Deute públic europeu : els Eurobons

En el següent Treball de Fi de Carrera, s’explicarà l’origen i les causes de la crisi de deute sobirà europeu. Observarem també la situació de cada un dels 17 països que composen la unió monetària i veurem possibles solucions a adoptar en el curt, mig i llarg termini. Un cop vistes les possibles solucions, ens centrarem amb els Eurobons, un instrument innovador, el qual s’està valorant la seva implantació a la zona euro. Analitzarem les seves característiques, si seria convenient i quines propostes s’han fet perquè s’implantin.

Crisi de l'euro, identitat europea i la sostenibilitat de la UE com a projecte transnacional. Narratives mediàtiques de la crisi de deute europeu (anys 2010-2011) a la premsa de referència de diferents països de la UE.

El present treball, Crisi de l’euro, identitat europea i la sostenibilitat de laUE com a projecte transnacional. Narratives mediàtiques de la crisi dedeute europeu (anys 2010-2011) a la premsa de referència de diferentspaïsos de la UE, és una proposta de recerca doctoral. La recerca que esproposa pretèn reflexionar sobre fins a quin punt es dónen les condicionsper a l’existència d’una esfera pública europea en la premsa de referènciageneralista, a partir de l’estudi de les cobertures informatives sobre la criside deute sobirà a la zona Euro efectuades per diaris del Regne Unit,França, Espanya, Alemanya i Itàlia. Amb aquest objectiu, es dissenya una recerca empírica centrada en determinar el grau de convergència discursiva i la visibilitat i els valors atorgats a institucions europees i estatals, i a col·lectius identitaris mitjançant l’estudi d’agendes mediàtiques, frames, idees polítiques i fonts informatives.

Endeudamiento y ciclos políticos presupuestarios: el caso de los ayuntamientos catalanes

Este trabajo de investigación se dirige sobre el ámbito de los gobiernos locales y su objetivo es el de analizar cuál es el papel del endeudamiento en los ciclos políticos presupuestarios, contrastando si, en la utilización de este instrumento financiero, se da una distribución temporal estratégica en torno a las citas electorales, y si la existencia de estos ciclos puede resultar un factor explicativo del endeudamiento acumulado en los gobiernos locales. Para el contraste empírico se utilizan datos presupuestarios de los ayuntamientos catalanes con una población superior a los 10.000 habitantes, para los cuales disponemos de datos durante el periodo 1988-1999, en total 86 municipios. La metodología empleada está basada en una Prueba T para muestras relacionadas.

In Search of a theory of debt management

A growing literature integrates theories of debt management into models of optimal fiscal policy. One promising theory argues that the composition of government debt should be chosen so that fluctuations in the market value of debt offset changes in expected future deficits. This complete market approach to debt management is valid even when the government only issues non-contingent bonds. A number of authors conclude from this approach that governments should issue long term debt and invest in short term assets. We argue that the conclusions of this approach are too fragile to serve as a basis for policy recommendations. This is because bonds at different maturities have highly correlated returns, causing the determination of the optimal portfolio to be ill-conditioned. To make this point concrete we examine the implications of this approach to debt management in various models, both analytically and using numerical methods calibrated to the US economy. We find the complete market approach recommends asset positions which are huge multiples of GDP. Introducing persistent shocks or capital accumulation only worsens this problem. Increasing the volatility of interest rates through habits partly reduces the size of these simulations we find no presumption that governments should issue long term debt ? policy recommendations can be easily reversed through small perturbations in the specification of shocks or small variations in the maturity of bonds issued. We further extend the literature by removing the assumption that governments every period costlessly repurchase all outstanding debt. This exacerbates the size of the required positions, worsens their volatility and in some cases produces instability in debt holdings. We conclude that it is very difficult to insulate fiscal policy from shocks by using the complete markets approach to debt management. Given the limited variability of the yield curve using maturities is a poor way to substitute for state contingent debt. The result is the positions recommended by this approach conflict with a number of features that we believe are important in making bond markets incomplete e.g allowing for transaction costs, liquidity effects, etc.. Until these features are all fully incorporated we remain in search of a theory of debt management capable of providing robust policy insights.

El sobreendeudamiento público, ¿solución o problema?

El present Treball Final de Carrera pretén donar una aproximació al problema del sobre endeutament públic de l’economia mundial en general i espanyola en particular per comprendre els fets que ens han dut a la situació actual i així intentar donar resposta si l’endeutament públic excessiu és un problema pel creixement de l’economia espanyola o bé un baix creixement acaba derivant en sobre endeutament. De l’anàlisi es desprèn que el finançament extern és bàsic pel desenvolupament i progrés econòmic, sent la situació actual una causa directa de la mala gestió del finançament obtingut.

La diversificación del riesgo en los mercados de deuda pública de la zona euro

El objetivo de este trabajo es el análisis del impacto de la unión monetaria en las oportunidades de diversificación del riesgo de las carteras de deuda pública en la zona euro. Para ello, examinamos la existencia de tendencias comunes en la evolución de la rentabilidad a 10 años de los países de la UE-15 durante el período 1994-2008. A pesar de que encontramos evidencia a favor de la conintegración múltiple, los resultados apoyan la existencia de más de una única tendencia entre las rentabilidades a largo plazo de los países de la UE-15. Además, cuando centramos nuestro anàlisis en los países de la zona euro, aunque la interdependencia aumenta, seguimos rechazando la existencia de una única tendencia común. Estos resultados tienen importantes implicaciones para los inversores en términos de sus posibilidades de diversificar el riesgo en un contexto de una moneda única.

If you want me to stay, pay

Devolution of political power is constantly on the political agenda in both Italy and Spain. Fiscal policy in these countries has granted specific privileges to some regions. Valle d’Aosta/Vallée d’Aoste,(VdA) and País Vasco-Euskadi (PV) have an extensive say over spending decisions, and receive nearly all regional tax revenues. Although both VdA and PV are among the richest regions in each country, both are net beneficiaries of the fiscal equalisation system. This preferential treatment is the outcome of a fiscal system with limits on taxing power and debt issuance, and is meant as a compensation for the lack of autonomy. It so prevents calls for more fiscal autonomy, or even outright secession. The economic effects of this asymmetric federalism are negative Although partial equalisation reduces excessive redistribution built in the fiscal equalisation system, more autonomy could pay off with more efficient government. Asymmetric federalism moreover creates a political impasse in the negotiation of a more efficient tax system and financing arrangement.

Fiscal policy and interest rates: the role of financial and economic integration

It is commonly believed that a fiscal expansion raises interest rates. However, these crowding out effects of deficits have been found to be small or non-existent. One explanation is that financial integration offsets interest rate differentials on globalised bond markets. This paper measures the degree of integration of government bond markets, using spatial modelling techniques to take this spillover on financial markets into account. Our main finding is that the crowding out effect on domestic interest rates is significant, but is reduced by spillover across borders. This spillover is important in major crises or in periods of coordinated policy actions. This result is generally robust to various measures of cross-country linkages. We find spillover to be much stronger among EU countries.

Sustainability of EU fiscal policies. A panel test

The fiscal policy rule implicit in the Stability and Growth Pact, has been rationalised as a way to ensure that national fiscal policies remain sustainable within the EU, thereby endorsing the independence of the ECB. We empirically examine the sustainability of European fiscal policies over the period 1970-2001. The intertemporal government budget constraint provides a test based on the cointegration relation between government revenues, expenditures and interest payments. Sustainability is analysed at both the national level and for a European panel. Results show that European fiscal policy has been sustainable overall, yet national experiences differ considerably.

Estimating the effects of fiscal policy under the budget constraint

I reconsider the short-term effects of fiscal policy when both government spending and taxes are allowed to respond to the level of public debt. I embed the long-term government budget constraint in a VAR, and apply this common trends model to US quarterly data. The results overturn some widely held beliefs on fiscal policy effects. The main finding is that expansionary fiscal policy has contractionary effects on output and inflation. Ricardian effects may dominate when fiscal expansions are expected to be adjusted by future tax rises or spending cuts. The evidence supports RBC models with distortionary taxation. We can discard some alternative interpretations that are based on monetary policy reactions or supply-side effects.

Fiscal sustainability across government tiers: an assessment of soft budget constraints

This paper analyses how fiscal adjustment comes about when both central and sub-national governments are involved in consolidation. We test sustainability of public debt with a fiscal rule for both the federal and regional government. Results for the German Länder show that lower tier governments bear a relatively smaller part of the burden of debt consolidation, if they consolidate at all. Most of the fiscal adjustment occurs via central government debt. In contrast, both the US federal and state levels contribute to consolidation of public finances.

L'aplicació de la normativa comptable europea en el sector sanitari públic: estudi comparat sobre l'aplicació del Sistema Europeu de Comptes SEC-95 als centres sanitaris del Regne Unit, França i Alemanya

Aquest informe té per objecte analitzar com s'interpreta i aplica la normativa comptable europea (el Sistema Europeu de Comptes SEC-95) en el sector sanitari públic, des d'una perspectiva de Dret comparat. Concretament, l'estudi es centra en l'aplicació del SEC-95 als centres sanitaris del Regne Unit, França i Alemanya, amb la finalitat de poder extreure conclusions que resultin d'utilitat en l'àmbit de les Empreses Públiques i Consorcis (EPIC) del Sistema Sanitari Català.

Política de la competència de la Unió Europea en el sector audiovisual. El cas dels operadors públics estatals de televisió a Espanya i el Regne Unit: RTVE i BBC

Estudi elaborat a partir d’una estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat d’Oxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la política de la competència de la Unió Europea ha contribuït a la configuració del sector públic televisiu espanyol i britànic. El marc teòric està basat en el concepte d’ “europeització”, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les polítiques estatals amb les europees mitjançant dos mecanismes: la redistribució de recursos i els efectes en la socialització de la política europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximació en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial repàs bibliogràfic s'han estudiat les accions de la Comissió Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicació sobre aplicació de la reglamentació d'ajudes públiques al sector de la radiodifusió de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i polítics del sector a Brussel•les, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procés d’Europeïtzació es un fenomen creixent en el sector audiovisual públic a Espanya i el Regne Unit, però que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influència de la UE. L'anàlisi de les entrevistes qualitatives mostren també que hi ha una relació inversament proporcional entre la tradició democràtica i el grau d’influència i de referència que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acció de la política de la competència de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans públics estatals.  

La carta de poblament de Xodos : documentació, història i usos socials del català al País Valencià des de l'edat mitjana fins al segle XX

Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, conservat a la mateixa població. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretén aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià; i estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català.Altres objectius són: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època; il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del públic la documentació estudiada.

In & Out – 180 habitatges per a gent jove i gent gran Camí Antic de València al Poblenou

Estratègies d’ordenació: L’ordenació proposada vol recollir la hibridesa i complexitat d’espais típica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermèdia –a cavall entre els dels teixits i els del eixamples – i per la riquesa en les seves articulacions (mitjançant passatges, a través d’edificis,…) ; per la permeabilitat cap a l’interior de l’illa: la connexió dels buits interiors amb els carrers i espais públics annexes o per la variabilitat del gra edificat.És per això que l’edificació no s’entén com una sèrie de blocs aïllats sinó que està concebuda com una gran peça articulada, amb una alçada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumètrica en altura en els diferents volums interiors de igual mòdul i de gra menor, homòleg al del seu context urbà més pròxim.És essencial al projecte la definició de l’espai buit interior de l’illa en relació als habitatges, i la seva relació –a una escala major- amb els espais lliures de l’entorn. L’ordenació proposada configura dos paisatges diferents: un pati més urbà, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que s’hi aboquen els habitatges per a joves i un altre més tranquil i més tou, un jardí per als més grans, accessible des del carrer i des de l’espai públic contiguEl volum més llarg afegeix una nova inflexió a les que ja té el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funció de vestíbul i recuperant així, a partir d’una traça parcel•laria històrica, la direcció de l’Eixample.Els diferents volums es relacionen/articulen mitjançant corredors i espais col•lectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relació, de dimensió variable, en diferents situacions relatives –respecte al ple, al sòl- i amb distints caràcters, que van del privat al públic...passant pel col•lectiu.Les galeries i els corredors d'accés als habitatges, protagonistes d'aquests espais híbrids (privats-semiprivats-col•lectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen gràcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitació en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l'ús permet diferents apropiacions de l'espai col•lectiu.La superposició en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la façana, és una epidermis complexa amb aparença de bastida.L’edificació té la voluntat de tancar-se a carrer amb una façana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i d’obrir-se a l’interior de l’illa, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...