Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)

El projecte de recerca “Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)” contempla l'estudi de l'Església catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parròquies i esglésies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicació dels afers eclesiàstics); en relació al poder polític-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justícia); com en relació amb els aspectes socioeconòmics i d'ordenació territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulació d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentació d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Església catalana altmedieval resta present en tots els àmbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement més profund i rigorós de la societat. Tot això, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos períodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X és un període privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinàmiques polítiques, socials, econòmiques i culturals que demostren que aquesta centúria tenia una personalitat pròpia i que la posen en rellevància respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i polítics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el món carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de mil•lenni. No obstant això, l'augment de fonts històriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la història mitjançant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuació, però també de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.

Micropagaments amb monedes Payword

Aquesta memòria presenta un projecte per a crear un prototipus que permeti veure el funcionament dels micropagaments amb monedes PayWord. Es tracta d'un sistema de venda d'elements multimèdia (cançons MP3), que es paguen amb el sistema de micropagaments PayWord.

Sistemes de pagament

Al llarg d'aquest treball es desenvolupa un sistema de micropagament basat en un model client - servidor en què el procés d'intercanvi de dades no necessita ser validat en temps real. El client té una cartera on guarda les monedes de què disposa per a fer les compres, i el servidor demana les monedes abans de fer la transferència del producte adquirit; aquestes monedes són guardades pel servidor i al final del dia es fa la conversió a diners.

Circulation of private notes during a currency shortage

This paper provides a search theoretical model that captures two phenomena that have characterized several episodes of monetary history: currency shortages and the circulation of privately issued notes. As usual in these models, the media of exchange are determined as part of the equilibrium. We characterize all the different equilibria and specify the conditions under which there is a currency shortage and/or privately issued notes are used as means of payment. There is multiplicity of equilibria for the entire parameter space, but there always exist an equilibrium in which notes circulate, either alone or together with coins. Hence, credit is a self-fulfilling phenomenon that depends on the beliefs of agents about the acceptability and future repayment of notes. The degree of circulation of coins depends on two crucial parameters, the intrinsic utility of holding coins and the extent with which it is possible to find exchange opportunities in the market.

Un solidus de la época de Severo III procedente de Esterri d'Aneu

Las circunstancias del hallazgo de esta moneda son completamente fortuitas. Se encontró junto al embalse de La Torrassa (La Guingueta), cerca de la localidad de Esterri d'Aneu, Pallars Sobira, provincia de LIeida, siendo sus descubridores los hijos de don Pascual Massanet. Las características de la moneda son las siguientes: es de oro y muy poco desgastada, prácticamente «flor de cuño», conservando casi su peso originario que es de 4,110 gr., siendo su diámetro de 21 mm. Las leyendas del anverso y del reverso se leen perfectamente.

Las monedas de Claudio I halladas en Clunia (Burgos)

Antes de dar principio a nuestro trabajo, no podemos por menos que señalar, y al mismo tiempo agradecer, la ayuda prestada, tanto en forma de sugerencia como en material, por el director de las excavaciones P. de Palol, y asimismo agradecer al director del Museo de Soria, J. L. Argente, las facilidades dadas en el momento de estudiar las monedas de las antiguas excavaciones de B. Taracena, depositadas en dicho museo. Hemos, pues, intentado realizar un estudio sobre las monedas de Claudio I, halladas en la ciudad de Clunia. Para ello han sido utilizadas las anteriormente citadas de las viejas excavaciones de B. Taracenal y las de las actuales excavaciones, de las cuales las pertenecientes a las primeras campañas -1958-1964- fueron ya publicadas por R. Martín Valls,2 siendo el resto -1965-1975 - inéditas. Disponemos, pues, de un total de sesenta y ocho monedas, sin contar una gran cantidad de ejemplares, que por su desgaste nos es imposible identificar con seguridad la figura de Claudio, y que, por tanto, las excluimos del estudio.

Las monedas con nombres de étnicos del s. II a.C. en el nordeste peninsular: ¿Reflejo de posibles circunscripciones? ¿Civitates con doble nombre?

En el s. II a.C. se emiten en el nordeste de Hispania monedas con el nombre de étnicos conocidos por las fuentes escritas. Se plantea el problema de si responden a una organización territorial en circunscripciones que, curiosamente, correponden con las regiones principales populi que cita Plinio. Por otro lado estas cecas podrían corresponder a localidades que pudieran tener otro nombre.

El naixement d'un vilar medieval: Moredell (Gironès) en època carolíngia

This is the description of the birth, development and transformations of a small rural community in carolingian epoch through the written documentation and the analysis of the landscape.

"Et hoc facimus propter necessitatem famis...". Possibilitats de les fonts documentals catalanes per a l'estudi de les crisis alimentàries dels segles X-XIII

European studies of famines before the thirteenth century have been based principally on chronicles and especially on information from monastic annals. These sources, which are especially numerous during the so-called Carolingian Cultural Renaissance, offer abundant evidence of a phenomenon scarcely mentioned in other types of sources, including archival sources: the frequency and gravity of crises of food supply in some regions of continental Europe during the central middle ages, an epoch which, being situated between the terrible famines of the carolingian period and the great panademics of the fourteenth century, has been considered a period “without famines.” The object of this article is to shed light on the limitations of medieval catalan chronicle sources for the reconstruction of food-supply crises which affected the catalan counties in the tenth through the thirteenth centuries and illustrate, in contrast, the multiple opportunities offered by sources from the lordly archives. A significant part of these archival sources are connected in a direct and indirect manner to the difficulties of the rural and urban populations during famines and therefore, in a broad sense, can be considered a consequence of these crises.

Un conjunto numismático del siglo XVI en la Cova del Ramal de la Raconada (Castelldefels, Barcelona)

[eng]A few 16th century coins found in the Cova del Ramal de la Raconada (Castelldefels, Barcelona) This paper announces the finding of eight coins at the excavation site of the Cova del Ramal de la Raconada (Castelldefels, Barcelona). An analysis of the cluster enables this numismatic material to be situated chronologically in the third quarter of the 16th century and to associate it with the monetary circulation at the beginning of the Modern Age. In addition, the material from the Cova del Ramal de la Raconada and other Bajo Llobregat locations enables us to make assumptions on the historical context at the end of the 16th century in the Barcelona coastal region.

La Palma - Nova Classis: a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the Second Punic War in Iberia

This paper presents the discovery of the oldest Roman camp on the Iberian Peninsula, a camp from the Second Punic War situated in La Palma (Tarragona, Spain), by the mouth of the River Ebro. Although no structural remains have been found, the site's strategic in- terest along with many coins, arms and fragments of amphoras and other objects indicate that a military camp was established here between 218 and 209 BC. Written sources, mainly Polybius and Livy, suggest that La Palma was where the legions of Publius Cornelius Scipio gathered before the attack on Carthago Nova in 209 BC. The paper ends by suggesting that La Palma may be the Roman camp of Nova Classis mentioned by Livy during the events of the war in 217 BC.

European payment system and monetary union

We make a comparative study of payment systems for E.U. -fifteen countries for the 1996-2002 period. Special attention is paid to the introduction of the new European single currency. The overall trend in payments is for a move from cash to noncash payment instruments, although electronic instruments are not widely used yet. We find a significant impact from the introduction of the new banknotes and coins on card use