El dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats. Perspectiva històrica

La importància del sistema educatiu per a la formació d’una consciència democràtica és un tema ja present en el pensament il•lustrat i recollit en la Constitució de 1812 on es pretenia que, amb els plans d’instrucció, a partir de l’any 1830 sabessin llegir i escriure tots els ciutadans. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar com el dret a l’educació és determinant per al desplegament de la nostra personalitat i per a la igualtat d’oportunitats. Molts dels problemes i de les tensions presents en la configuració d’un model de sistema educatiu per a la nostra societat democràtica són conseqüència de plantejaments no resolts des de fa dos segles. La consolidació, per primer cop en la nostra història, d’un ordenament jurídic democràtic, exigeix un esforç per part de tots els agents implicats en el sistema educatiu per a possibilitar una societat on sigui vigent el principi d’igualtat d’oportunitats.

Les dones i la nova ciutadania: cap a una educació per a la igualtat des de la diferència

En aquest article es presenten els interrogants clau que avui dia planteja l'educació per a la ciutadania paritària. S'analitzen dues dicotomíes bàsiques en aquest camp: "àmbit públic/àmbit privat" i "igualtat/diferencia". Aquestes dicotomíes s'han construït sobre la diferenciació sexual entre home i dona. De tal forma que l'esfera d'allò públic, de la política, de la ciutadanía, se l'hi ha adjudicat a l'home, mentre que la dona ha quedat relegada a l'àmbit del privat, d'allò quotidià, de la família. S'aporten evidencies que posen de manifest en què moment estem. Així, se planteja la situació de les dones en diferents esferes: en el món educatiu i de la docència, en el món del treball i en els mitjans de comunicació. Per altra lloc, es recullen els principis i assumpcions bàsiques d'una educació per a la igualtat des de la diferència. Conclou l'article amb una sèrie de reptes que té pendent l'educació per a la ciutadanía paritària en aquest mil·lenni.

Taller Igualtat UB

Taller dins la VII Trobada de professorat de Ciències de la Salut. Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia Campus Pedralbes. 30, 31 de gener i 1 de febrer de 2013. http://www.ub.edu/trobades/. Taller 1: Què s’ha fet en el pla d’igualtat de gènere?

Què prefereix el teu cervell, jerarquia o igualtat?

Un grup de científics suggereix una base neurobiològica per a les actituds socials i polítiques

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Selectivitat renovada. Les proves d'accés a la universitat afavoreixen la igualtat d'oportunitats

Milers d'estudiants estan pendents de les proves d'accés a la universitat, la famosa selectivitat, per accedir als estudis desitjats. Unes proves d'estructura i continguts renovats, però amb temes per resoldre.

Classical horizontal inequity and reranking: an integrated approach

The last 20 years have seen a significant evolution in the literature on horizontal inequity (HI) and have generated two major and "rival" methodological strands, namely, classical HI and reranking. We propose in this paper a class of ethically flexible tools that integrate these two strands. This is achieved using a measure of inequality that merges the well-known Gini coefficient and Atkinson indices, and that allows a decomposition of the total redistributive effect of taxes and transfers in a vertical equity effect and a loss of redistribution due to either classical HI or reranking. An inequality-change approach and a money-metric cost-of-inequality approach are developed. The latter approach makes aggregate classical HI decomposable across groups. As in recent work, equals are identified through a nonparametric estimation of the joint density of gross and net incomes. An illustration using Canadian data from 1981 to 1994 shows a substantial, and increasing, robust erosion of redistribution attributable both to classical HI and to reranking, but does not reveal which of reranking or classical HI is more important since this requires a judgement that is fundamentally normative in nature.

Absolute and relative deprivation and the measurement of poverty

This paper develops the link between poverty and inequality by focussing on a class of poverty indices (some of them well-known) which aggregate normative concerns for absolute and relative deprivation. The indices are distinguished by a parameter that captures the ethical sensitivity of poverty measurement to ``exclusion'' or ``relative-deprivation'' aversion. We also show how the indices can be readily used to predict the impact of growth on poverty. An illustration using LIS data finds that he United States show more relative deprivation than Denmark and Belgium whatever the percentiles considered, but that overall deprivation comparisons of the four countries considered will generally necessarily depend on the intensity of the ethical concern for relative deprivation. The impact of growth on poverty is also seen to depend on the presence of and on the attention granted to concerns over relative deprivation. }

An Atkinson-Gini family of social evaluation functions

We investigate the properties of a family of social evaluation functions and inequality indices which merge the features of the family of Atkinson (1970) and S-Gini (Donaldson and Weymark (1980, 1983), Yitzhaki (1983) and Kakwani (1980)) indices. Income inequality aversion is captured by decreasing marginal utilities, and aversion to rank inequality is captured by rank-dependent ethical weights, thus providing an ethically-flexible dual basis for the assessment of inequality and equity. These ocial evaluation functions can be interpreted as average utility corrected for the illfare of relative deprivation. They can alternatively be understood as averages of altruistic well-being in a population. They moreover have a simple graphical interpretation.

Inequality and a repeated joint project

Agents voluntarily contribute to an infinitely repeated joint project. We investigate the conditions for cooperation to be a renegotiation-proof and coalition-proof equilibrium before examining the influence of output share inequality on the sustainability of cooperation. When shares are not equally distributed, cooperation requires agents to be more patient than under perfect equality. Beyond a certain degree of share inequality, full efficiency cannot be reached without redistribution. This model also explains the coexistence of one cooperating and one free-riding coalition. In this case, increasing inequality can have a positive or negative impact on the aggregate level of effort.

Avaluació de l'experiència pilot dels tallers d'estudi assistit de la UVic dins dels plans educatius d'entorn de Manlleu, Roda de Ter i Vic (curs 2006-2007)

Aquest treball de recerca ha consistit en realitzar el seguiment dels Tallers d'Estudi Assistit (TEA) de diferents poblacions de la comarca d'Osona, per tal de conèixer-los i avaluar-los. Els TEA consisteixen en una activitat extraescolar d'acompanyament en l'etapa educativa d'alumnes de cicle mitjà, cicle superior i secundària que no disposen d'un entorn favorabale per fer una correcte escolarització. La recerca estudia dues dimensions: per una banda analitzar com la Uvic assumeix la responsabilitat de la formació i seguiment dels estudiants que participen com a monitors en els TEA, i per l'altra, contextualitzar els Tallers d'Estudi Assistit com una eina dels Plans Educatius d'Entorn, per la igualtat d'oportunitats; així com valorar el treball en xarxa que els tallers representen. Amb l'objectiu d'avaluar el funcionament dels TEA, la formació dels monitors (estudiants de la UVic) i la implicació dels agents implicats en el projecte; així com també plantejar propostes de millora per a properes edicions dels TEA.