23 resultados para Cultural Identity
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en qu els adolescents de famlia immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat destablir pautes i propostes dintervenci educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacci social en contextos multiculturals, lexclusi social per motius dtnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase est destinada a recollir informaci qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i dacord amb la informaci obtinguda, un programa dactivitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera dexperimentaci del programa i avaluaci dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i ltima, centrada en la difusi entre tots els centres de secundria vinculats a lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus taca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a lalumnat que cursa estudis dESO. El Campus taca pretn, mitjanant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundria es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatries. Es treballa, per tant, amb lalumnat immigrat dels centres de secundria que hi participen.
Resumo:
El trabajo de investigacin aborda la evolucin de las prcticas etnobotnicas (PEB) tradicionales, la evolucin reciente de estas prcticas en un contexto de mutaciones en China en las ltimas dcadas y su valor como marcador de la identidad cultural (IC) de las minoras tnicas de la provincia China de Yunnan. Se trata de evaluar la realidad de la utilizacin, la preservacin y la evolucin de la etnomedicina en esta regin y especialmente de las PEB, aclarar las relaciones que se pueden establecer entre la IC y las PEB y por lo tanto se estudian los nexos de unin entre las PEB y la IC de las minoras tnicas de Yunnan (MEY).
Resumo:
Lestudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la poblaci immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals mltiples. Lobjectiu principal de lestudi s entendre com el contingut i lestructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinena a les noves cultures dacollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integraci daquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat dorigen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials ms diverses des del punt de vista de la seva composici cultural tindrien ms recursos socials i experincies cognitives ms diverses , factors que afavoreixen les identificacions mltiples i la participaci cvica. Els resultats de lestudi mostren que el grau didentificaci dels participants amb la seva cultura tnica o dorigen s fora alt i, en certa mesura, ms alt en comparaci amb les cultures dacollida ( catalana, cvica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures dacollida (p. ex., la cultura catalana) s prou rellevant per a indicar una orientaci bicultural (catalana i tnica). Les anlisis de correlacions revelen que sentir-se catal no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural dorigen. A ms, existeix una interrelaci entre l'orientaci cultural catalana i la identificaci amb les comunitats cviques locals. De la mateixa manera, tenir competncies en llengua catalana no va en detriment de les competncies en llengua castellana. Les anlisis tamb mostren que factors com lorientaci cultural catalana, ls del catal i la identificaci amb la cultura catalana tenen una correlaci positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicolgic i disminueixen lestrs aculturatiu. Lanlisi de les xarxes socials mostra que la identificaci amb la cultura catalana, lorientaci cultural catalana i la integraci de la identitat sn factors clau per tenir xarxes socials ms diverses des del punt de vista tnic i lingstic, amb menys membres del collectiu dorigen, i amb subgrups o cliques culturalment ms heterogenis. La identificaci espanyola tamb prediu, en mesura ms reduda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.
Resumo:
Antecedents. Cada cop sn ms els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial sha convertit en un assumpte despecial inters i rellevncia. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivncia de l'adopci en els infants adoptats internacionalment. Els objectius especfics sn: 1) estudiar els nivells dadaptaci personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparaci amb els estndards de la poblaci normativa; 2) estudiar la vivncia de ladopci en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepci que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrs i estratgies dafrontament en lajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mtode. La mostra est formada per 103 infants adoptats a lestranger, dentre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les segents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivncia adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anlisis estadstics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si b un 25% dells presenta dificultats adaptatives bsiques. En general sobserva un elevat nivell de convergncia en la visi de lexperincia adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen ms alt en identitat cultural i ms baix en discriminaci percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relaci i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratgies dafrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb lexperincia adoptiva sn escassament mencionats. Conclusions. Lespecificitat de la condici adoptiva requereix dintervencions ajustades a la realitat daquests les necessitats daquests nens i les seves families.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
From an interdisciplinary perspective, the present investigation undertaken by the GREILI-UPF research group has expanded a previous study aiming at explaining how young secondary school students of Latin American and Chinese origin in Catalonia construct their linguistic and cultural identity. Here we analyze the relationship between these youngsters and their social environment in order to determine how these relationships and the socialization process that derives from them influence language attitudes and practices. We focus on two spaces of socialization: (1) the school, where youngsters from diverse cultural and linguistic backgrounds coexist and interact, and (2) the neighborhood, a geographic and symbolic space where social identity is constructed and, consequently, where young newcomers construct their perceptions regarding the host society, including its linguistic reality. We have collected several sets of data in three public secondary schools and three neighborhoods from Barcelonas metropolitan area with a high index of immigrant population: (1) interviews with secondary school students, (2) interviews with teachers, (3) social discourses in newspapers that consolidate the social image of the neighborhood, (4) narratives from immigrant families in relation to their neighborhood, (5) participant observation in schools, and (5) observation in the neighborhood. The results of the thematic and, when appropriate, discursive analysis of the data allow us to reach conclusions regarding: (a) the social image of the neighborhoods, (b) the socialization of young newcomers in the schools and the neighborhoods, (c) the identity games, and (d) the language and cultural practices and attitudes of young people, in relation to their countries and languages of origin as well as the school and the neighborhood investigated.
Resumo:
Aquest projecte ha investigat el procs de construcci de la identitat lingstica i cultural dels joves llatinoamericans i xinesos a partir de lanlisi de les seves actituds lingstiques i percepcions respecte a la identitat cultural i els usos lingstics propis. Hem escollit joves densenyament secundari procedents de dos contextos diferenciats: (a) llatinoamericans que entren en el sistema educatiu amb ple domini duna de les llenges oficials, el castell, i (b) xinesos que inicien estudis als centres sense dominar cap llengua romnica. La recerca sha dut a terme amb una perspectiva etnogrfica en dos centres escolars on conviuen joves dorgens lingstics i culturals diferents. Grcies als vincles creats amb docents dels centres, hem pogut posar en prctica una metodologia dobservaci participant en diversos espais escolars. Tamb hem realitzat entrevistes a joves llatinoamericans i xinesos durant les quals hem investigat prctiques lingstiques i experincies quotidianes al centre relacionades amb laprenentatge de llenges, aix com actituds vers les llenges oficials i les llenges de lentorn familiar i vers la pluralitat didentitats a Catalunya. Tot i que en un inici tenem la intenci dentrevistar joves autctons, finalment ens hem concentrat noms en joves immigrants amb lobjectiu de maximitzar els recursos humans i pressupostaris. Mitjanant observacions i entrevistes amb docents, hem esbrinat com interpreten i aborden els reptes de la diversitat. En el cas dun centre, tamb hem entrevistat la mediadora social que facilita les relacions entre els progenitors i el centre. Mitjanant entrevistes amb progenitors dels joves, hem investigat usos i actituds lingstiques dells i dels seus fills, aix com actituds al nucli familiar vers la pluralitat cultural i identitria a Catalunya. Les entrevistes han estat transcrites, tradudes i analitzades en relaci a les observacions de camp, tot tenint en compte estudis i marcs terics previs.
Resumo:
El profund i humanssim inters i la defensa que va exercir Ryszard Kapuciski de la identitat cultural africana constitueix un model a seguir sobre la construcci i el tractament dels altres en els textos periodstics. El present treball analitza la vida i la obra del corresponsal polons per tal de plantejar qestions com letnocentrisme del discurs dels mitjans de comunicaci, la importncia dun tractament de subjecte de les fonts, la identitat cultural o la comunicaci intercultural. A travs dels objectius amb els quals Kapuciski definia el periodisme traductor de cultures i advocat dfrica- i la manera com exercia la professi de corresponsal es planteja quina s la visi i la mirada que Occident i el periodisme tenen de les altres cultures establint com a context la civilitzaci africana en el procs de descolonitzaci del continent- i la necessitat duna prctica periodstica respectuosa amb la diversitat cultural.
Resumo:
The De Dea Syria belongs, in the manuscript tradition, to the corpus of Lucian of Samosata. His authorship, however, has been discussed: while some perceive in it clear non-lucianic elements, others do not find them conclusive proofs, considering the usual evasive character of Lucian. Assuming that his author is actually Lucian -or, in any case, a hellenized Syrian of imperial times-, the analysis of descriptions, narrative, language and narrator-text, give valuable information on fusion and interaction among cultures in the Roman Empire. KEYWORDS: Cultural identity - Religion - Roman Empire - Lucian of Samosata
Resumo:
This working paper analyses the role of religious and resistance identities in Hezbollahs transformation and foreign relations. It argues that this Islamist movement has privileged material concerns over the religious dogma when both factors have not been coincidental. To do so, it uses a theoretical framework that presents the main characteristics of the anthropological and political interpretations of the role of culture and religion in defining the behaviour of international actors. In the chapter dedicated to Hezbollah, close attention is paid to the domestic and regional levels of analysis. When assessing Hezbollahs religious identity, this paper argues that the salience of the pan-Islamic religious identity in Hezbollahs origins has been replaced by an increased political pragmatism. It also argues that the fight against Israel represents Hezbollahs raison dtre and that its resistance identity has not suffered major transformations and has been easily combined with religious rhetoric. Linking Hezbollahs case study with the theoretical framework, this paper argues that political conceptions of cultural and religious identities provide the best analytical tool to understand the evolution of this Islamist movement.
Resumo:
With each passing election, U.S. political campaigns have renewed their efforts in courting the Latino vote, yet the Latino population is not a culturally homogenous voting bloc. This study examined how cultural identifications and acculturation attitudes in U.S. born Mexican Americans interacted with socioeconomic status (SES) to predict political orientation. Individuals who held stronger Mexican identity and supported biculturalism as an acculturation strategy had a more liberal orientation, while belonging to a higher SES group and holding stronger assimilation attitudes predicted a less liberal orientation. Mexican cultural identification interacted with SES such that those who held a weaker Mexican identity, but came from a higher social class were less liberal and more moderate in their political orientation. Weak Mexican identification and higher SES also predicted weaker endorsement of bicultural acculturation attitudes, which in turn, mediated the differences in political orientation. The acceptance of ones ethnic identity and endorsement of bicultural attitudes predicted a more liberal political orientation. In light of these findings, political candidates should be cautious in how they pander to Latino constituentsreferencing the groups ethnic culture or customs may distance constituents who are not strongly identified with their ethnic culture.
