Forage preservation (grazing vs. hay) fed to ewes affects the fatty acid profile of milk and CPT1B gene expression in the sheep mammary gland

Background: Alterations in lipid metabolism occur when animals are exposed to different feeding systems. In the last few decades, the characterisation of genes involved in fat metabolism and technological advances have enabled the study of the effect of diet on the milk fatty acid (FA) profile in the mammary gland and aided in the elucidation of the mechanisms of the response to diet. The aim of this study was to evaluate the effect of different forage diets (grazing vs. hay) near the time of ewe parturition on the relationship between the fatty acid profile and gene expression in the mammary gland of the Churra Tensina sheep breed. Results: In this study, the forage type affected the C18:2 cis-9 trans-11 (CLA) and long-chain saturated fatty acid (LCFA) content, with higher percentages during grazing than during hay feeding. This may suggest that these FAs act as regulatory factors for the transcriptional control of the carnitine palmitoyltransferase 1B (CPT1B) gene, which was more highly expressed in the grazing group (GRE). The most highly expressed gene in the mammary gland at the fifth week of lactation is CAAT/ enhancer- binding protein beta (CEBPB), possibly due to its role in milk fat synthesis in the mammary gland. More stable housekeeping genes in the ovine mammary gland that would be appropriate for use in gene expression studies were ribosomal protein L19 (RPL19) and glyceraldehyde- 3- phosphate dehydrogenase (GAPDH). Conclusions: Small changes in diet, such as the forage preservation (grazing vs. hay), can affect the milk fatty acid profile and the expression of the CPT1B gene, which is associated with the oxidation of fatty acids. When compared to hay fed indoors, grazing fresh low mountain pastures stimulates the milk content of CLA and LCFA via mammary uptake. In this sense, LCFA in milk may be acting as a regulatory factor for transcriptional control of the CPT1B gene, which was more highly expressed in the grazing group.

Estràtegies de gestió per al manteniment de la biodiversitat a la sabana brasilera: control d'especies exòtiques amb foc

Report for the scientific sojourn at the Instituto de Biociências, of the Universidade de Sao Paulo, Brazil, from 2007 to 2009. African exotic grasses, used as forage crops for cattle, found optimal conditions in Brazilian savannas for their spread. They established as invasive grasses in almost all conservation units, becoming a serius threat to native biote and to most ecological processes. Fire is a cyclical event in Brazilian savannas and can be used as a management tool for enhancing competitivity of native grasses and controlling exotic grasses. Seeking for alternatives for the management of these grasses, this study investigates the effect of recurrent burnings in different periods of the year (fire regimes) on: distribution patterns of exotic grasses and their associations wotih native grasses, the local edaphic characteristics, the nutrient pool of the aerial biomass of both native and exotic grasses, and soil seed banks. This project is held on the IBGE Ecological Reserve, in Brasília (Brazil), in an area destined specifically for research of fire effects on brazilian savannas. The project quantifies: aerial biomass of native and exotic grasses, soil seed bank of exotic grasses, nutrient pool in soil and also in grasses tissues. Spatial relationships for any association between species, as well as for nutrient pools in soil and in plant tissues will be established. A better understanding of these processes will provide useful tools for adopting specific policies on the management of exotic grasses in Brazilian savanna.

Stratégies narratives et identité chez les romanciéres maghrébines

Les romancières maghrébines d'expression française essaient souvent de fairerésonner dans leurs oeuvres la voix interdite de toutes les femmes musulmanes, dereconstruire une identité mise en question. Cette entreprise est d'autant plus difficileque l'écriture reste encore une activité éminemment masculine (comme toutes cellesqui ont une projection publique) dans le monde arabe. Les difficultés qu'a tout écrivain francophone à faire publier ses textes au Maghreb sont ainsi redoublées s'il s'agit d'une écrivaine. Celles-ci, plus durement jugées par la critique (ou, sinon, suivant d'autres paramètres que ceux appliqués aux hommes écrivains, car on est plus enclin à rapporter le contenu des oeuvres à la biographie de leurs auteurs quand ceux-ci sont des femmes),doivent "faire ses preuves langagières", tel que l'exprime S. Rezzoug1. De cette façon,la femme qui écrit "renchérit souvent sur les principes de correction et de beau langage, et désireuse d'éviter la condamnation d'amoralisme, ou reproche plus grave, de narcissisme, use pour se dire d'une série de travestissements"...

Stratégies narratives et identité chez les romanciéres maghrébines

Les romancières maghrébines d'expression française essaient souvent de fairerésonner dans leurs oeuvres la voix interdite de toutes les femmes musulmanes, dereconstruire une identité mise en question. Cette entreprise est d'autant plus difficileque l'écriture reste encore une activité éminemment masculine (comme toutes cellesqui ont une projection publique) dans le monde arabe. Les difficultés qu'a tout écrivain francophone à faire publier ses textes au Maghreb sont ainsi redoublées s'il s'agit d'une écrivaine. Celles-ci, plus durement jugées par la critique (ou, sinon, suivant d'autres paramètres que ceux appliqués aux hommes écrivains, car on est plus enclin à rapporter le contenu des oeuvres à la biographie de leurs auteurs quand ceux-ci sont des femmes),doivent "faire ses preuves langagières", tel que l'exprime S. Rezzoug1. De cette façon,la femme qui écrit "renchérit souvent sur les principes de correction et de beau langage, et désireuse d'éviter la condamnation d'amoralisme, ou reproche plus grave, de narcissisme, use pour se dire d'une série de travestissements"...

Publicacions sobre farratges i pastures a Catalunya (1800-2004)

A causa de la ràpida evolució de la tecnologia, una gran quantitat de publicacions sobre pastures i farratges fetes a Catalunya han quedat oblidades. S'aprofita l'oportunitat de participar en el projecte «Tipificación, cartografía y evolución de los pastos españoles (1800-2004)» per posar al dia la revisió bibliogràfica. Amb la nostra recerca s'han trobat 316 articles o llibres sobre cultius farratgers i 159 sobre prats i pastures que en aquest treball es presenten ordenats per cultius.

Variación de peso y aporte energético del pasto en vacas de cría en condiciones de montaña: efecto de la época de parto

Se analizaron las variaciones de peso durante la estación de pastoreo de vacas multíparas de raza Parda Alpina con partos en otoño (n = 152) o primavera (n = 123) durante el período 1989-1996. Los animales pasta- ron en áreas boscosas (900-1.500 m, 0,2 vacas/ha) y en pastos supraforestales (1.500-2.200 m, 1,2 vacas/ha). Las vacas con parto en otoño presentaron mayores recuperaciones de peso en pastoreo que las de primavera (0,661 vs 0,071 kg/día, P < 0,001), diferencia observada tanto en los pastos forestales como en los supraforestales. Las variaciones de peso en pastoreo se relacionaron negativamente con las observadas en estabulación (r = –0,20, P < 0,05) y también con el peso a la salida al pasto (r = –0,32, P < 0,05). La contribución energética del pasto a los aportes recibidos anualmente de la dieta fue similar en ambas parideras (43,6 p. 100 y 42,2 p. 100 en otoño y primavera, respectivamente, NS), aunque la pauta de reparto de la energía hacia las funciones fisiológicas en los distintos períodos de manejo fue diferente.

Magias y brujerías literarias en la Castilla medieval

El objetivo del presente trabajo es trazar una panorámica sobre algunas de las plasmaciones literarias más relevantes de la magia y de la brujería en las letras castellanas medievales y sobre sus significaciones históricas. Con tal propósito se comentan textos de Don Juan Manuel, Juan Ruiz, Juan de Mena o Garci Rodríguez de Montalvo, entre otros autores de los siglos XIII al XV, y se apuntan algunas coordenadas culturales que reformulan la especificidad del contexto hispánico en su marco europeo.

Publicacions sobre farratges i pastures a Catalunya (1800-2004)

A causa de la ràpida evolució de la tecnologia, una gran quantitat de publicacions sobre pastures i farratges fetes a Catalunya han quedat oblidades. S’aprofita l’oportunitat de participar en el projecte «Tipificación, cartogra- fía y evolución de los pastos españoles (1800-2004)» per posar al dia la revisió bibliogràfica.Amb la nostra recerca s’han trobat 316 articles o llibres sobre cultius farratgers i 159 sobre prats i pastures que en aquest treball es presenten ordenats per cultius.

Translation as a Process and Translation as a Product in Teaching Translation

L'ensenyament de la traducció s'ha utilitzat tradicionalment en algunes titulacions de filologia com a eina d'aprenentatge d'habilitats de la llengua. Aquesta circumstància, però, no ha d'estar renyida amb la producció d'una traducció acceptable. En aquest article es pretén analitzar si pot aconseguir-se aquest objectiu mitjançant la incorporació d'informació extratextual en l'enunciat de l'exercici de traducció. Els resultats obtinguts amb un grup d'estudiants de filologia mostren que en les seves decisions lingüístiques va tenir un pes important el tipus d'informació extratextual adjunta als textes originals anglesos. Si bé caldria fer un esforç investigador més sistemàtic per poder afirmar-ho categòricament, aquest estudi intenta esbossar la qüestió tan discutida de fins on l'aprenentatge d'una llengua s'ha de realitzar junt amb l'aprenentatge de la traducció. Aquest estudi, també, planteja la necessitat d'incorporar informació extratextual en l'aprenentatge de la traducció, independentment de la titulació que en aquests estudis s'insereixen.

Estudi de la producció i de la qualitat farratgera de les pastures de la finca dels Cingles de l'Avenc (Tavertet). 2011

A Catalunya, la protecció i gestió de zones d’especial interès natural ha estat majoritàriament realitzada pel conjunt de les administracions públiques. Tot i així, en els últims anys han sorgit un conjunt d’iniciatives privades que a través d’acords de custòdia han passat a tenir un paper actiu en la protecció i gestió d’algunes finques amb un alt valor natural. És el cas de la finca els Cingles de l’Avenc, on s’ha dut a terme aquest treball, en la qual es pretén desenvolupar una activitat ramadera compatible amb la conservació dels valors naturals de la finca. L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer la producció i qualitat farratgera dels diferents tipus de pastures que hi ha a la finca, i establir la càrrega ramadera que poden admetre. Aquest estudi ha tingut una durada de 3 anys i en aquest treball es presenten els resultats del 2011 i es fa l’anàlisi dels resultats dels 3 anys (2009, 2010, i 2011). L’estudi s’ha portat a terme en els 4 tipus principals de pastures que hi ha a la finca: joncedes, pastures mesòfiles, prats de dall i pastures sembrades. S’han utilitzat 11 parcel·les permanents excloses de la pastura, establertes l’any 2009, que inclouen la diversitat de tipus i zones de pastura. S’ha realitzat un mostreig de la biomassa mensual, d’abril a novembre, que ha consistit en dallar 4 quadrats de 50 x 50 cm, i s’ha calculat la producció anual. S’ha determinat la qualitat farratgera de l’herba de 4 moments de l’any: maig, juny, juliol i octubre. Després dels tres anys d’estudi hem obtingut que les pastures sembrades i els prats de dall són els més productius (1.067 g/m2.any i 1.005 g/m2.any, respectivament). La producció de les pastures mesòfiles i de les joncedes són més baixes (554 g/m2.any i 291 g/m2.any, respectivament). La qualitat farratgera de les pastures és bona a totes les comunitats, amb valors mitjans de proteïna digerible de 6,63%, de fibra bruta de 29,13%, de lignina de 7,29% i de 0,69 (ENL/1,700) unitats farratgeres. La producció anual global obtinguda a la finca durant aquests tres anys permet suportar una càrrega ramadera admissible d’unes 208 UBG (Unitats de Bestiar Gros. 1 U.B.G equival a 1 vaca a partir de 2 anys).

L’erotisme a les Cartes a les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, de Francesc Fontanella = Eroticism in Cartes a les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, of Francesc Fontanella

This article focuses on the study of the treatment of eroticism in some of the poetic compositions from Francesc Fontanella (1622-1682/3). The paper studies fiften literary epistles whisch Fontanella dedicated to the nuns of the convent of Els Àngels and Jerusalem of Barcelona during the 1640s. It is divided into two parts; to first, the compositions under study are identified and presented briefly, and some issues related to the transmission of these textes are clarified. The second part discusses in detail all erotic references present in text. This analysis, on one hand, allows to present an interpretation of the meaning of the whole story contained in the letters. Moreover, it allows to present a characterization of the erotic vision of Fontanella. This is done by comparing this vision with the usual one at the time of baroque, as well as by analyzing the rhetorical strategies and the representation strategies that the author uses in the treatment of eroticism

Yield in double cropping system as affected by N fertilization rate with pig slurry in a Catalonia dryland region

Intensive swine production is an important agricultural and economical activity in Europe. The high availability of pig slurry (PS) lead to attractive fertilization strategy to reduce costs, therefore is mainly applied as fertilizer in agricultural systems. The optimization N fertilization in these areas should be taken in into to avoid nitrates losses by lixiviation and to achieve maximum efficiency in crop nutrition. Many studies have shown that PS applications can achieve satisfactory yields in different crops by partially or completely replacing synthetic fertilizers. In addition, for the last years, in Northeast Spain (Catalonia) has been widely extended the double-cropping forage system.