El país del dos i el país del tres. Conte didàctic

Conte didàctic per explicar les figures musicals i les relaciones entre elles, així com els compassos simples i compostos i els grups artificials.

El conte popular català com a eina de transmissió dels valors educatius

Al final dels anys setanta neix una nova manera d'explicar contes, a partir de contistes sovint urbans i cultes, utilitzant recursos no directament tradicionals, i amb una relació amb l'auditori que s'apropa més aviat a l'espectacle instituït que no pas a la transmissió de coneixements i fantasies deis nostres avantpassats. Es configura una etapa caracteritzada per l'arraconament i l'oblit del conte popular catala; paral-lelament van desenvolupant-se noves técniques que proporcionen educació i basicament distracció als nens i nenes.

Us explico un conte? Ús de llibres il·lustrats per a la didàctica de l'educació visual i plàstica

L'objectiu d'aquest article és promoure la incorporació de llibres il-lustrats a l'espai docent, tot defensant la interacció entre escola i entorn. Amb aquesta intenció es presenta una experiència docent que es du a terme a les classes de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica (UB), en la formació inicial del professorat d'educació primària, que empra el llibre il-lustrat com a eina docent. Es tracta d'un corpus d'obres de gran qualitat, la temàtica dels quals està relacionada amb el fet artístic i la seva didàctica. Amb l'ús a les aules universitàries d'aquest tipus de llibres es volen aconseguir principalment tres objectius: donar-los a conèixer als futurs mestres per a la seva formació i perquè els puguin compartir amb els seus futurs alumnes a les aules d'Educació Primària; tractar temes específics de l'àrea de plàstica, i fomentar la reflexió sobre la pràctica docent o altres temes específics.

Elements ressaltats per infants i mestres en la creació d'un conte integrant les TIC i intercanvi d'aquest entre dues escoles a través d'una videoconferència

Les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació esdevenen el tema principal d’aquesta investigació. L’objectiu primordial del treball és donar resposta al següent interrogant: què destaquen els infants i mestres d’una experiència d’aula en la qual s’integren les TIC? Aquesta recerca s’aproxima a la Grounded Theory, que es centra en crear la teoria a partir de l’anàlisi de les dades. En aquest treball és a partir de les dades analitzades que es defineixen les dimensions i indicadors per tal de donar resposta a la pregunta formulada inicialment. La intervenció que s’ha realitzat ha estat portada a terme amb les classes de P-4 i P-5 de dues escoles. Consisteix en explicar el mateix conte, sense final, a les dues aules i que aquestes s’inventin un final per tal d’explicar-se’l a través d’una videoconferència. Els resultats obtinguts amb els instruments de recollida de dades utilitzats en la investigació (dibuix infantil, grups de discussió i entrevistes) mostren que infants i mestres no destaquen el mateix d’una intervenció d’aula utilitzant les TIC. Els infants es centren més en el contingut, mentre que les mestres destaquen la metodologia i la tecnologia emprada.

El Semi-Semanario Ilerdense (1822)

En este artículo se pretende analizar la prensa de la ciudad de Lleida durante el Trienio Liberal. Para ello se ha iniciado el texto introduciendo un contexto histórico marcado por la contrarrevolución realista destinada a acabar con el gobierno liberal. Para a continuación esbozar una breve caracterización de la prensa en el Trienio Liberal. Finalmente se estudian de una manera pormenorizada los ocho números del Semi-Semanario Ilerdense (1822), el único periódico editado y publicado en Lleida a lo largo del período liberal, el cual se identificó por su carácter liberal exaltado.

Historia de las mujeres y memoria histórica: Manuela Sáenz interpela a Simón Bolívar (1822-1830)

En la construcción de la historia de las mujeres, es necesario revisar a fondo las manipulaciones de la memoria sobre la presencia femenina, ya sea oculta o visible, en todas las sociedades históricas y actuales. Las interpretaciones muy divergentes de un icono feme- nino, Manuela Sáenz – la más famosa amante de Simón Bolívar – son un ejemplo paradig- mático que nos permite reflexionar, desde lo particular, sobre temas de ámbito más general.

Corpus Oral de Registres (COR). PRIV1. Conte familiar

Aquest document conté el text PRIV1, un "conte familiar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Corpus Oral de Registres (COR). EDUC2. Conte escolar

Aquest document conté el text EDUC2, un "conte escolar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Corpus Oral de Registres (COR). PRIV1. Conte familiar

Aquest document conté el text PRIV1, un "conte familiar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Corpus Oral de Registres (COR). EDUC2. Conte escolar

Aquest document conté el text EDUC2, un "conte escolar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Ultrastructural study of spermiogenesis and the spermatozoon of the proteocephalidean cestode Barsonella lafoni de Chambrier et al., 2009, a parasite of the catfish Clarias gariepinus (Burchell, 1822) (Siluriformes, Clariidae)

Spermiogenesis in the proteocephalidean cestode Barsonella lafoni de Chambrier et al., 2009 shows typical characteristics of the type I spermiogenesis. These include the formation of distal cytoplasmic protrusions forming the differentiation zones, lined by cortical microtubules and containing two centrioles. An electron-dense material is present in the apical region of the differentiation zone during the early stages of spermiogenesis. Each centriole is associated to a striated rootlet, being separated by an intercentriolar body. Two free and unequal flagella originate from the centrioles and develop on the lateral sides of the differentiation zone. A median cytoplasmic process is formed between the flagella. Later these flagella rotate, become parallel to the median cytoplasmic process and finally fuse proximodistally with the latter. It is interesting to note that both flagellar growth and rotation are asynchronous. Later, the nucleus enlarges and penetrates into the spermatid body. Finally, the ring of arching membranes is strangled and the young spermatozoon is detached from the residual cytoplasm. The mature spermatozoon presents two axonemes of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, crested body, parallel nucleus and cortical microtubules, and glycogen granules. Thus, it corresponds to the type II spermatozoon, described in almost all Proteocephalidea. The anterior extremity of the gamete is characterized by the presence of an apical cone surrounded by the lateral projections of the crested body. An arc formed by some thick and parallel cortical microtubules appears at the level of the centriole. They surround the centriole and later the first axoneme. This arc of electron-dense microtubules disorganizes when the second axoneme appears, and then two parallel rows of thin cortical microtubules are observed. The posterior extremity of the male gamete exhibits some cortical microtubules. This type of posterior extremity has never been described in proteocephalidean cestodes. The ultrastructural features of the spermatozoon/spermiogenesis of the Proteocephalidea species are analyzed and compared.

Ultrastructural study of spermiogenesis and the spermatozoon of the proteocephalidean cestode Barsonella lafoni de Chambrier et al., 2009, a parasite of the catfish Clarias gariepinus (Burchell, 1822) (Siluriformes, Clariidae)

Spermiogenesis in the proteocephalidean cestode Barsonella lafoni de Chambrier et al., 2009 shows typical characteristics of the type I spermiogenesis. These include the formation of distal cytoplasmic protrusions forming the differentiation zones, lined by cortical microtubules and containing two centrioles. An electron-dense material is present in the apical region of the differentiation zone during the early stages of spermiogenesis. Each centriole is associated to a striated rootlet, being separated by an intercentriolar body. Two free and unequal flagella originate from the centrioles and develop on the lateral sides of the differentiation zone. A median cytoplasmic process is formed between the flagella. Later these flagella rotate, become parallel to the median cytoplasmic process and finally fuse proximodistally with the latter. It is interesting to note that both flagellar growth and rotation are asynchronous. Later, the nucleus enlarges and penetrates into the spermatid body. Finally, the ring of arching membranes is strangled and the young spermatozoon is detached from the residual cytoplasm. The mature spermatozoon presents two axonemes of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, crested body, parallel nucleus and cortical microtubules, and glycogen granules. Thus, it corresponds to the type II spermatozoon, described in almost all Proteocephalidea. The anterior extremity of the gamete is characterized by the presence of an apical cone surrounded by the lateral projections of the crested body. An arc formed by some thick and parallel cortical microtubules appears at the level of the centriole. They surround the centriole and later the first axoneme. This arc of electron-dense microtubules disorganizes when the second axoneme appears, and then two parallel rows of thin cortical microtubules are observed. The posterior extremity of the male gamete exhibits some cortical microtubules. This type of posterior extremity has never been described in proteocephalidean cestodes. The ultrastructural features of the spermatozoon/spermiogenesis of the Proteocephalidea species are analyzed and compared.