) que es manté constant al llarg del curs. En el cas de l’estrès, s’hi veu un increment significatiu tant en el cas de l’estrès recent com de l’estrès general. Les dones presenten uns nivells d’ansietat i estrès significativament superiors als nivells dels homes. S’observa que nivells elevats d’ansietat es relacionen de manera significativa amb un pitjor rendiment acadèmic. Ara bé, les dones no obtenen un pitjor rendiment que els homes malgrat que tenen un nivell d’ansietat més elevat que ells. Pel que fa a la relació entre l’estrès i el rendiment acadèmic, els resultats són significatius únicament al principi de curs. Sembla que cert nivell d’estrès pot ser positiu per al rendiment o, almenys, no interfereix en aquest rendiment. Pel que fa al component emocional de l’ansietat, s’ha observat que té una influència negativa en tots els casos. Aquells alumnes que presenten problemes personals o familiars manifesten un nivell d’ansietat tret, ansietat estat, estrès recent i estrès general superior respecte d’aquells alumnes que no presenten problemes personals o familiars. També presenten un pitjor expedient acadèmic.

El valor dinamitzador dels projectes d'innovaci?? educativa de caire institucional

Els projectes d'innovaci?? educativa promoguts per les administracions p??bliques es poden convertir en eines poderoses de dinamitzaci?? d'un centre escolar. La implementaci?? del Projecte d'immersi?? en angl??s a la tardor i el Projecte ARCE al CEIP Blai Bonet (Santany??), mitjan??ant un conjunt de tasques interdisciplin??ries i interc??cliques, ha servit per promoure el treball en equip; una estructura educativa en xarxa; una comunitat d'aprenentatge i un sentit compartit de pertinen??a a l'escola. Aquestes finalitats s'han anat assolint a partir de la planificaci?? i aplicaci?? d'activitats significatives per als alumnes en relaci?? amb cinc blocs tem??tics convergents en els dos projectes educatius: Aigua, Terra, Flora, Fauna i Impacte hum?? de l'entorn mediambiental (la comarca, l'illa, la pen??nsula Ib??rica, el planeta Terra). Explicarem la nostra experi??ncia educativa i el valor dels projectes d'innovaci?? com a for??a impulsora per millorar les compet??ncies b??siques dels alumnes i per generar pr??ctiques de col??laboraci?? entre l'equip docent, la comunitat educativa i les institucions de l'entorn.

Formació permanent del professorat: necessitats actuals i perspectives de futur.

Se expone una reflexión sobre el papel de la formación del profesorado en vistas a la mejora de la docencia e innovación pedagógica. Se enumeran las características con las que debería contar una buena formación docente. Seguidamente, se realiza un análisis crítico de la oferta formativa actual del docente - que en muchas ocasiones no responde a las necesidades reales de los centros- y se proponen modelos formativos alternativos. A continuación, se dibujan las características con las que debería contar el profesor o profesora ideal y se aporta una tabla en la que se desarrollan las competencias específicas del docente. Finalmente, se expone el Plan de Formación Permanente del Profesorado, elaborado desde el Servicio de Formación del Profesorado de la Consellería de Educación de las Islas Baleares, en el cual se pretende dar respuesta a las carencias de la formación permanente del profesorado. Se concluye que la estructura organizativa de la formación permanente debe ser flexible y descentralizada, integradora de servicios educativos de apoyo, por una parte, y por otra, propiciadora de la creación de redes educativas y de profesorado autónomas.

La tutoria i el tutor avui

L’article pretén abordar la necessitat que hi ha avui en dia de què l’acció tutorial que es porta a terme als centres educatius sigui consistent i treballi per al creixement de l’alumnat, propiciant-li referents que l’orientin en el seu camí. S’han fet avenços, doncs la majoria dels docents i tècnics ho recolzen i les lleis també van en aquest sentit; ara queda el més difícil, que és fer arribar la pràctica a tota la comunitat. Aquesta ha de ser basada en la qualitat, és a dir, que el treball tutorial sigui real i proper, i en el compromís de treball de tot l’equip docent.

Les habilitats bàsiques : l'alfabetització funcional de la població de les Illes Balears. 'Las habilidades básicas : la alfabetización funcional de la población de las Islas Baleares'.

Resumen tomado de la publicación. El trabajo deriva de la tesis doctoral 'El analfabetismo funcional en las Islas Baleares' (UIB, febrero 2007), realizada por el mismo autor. Contiene gráficas y tablas de datos

Donar respostes a la diversitat : IES Josep Miquel Gu??rdia d'Alaior, Illa de Menorca. 'Dar respuestas a la diversidad : IES Josep Miquel Gu??rdia de Alaior, Isla de Menorca'

Resumen tomado del autor. Incluye gr??ficas y tablas de datos

L'educació primària a les Illes Balears. 'La educación primaria en las Islas Baleares'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye gráficas y tablas de datos

Escola Francesc d'Albranca : un repte de futur. 'Escuela Francesc d'Albranca : un reto de futuro'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye imágenes

L'educació intercultural al CEIP Elionor Bosch : un estudi de cas. 'La educación intercultural en el CEIP Elionor Bosch : un estudio de caso'.

Resumen tomado parcialmente del autor. Incluye los cuestionarios repartidos a los alumnos y tablas de datos con los resultados obtenidos

Contextos de colaboraci??n familia-escuela durante la primera infancia

Resumen tomado del autor

Cap a una especialització en antropologia de camp : l'etnografia de l'esport.

Resumen tomado del autor. Aparecen fotografías y tablas

Imatges del cos humà.

Resumen tomado del artículo

Programa intergeneracional Gent Gran, Gent Petita : una experiència compartida. 'Programa intergeneracional Gent Gran, Gent Petita : una experiencia compartida'.

Resumen tomado del autor. Incluye imágenes

Les refer??ncies bibliogr??fiques per a l'intercanvi d'informaci?? cient??fica : un estudi de cas

Resumen tomado del autor