12 resultados para Lea
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Exploramos con un estudio de caso la lectura como prctica social en la vida de un adolescente que acaba de abandonar los estudios en 1 de Bachillerato. Desde el prisma terico de los Nuevos Estudios de Literacidad, analizamos su punto de vista y sus creencias sobre las prcticas lectoras dominantes y vernculas en las que participa, dentro y fuera del Instituto. A pesar de su fuerte desinters por la lectura acadmica, nuestro informante ha construido una vida lectora variada y activa al margen de la escuela.
Resumo:
Nota sobre les conseqncies de la invasi del mollusc d'aigua dola, Anodonta woodiana, a la Pennsula Ibrica
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en en las ciudades de Buenos Aires (Argentina) y Montevideo (Uruguay)durante los meses de octubre i noviembre del 2005. Se detalla el trabajo de recogida de datos en esta zona para la realizacin de una tesis doctoral, cuya temtica ser el estudio histrico del surgimiento y afianzamiento del estado nacional argentino y de la concepcin particular de homogeneidad nacional establecida en su interior. Se considera que la comparacin de esta formacin con el estado nacional uruguayo puede ser muy provechosa en el aislamiento de esta particularidad. Para ello, se ha buscado en los archivos locales informacin relacionada con el grupo especfico de los descendientes de esclavos africanos. Estos grupos en ambas ciudades mantenan publicaciones peridicas, cuyo nmero y cantidad era alto, y que permanecen an inditos y sin ser trabajados exhaustivamente por otros investigadores. Por lo tanto, el objetivo principal de la estancia fuera de Catalua era la continuacin del vaciado de fondos de archivo de las ciudades de Buenos Aires (Argentina) y Montevideo (Uruguay) indispensables para cualquier investigacin de corte histrico- y la recopilacin de informacin bibliogrfica de trabajos cientficos locales. Asimismo, se han realizado de entrevistas a historiadores y expertos en el tema en investigacin, como as a descendientes de esclavos del Ro de la Plata. Este viaje ha permitido ampliar la base material que sustentar la tesis doctoral con fuentes especficas e inditas, que no han sido trabajadas hasta el momento.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en Buenos Aires entre los meses de septiembre y octubre del 2006. La construccin del estado nacional argentino en el siglo XIX implic la definicin por parte de las elites dirigentes - de un pueblo que cumpliera con las expectativas que se esperaban de una joven nacin que se encaminaba hacia la civilizacin y el progreso. El objeto de la investigacin que se est llevando a cabo en el marco del doctorado en Historia de Amrica de la Universitat de Barcelona, es el anlisis de la poblacin afroargentina de Buenos Aires en las ltimas dcadas del siglo XIX, un momento en que su presencia e historia estaban siendo negadas de los discursos y de las prcticas, promoviendo su invisibilizacin. Para llevar a cabo esta investigacin, se hace fundamental recurrir a fuentes y documentos que deben ser buscados y hallados en los Archivos Generales y Locales, y en Bibliotecas Nacionales y Municipales, sitos en la ciudad de Buenos Aires.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada al Physics Department de la New York University, United States, Estats Units, entre 2006 i 2008. Una de les observacions de ms impacte en la cosmologia moderna ha estat la determinaci emprica que lUnivers es troba actualment en una fase dExpansi Accelerada (EA). Aquest fenmen implica que o b lUnivers est dominat per un nou sector de matria/energia, o b la Relativitat General deixa de tenir validesa a escales cosmolgiques. La primera possibilitat comprn els models dEnergia Fosca (EF), i el seu principal problema s que lEF ha de tenir propietats tan especials que es fan difcils de justificar tericament. La segona possibilitat requereix la construcci de teories consistents de Gravetat Modificada a Grans Distncies (GMGD), que sn una generalitzaci dels models de gravetat massiva. Linters fenomenolgic per aquestes teories tamb va resorgir amb laparici dels primers exemples de models de GMGD, com ara el model de Dvali, Gabadadze i Porrati (DGP), que consisteix en un tipus de brana en una dimensi extra. Malauradament, per, aquest model no permet explicar de forma consistent lEA de lUnivers. Un dels objectius daquest projecte ha estat establir la viabilitat interna i fenomenolgica dels models de GMGD. Des del punt de vista fenomenolgic, ens hem centrat en la questi ms important a la prctica: trobar signatures observacionals que permetin distingir els models de GMGD dels dEF. A nivell ms teric, tamb hem investigat el significat de les inestabilitats del model DGP.Laltre gran objectiu que ens vam proposar va ser la construcci de noves teories de GMGD. En la segona part daquest projecte, hem elaborat i mostrat la consistncia del model DGP en Cascada, que generalitza el model DGP a ms dimensions extra, i representa el segon model consistent i invariant-Lorentz a lespai pla conegut. Lexistncia daltres models de GMGD ms enll de DGP s de gran inters ats que podria permetre obtenir lEA de lUnivers de forma purament geomtrica.
Resumo:
En el present estudi shan analitzat quines sn les fonts energtiques utilitzades a les llars de Har, aix com les repercussions que aquestes tenen sobre el medi natural i socioeconmic de les famlies. Per tal de poder identificar quines sn aquestes fonts i els seus efectes, sha realitzat un inventari i una diagnosi energtica. Sha estudiat ls de lenergia en dos mbits domstics principals: la illuminaci i el cuinat, analitzant la freqncia ds i quantificant el consum energtic familiar. Les fonts energtiques detectades sn: llenya, carb, gas, queros, piles i espelmes, de les quals, la llenya, el queros i el carb sn les majoritriament utilitzades. El consum energtic per cpita s de 2.100 kWh/any. Per altra banda, lobtenci dalgunes daquestes fonts energtiques, suposen un cost econmic molt elevat per les economies familiars, arribant a suposar un 60% dels ingressos. A partir de les dades obtingudes a la diagnosi, sha aplicat un indicador per tal de quantificar la magnitud de limpacte sobre el medi produt pel model energtic seguit dins de les llars. Lindicador estudiat ha estat la petjada energtica, amb la qual sha tradut aquest consum en unitats de superfcie biolgicament productiva, requerida per absorbir el CO2 ems. El resultat ha estat que una persona produeix anualment 2,0910-2 tCO2, que requereix de 7,5310-3 gha/persona de superfcie forestal per ser absorbides. Sha comparat aquest resultat amb la petjada energtica domstica calculada pel poble dAras, el qual, amb un model energtic totalment diferent, t una petjada energtica de 1,53 gha/persona. Un cop detectats els problemes o impactes causats pel model energtic actual, es proposa una alternativa energtica per tal de reemplaar algunes fonts convencionals, principalment el queros dels quinqus. Aix doncs, mitjanant laprofitament de lenergia solar, es plantegen dos models fotovoltaics adaptats a dues tipologies de llars diferents, amb lobjectiu de minimitzar el cost i optimitzar els recursos energtics. Finalment es planteja una soluci financera per abordar el cost inicial de la installaci solar.
Resumo:
INTRODUCCI 32 casos de ligamentoplstia LEA amb plstia disquiotibials autloga de forma ambulatria. Es presenta de forma prospectiva els nostres resultats en quan a la correlaci dolor-satisfacci. MATERIAL I MTODES Es va procedir a anestsia intradural amb refor catter epidural mantingut 24-48h i bloqueig nervi perifric crural amb catter perineural estimulable. Reparaci via artroscpica. RESULTATS Per la valoraci dels resultats, mantenim contacte telefnic amb el pacient a les 24h i 48h i a consulta al 7 dia. Cap cas de reingrs. DISCUSI i CONCLUSIONS El procedimient de forma ambulatria amb un correcte procs de selecci, t un lloc important. Es important la detecci preco del dolor. El pic de dolor mxim se sita entre la 1a nit 2n dia de la cirurgia. Satisfacci a la setmana de 8 punts sobre 10.
Resumo:
Objectiu. Valorar el risc de lesi de les estructures posterolaterals del genoll realitzant una reconstrucci del Lligament Encreuat Anterior (LEA) mitjanant plstia disquiotibials i fixaci femoral am sistema Cross-Pin. Material. 10 genolls cadavrics frescs. Reconstrucci artroscpica del LEA mitjanant tnel anatmic des del portal anteromedial. Dissecci anatmica del genoll mesurant distncies del Cross-Pin al Lligament Collateral Lateral (LCL), tend popliti, nervi peroneo i tend gastroecnemi lateral. Resultats. LCL i gastroecnemi tenen un alt risc de ser lesionats mitjanant aquest sistema Conclusi. El sistema de fixaci Cross-Pin, com lhem utilitzat, t un alt risc de lesionar les estructures laterals del genoll.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en Buenos Aires en septiembre del 2007. Los procesos de consolidacin de las naciones-estado llevan consigo una serie de polticas y prcticas que se focalizan en la construccin del "pueblo". Particularmente, la construccin del estado nacional argentino en el siglo XIX implic la definicin -por parte de los grupos de poder- de un pueblo que cumpliera con las expectativas que se esperaban de una joven nacin que se encaminaba hacia la civilizacin y el progreso, es decir, lo que en esa poca se corresponda con un imaginario de pueblo blanco y europeo. As, se propiciaron polticas de erosin de quienes habitaban en el territorio nacional pero que no cumplan con aquellos mandatos, promoviendo su invisibilizacin. Nosotros trabajamos una de estas comunidades erosionadas de la memoria y de la historia nacional argentina, la comunidad de afrodescendientes de Buenos Aires. El objeto de la investigacin que se est llevando a cabo es justamente el anlisis de la poblacin afroargentina de Buenos Aires en las ltimas dcadas del siglo XIX, un momento en que su presencia e historia estaban siendo negadas de los discursos y de las prcticas. Esta investigacin de corte histrico-antropolgico necesita para su consecucin de un trabajo exhaustivo de archivos, objetivo principal de la beca de investigacin fuera de Catalua. Lo que se intent en el viaje fue encontrar y rescatar fuentes que permitieran entrever las dinmicas de esta comunidad, sus formas de resistir y/o de negociar un estado nacional cada vez ms fuerte y que sentaba las bases de lo que deba ser el pueblo argentino.
Resumo:
Los estudios sobre la poblacin afroportea en el siglo XIX continan ofreciendo territorios inexplorados debido a la escasa presencia de fuentes documentales disponibles para el anlisis. Aqu analizaremos su intervencin en las elecciones, momento que, veremos, era de especial importancia para este colectivo. Estudiaremos tambin las formas de reclutamiento electoral e identificaciones diversas que se desprenden de peridicos afroporteos en las elecciones presidenciales de 1874.
Resumo:
During blood-sucking, female members of the family Tabanidae transmit pathogens of serious diseases and annoy their host animals so strongly that they cannot graze, thus the health of the hosts is drastically reduced. Consequently, a tabanid-resistant coat with appropriate brightness, colour and pattern is advantageous for the host. Spotty coats are widespread among mammals, especially in cattle (Bos primigenius). In field experiments we studied the influence of the size and number of spots on the attractiveness of test surfaces to tabanids that are attracted to linearly polarized light. We measured the reflection-polarization characteristics of living cattle, spotty cattle coats and the used test surfaces. We show here that the smaller and the more numerous the spots, the less attractive the target (host) is to tabanids. We demonstrate that the attractiveness of spotty patterns to tabanids is also reduced if the target exhibits spottiness only in the angle of polarization pattern, while being homogeneous grey with a constant high degree of polarization. Tabanid flies respond strongly to linearly polarized light, and we show that bright and dark parts of cattle coats reflect light with different degrees and angles of polarization that in combination with dark spots on a bright coat surface disrupt the attractiveness to tabanids. This could be one of the possible evolutionary benefits that explains why spotty coat patterns are so widespread in mammals, especially in ungulates, many species of which are tabanid hosts
Resumo:
Quien lea este libro, desde la introduccin a las notas o quien conozca la trayectoria y ciertas publicaciones anteriores de su autor, sabr que esta recensin ha sido escrita desde un lugar en el que la neutralidad y la imparcialidad resultan del todo improbables. La obra de Josep M. Puig objeto de la presente resea tiene como referencia y marco de reflexin fundamentales los trabajos previos del GREM (Grup de Recerca en Educaci Moral de la Universitat de Barcelona), equipo del que tambin forma parte el autor de esta resea. Resulta asimismo que el autor de estas lneas hace ms de veinte aos que es amigo y colega del autor del libro. Y que, por si fuera poco, el autor del libro reconoce en su introduccin una supuesta 'deuda especial' con el autor de la resea. Con tales antecedentes, la credibilidad de esta recensin ha de quedar irremediablemente bajo mnimos. Por esta razn, voy a limitarme a sealar los defectos principales que a mi modo de ver tiene la obra.