Aminogenesis control in fermented sausages manufactured with pressurized meat batter and starter culture

The application of high hydrostatic pressure (200 MPa) to meat batter just before sausage fermentation and the inoculation of starter culture were studied to improve the safety and quality of traditional Spanish fermented sausages (fuet and chorizo). Higher amounts of biogenic amines were formed in chorizo than in fuet. Without interfering with the ripening performance in terms of acidification, drying and proteolysis, hydrostatic pressure prevented enterobacteria growth but did not affect Gram-positive bacteria significantly. Subsequently, a strong inhibition of diamine (putrescine and cadaverine) accumulation was observed, but that of tyramine was not affected. The inoculated decarboxylase-negative strains, selected from indigenous bacteria of traditional sausages, were resistant to the HHP treatment, being able to lead the fermentation process, prevent enterococci development and significantly reduce enterobacteria counts. In sausages manufactured with either non-pressurized or pressurized meat batter, starter culture was the most protective measure against the accumulation of tyramine and both diamines.

Assessment of high hydrostatic pressure and starter culture on the quality properties of low-acid fermented sausages

The addition of starter culture and high pressure processing after ripening improved the microbial quality of low-acid fermented sausages (fuet and chorizo). The use of Lactobacillus sakei CTC6626 and Staphylococcus xylosus CTC6013 as starter culture significantly reduced Enterobacteriaceae and Enterococcus levels in the finished sausages. Moreover, the addition of starter culture produced sausages of similar quality to traditional low-acid fermented sausages. Slightly lower pH values and higher cohesiveness were obtained for both fuet and chorizo with starter culture. Sensory analysis showed no differences between lots of chorizo whereas starter fuet was more acid and gummy. High pressure induced an additional reduction of Enterobacteriaceae in non-starter sausages. An increase of textural properties was observed after pressurization. No other differences were observed between non-treated and pressurized sausages.

A cognitive attempt to understanding female entrepreneurial potential: the role of social norms and culture

This article analyzes the different perceptions of both male and female potential entrepreneurs from three European regions differing in their respective level of economic development and entrepreneurial culture. We use an extended cognitive model of entrepreneurial intentions based on the theory of planned behaviour, the theory of normative social behaviour and social capital literature. Results show females have lower self-efficacy and entrepreneurial attraction than males, thus leading to lower entrepreneurial intention. Differences between the three subsamples are small when males are studied. However, female entrepreneurial intentions and perceptions are more affected by the cultural context.

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Fraseologia espanyola d'origen llatí i motiu grecorromà

Proyecto realizado en la Universidad de Lleida entre 2003 i 2006. El objetivo principal de este trabajo es vislumbrar la génesis y la evolución de unidades fraseológicas que proceden del latín y de las que utilizan algún motivo grecorromano para su creación. Una de las razones por las que se ha elegido este tipo de fraseologismos es que se remontan a una época bastante bien conocida de la historia de nuestro pueblo, circunstancia que permitirá desarrollar el segundo objetivo, a saber: conocer qué aspectos de la sociedad y la cultura clásicas han sido seleccionados por los antiguos y por los hispanohablantes para la formación de una expresión figurada, así como sacar a la luz las posibles causas que han motivado esta elección. La inclusión de estos dos grupos de unidades –el de las que proceden directamente del latín y el de las que se han basado, ya en plena época romance, en un motivo de la cultura clásica– nos posibilita la consecución de un tercer objetivo: saber si en ambos pueblos (grecorromano e hispano) han llamado la atención los mismos aspectos de la realidad (y de idéntico modo) para la cristalización de unidades fraseológicas. Las hipótesis de partida eran que, en español, debiera darse tanto la perduración o recreación de unidades latinas y griegas, como la creación de nuevas unidades referidas a aspectos culturales de Grecia y Roma; y que el número de estas unidades debiera ser elevado, puesto que el latín es la lengua de la que deriva el español y la cultura grecorromana es la base de la nuestra. Para el establecimiento del corpus definitivo se han elaborado dos corpora de fraseologismos y refranes (sobre el español y el latín), que han sido debidamente comparados hasta llegar establecer unas 20.000 unidades de origen latino y unas 3.000 de origen clásico .

Los pictogramas en la historia de los Juegos Olímpicos de Tokio’64 a Barcelona’92

Documento publicado en 1992 por el CEO-UAB como parte de la colección &i&Working Papers&/i& que incluye la historia de los pictogramas de los distintos Juegos Olímpicos, de Invierno y de Verano, desde Tokio '64, cuando se inicia su diseño sistemático, hasta Barcelona '92, cuando los recursos gráficos se integran en un proceso único de información y de representación de la identidad olímpica y de la cultura de la ciudad sede.

Análisis comparativo de tres técnicas de derivación de células madre

Las células madre embrionarias (Embryonic Stem Cells; ESC) son células pluripotentes que presentan la capacidad de dividirse indefinidamente a la vez que mantienen la habilidad para diferenciarse a cualquier tipo celular. Aunque de manera rutinaria se derivan a partir de la masa celular interna de embriones en estadio de blastocisto, también pueden derivarse a partir de embriones en estadios precompactacionales y de embriones reconstruidos por procesos de transferencia nuclear. Debido a que durante el desarrollo embrionario temprano, momento en el que se derivan las ESC, tienen lugar profundos cambios de metilación en el genoma, tanto la derivación como el cultivo se consagran como técnicas que pueden alterar los patrones de metilación en genes regulados por impronta genómica. Con el objetivo de analizar la estabilidad epigenética de embriones preimplantacionales y ESC murinas, en este trabajo se ha optimizado un protocolo de anàlisis de los niveles de metilación mediante pirosecuenciación. Para ello se han seleccionado tres genes regulados por impronta genómica (H19/Igf2, Snrpn and Peg3), dos genes relacionados con el mantenimiento de pluripotencia en ESC (Oct4, Nanog y Sox2) y dos genes marcadores de diferenciación temprana (Cdx2 y Gata6). Nuestros resultados muestran que algunos grupos de embriones preimplantacionales presentan una hipo e hipermetilación en las regiones diferencialmente metiladas (Differentially Methylated Regions, DMRs) de los genes Snrpn y Peg3. Además, la línea de ESC analizada presentó anomalías en los tres genes regulados por impronta genómica. No obstante, el hecho de que esta línea fuera inestable a nivel cariotípico no permite establecer una relación entre el cultivo in vitro o la técnica de derivación y la inestabilidad epigenética demostrada. Por todo esto, parece pertinente analizar tanto la integridad epigenética como la estabilidad cromosómica de ESC antes de proceder a realizar ensayos clínicos en humanos.

Tecnología y cultura en el antiguo Egipto

A la primera part d'aquest assaig apuntem de manera concisa les principals diferències entre la cultura de l'Antic Egipte i la cultura moderna. A la segona part hem recollit tres exemples amb què mirem de mostrar (no pas demostrar) la nostra tesi.

Trajectòries d’èxit dels i les joves marroquines a Catalunya. Una anàlisi qualitativa des d’una perspectiva comparada

Les investigacions mostren que en la majoria dels països hi ha diferències significatives en el rendiment escolar entre els estudiants estrangers i els seus companys nadius. També indiquen que, tot i tenir una actitud més positiva cap a l'escola i aspiracions més elevades, els joves estrangers obtenen pitjors resultats i les seves aspiracions disminueixen amb el temps d'estada. I, especialment entre certs grups, no hi ha una millora en els seus resultats acadèmics. No obstant això, la literatura de recerca sobre migracions i educació també mostra com es distribueixen les oportunitats com les polítiques públiques -educatives - i l'estructura i cultura escolar col•laboren en la construcció de les trajectòries dels i les joves de minories. Ara bé, aquestes tendències no poden invisibilitzar les trajectòries d'èxit escolar i la creixent participació social d'una part considerable de joves (nois i noies) d'ascendència marroquina en la societat catalana. Aquest informe mostra els resultats del projecte de recerca realitzat, que analitza les condicions i possibilitats per a l'èxit acadèmic i la continuïtat educativa entre aquests joves.L'anàlisi reconstrueix els factors centrals que han permès el desenvolupament d'aquestes trajectòries i la consolidació d'aspiracions acadèmiques de llarga durada.

Estudi estratègic del coblisme com a bé cultural

Aquest treball de final de carrera tracta sobre l’aplicació de les modernes tècniques de reflexió estratègica aplicades al sector de la cultura popular catalana, concretament la cultura popular catalana que engloba les manifestacions on el vincle comú és la formació musical pròpia: la cobla. Aprofitar aquest sector, a priori tant complex i tant allunyat en principi del món d’estratègia d’empresa com aquest, és l’excusa per veure el comportament d’aquestes eines i teories, i comprovar-ne la seva eficàcia i adaptabilitat als diferents casos de la realitat, a més de poder treballar un tema tant nou com la valoració d’intangibles. A la vegada, es produeix una síntesi de treballs orientats a l’organització d’entitats sense ànim de lucre existents en la bibliografia especialitzada, i que han tingut un inexistent ressò pràctic. Això pot ser un contrasentit en un país on l’associacionisme és tan arrelat i un dels pilars socials que ens vertebren i diferencien. En el cas de la música per a cobla, especialment destacable en un moment molt important i crític per estar en un temps de transició social molt fort. També, cal destacar vivament que té una sèrie de valors afegits de qualitat i complexitat que la situen en un interessant camí entre la cultura popular i les propostes de caràcter més comercial, en unes condicions actuals de gran desconeixement social. Les vinculacions entre estratègia, innovació, responsabilitat social i cultura del coneixement, donen a aquest treball un fort caràcter actual i adaptat a la realitat en les consideracions sobre el management en general.

De la bellesa ornamental a la bellesa comercial : De les relacions entre art i publicitat en l'obra cartellista d'Alphonse Mucha

En aquest treball s'investiga, a través de l'obra d'Alphonse Mucha com autor paradigmàtic de l'Art Nouveau en el context geogràfic del París de finals del segle XIX i principis del XX, la possible influència de la publicitat en la difusió i consolidació de les creences i valors dels grups socials més ben posicionats, i molt especialment en el cas de la dona, ja que l'obra de Mucha està centrada bàsicament en la figura femenina. Així mateix, també es busca esbrinar la intervenció d'aquests grups en la creació d'un camp artístic que alhora faria possible la contemplació estètica de l'anunci comercial, i que esdevindria un element més d'aquesta moderna cultura, capitalista i urbana, de grans transformacions i avenços tecnològics, i que des d'una òptica crítica com la de l'Escola de Frankfurt, estaria 'cosificant' l'individu en nom de la ciència i el progrés, des del moment en què aquest quedaria condemnat al consum il·limitat per tal de satisfer un desig insaciable: l'afany d'emulació de la classe ociosa, o dit d'altra manera, d'aquella que el domina.

Análisis del doblaje de Alicia en el País de las Maravillas

Resum: En estas páginas se recogen y analizan los fragmentos más interesantes del doblaje al castellano de Alicia en el País de las Maravillas desde una perspectiva teórica y descriptiva. Se descubren así la domesticación y adaptación como principales técnicas de traducción y la ausencia de un único método de traducción.

La traducción del manga al español: Cuestiones lingüísticas, metodológicas y técnicas.

El trabajo trata la traducción del manga al castellano (cuestiones lingüísticas, metodológicas y técnicas): las características principales del japonés, el proceso de traducción, los métodos y las opciones de adaptación empleados por las editoriales españolas, y la compatibilidad de escritura en equipos españoles. Finalmente, incluye un ejemplo real de traducción.