Gone with the Wind and the Southern Way of Life: the Civil War as described in Margaret Mitchell’s Novel

This essay examines the American Civil War of 1861 – 1865, which is also known as the bloodiest war that the United States has ever experienced. The pretext for the war was the abolition of slavery in the South, and after many battles the Southern states lost: as a consequence, they experienced major changes in their economic and social life. This interesting piece from American history can be traced out throughout the characters’ lives in the novel Gone with the Wind which has been thoroughly analyzed in order to draw nearer and to comprehend the changes in the Southern way of life before and after the war. The author, Margaret Mitchell, was born in Atlanta, Georgia, and grew up with the stories about the war. As a result, Gone with the Wind studies not only its causes, but also the years after its end – a period which is not generally a subject of history and receives little attention – and the effects that such reversals have on former planters and slaves. From the position of contemporaneity, the reader can see that such changes in a society do not end with the laying down of an act, or in this case the end of the war, but they continue during many years; thus, the modern world can draw conclusions and lessons for events that are happening at the moment.

Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a la Baixa Edat Mitjana: vol. 1

Aquest treball és el primer volum de la tesi presentada pel doctor Camps i Clemente, publicada pel Seminari Pere Mata per tal de donar-li major difusió. En aquesta tesi, l'autor estudia d'una forma extensa i profunda els episodis de mort violenta reportats a Lleida entre els anys 1308 i 1516. Els 342 procediments estudiats es guarden a la Paeria de Lleida i aporten dades sobre la realitat mèdico-sanitària i social de l'època baix-medieval.

Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a la Baixa Edat Mitjana: vol. 2

Aquí tenim el segon volum de la tesi del doctor Camps i Clemente sobre la mort violenta en el territori lleidatà durant els segles XIV i XV

Censura e Inquisición en las crónicas de Indias. De sus adversidades e infortunios

Desde su aparición hasta nuestros días, las crónicas de Indias han sufrido uncamino de infortunios. Entre los hechos que han contribuido a su escasa difusión,la falta de lectores o el poco reconocimiento, podemos destacar, en losprimeros siglos, la existencia del Tribunal Inquisitorial, las interferencias estatales en materia de Indias, la propia complejidad de las obras, las modas literarias, la rigidez de algún cura bien avenido con el poder, el temor a las copias y apropiaciones ilegales o las envidias y recelos entre los cronistas, ya fueran éstos laicos o religiosos (inquinas entre las órdenes). Asimismo, también las órdenes religiosas censuraban los documentos o textos de sus propios religiosos, cuando no encarcelaban a aquellos que sin su consentimiento habíanhecho públicas determinadas opiniones. Tal es el caso de «Motolinía», encarceladopor su propia orden, por haber escrito una Carta dirigida al emperador Carlos V contra Bartolomé de las Casas, sin previa autorización de sussuperiores...

Fray Toribio de Motolinía y la política colonial española: los Tributos y las leyes nuevas

La empresa providencial de la conquista y el recuerdo al buen caballeroy venturoso capitán, Hernando Cortés, conforman temáticamente la epístola proemial de la Historia de los indios de la Nueva España, de fray Toribio de Paredes, así como la historia de los pueblos precolombinos mexicas. Motolinía seguidamente pasará a arremeter contra los tributos que pesan sobre los indios. De esta manera, ya en el tratado primero, hará mención de las plagas que asolaron a las poblaciones amerindias tras la llegada de los españoles. A las tres primeras, la peste y el sarampión, las muertes ocasionadas por las guerras, y el hambre, llega la cuarta, esto es, la de los estancieros y negros que los conquistadores pusieron para cobrar los tributos. Así explica nuestro cronista el poder abusivo de tales hombres: «En los años primeros eran tan absolutos estos calpixques que en maltratar a los indios y en cargarlos y enviarlos lejos de su tierra y darles otros muchos trabajos, que muchos indios murieron por su causa y a sus manos, que es lo peor»...

Acerca de la denominada Crónica de Zaragoza.

La denominada Cronica Caesaraugustana o Crónica de Zaragoza, atribuida generalmente a Máximo, obispo de esta ciudad, es una fuente muy valiosa para el conocimiento de la España visigoda. Nos proporciona noticias acerca de acontecimientos cuya memoria habría caído en el olvido de no ser por ella. Otras veces constituye nuestra referencia para poder datar hechos que otros textos reproducen sin ningún tipo de ubicación cronológica. Esta importancia, realmente indiscutible, ha propiciado que los investigadores la consulten y la citen en múltiples ocasiones.

Un curriculum vitae de Martín García de Mendoza dictat per ell mateix

En aquest article, s"hi presenta la transcripció de dos documents ja coneguts, però inèdits: el testament i la petició de ciutadania honrada de Martín García de Mendoza, mestre major de l"obra de la seu de Tortosa entre 1581 i 1615. La lectura d"aquests textos permet fer diverses precisions sobre la formació, les influències i les idees que l"arquitecte tenia sobre el seu ofici.

Els dos testaments coneguts de Petit Joan Sarnoto. Edició i notes

En aquest article es repassa sumàriament la nòmina de mestres majors de la catedral de Tortosa fins a la segona dècada del segle XVI i s"analitza concretament el mestratge de Joan Petit Sarnoto, un mestre parisenc que arriba a assolir el càrrec de mestre major de la seu vers el 1514 i l"exerceix fins a la seva mort, esdevinguda el 1520 a la ciutat de València, on també treballava. Es publiquen, així mateix, els dos testaments fins ara coneguts d"aquest pedrapiquer: un del 1517, redactat a Tortosa, que el vincula amb l"escultor René Ducloux, cosí seu, i a un piquer sicilià anomenat Jaume de Petrasancta; i un altre, el definitiu, redactat a València l"any 1520.

Presentación de 'Las fuentes documentales para la historia: ciencia cultura y emoción'

El número que presentamos a las lectoras y a los lectores, se centra en el análisis de las fuentes documentales para la investigación histórica. En los hechos, el amplio abanico de intereses temáticos y metodológicos contribuye a la diversificación de las consultas archivísticas y bibliográficas. Destacamos sobre todo la centralidad de la perspectiva social, así como del enfoque volcado a las problemáticas humanas en diferentes momentos de la historia latinoamericana contemporánea. Es importante señalar también la diversidad de pertenencia académica de las autoras y de los autores de este número, un hecho que otorga mayor riqueza al conjunto de investigaciones científicas a partir de estudios centrados en la cultura y en la emoción.

The history of the El Niño-Southern Oscillation according to lacustrine and marine sediments

El gran impacte que El Niño - Oscil·lació del Sud (ENSO) té en la nostra societat industrialitzada ha esperonat la comunitat científica d'arreu a entendre quins són els mecanismes físics que el controlen, així com clarificar quina ha estat la seva història. El registre sedimentari de sensors naturals, com els llacs o la mar, ha permès reconstruir la història de l'ENSO. En aquest article, els autors donen una visió sintètica de la història d'aquest fenomen climàtic al llarg dels darrers quatre milions d'anys.

The history of the El Niño-Southern Oscillation according to lacustrine and marine sediments

El gran impacte que El Niño - Oscil·lació del Sud (ENSO) té en la nostra societat industrialitzada ha esperonat la comunitat científica d'arreu a entendre quins són els mecanismes físics que el controlen, així com clarificar quina ha estat la seva història. El registre sedimentari de sensors naturals, com els llacs o la mar, ha permès reconstruir la història de l'ENSO. En aquest article, els autors donen una visió sintètica de la història d'aquest fenomen climàtic al llarg dels darrers quatre milions d'anys.