Cantar en la ESO a través de la muda de la voz.

El artículo forma parte de la sección de la revista: en la práctica

La familia Kuamé : cuaderno para leer, cantar, pintar y hacer teatro.

Este cuaderno se elabora a partir de la campaña de sensibilización de Manos Unidas Educar para la solidaridad : comercio justo, comercio solidario. Los objetivos son informar sobre las relaciones económicas entre Norte y Sur, y motivar para un cambio de actitud que lleve a un consumo responsable y que se traduzca en un reparto justo entre los distintos pueblos. Para ello, se da a conocer a los niños a la familia Kuamé, que vive en la Costa de Marfil y tiene unas condiciones de trabajo, costumbres y vida particulares, que reflejan las desigualdades que genera el sistema económico actual. Mediante cuentos, juegos y teatro, los niños pueden conocerse y sentirse más cercanos a la situación de los países agrícolas del Tercer Mundo. De esta manera se intenta generar sentimientos de cercanía hacia las personas que pasan necesidades, deseos de justicia y actitudes solidarias. El cuaderno se estructura en cuatro historias y una narración. Después de cada una de ellas se plantean preguntas y se proponen actividades de expresión escrita y oral, del conocimiento del entorno social y natural, plástica y música. Se incluye un texto dramatizado para hacer teatro en la escuela. Por último, se ofrecen instrucciones para construir un pequeño teatro, juegos y canciones.

La familia Pinatubo : cuaderno para leer, cantar, pintar y hacer teatro

Educar para la solidaridad : liberaci??n de los exclavos, es el tema que la carpeta analiza con el objeto de informar sobre el trabajo infantil en condiciones de explotaci??n y de sus consecuencias para la vida de millones de familias. Este cuaderno contiene cuatro historias de la familia filipina Pinatubo. A trav??s de ellas los ni??os descubren un estilo de vida y una manera de enfrentrase a los problemas, utilizando la creatividad mediante una actitud solidaria. Despu??s de cada historia, se plantean preguntas para la comprensi??n de los textos y actividades relacionadas con el ??rea de Identidad y Autonom??a Personal; Descubrimiento del Entorno F??sico y Social; y Comunicaci??n y Representaci??n. En esta ??ltima ??rea, el alumno puede utilizar el material como cuaderno para hacer teatro, ya que la quinta narraci??n es un peque??o texto dramatizado. Adem??s se recogen dibujos para colorear y canciones e instrucciones para montar un peque??o teatro.

Recursos y materiales didácticos : a medio camino entre hablar y cantar.

Artículo en el que se presenta una actividad llevada a cabo en clase de Música, consistente en la interpretación de un rap y que tenía como objetivos específicos: el control de la respiración, descubrir las posibilidades técnicas y expresivas de la voz, desarrollar la atención, la memoria, la percepción y la imaginación, desarrollar una pronunciación rítmica de la palabra ágil y clara y desarrollar una lectura comprensiva.

Vamos a cantar villancicos! : propuesta intercultural para el aula infantil de ELE.

Se presenta una secuencia didáctica que se dirige al público infantil, de entre 6-8 años de edad (se recomienda que el número de alumnos no supere los 12), aunque se pueden simplificar para grupos de niños de menor edad, incluso que no sepan leer ni escribir; se basa en el proceso de aprendizaje y producción de una pieza musical. Si las condiciones lo permiten, los padres pueden quedarse en la clase. Su participación resulta muy útil, y gracias a su presencia, pueden ayudar a sus hijos a practicar en casa los contenidos estudiados en clase, multiplicando sus efectos y convirtiendo la clase en un espacio único de comunicación entre padres e hijos, en la que los niños tienen la posibilidad de actuar como protagonistas la actividad y no sólo como observadores o colaboradores de los adultos.

Estudi comparatiu del rendiment acadèmic dels estudiants amb els títols de grau i amb els de l’ordenació anterior

La Universitat de les Illes Balears (UIB), en el marc del procés d’adaptació dels ensenyaments universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), ha aplicat una sèrie de canvis en els títols de grau i màster oficials en relació amb els títols corresponents a l’anterior ordenació quant a la metodologia docent. Aquests canvis se centren fonamentalment a reforçar la planificació i coordinació docents, fomentar l’oferta d’activitats formatives que afavoreixin l’aprenentatge actiu i el treball autònom de l’estudiant i, finalment, aplicar tècniques d’avaluació alternatives a les tradicionals en un context d’avaluació contínua. El propòsit d’aquest treball és fer un estudi comparatiu, en termes estrictament quantitatius, del rendiment acadèmic entre els estudiants pertanyents a títols de grau i a títols de l’ordenació anterior. Per fer-ho, s’ha treballat amb les actes oficials de la població de 2.584 estudiants que varen començar una llicenciatura, diplomatura o enginyeria tècnica l’any acadèmic 2005-2006, així com les actes oficials de la població de 2.492 estudiants que varen començar un grau l’any acadèmic 2009-2010 a la UIB. Les dades analitzades fan referència al rendiment dels estudiants el segon curs de la titulació. Els resultats globals posen de manifest una millora dels resultats acadèmics dels estudiants amb la implantació dels títols adaptats a l’EEES. Així, si bé la taxa de rendiment (crèdits superats/matriculats) no varia, amb els títols de grau augmenta la taxa de crèdits avaluats (crèdits presentats/matriculats), en la d’èxit (crèdits superats/presentats), així com en la mitjana de les qualificacions de les assignatures. Les línies d’investigació futures en la UIB s’encaminaran a analitzar en un nivell més qualitatiu el grau d’adquisició de les competències i els resultats d’aprenentatge dels estudiants una vegada que hagin conclòs el pla formatiu.

Un estudi aproximatiu a l’imaginari social dels professionals que intervenen amb joves infractores a les Illes Balears.

Aquest treball explora les percepcions, emocions i actituds dels diferents professionals que intervenen en diferents moments i àmbits amb les dones joves infractores a les Illes Balears. Així mateix, identifica necessitats i analitza dificultats o reptes futurs en el coneixement (en termes de recerca i intervenció) de la delinqüència juvenil femenina. El treball empíric descrit és eminentment qualitatiu, basat en grups de discussió i entrevistes en profunditat amb professionals d’intervenció directa (personal educador de reforma i de protecció de menors, treballadors socials, mestres i psicòlegs, entre d’altres) i indirecta (fiscals, policies, advocats, directors i sociòlegs, entre d’altres). Finalment, tot això s’ha complementat amb estudis i recerques actuals, que han enriquit significativament aquest treball.

Guia per a l’elaboració i el disseny dels títols de grau

Vicerectorat Primer, de Planificació i Coordinació Universitària • Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Convergència Europea de la Universitat de les Illes Balears

El valor dinamitzador dels projectes d'innovaci?? educativa de caire institucional

Els projectes d'innovaci?? educativa promoguts per les administracions p??bliques es poden convertir en eines poderoses de dinamitzaci?? d'un centre escolar. La implementaci?? del Projecte d'immersi?? en angl??s a la tardor i el Projecte ARCE al CEIP Blai Bonet (Santany??), mitjan??ant un conjunt de tasques interdisciplin??ries i interc??cliques, ha servit per promoure el treball en equip; una estructura educativa en xarxa; una comunitat d'aprenentatge i un sentit compartit de pertinen??a a l'escola. Aquestes finalitats s'han anat assolint a partir de la planificaci?? i aplicaci?? d'activitats significatives per als alumnes en relaci?? amb cinc blocs tem??tics convergents en els dos projectes educatius: Aigua, Terra, Flora, Fauna i Impacte hum?? de l'entorn mediambiental (la comarca, l'illa, la pen??nsula Ib??rica, el planeta Terra). Explicarem la nostra experi??ncia educativa i el valor dels projectes d'innovaci?? com a for??a impulsora per millorar les compet??ncies b??siques dels alumnes i per generar pr??ctiques de col??laboraci?? entre l'equip docent, la comunitat educativa i les institucions de l'entorn.

Miralls convexos: [La feina dels gerents de les cooperatives ??s potser la m??s desconeguda pel p??blic: quina feina fan?, quins tipus de gestors ens trobam a les diferents cooperatives d???ensenyament?]

La feina dels gerents de les cooperatives ??s potser la m??s desconeguda pel p??blic: quina feina fan?, quins tipus de gestors ens trobama les diferents cooperatives d???ensenyament?...

La internacionalització dels programes universitaris per a gent gran. Avaluació de l’experiència de la Universitat Oberta per a Majors (UOM)

L’experiència acumulada al llarg d’una dècada amb els programes d’aprenentatge al llarg de tota la vida amb adults grans a través del projecte universitari Universitat Oberta per a Majors (UOM) i, amb això, el coneixement més profund de les característiques i dels interessos de l’alumnat de més de cinquanta anys que ha passat per les aules de la UIB, ha donat com a resultat que en el conjunt de les illes Balears s’engeguin diferents programes educatius per a grans. A més, el fet que aquest programa sorgeixi des de la pròpia Universitat i s’hi gestioni ha permès crear sinergies amb la resta de programes i activitats que es duen a terme a la Universitat. Així, el programa internacional d’estiu per a alumnes grans europeus, la International Summer Senior University de la UOM, va ser inaugurat el mes de setembre del curs 2007-2008 amb la finalitat de contribuir, amb els objectius de la UIB, al procés d’internacionalització. Aquest programa és un espai de trobada per a l’alumnat sènior —el qual cursa un programa de formació en alguna Universitat d’Europa— en una setmana d’activitats educatives i culturals al campus de la UIB, i que té la llengua anglesa com a vehicular. En aquest document presentam els resultats de l’avaluació feta per l’alumnat en diferents moments del programa —en acabar cada edició i també d’una manera retrospectiva. D’acord amb el que recullen els resultats, és un alumnat molt heterogeni, tant per raons sociodemogràfiques, geogràfiques, socioeconòmiques com culturals. No obstant això, els resultats de l’avaluació mostren un alumnat molt semblant pel que fa a la seva satisfacció respecte de les quatre edicions del programa, des del curs 2007-2008 fins al 2010-2011.

Els processos de socialització dels adolescents immigrants: la xarxa d’amistats del jovent nouvingut a Palma

La consolidació d’una xarxa d’amistats esdevé una vertadera prioritat en la vida de qualsevol adolescent, més encara si es tracta de persones que han aterrat recentment en un entorn que els resulta del tot desconegut. D’aquesta manera, l’article que us ocupa pretén oferir una panoràmica real dels processos de socialització dels joves immigrants, tot partint d’un estudi empíric realitzat a la ciutat de Palma que analitza tres col·lectius concrets: argentins, marroquins i xinesos. Així, doncs, els resultats aquí plantejats permeten interpretar amb certa nitidesa quina és la genètica a partir de la qual es vertebren les relacions amb iguals d’aquests nouvinguts, amb les conseqüències que de tots aquests processos es poden derivar, en Educació Infantil i del Grau en Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears.

Com respon la prà ctica psicomotriu a les necessitats dels infants d’avui? Reflexions ètiques.

Resumen tomado de la publicación

La formació dels majors i les noves tecnologies.

Resumen tomado de la publicación

Aproximació al treball socioeducatiu dels educadors socials de la part forana de Mallorca.

Resumen tomado de la publicación