99 resultados para Matute, Ana María, 1926- . Paraíso inhabitado
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
LafigurafantsticadelDiabloCojuelo,elpetitdiableprotagonistadelobrahomnimadeLuisVlezdeGuevara(1641),comtoteslescriaturesmtiques,nosmsquelaprojeccidundesigountemoressencialmenthumans.Enaquestaobra,eldimonimsjuganerdelinfernesdedicaaaixecarlesteuladesdelescasesdeMadridperobservarqufanidesfanelsdiferentsgrupssocialsdelaciutat.Atravsdelarepresentaciliterriadaquesteshabitacions,obertesdeformadesvergonyidaamblamgiadeldiable,ellectortloportunitatdetravessarelllindardelesportesilesfinestres,idaquestamaneraactuarcomunobservadorprivilegiatdelaintimitatdelsaltres.Sotaelmateixpuntdevista,podemllegirlesautobiografiesdalgunsescriptorscomunpasseigobertperlesestancesdelasevaprpiacasaescrita.
Resumo:
Este trabajo es un comentario a un dilogo-entrevista con Jos Mara Valverde (Valencia de Alcntara/Cceres/1926-Barcelona, 1996), en su vertiente estrictamente traductora. La importancia del comentario estriba en el hecho de que muchas traducciones del eximio terico de la literatura, poeta y traductor extremeo servirn, con el tiempo, de modelo de lengua y cultura. De ah la importancia de leer en su contexto, resear y comentar sus opiniones. As, pues en el trabajo se reproducen y se comentan hasta seis items: 1. Para traducir bien, hay que or al autor original. 2. El traductor tiene que vivir de su trabajo. 3. En Italia se traduce bien. 4. Est por escribir una historia del sentido del humor. 5. Cuando no existe una tradicin hay que inventarla. 6. Lo primero es hablar; despus traducir.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Universitat de Aarhus, Dinamarca, durant juliol 2006. En el present treball sinvestiguen, per primer cop, les propietats de absorci bifotniques del fotosensibilitzador 2,7,12,17-tetrafenilporfic (TPPo) i del seu complex de palladi (II) (PdTPPo). Ambos compostos han rebut molta atenci com a possibles otosensibilitzadors per a Terpia Fotodinmica (TFD). Sutilitza la detecci de la fosforescncia de loxigen singlet, centrada a 1270 nm i produda per labsorci de dos fotons, per quantificar la magnitud de la secci dabsorci bifotnica, "delta", dels porficns estudiats. Els experiments se han dut a terme en el marge espectral 750-850 nm i a linfraroig proper a 1100nm. Aquestes longituds dona corresponen a les zones dabsorci bifotnica en les bandes de Soret i Q. Les propietats bifotniques obtingudes es comparen i contrasten amb les dades conegudes de la tetrafenilporfirina (TPP), ismer estructural del tetrafenilporfic per amb ms gran simetria, i es troba que en la banda de Soret (que coincideix amb la regi de la pell ms transparent) els valors de delta per el TPPo i PdTPPo son aproximadament 2000 GM en el mxim, prcticament cent vegades ms grans que per la TPP. A ms a ms, aquestos valors son dos ordres de magnitud ms grans que els obtinguts a lirradiar a 1100 nm (bandes Q). Aquestes observacions es poden explicar mitjanant la amplificaci per ressonncia deguda a la presncia de transicions monofotniques ressonants en la regi de les bandes Q. Els elevats valors de "delta" obtinguts per els tetrafenilporficns estudiats junt a les principals caracterstiques que aquestos presenten (elevat rendiment de formaci doxigen singlet, estabilitat qumica i fotoqumica, absncia de citotoxicitat,...) qualifiquen al TPPo y PdTPPo com a possibles fotosensibilitzadors per a Terpia Fotodinmica Bifotnica.
Resumo:
El paper del DirCom en les organitzacions s un treball de fi de carrera en el que es fa una aproximaci al perfil professional del Director de Comunicaci. Cont una primera part terica, basada en la opini de diversos autors i una segona part prctica en la que sestudia si els tres DirCom entrevistats sajusten a la teoria proposada
Resumo:
En el curs acadmic 2007-2008 s'ha implementat lautoavaluaci formativa en les assignatures de Dret Financer i Tributari I i II de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Oberta de Catalunya, com a conseqncia del Projecte de millora de la qualitat docent concedit per l'AGAUR lany 2006. Es tracta d'unes assignatures en les quals se segueix des del curs acadmic 2004-2005 un sistema davaluaci continua enfocada per competncies, amb molt bona acollida tant pels docents com pels estudiants. Mitjanant aquesta experincia docent, ideada com a complement de lavaluaci contnua, i que consisteix en l'elaboraci d'activitats dautoavaluaci formativa de diferent tipologia enfocades per competncies, es pretn ajudar lestudiant a desenvolupar i millorar les competncies d'ambdues assignatures de forma autnoma en el marc de l'Espai Europeu dEducaci Superior.
Resumo:
Es va avaluar la seguretat de quatre dosis diferents (5, 25, 100 i 200 g de FCMtb) duna nova vacuna anti-tuberculosa (RUTI) en voluntaris sans comparant-la amb placebo amb un assaig clnic de fase I (n=24), unicntric, doble cec, emmascarat, aleatoritzat (2:1), controlat amb placebo, seqencial, descalada de dosi, administrant dues dosis de vacuna separades per 28 dies. Noranta-nou % dels esdeveniments adversos van ser lleus. Cefalea, dolor al lloc dinoculaci i fasciculacions van ser els esdeveniments locals ms freqents. Els grups de dosi de 5 i 25 g de FCMtb van presentar la millor relaci benefici/risc, sent delecci per a futurs estudis de fase II.
Resumo:
This article focuses on business risk management in the insurance industry. A methodology for estimating the profit loss caused by each customer in the portfolio due to policy cancellation is proposed. Using data from a European insurance company, customer behaviour over time is analyzed in order to estimate the probability of policy cancelation and the resulting potential profit loss due to cancellation. Customers may have up to two different lines of business contracts: motor insurance and other diverse insurance (such as, home contents, life or accident insurance). Implications for understanding customer cancellation behaviour as the core of business risk management are outlined.
Resumo:
L'ototoxicitat per cisplat es presenta fins en un 70% dels pacients i pogus estar relacionada amb els haplogrups de l'ADN mitocondrial de cada individu. Material i Mtode: es va determinar el haplogrup de 26 pacients tractats amb cisplat i es va realitzar un seguiment audiomtric durant el tractament. Resultats: 61,5% va presentar prdua auditiva significativa. Haplogrups: 16 pertanyents al grup HV, 6 al UK, 3 al WIX i 1 al JT. No es va trobar relaci entre la prdua auditiva i els haplogrups de l'ADN mitocondrial. Conclusi: L'ototoxicitat per cisplast no guarda relaci amb els haplogrups de l'ADN mitocondrial.
Resumo:
El diagnstic de insuficincia renal aguda (IRA) s complicat, encara i aix els estudis mostren incidncies elevades de IRA en els pacientes ingressats en UCI respecte a la resta de hospitalitzats. Aix mateix la mortalitat del pacient amb IRA en UCI s molt ms elevada respecte a la resta de pacients. La gran majoria dels que sobrevisquin presentaran curaci complerta de la IRA. Lobjectiu del treball s descriure les caracterstiques dels pacients ingressats a la UCI amb IRA que van precisan terpia reemplaament renal, analitzar els canvis evolutius dels pacients i el tractament rebut durant els anys passats i determinar els factors de risc associats a mortalitat i recuperaci de la funci renal.
Resumo:
En aquest treball descriurem algunes de les estructures que integren pronoms tnics en funci dobjecte directe o dobjecte indirecte i examinarem les dades relatives a les configuracions de doblament de cltic i de pronom tnic allat en catal antic. Lapartat 2 presenta la identificaci i descripci de les dades que estudiarem, les quals han estat extretes del Corpus del Catal Antic constitut sota el projecte Vers una Sintaxi Histrica del Catal. A lapartat 3 sexamina la freqncia de les estructures esmentades i les dues seccions segents se centren en lestudi de la forma ell en contrast amb a ell. A 6 sofereix una explicaci general de la posici que ocupen els pronoms tnics dins la frase i a 7 es fa una comparaci de les dades del catal antic amb les del portugus antic. Finalment, a 8 se citen els resultats daquest estudi preliminar
Resumo:
LAdministraci de Justcia, com servei pblic que ha de donar als ciutadans una efica resoluci dels conflictes, ha de comptar per al correcte compliment de la seva funci institucional, amb una srie de mitjans, no tan sols personals i materials, sin tamb tecnolgics, que li permetin assegurar la consecuci de les seves finalitats. Per tant, es precisa una Administraci oberta i transparent, caracteritzada per lefectivitat i per la seva proximitat al ciutad. La introducci de les TIC en lAdministraci de Justcia s un procs bastant recent i encara no tancat, si es compara amb la resta del sector pblic, especialment daltres mbits de lAdministraci molt ms avanats en la incorporaci de les TIC, com sn el tributari i el de la Seguretat Social. No obstant aix, avui en dia, on majors xits shan assolit en aquest camp en lAdministraci de Justcia s en el de la seva utilitzaci interna: informatitzaci interna, gesti interna dels procediments, intranets, etc. Per aix, on queda un llarg cam per recrrer encara s en el camp de les relacions telemtiques entre Administraci de Justcia i els operadors jurdics, per especialment amb els ciutadans. Daltra banda, el legislador s sensible cada vegada ms a aquest tema i sha preocupat de regular determinats aspectes on les TIC incideixen en lmbit de la justcia: actuacions dels procuradors, advocats, notificacions telemtiques, el valor del document electrnic en el procs judicial... Aix queda reflectit, per exemple, a la Llei Orgnica del Poder Judicial o la Llei dEnjudiciament Civil. No obstant aix, de lege ferenda, seria convenient lexistncia dun marc normatiu nic regulador de laplicaci de les TIC en la Justcia. Aix mateix, tamb ha dassenyalar-se que en el procs institucional dintroducci de les noves tecnologies en la Justcia alguns dels acords adoptats aix com les previsions contingudes en la normativa aplicable, no deixen de ser en la majoria dels casos simplement programtics.
Resumo:
Aquest projecte s'ha creat amb la intenci d'elaborar i implementar tasques i/o activitats que, amb els suports i ajuts adequats, han potenciat i han fomentat les habilitats adaptatives, prioritzant aquelles que guarden relaci amb les habilitats d'interacci social i les habilitats d'autocura de l'alumnat.
Resumo:
El libro, coordinado por el Director de ACCEPLAN, Fernando Alonso Lpez, viene a ser un reflejo de los avances entorno a la bsqueda de accessibilidad universal en los espacios pblicos urbanizados. Para aproximarse a la realidad normativa y tcnica de la Orden Ministerial el libro se estructura en artculos referentes al contexto normativo, a los contenidos de la Orden, y a reflexiones y criterios en torno a la accesibilidad en la ciudad. Del conjunto de artculos, por su variedad y por su carcter multidiciplinar, se extrae un libro de referencia que ofrece la variedad de enfoques del tema y que ayuda a interpretar mejor la Orden Ministerial, su contribucin a los objetivos de la Ley 51/2003 de Igualdad de Oportunidades No Discriminacin y Accesibilidad Universal, LIONDAU, y su utilidad en la comformacin de unas ciudades cada vez ms abiertas a la diversidad funcional y a la convivencia.
Resumo:
Determinaci mitjanant una bomba calorimtrica de la calor de combusti d'una closca d'arrs.
Resumo:
Background: Previous studies have shown that immigrant workers face relatively worse working and employment conditions, as well as lower rates of sickness absence than native-born workers. This study aims to assess rates of sickness presenteeism in a sample of Spanish-born and foreign-born workers according to different characteristics. Methods: A cross-sectional survey was conducted amongst a convenience sample of workers (Spanish-born and foreign-born), living in four Spanish cities: Barcelona, Huelva, Madrid and Valencia (2008-2009). Sickness presenteeism information was collected through two items in the questionnaire ("Have you had health problems in the last year?" and "Have you ever had to miss work for any health problem?") and was defined as worker who had a health problem (answered yes, first item) and had not missed work (answered no, second item). For the analysis, the sample of 2,059 workers (1,617 foreign-born) who answered yes to health problems was included. After descriptives, logistic regressions were used to establish the association between origin country and sickness presenteeism (adjusted odds ratios aOR; 95% confidence interval 95%CI). Analyses were stratified per time spent in Spain among foreign-born workers. Results: All of the results refer to the comparison between foreign-born and Spanish-born workers as a whole, and in some categories relating to personal and occupational conditions. Foreign-born workers were more likely to report sickness presenteeism compared with their Spanish-born counterparts, especially those living in Spain for under 2 years [Prevalence: 42% in Spanish-born and 56.3% in Foreign-born; aOR 1.77 95%CI 1.24-2.53]. In case of foreign-born workers (with time in Spain < 2 years), men [aOR 2.31 95%CI 1.40-3.80], those with university studies [aOR 3.01 95%CI 1.04-8.69], temporary contracts [aOR 2.26 95%CI 1.29-3.98] and salaries between 751-1,200 per month [aOR 1.74 95% CI 1.04-2.92] were more likely to report sickness presenteeism. Also, recent immigrants with good self-perceived health and good mental health were more likely to report presenteeism than Spanish-born workers with the same good health indicators. Conclusions: Immigrant workers report more sickness presenteeism than their Spanish-born counterparts. These results could be related to precarious work and employment conditions of immigrants. Immigrant workers should benefit from the same standards of social security, and of health and safety in the workplace that are enjoyed by Spanish workers.
