A T42A Ran Mutation: Differential Interactions with Effectors and Regulators, and Defect in Nuclear Protein Import

Ran, the small, predominantly nuclear GTPase, has been implicated in the regulation of a variety of cellular processes including cell cycle progression, nuclear-cytoplasmic trafficking of RNA and protein, nuclear structure, and DNA synthesis. It is not known whether Ran functions directly in each process or whether many of its roles may be secondary to a direct role in only one, for example, nuclear protein import. To identify biochemical links between Ran and its functional target(s), we have generated and examined the properties of a putative Ran effector mutation, T42A-Ran. T42A-Ran binds guanine nucleotides as well as wild-type Ran and responds as well as wild-type Ran to GTP or GDP exchange stimulated by the Ran-specific guanine nucleotide exchange factor, RCC1. T42A-Ran·GDP also retains the ability to bind p10/NTF2, a component of the nuclear import pathway. In contrast to wild-type Ran, T42A-Ran·GTP binds very weakly or not detectably to three proposed Ran effectors, Ran-binding protein 1 (RanBP1), Ran-binding protein 2 (RanBP2, a nucleoporin), and karyopherin ß (a component of the nuclear protein import pathway), and is not stimulated to hydrolyze bound GTP by Ran GTPase-activating protein, RanGAP1. Also in contrast to wild-type Ran, T42A-Ran does not stimulate nuclear protein import in a digitonin permeabilized cell assay and also inhibits wild-type Ran function in this system. However, the T42A mutation does not block the docking of karyophilic substrates at the nuclear pore. These properties of T42A-Ran are consistent with its classification as an effector mutant and define the exposed region of Ran containing the mutation as a probable effector loop.

Counter-ion effect on surfactant-DNA gel particles as controlled DNA delivery systems

The ability to entrap drugs within vehicles and subsequently release them has led to new treatments for a number of diseases. Based on an associative phase separation and interfacial diffusion approach, we developed a way to prepare DNA gel particles without adding any kind of cross-linker or organic solvent. Among the various agents studied, cationic surfactants offered particularly efficient control for encapsulation and DNA release from these DNA gel particles. The driving force for this strong association is the electrostatic interaction between the two components, as induced by the entropic increase due to the release of the respective counter-ions. However, little is known about the influence of the respective counter-ions on this surfactant-DNA interaction. Here we examined the effect of different counter-ions on the formation and properties of the DNA gel particles by mixing DNA (either single- (ssDNA) or double-stranded (dsDNA)) with the single chain surfactant dodecyltrimethylammonium (DTA). In particular, we used as counter-ions of this surfactant the hydrogen sulfate and trifluoromethane sulfonate anions and the two halides, chloride and bromide. Effects on the morphology of the particles obtained, the encapsulation of DNA and its release, as well as the haemocompatibility of these particles, are presented, using the counter-ion structure and the DNA conformation as controlling parameters. Analysis of the data indicates that the degree of counter-ion dissociation from the surfactant micelles and the polar/hydrophobic character of the counter-ion are important parameters in the final properties of the particles. The stronger interaction with amphiphiles for ssDNA than for dsDNA suggests the important role of hydrophobic interactions in DNA.

Les creences populars en torn de l'aprenentatge d'una llengua (anglès) abans dels vuit anys

L'avançament de l'edat d'aprenentatge obligatori d'una llengua estrangera deis 11 als 8 anys en el context educatiu espanyol, així com la demanda creixent per part deis pares d'introduir-ne l'ensenyament al més aviat possible, ja sigui al Primer Cicle de Primaria (6-7 anys) o encara més aviat, en l'Educació Infantil (3-5 anys), no solament indica un alt nivell de conscienciació de la necessitat de coneixement d'idiomes que el món actual exigeix, sinó que també evidencia la creença que existeix una edat privilegiada per aprendre Ilengües, que se situa en els primers anys de l'escolaritat.

Velar verbs and verbal classes in catalan

There is in Catalan a set of verbs, the so-called «velar verbs», whose differential characteristic consists in presenting a velar segment between the root and the inflectional suffixes in certain morphosyntactic contexts. This velar segment has traditionally been considered as being part of the root in the contexts where it occurs, and has been made responsible for the typical allomorphic character of velar verbs. Under the assumption that regular verbs are only one-root verbs, velar verbs have been treated as irregular verbs. Nevertheless, neither the phonic character of the velar segment nor the marginal character of velar verbs is clear. The aim of this paper is to present a different account of velar verbs on the basis of the inflectional morphological character of the velar segment. The work is split into two parts. The first one focuses on standard Catalan, and tries to show that in this variety velar verbs are better treated as regular verbs. The second one focuses on other Catalan varieties, and aims to exhibit the incoherence implied in the traditional treatment of velar verbs in the context of the Catalan language as a whole. The discussion is mainly developed on morphological grounds, halfway between theory and description.

Les creences populars entorn a l'aprenentatge d'una llengua estrangera (Anglès) abans dels vuit anys

L'avançament de l'edat d'aprenentatge obligatori d'una llengua estrangera deis 11 als 8 anys en el context educatiu espanyol, així com la demanda creixent per part deis pares d'introduir-ne l'ensenyament al més aviat possible, ja sigui al Primer Cicle de Primaria (6-7 anys) o encara més aviat, en l'Educació Infantil (3-5 anys), no solament indica un alt nivell de conscienciació de la necessitat de coneixement d'idiomes que el món actual exigeix, sinó que també evidencia la creença que existeix una edat privilegiada per aprendre llengües, que se situa en els primers anys de l'escolaritat.

Mobile Communication 2012 : Experiències i recerques sobre comunicació mòbil

La comunicació mòbil és un dels temes de més actualitat en diferents fòrums, des de diferents perspectives. Espanya juga un paper important per les dinàmiques i l’evolució del seu mercat. En aquest sentit, el nostre país ofereix un interès específic per l'amplitud del seu parc de dispositius 3G (el segon d'Europa, després d'Itàlia) i per la intensitat del desenvolupament de xarxes socials mòbils, a més de per la creixent implicació d'empreses en la producció i distribució de continguts mòbils. Com va passar amb Internet, es tracta d’un procés d'innovació pel qual els formats de contingut, les pràctiques de consum i els models de negoci característics de la televisió i la xarxa, per exemple, s'adapten, primer, al nou mitjà, per a després desenvolupar formes i models específics que aprofiten les potencialitats de personalització, geolocalització i conectivitat ubiqua.

Algunos aspectos del culto de los santos durante la Antigüedad Tardía en Hispania

El culto de los santos y de los mártires es un tema muy recurrido en los estudios especializados de la Antigüedad Tardía. Este trabaj o pretende revalorizar el papel que juega la memoria colectiva de la comunidad cristiana sobre los escenarios relacionados con la vida y la pasión de los mártires, no sólo en lo que respecta a su veneración, sino también en la construcción de memoriae conmemorativas de esas pasiones. Asimismo se incide en los esquemas de disposición de los espacios litúrgicos en las iglesias hispánicas, en los que e1lugar de conmemoración martirial se sitúa a los pies del edificio. Esta ubicación tiene una peculiar trascendencia para la liturgia privada del peregrinaje de los fieles por dichos lugares santos, ejemplificada en la iglesia del Anfiteatro de Tarragona y en el grupo episcopal de Barcelona.

Mobile Communication 2012 : Experiències i recerques sobre comunicació mòbil

La comunicació mòbil és un dels temes de més actualitat en diferents fòrums, des de diferents perspectives. Espanya juga un paper important per les dinàmiques i l’evolució del seu mercat. En aquest sentit, el nostre país ofereix un interès específic per l'amplitud del seu parc de dispositius 3G (el segon d'Europa, després d'Itàlia) i per la intensitat del desenvolupament de xarxes socials mòbils, a més de per la creixent implicació d'empreses en la producció i distribució de continguts mòbils. Com va passar amb Internet, es tracta d’un procés d'innovació pel qual els formats de contingut, les pràctiques de consum i els models de negoci característics de la televisió i la xarxa, per exemple, s'adapten, primer, al nou mitjà, per a després desenvolupar formes i models específics que aprofiten les potencialitats de personalització, geolocalització i conectivitat ubiqua.