Prescription in the proposal for a common european sales law

The rules on prescription in Part VIII, Chapter 18, of the Proposal for a Common European Sales Law (CESL) follow the provisions of the Principles of European Contract Law (PECL) and the Draft Common Frame of Reference (DCFR), which, in general, have deserved favourable comments. Yet, a number of rules contained in those texts have been omitted. It is necessary to ascertain whether the CESL rules only apply to provisions on rights and claims resulting from sales or related services contracts, or whether they are also applicable to any other contractual right or claim and also to rights or claims of non-contractual origin. One of the most problematic issues concerns general prescription periods: firstly, because there are two general periods, a short one and a long one, without any specification about the claims or rights covered by each one of them; secondly, because neither period is suitable in case of non-conformity. There are also some interpretation problems due to missing, ambiguous or defective definitions. The systematic approach demands clarification too.

Proposta d’un text articulat sobre teoria general del contracte per al Llibre sisè del Codi Civil de Catalunya

El treball que es presenta conté un text articulat sobre la part de teoria general del contracte (arts. 612-1 i següents) del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya. El procés de codificació civil que es viu a Catalunya justifica aquest treball, que podria ser útil per a elaboració del llibre sisè del CCCat dedicat a les obligacions i els contractes. El treball consta d’una proposta de text articulat, amb el seus respectius comentaris a cada article. Es tracta del capítol segon del títol primer del llibre sisè, i es divideix en les següents seccions: 1) El contracte, els seus elements essencials, i la seva eficàcia; 2) La formació del contracte; 3) La interpretació del contracte; i 4) La ineficàcia del contracte, que inclou l’anàlisi dels vicis del consentiment. El treball ha pres com a referència les principals propostes d’harmonització del dret contractual (Principis Unidroit [PICC], Principis de Dret Contractual Europeu [PECL], Marc Comú de Referència [DCFR], i l’Instrument Opcional sobre Compravenda Europea [CESL] i la regulació dels codis més moderns (entre ells, el del Quebec, l’Holandès, el Portuguès o l’Italià) i les seves propostes de reforma (el projecte Terrè a França, i la Propuesta de Modificación del Código Civil Español en materia de obligaciones y contratos). En la proposta presentada s’incorporen institucions no regulades en el Codi civil espanyol actualment vigent a Catalunya en la seva condició de dret supletori, i s’omplen algunes llacunes d’aquest cos legal. Es poden citar, entre elles, les clàusules abusives dels contractes, el canvi en les circumstàncies essencials del contracte, el contracte per a persona per designar, la responsabilitat per culpa in contrahendo, les cartes d’intencions, el règim de l’oferta i l’acceptació del contracte, els contractes preparatoris, els drets de preferència, la possibilitat d’anul·lació del contracte per concessió d’un avantatge injust a alguna de les parts, i el règim dels contractes en frau de creditors.

Saltant obstacles: la censura literària

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. L'estudi parla de la censura literària durant l'època franquista (1939-1975). Està estructurat en dues parts: marc teòric i pràctic. La primera està formada pels antecendents històrics. A través de l'anàlisi del context històric del moment s'expliquen els motius pels quals el règim crea un organisme encarregat de controlar tota la informació que es projecta a les masses populars en tots els àmbits. La segona és l'eix vertebrador del treball i analitza què és la censura literària com a tal, els tipus, on s'aplicava, qui la feia efectiva, què era censurable i què no i el més important: el perquè. Entendre què va suposar la llei de Premsa, creada l'any 1966 i la conseqüent obertura del règim pocs anys abans de la mort del dictador. També hi consta un estudi dels llibres prohibits durant el règim i el seguiment de la conflictiva publicació d'Incerta Glòria de Joan Sales. Retracta també el món dels censors, fent-se una reconstrucció dels passos que havien de seguir els censors a l'hora de sotmetre a examen una obra i emetre el seu veredicte. Finalment, inclou una entrevista amb Estanislau Torres que va patir la censura literària i constata a partir del seu relat com era la realitat dels escriptors catalans.

The Multiple-partners assignment game with heterogeneous sales and multi-unit demands: competitive equilibria

A multiple-partners assignment game with heterogeneous sales and multiunit demands consists of a set of sellers that own a given number of indivisible units of (potentially many different) goods and a set of buyers who value those units and want to buy at most an exogenously fixed number of units. We define a competitive equilibrium for this generalized assignment game and prove its existence by using only linear programming. In particular, we show how to compute equilibrium price vectors from the solutions of the dual linear program associated to the primal linear program defined to find optimal assignments. Using only linear programming tools, we also show (i) that the set of competitive equilibria (pairs of price vectors and assignments) has a Cartesian product structure: each equilibrium price vector is part of a competitive equilibrium with all optimal assignments, and vice versa; (ii) that the set of (restricted) equilibrium price vectors has a natural lattice structure; and (iii) how this structure is translated into the set of agents' utilities that are attainable at equilibrium.

Did the cooperative start life as a Joint-Stock company? business law and cooperatives in Spain, 1869–1931

Studies of Spanish cooperatives date their spread from the Law on Agrarian Syndicates of 1906. But the first legislative appearance of cooperatives is an 1869 measure that permitted general incorporation for lending companies. The 1931 general law on cooperatives, which was the first act permitting the formation of cooperatives in any activity, reflects the gradual disappearance of the cooperative’s "business" characteristics. In this paper we trace the Spanish cooperative’s legal roots in business law and its connections to broader questions of the freedom of association, the formation of joint-stock enterprises, and the liability of investors in business and cooperative entities. Our account underscores the similarities of the organizational problems approach by cooperatives and business firms, while at the same time respecting the distinctive purposes cooperatives served.

An approximate solution method for boundary layer flow of a power law fluid over a flat plate

The work in this paper deals with the development of momentum and thermal boundary layers when a power law fluid flows over a flat plate. At the plate we impose either constant temperature, constant flux or a Newton cooling condition. The problem is analysed using similarity solutions, integral momentum and energy equations and an approximation technique which is a form of the Heat Balance Integral Method. The fluid properties are assumed to be independent of temperature, hence the momentum equation uncouples from the thermal problem. We first derive the similarity equations for the velocity and present exact solutions for the case where the power law index n = 2. The similarity solutions are used to validate the new approximation method. This new technique is then applied to the thermal boundary layer, where a similarity solution can only be obtained for the case n = 1.

Law and the practise of principle in diverse societies

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la London School of Economics and Political Science, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’objecte principal del projecte ha estat analitzar les implicacions jurídico-polítiques i institucionals d’una teoria de la justícia i la igualtat liberals aplicada a societats multiculturals amb un marcat predomini de la diversitat cultural. L’anàlisi desenvolupa una línia d'investigació interdisciplinar - entre el dret i la teoria política - iniciada en una tesis doctoral sobre multiculturalisme i drets de les minories culturals (UPF, 2000) que va culminar en la publicació de Group Rights as Human Rights (Springer, 2006). La recerca adopta com a punt de partida les conclusions de l'esmentada obra, en especial, la rellevància del reconeixement de drets col•lectius; tanmateix, el tipus de qüestions plantejades, l’enfoc i la metodologia emprades són substancialment diferents. En concret, s'adrecen preguntes específiques sobre el model i aspiracions del constitucionalisme democràtic i el paper del dret en contextos multiculturals. També s’atorga un pes central a la dimensió institucional dels models de gestió de la diversitat que s’analitzen, prioritzant un enfocament comparatiu a partir de l’estudi de controvèrsies concretes. L’objectiu és superar algunes limitacions importants de la literatura actual, com ara la tendència a examinar en abstracte la compatibilitat de determinades demandes amb el constitucionalisme democràtic, sense abordar el funcionament d'estratègies de gestió de la diversitat cultural emprades en contextos concrets. Els treballs producte d'aquest projecte articulen les línies bàsiques d’un model pluralista, basat en principis més que en regles, que desafia els plantejaments dominants actualment. Aquest model es caracteritza pel compromís amb la legitimitat i igualtat comparatives, rebutjant el paternalisme i les visions liberals típiques sobre el paper de la regulació. La presumpció de l’“standing” moral dels grups identitaris és fonamental per tal de considerar-los interlocutors vàlids amb interessos genuïns. També s’argumenta que la integració social en contextos multiculturals no depèn tant de l’eliminació del conflicte sinó, sobre tot, d’una gestió eficient que eviti abusos de poder sistemàtics. El model defensa el rol del dret en la institucionalització del diàleg intercultural, però admet que el diàleg no necessàriament condueix a l’acord o a una estructura reguladora coherent i uniforme. Les aspiracions del ordre jurídic pluralista són més modestes: afavorir la negociació i resolució en cada conflicte, malgrat la persistència de la fragmentació i la provisionalitat dels acords. La manca d'un marc regulador comú esdevé una virtut en la mesura que permet la interacció de diferents subordres; una interacció governada per una multiplicitat de regles no necessàriament harmòniques. Els avantatges i problemes d’aquest model s'analitzen a partir de l'anàlisi de l’estructura fragmentària de l'ordre jurídic internacional i del règim Europeu de drets humans.

L'actitud de quatre escriptors catalans davant la Guerra civil (1936-1939) : Joan Sales, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener i Marià Manent

L'objectiu d'aquest treball és aclarir, fins on sigui possible, quines van ser les reaccions de quatre escriptors catalans en esclatar el conflicte, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener (

Sales restriction, quality selection and the mode of competition

A regulator imposing “sales restrictions” on firms competing in oligopolistic markets may enhance quality provision by the firms. Moreover, for most restrictions levels, the impact on quality selection is invariant to the mode of competition

The short arm of the law: judicial institutions and local governance in Brazil

This paper estimates the effect of judicial institutions on governance at the local level in Brazil. Our estimation strategy exploits a unique institutional feature of state judiciary branches which assigns prosecutors and judges to the most populous among contiguous counties forming a judiciary district. As a result of this assignment mechanism there are counties with nearly identical populations, some with and some without local judicial presence, which we exploit to impute counterfactual outcomes. Conditional on observable county characteristics, offenses per civil servant are about 35% lower in counties that have a local seat of the state judiciary. The lower incidence of infractions stems mostly from fewer violations of financial management regulations by local administrators, fewer instances of problems in project execution and project managment, fewer cases of non-existent or ineffective civil society oversight and fewer cases of improper handling of remittances to local residents.

The Law of Impersonal Transactions: Meaning and Difficulties

Most economic interactions happen in a context of sequential exchange in which innocent third parties suffer information asymmetry with respect to previous "originative" contracts. The law reduces transaction costs by protecting these third parties but preserves some element of consent by property right holders to avoid damaging property enforcement-e.g., it is they as principals who authorize agents in originative contracts. Judicial verifiability of these originative contracts is obtained either as an automatic byproduct of transactions or, when these would have remained private, by requiring them to be made public. Protecting third parties produces a sort of legal commodity which is easy to trade impersonally, improving the allocation and specialization of resources. Historical delay in generalizing this legal commoditization paradigm is attributed to path dependency-the law first developed for personal trade-and an unbalance in vested interests, as luddite legal professionals face weak public bureaucracies.

Common law and civil law as pro-market adaptations

We argue that in the development of the Western legal system, cognitive departures are themain determinant of the optimal degree of judicial rule-making. Judicial discretion, seen here as the main distinguishing feature between both legal systems, is introduced in civil law jurisdictions to protect, rather than to limit, freedom of contract against potential judicial backlash. Such protection was unnecessary in common law countries, where free-market relations enjoyed safer judicial ground mainly due to their relatively gradual evolution, their reliance on practitioners as judges, and the earlier development of institutional checks and balances that supported private property rights. In our framework, differences in costs and benefits associated with self-interest and lack of information require a cognitive failure to be active.

Cashing by the hour: Why large law firms prefer hourly fees over contingent fees

Large law firms seem to prefer hourly fees over contingent fees. Thispaper provides a moral hazard explanation for this pattern of behavior.Contingent legal fees align the interests of the attorney with those ofthe client, but not necessarily with those of the partnership. We showthat the choice of hourly fees is a solution to an agency problem withmultiple principals, where the interests of one principal (law firm)collide with the interests of the other principal (client).