Tomato response to a high light transmission greenhouse film

Increasing greenhouse light transmission has a positive effect not only in Northern latitudes but in Mediterranean countries as well. A greenhouse, H2, with a tetrafluoroethylene copolymer 60 microns film, (Asahi Glass company, Aflex) characterised by its high light transmission and durability was compared to another greenhouse with a co-extruded film considered as a control, H1. Tomato crop response to the increase in light during winter and summer with high temperature and light was evaluated. Light transmission in H2 remained very high in spite of the observed dust accumulation and the low angle of incidence of the winter solar radiation. Transmissivity was clearly higher for H2 (81 to 83 % throughout the season) than in the control (around 63 %). The rest of the climatic parameters were similar in both greenhouses, either in the winter or in the summer evaluations. In spite of the high solar radiation in H2, the summer temperature could be maintained at the desired levels by using evaporative cooling. Accumulated tomato yield and quality was better in the H2 greenhouse (15 % more for the winter crop and 27% more for the summer crop). Fruit size was bigger in the winter crop. As an overall conclusion, the use of high light transmissive films in Mediterranean areas is very convenient for many vegetable crops. This is valid not only in winter but in summer, provided the greenhouse has good ventilation or evaporative cooling to overcome the increase in sensible heat caused by this increase in light..

Discursos y representaciones médico-sanitarias en el cine documental colonial español de la posguerra (1939-1950)

El objetivo de este estudio es contribuir al entendimiento, desde un punto de vista histórico, del papel que juega el cine en los procesos de popularización de la ciencia, la medicina y la tecnología. El punto de partida es la consideración de la medicina y del cine como conjuntos complejos y multidimensionales de “prácticas y discursos” de carácter científico-tecnológico y, por tanto, como formas particulares de acción e interacción cotidiana entre personas, colectivos e instituciones que juegan un papel básico en los procesos de construcción y funcionamiento de las sociedades contemporáneas. Así, mediante el análisis de la representación y articulación de las prácticas y los discursos médico-sanitarios en el cine documental colonial español del primer franquismo, es decir, en el caso particular de la construcción, legitimación y consolidación de un régimen totalitario, se aportan algunas claves explicativas sobre las múltiples relaciones entre diferentes colectivos (expertos y no-expertos) en cuanto a la naturaleza y el nivel de intervención en los procesos de generación y gestión de conocimiento científico-tecnológico. Como resultado, el cine se revela como un espacio no sólo de evasión y entretenimiento, sino también de ciencia y educación, donde la capacidad de definir y solucionar problemas cotidianos de la población, y por tanto, su impacto en la construcción de la arquitectura social, ideológica, económica, política y cultural de las sociedades contemporáneas, se fundamenta en la combinación de sus aspectos como espectáculo narrativo y científico-tecnológico.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques: la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic.

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicació en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicació s'ha redactat en format article i està pendent de publicació.

El documental històric com a reflexió sobre l’ús i abús de la memòria

Aquest article estudia el documental històric amb la intenció de confrontar alguna de les controvèrsies que han sorgit sobre la idea de la reconstrucció històrica en el camp del cinema i de la televisió. El primer punt plantejat consisteix en l’actualització de la idea proposada per Marc Ferro de que cada pel•lícula és un document de mentalitats, partint de dues idees bàsiques: primer, que el cinema, a més de ser un document, té una història com a producte artístic i segon, que la documentació del passat ha de dur-se a terme sense caure en el que Tzevan Todorov diu els abusos de la memòria. El segon punt té a veure amb el problema de com la història és modificada donada la percepció que tenim de ella des d’un punt particular al present. Finalment, entra en el tema de la ètica amb la intenció de fer front al problema de les limitacions de l’acte de mostrar en un moment històric particular en que aquesta mostra ha estat transformada en una forma de banalització

Pla de màrqueting de l’hotel Moments de Film

Treball sobre la creació d’un pla de màrqueting d’un hotel temàtic fictici. Aquest sorgeix d’un objectiu secundari fruit d’una motivació personal amb interès cap a la coneixença dels hotels temàtics, que responia a les següents preguntes: Què és un hotel temàtic? Quins tipus d’hotels temàtics podem trobar? Quan sorgeixen els hotels temàtics? El Pla de Màrqueting representa el desenvolupament d’una idea creativa, imaginant que els hotels poden ser molt més que un simple allotjament. Poden esdevenir llocs que poden conduir cap al món de les sensacions i de les experiències úniques

Proposal for the analysis of a video game, a film, and their relationship : Silent Hill as a subject of the horror genre

Aquest treball de recerca fa un estudi comparatiu del videojoc de terror amb el seu homòleg cinematogràfic. L’objectiu és arribar a saber si els dos mitjans de comunicació usen les mateixes tècniques per transmetre les seves històries i per crear suspens. Aquesta investigació és només una part d'un estudi més ampli amb el que es pretén tenir un coneixement més aprofundit de les emocions de la gent i les reaccions que els provoca un videojoc de terror en comparació amb la visualització de l'adaptació cinematogràfica del corresponent videojoc.

La Implicació de Hollywood en la Segunda Guerra Mundial: el cas Why we fight

Why we fight és un grup de set pel·lícules de format documental que van formar part d’un ampli programa d’informació, formació i propaganda impulsat per l’exèrcit nord-americà, en el moment en què els Estats Units ja s’havien implicat en la Segona Guerra Mundial. És també un dels més reeixits exercicis de retòrica cinematogràfica nord-americana d’aquell període que permet analitzar com els països democràtics van gestionar qüestions tan compromeses com la propaganda de guerra. La pretensió d’aquest treball de recerca és aprofundir en la complexitat ideològica i formal de la sèrie, que faci possible descobrir-ne els orígens, els objectius i la manera com aquests van ser assolits per un grup d’especialistes cinematogràfics, coordinats pel director Frank Capra, tots els quals havien triomfat fins llavors a Hollywood

Film's frame

A partir de un acto interactivo con la wwww.aeat.es, el usuario envía telemáticamente el modelo 100 en un entorno con tendencia a la incertidumbre y a las dificultades de usabilidad, sin embargo, la investigación pretende demostrar que en dicho acto, el usuario construye una historia narrativa debido a la existencia de una motivación y a la tendencia connatural a la representación narrativa, a pesar que la web no fue intencionalmente construida con propósitos narrativos. El estudio, además, enfoca la interacción como un acto inmersivo y reconoce en la incertidumbre las variables que determinan la continuidad y rumbo del relato. La investigación propone un modelo interpretativo para el análisis y la estructuración del espacio y la historia implícita. Y a nivel exploratorio, se propone la aplicación del Mouse Tracking como técnica científica.

Three-dimensional aspects of fluid flows in channels. II. Effects of meniscus and thin film regimes on viscous fingers

We perform a three-dimensional study of steady state viscous fingers that develop in linear channels. By means of a three-dimensional lattice-Boltzmann scheme that mimics the full macroscopic equations of motion of the fluid momentum and order parameter, we study the effect of the thickness of the channel in two cases. First, for total displacement of the fluids in the channel thickness direction, we find that the steady state finger is effectively two-dimensional and that previous two-dimensional results can be recovered by taking into account the effect of a curved meniscus across the channel thickness as a contribution to surface stresses. Second, when a thin film develops in the channel thickness direction, the finger narrows with increasing channel aspect ratio in agreement with experimental results. The effect of the thin film renders the problem three-dimensional and results deviate from the two-dimensional prediction.

Three-dimensional aspects of fluid flows in channels. I. Meniscus and thin film regimes

We study the forced displacement of a fluid-fluid interface in a three-dimensional channel formed by two parallel solid plates. Using a lattice-Boltzmann method, we study situations in which a slip velocity arises from diffusion effects near the contact line. The difference between the slip and channel velocities determines whether the interface advances as a meniscus or a thin film of fluid is left adhered to the plates. We find that this effect is controlled by the capillary and Péclet numbers. We estimate the crossover from a meniscus to a thin film and find good agreement with numerical results. The penetration regime is examined in the steady state. We find that the occupation fraction of the advancing finger relative to the channel thickness is controlled by the capillary number and the viscosity contrast between the fluids. For high viscosity contrast, lattice-Boltzmann results agree with previous results. For zero viscosity contrast, we observe remarkably narrow fingers. The shape of the finger is found to be universal.

Hedwig and The Angry Inch: Plato at the Sundance Film Festival

The aim of this article is to show how an ancient myth, that of the three genres, also known as the myth of the androgynous by Aristophanes in Plato¿s Symposium, becomes for John Cameron Mitchell the suitable image in order to explain the peculiar personality of a man, Hedwig, who by means of a surgical operation becomes in his turn an imperfect androgynous but symbolises the need of a sole mankind or the unity of different worlds, just as he belonged to both Berlins divided by an already fallen wall, which permitted their inhabitants to recover their lost unity and identity.

Low temperature amorphous and nanocrystalline silicon thin film transistors deposited by Hot-Wire CVD on glass substrate

Amorphous and nanocrystalline silicon films obtained by Hot-Wire Chemical Vapor Deposition have been incorporated as active layers in n-type coplanar top gate thin film transistors deposited on glass substrates covered with SiO 2. Amorphous silicon devices exhibited mobility values of 1.3 cm 2 V - 1 s - 1, which are very high taking into account the amorphous nature of the material. Nanocrystalline transistors presented mobility values as high as 11.5 cm 2 V - 1 s - 1 and resulted in low threshold voltage shift (∼ 0.5 V).

Film-free laser forward printing of transparent and weakly absorbing liquids

A laser-based technique for printing transparent and weakly absorbing liquids is developed. Its principle of operation relies in the tight focusing of short laser pulses inside the liquid and close to its free surface, in such a way that the laser radiation is absorbed in a tiny volume around the beam waist, with practically no absorption in any other location along the beam path. If the absorbed energy overcomes the optical breakdown threshold, a cavitation bubble is generated, and its expansion results in the propulsion of a small fraction of liquid which can be collected on a substrate, leading to the printing of a microdroplet for each laser pulse. The technique does not require the preparation of the liquid in thin film form, and its forward mode of operation imposes no restriction concerning the optical properties of the substrate. These characteristics make it well suited for printing a wide variety of materials of interest in diverse applications. We demonstrate that the film-free laser forward printing technique is capable of printing microdroplets with good resolution, reproducibility and control, and analyze the influence of the main process parameter, laser pulse energy. The mechanisms of liquid printing are also investigated: time-resolved imaging provides a clear picture of the dynamics of liquid transfer which allows understanding the main features observed in the printed droplets.