El naturalismo científico en la obra de John Tyndall: Fragments of science

El análisis de los ensayos de John Tyndall, Fragments of Science, permite identificar la teoría atómica, el principio de conservación de la energía y el evolucionismo darwinista como los elementos constitutivos del andamiaje teórico del naturalismo científico. Así, en su ensayo “On the Study of Physics” se resumen sus brillantes facetas como educador y divulgador científico, desarrolladas fundamentalmente en el seno de la Royal Institution. En la lectura “On Force”, Tyndall da por finalizada la controversia Joule- Mayer sobre la primacía del descubrimiento del principio de conservación de la energía, a la vez que plantea algunas de las claves de la lucha por el liderazgo en el seno de la comunidad científica. El discurso presidencial ante la British Association de 1874 en Belfast ejemplifica el coraje de Tyndall en su empeño por demarcar los territorios de la ciencia y la religión, a la luz de los nuevos desafíos científicos. En el trasfondo subyacen los procesos de secularización de la sociedad y de profesionalización de una comunidad científica heterogénea. El compromiso cívico que Tyndall demuestra en “The Belfast Address” es digno corolario de una vida y obra que permite situarlo como paradigma de lo que, en la terminología de Turner, se ha dado en denominar científico público.

Financial Repression in a Natural Experiment: Loan Allocation and the Change in the Usury Laws in 1714

If financial deepening aids economic growth, then financial repression should be harmful. We use a natural experiment – the change in the English usury laws in 1714 – to analyze the effects of interest rate restrictions. We use a sample of individual loan transactions to demonstrate how the reduction of the legal maximum rate of interest affected the supply and demand for credit. Average loan size and minimum loan size increased strongly, and access to credit worsened for those with little ‘social capital.’ While we have no direct evidence that loans were misallocated, the discontinuity in loan receipts makes this highly likely. We conclude that financial repression can undermine the positive effects of financial deepening.

Interest rate restrictions in a natural experiment: loan allocation and the change in the usury laws in 1714

This article studies the effects of interest rate restrictions on loan allocation. The British governmenttightened the usury laws in 1714, reducing the maximum permissible interest rate from 6% to5%. A sample of individual loan transactions reveals that average loan size and minimum loan sizeincreased strongly, while access to credit worsened for those with little social capital. Collateralisedcredits, which had accounted for a declining share of total lending, returned to their former role ofprominence. Our results suggest that the usury laws distorted credit markets significantly; we findno evidence that they offered a form of Pareto-improving social insurance.

John Addington Symonds. A Problem in Greek Ethics. Plutarch's Eroticus quoted only in some footnotes? Why?

It is certainly astonishing that an innovating study about the Greek pederasty in England like the one by John Addington Symonds does not quote Plutarch's Eroticus -in fact, it is only cited in some footnotes-, if one bears in mind that this dialogue is an accurate philosophical reflection on Greek eros, in which very often significant ethical themes are approached. The aim of this article is just to reveal the different reasons for such an omission.

John Addington Symonds. A Problem in Greek Ethics. ¿El Erótico de Plutarco reducido a algunas notas a pie de página? ¿Por qué?

Resulta sorprendente que un estudio pionero en Inglaterra sobre la pederastia griega como el de John Addington Symonds no cite el Erótico de Plutarco, excepción hecha de en algunas notas a pie de página, siendo como es este dialogo una seria reflexión filosófica sobre el eros griego, en que a menudo se abordan cuestiones éticas. El objetivo de este artículo es revelar justamente las razones de índole diversa para una tal omisión.

John Addington Symonds. A Problem in Greek Ethics. ¿L'Eròtic de Plutarc reduït a algunes notes a peu de pàgina? Per què?

Resulta sorprenent que un estudi pioner a Anglaterra sobre la pederàstia grega como el de John Addington Symonds no citi l'Eròtic de Plutarc, llevat de en algunes notes a peu de pàgina, essent com és aquest diàleg una seriosa reflexió filosòfica sobre l'eros grec, en què sovint s'aborden qüestions ètiques. L'objectiu d'aquest article és revelar justament les raons d'índole diversa per a una tal omissió.

Public libraries: adapting to the digitised environment. An interview with John Lake

During John Lake's visit to Barcelona to take part in a seminar organized by the Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Department of Library and Information Science) at the University of Barcelona (UB)1 EPI sought an interview to further explore some of the themes addressed in the seminar, drawing on his extensive experience in the world of public libraries.

El procés jurisdiccional català entre entre 1714 i 1835. Breu ressenya històrica

En aquest treball em proposo estudiar fonamentalment la pervivència del dret processal català després del Decret de Nova Planta (DNP), és a dir, aquest període fosc que arriba fins al 1835, any de la desaparició legal expressa i definitiva del dret processal català previ al DNP.

Richard Rorty i una aproximació pragmatista al liberalisme polític de John Rawls

Aquest article es proposa explorar la possibilitat d'apropar a la concepció del liberalisme polític metafilosòfic de John Rawls des del punt de vista pragmatista de Richard Rorty. La proposta està motivada per les similituds que es poden observar entre elles respecte de la finalitat i la sortida d'una concepció política. El resultat final de l'article és ambigua: d'una banda, no sembla tan descabellat afirmar que la teoria de Rawls es pot llegir sense més dificultats des d'una perspectiva pragmàtica, d'altra banda, hi ha alguns aspectes importants en els quals un liberalisme polític de Rawls segueix sent incompatible amb una concepció política de Rorty

John Dewey i l’educació democràtica = John Dewey and democratic education

In Dewey, philosophy and education are inseparable. It is often forgotten that Dewey’s conception of school and education has only been possible because he conceived thought in terms of lived experience, of constantly tested experience, of incessant research; in other words, of 'continuous search' of 'effective means of action'. In addition, according to Dewey, true education is an education in democracy, and that means investing in an education that deals with thought. The service to democratic progress is done precisely through an education in reasonability and taking into account the experience