The future of television : advertising, technology and the pursuit of audiences

La televisió està en crisi. Les noves tecnologies i els dispositius han fragmentat les audiències de televisió en segments més petits. En aquest informe, Marissa Gluck i Meritxell Roca Sales examinen l'explosió dels mitjans de comunicació que han impulsat aquesta fragmentació.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques: la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic.

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicació en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicació s'ha redactat en format article i està pendent de publicació.

The Impact of Trade on Technology and Skill Upgrading Evidence from Argentina

In the last 20 years, wage inequality has increased in many developing countries. Most research on this topic focuses on two alternative causes: trade or skill-biased technical change. Several empirical studies in both developed and developing countries document increases in skill intensity within all sectors, favoring the technological change explanation over trade. Instead, I present and test a model where bilateral trade liberalization increases exporting revenues inducing more firms to enter the export market and to adopt skilled-biased new technologies. I find that the increase in the relative demand of skilled labor does not come from labor reallocation across sectors or firms but from skill upgrading within firms. Firms that upgrade technology faster also upgrade skill faster. Finally, firms entering the export market after liberalization become more skill and technology-intensive than non exporters.

Globalization, technology and inequality

What are the effects of international integration on inequality, both between and within countries? The growing evidence that technology is the main determinant of wage and income differences may seem to imply that the forces of globalization only play a secondary role. Such a conclusion is however premature, in that it neglects the effect of international integration on technology itself. This opuscle summarizes recent and ongoing research studying how two important aspects of globalization, trade in goods and offshoring of production, shape the distribution of income when technological progress is endogenous. It discusses the theoretical foundations and the empirical support for various mechanisms through which international integration may change the incentive to develop and adopt new technologies and how this affects wages and the return to skill around the world.

La Salut als diaris digitals, una qüestió de salut digital: les notícies de salut en els diaris digitals en llengua catalana: exploració i assaig metodològic per a l'anàlisi descriptiva

En l’actual context de la societat de la informació, les noves tecnologies de la comunicació i, específicament, el fenomen d’Internet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicació de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma d’estructurar i llegir la informació. Així, capçaleres i periodistes s’han d’actualitzar en la producció de la informació i en la seva transmissió, i l’usuari ha d’aprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. D’altra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicació generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals d’aquest tipus d’informació, després del metge, per a la gestió autònoma de la pròpia salut. És a partir d’aquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat d’explorar la situació actual i del desig d’aportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Periódico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.

La Salut als diaris digitals, una qüestió de salut digital: les notícies de salut en els diaris digitals en llengua catalana: exploració i assaig metodològic per a l'anàlisi descriptiva

En l’actual context de la societat de la informació, les noves tecnologies de la comunicació i, específicament, el fenomen d’Internet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicació de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma d’estructurar i llegir la informació. Així, capçaleres i periodistes s’han d’actualitzar en la producció de la informació i en la seva transmissió, i l’usuari ha d’aprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. D’altra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicació generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals d’aquest tipus d’informació, després del metge, per a la gestió autònoma de la pròpia salut. És a partir d’aquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat d’explorar la situació actual i del desig d’aportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Periódico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.

The Instrumental voter goes to the news-agent: demand for information, election closeness, and the media

This paper studies the impact of instrumental voting on information demand and mass media behaviour during electoral campaigns. If voters act instrumentally then information demand should increase with the closeness of an election. Mass media are modeled as profit-maximizing firms that take into account information demand, the value of customers to advertisers and the marginal cost of customers. Information supply should be larger in electoral constituencies where the contest is expected to be closer, there is a higher population density, and customers are on average more profitable for advertisers. The impact of electorate size is theoretically undetermined. These conclusions are then tested with comfortable results on data from the 1997 general election in Britain.

Known and new results on absolute convergence of Fourier integrals

New sufficient conditions for representation of a function via the absolutely convergent Fourier integral are obtained in the paper. In the main result, Theorem 1.1, this is controlled by the behavior near infinity of both the function and its derivative. This result is extended to any dimension d &= 2.

Conflict, Peace and Security in Africa: an Assessment and New Questions After 50 Years of African Independence

Since the independence processes in the African continent, armed conflicts, peace and security have raised concern and attention both at the domestic level and at the international scale. In recent years, all aspects have undergone significant changes which have given rise to intense debate. The end of some historical conflicts has taken place in a context of slight decrease in the number of armed conflicts and the consolidation of post-conflict reconstruction processes. Moreover, African regional organizations have staged an increasingly more active internal shift in matters related to peace and security, encouraged by the idea of promoting “African solutions to African problems”. This new scenario, has been accompanied by new uncertainties at the security level and major challenges at the operational level, especially for the African Union. This article aims to ascertain the state of affairs on all these issues and raise some key questions to consider.

The size of the underground economy in Germany: A correction of the record and new evidence from the Modified-Cash-deposit-Ratio approach

Based on the Ahumada et al. (2007, Review of Income and Wealth) critique we revise existing estimates of the size of the German underground economy. Among other things, it turns out that most of these estimates are untenable and that the tax pressure induced size of the German underground economy may be much lower than previously thought. To this extent, German policy and law makers have been misguided during the last three decades. Therefore, we introduce the Modified-Cash-Deposit-Ratio (MCDR) approach, which is not subject to the recent critique and apply it to Germany for the period 1960 to 2008. JEL: O17, Q41, C22, Keywords: underground economy, shadow economy, cash-depositratio, currency demand approach, MIMIC approach

The relationships between technology and open education in the development of a resilient higher education

The place of technology in the development of coherent educational responses to environmental and socio-economic disruption is here placed under scrutiny. One emerging area of interest is the role of technology in addressing more complex learning futures, and more especially in facilitating individual and social resilience, or the ability to manage and overcome disruption. However, the extent to which higher education practitioners can utilise technology to this end is framed by their approaches to the curriculum, and the socio-cultural practices within which they are located. This paper discusses how open education might enable learners to engage with uncertainty through social action within a form of higher education that is more resilient to economic, environmental and energy-related disruption. It asks whether open higher education can be (re)claimed by users and communities within specific contexts and curricula, in order to engage with an uncertain world.