Ressenya de ACADEMIA DE LA LLINGUA ASTURIANA. 'Diccionariu de la llingua asturiana'. Oviedo: Academia 2000.

Poc més d"un any després de publicar la seva Gramática (de 1998, amb una reedició de 1999; vegeu-ne la ressenya a ER XXII [2000], p. 242-244), l"Academia de la Llingua Asturiana publica ara el seu Diccionariu de la llingua asturiana (en endavant DALLA). Amb aquesta publicació, que coincideix amb el vintè aniversari de la creació de l"Academia, fundada el 1980, es fa realitat l"objectiu que s"havia proposat aquesta institució en publicar les Normes ortográfiques i l"esmentada Gramática : el diccionari, junt amb les normes ortogràfiques i la gramàtica normativa, ha de constituir la base de l"asturià modern.

El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús

La recerca, que ha durat quatre anys (2004-2008), s’ha centrat en l’estudi del parlar salat, un subdialecte del català oriental que es caracteritza per una sola isoglossa: l’ús de l’article salat (es, sa), és a dir, l’element derivat del demostratiu llatí “ipse”. Aquesta varietat ―poc estudiada― no té un abast gaire definit. Se sol situar en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i que, després, isoladament, reapareix a Cadaqués, on es manté amb més vigència. A banda que els estudis no estableixen els límits geogràfics del fenomen de manera precisa, es tenen indicis que el tret que defineix i dóna nom a la varietat es troba en un acusat procés de recessió i de pèrdua, ja que només l’empren persones d’edat avançada (en general, pescadors). La tesi concreta l’estat actual del parlar salat. També fixa la cronologia del canvi de l’article salat (és a dir, en quin moment s’ha substituït per l’article literari, el, la) i es decriuen els factors que l’han propiciat (migració, turisme, la pressió de l’estàndard, etc.). El parlar salat és un exemple de desdialectalització del català, atès que es verifica que el tret que el caracteritza va començar a caure en desús en dels anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, pràcticament ja s’ha extingit (només es manté en parlants de Cadaqués nascuts després de 1983). Per tant, s’evidencia que cal replantejar-se l’actual divisió dialectal de la llengua catalana ja que el subdialecte estudiat no existeix.

El parlar d'Ainet de Besan (Vallferrera)

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball de recerca pretén situar el parlar català de la localitat d’Ainet de Besan, situada a la comarca del Pallars Sobirà, dins el marc geolingüístic que li pertoca, tot analitzant-ne el trets principals que el caracteritzen. ‘El parlar d’Ainet de Besan (Vallfarrera)’ suposa, primerament, la realització d’una anàlisi lingüística del material obtingut a partir d’entrevistes realitzades a informants de la localitat, que permeten el recull de tots aquells aspectes relacionats amb els tres grans blocs bàsics de la llengua: la fonètica, la morfologia i el lèxic. Tota la informació recopil•lada es contrasta amb la bibliografia consultada. En segon lloc, s’extreuen totes aquelles conclusions que permeten assolir l’objectiu principal de la recerca, és a dir, situar el parlar en un dialecte i un subdialecte catalans. A més a més, amb la realització d’aquest estudi s’ha pogut constatar el fenomen actual de la desaparició progressiva de molts trets de la varietat dialectal a la qual pertany el parlar analitzat, que és el pallarès.

Spotting Translationese in two Corpora of Original and Translated Catalan Texts: an Empirical Approach

This research investigates the phenomenon of translationese in two monolingual comparable corpora of original and translated Catalan texts. Translationese has been defined as the dialect, sub-language or code of translated language. This study aims at giving empirical evidence of translation universals regardless the source language.Traditionally, research conducted on translation strategies has been mainly intuition-based. Computational Linguistics and Natural Language Processing techniques provide reliable information of lexical frequencies, morphological and syntactical distribution in corpora. Therefore, they have been applied to observe which translation strategies occur in these corpora.Results seem to prove the simplification, interference and explicitation hypotheses, whereas no sign of normalization has been detected with the methodology used.The data collected and the resources created for identifying lexical, morphological and syntactic patterns of translations can be useful for Translation Studies teachers, scholars and students: teachers will have more tools to help students avoid the reproduction of translationese patterns. Resources developed will help in detecting non-genuine or inadequate structures in the target language. This fact may imply an improvement in stylistic quality in translations. Translation professionals can also take advantage of these resources to improve their translation quality.

Paral lelismes lèxics en aragonès xistaví i català: préstec o fenomen de contínuum?

A part de l"ús del pretèrit perifràstic, format amb el verb ir + infinitiu (xistaví) o anar + infinitiu (català), els paral lelismes més interessants entre el xistaví i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fàcil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ʎ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, així com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà, i cotón, sense l"article àrab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és específic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de Gistaín (xistaví).

A propòsit de l'edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificació

Based on the experience of the Maria Montessori Teaching Resources Center in Alghero, the Algherese adaptation of 'Tintín al país de l'or negre' (Barcelona, 1995), coordinated by the author of the present article, constitues one of the most successful publications in terms of the creation and utilization of a useful Algherese language model for schoools. On the basis of criteria presented in the paper 'L'ensenyament del català a l'Alguer i la qüestió del model de llengua' at a meeting of the Philological Section of the Institut d'Estudis Catalans in 2000, the model employed applies Catalan spelling standards but, at the same time, is in greater alignment with the Catalan spoken in Alghero from a morphological, lexical and syntactic point of view. the article reflects upon two possible methods of codification, e.g. of Algherese, put forward by the sociolinguist Enrico Chessa who in the process regarded the disparities and differences between spelling and phonetic transcription.

La traducció del castellà al català en l'àmbit oral col·loquial: una aproximació pràctica

Treball en què que s'analitza la traducció del castellà al català en l'àmbit oral col·loquial a partir d'un exemple real pràctic (una pel·lícula) per tal de determinar els problemes més comuns d'aquest tipus de traducció i de quina manera s’hi ha d’enfrontar el traductor per aconseguir un producte final satisfactori.

Die Präsenz des steirischen Dialekts im Internet

Die vorliegende Arbeit befasst sich mit der Präsenz deutscher Dialekte im Internet, wobei der Schwerpunkt auf dem österreichischen Dialekt Steirisch liegt. Es wird untersucht, in welchem Maße dieser Dialekt im Rahmen der Kommunikation via Internet verwendet wird

El dialecte saxó:Presència escrita i prestigi social

El treball següent ofereix una visió global d'un dels dialectes de la llengua alemanya que menys ha estat objecte de recerca i investigació, el saxó, centrant-se en la presència escrita de què gaudeix aquesta varietat actualment i el seu prestigi social a Alemanya a través dels anys

Corpus Oral Dialectal (COD). Tamarit de Llitera1

Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de Tamarit de Llitera que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit UB o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Corpus Oral Dialectal (COD). Tamarit de Llitera1

Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de Tamarit de Llitera que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit UB o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Loanword Phonology, Lexical Exceptions, Morphologically Driven Underapplication, and the Nature of Positionally Biased Constraints

In this paper we provide a formal account for underapplication of vowel reduction to schwa in Majorcan Catalan loanwords and learned words. On the basis of the comparison of these data with those concerning productive derivation and verbal inflection, which show analogous patterns, in this paper we also explore the existing and not yet acknowledged correlation between those processes that exhibit a particular behaviour in the loanword phonology with respect to the native phonology of the language, those processes that show lexical exceptions and those processes that underapply due to morphological reasons. In light of the analysis of the very same data and taking into account the aforementioned correlation, we show how there might exist a natural diachronic relation between two kinds of Optimality Theory constraints which are commonly used but, in principle, mutually exclusive: positional faithfulness and contextual markedness constraints. Overall, phonological productivity is proven to be crucial in three respects: first, as a context of the grammar, given that «underapplication» is systematically found in what we call the productive phonology of the dialect (including loanwords, learned words, productive derivation and verbal inflection); second, as a trigger or blocker of processes, in that the productivity or the lack of productivity of a specific process or constraint in the language is what explains whether it is challenged or not in any of the depicted situations, and, third, as a guiding principle which can explain the transition from the historical to the synchronic phonology of a linguistic variety.

Reseña de Andreu Bosch i Rodoreda, El lèxic alguerès de l'agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII. Barcelona: IEC, 2012

Tot i que l"obra no ho explicita, puc testimoniar que aquesta recull, reelabo- rat i polit, el contingut de la tesi doctoral del seu autor, que, amb un títol més llarg i específic [La interferència dels parlars sards en el català de l"Alguer entre els segles xvii i xviii. Estudi del lèxic a través dels Registres de danys de la «Barracelleria» (1683-1829)], es va presentar a la Universitat de Barcelona el novembre de 2007 i vaig tenir l"oportunitat de llegir com a membre del tribunal corresponent.

Chistabino (Pyrenean Aragonese)

Chistabino is the variety of Aragonese, a Romance dialect descended from Latin, like Spanish, still spoken in the Valley of Gistau, bordering on France and formed by the River Cinqueta, in the central part of the Spanish Pyrenees (Province of Huesca). Although it is spoken mainly in the village of Gistaín (c. 240 inhabitants; c. 1400 m above sea-level, near latitude 42°35′), and is fairly well preserved by the older generations there, fluent speakers can still be found also in the nearby locality of San Juan. The other inhabited villages in the valley (Plan, Serveto, Sin and Saravillo) have suffered much greater degrees of erosion by Castilian (Standard Spanish), which has increased its influence through much improved communications, leading to the development of tourism in the area and emigration by the young in search of greater prosperity. The remaining village, Señes, has been uninhabited since 1970.

The present state of aragonese

How much Aragonese is still spoken remains largely an unknown quantity. Naturally, establishing the number of speakers of any variety begs the question of what speaking a language actually means, and the picture is often clouded by the political interests of particular groups, as is the case in Aragon. The strong claim to the continued widespread use of Aragonese made by such associations as the Consello d"a Fabla in Huesca is counterbalanced by that of the more reactionary, sceptical academics at the University of Saragossa, who maintain that Aragonese varieties, ignoring the Catalan of Aragon spoken right down La Franja, the transition area between Aragon and Catalonia, now only survive in certain pockets of resistance across the north of Huesca. This paper will attempt to provide a summary of the available facts and report on some of the author"s own findings during his more recent trips to Aragon. Keywords Spanish dialectology, Aragonese, standardization of Aragonese, vitality of Aragonese