Historiografía occidental y mitología prehispánica en la novela histórica latinoamericana

Hacia fines del siglo XX, en Latinoamérica se publica una gran producción de novelas calificadas como históricas, notable cuantitativa y cualitativamente. Sus novedosas propuestas y las diferencias que guarda respecto a las características tradicionales del género, provocan un cuestionamiento crítico respecto a la categoría de novela histórica. En general, las producciones recientes problematizan las posibilidades del conocimiento histórico, como también las posibilidades del lenguaje para expresar ese conocimiento. Además, contienen una fuerte crítica hacia el discurso historiográfico oficial y recurren a la historia, no como producto acabado o dato, sino como procedimiento narrativo y cognoscitivo. Esto les permite trascender la referencia histórica local –sin excluirla – para remitir de manera más amplia a la historiografía y a la historia como portadores de la verdad sobre el pasado. La investigación analiza un corpus de novelas argentinas de finales del siglo pasado indagando los conceptos de historia y ficción propuestos por los textos.

Trade liberalization, exports and technology upgrading: Evidence on the impact of MERCOSUR on Argentinean firms

This paper studies the impact of a regional free trade agreement, MERCOSUR, on technologyupgrading by Argentinean firms. To guide empirical work, I introduce technology choice inMelitz s (2003) model of trade with heterogeneous firms. The joint treatment of the technologyadoption and exporting choices shows that the increase in revenues produced by trade integrationcan induce exporters to upgrade technology. An empirical test of the model reveals that firms inindustries facing higher reductions in Brazil s tariffs increase their investment in technologyfaster. The effect of tariffs on entry in the export market and technology adoption is highest inthe upper-middle range of the firm size distribution, as predicted by the model.

La nación de "los otros": afrodescendientes porteños y la construcción de la nación argentina a fines del siglo XIX

Investigación producida a partir de una estancia en Buenos Aires entre los meses de septiembre y octubre del 2006. La construcción del estado nacional argentino en el siglo XIX implicó la definición –por parte de las elites dirigentes - de un pueblo que cumpliera con las expectativas que se esperaban de una joven nación que se encaminaba hacia la civilización y el progreso. El objeto de la investigación que se está llevando a cabo en el marco del doctorado en Historia de América de la Universitat de Barcelona, es el análisis de la población afroargentina de Buenos Aires en las últimas décadas del siglo XIX, un momento en que su presencia e historia estaban siendo negadas de los discursos y de las prácticas, promoviendo su “invisibilización”. Para llevar a cabo esta investigación, se hace fundamental recurrir a fuentes y documentos que deben ser buscados y hallados en los Archivos Generales y Locales, y en Bibliotecas Nacionales y Municipales, sitos en la ciudad de Buenos Aires.

Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)

El projecte de recerca “Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)” contempla l'estudi de l'Església catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parròquies i esglésies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicació dels afers eclesiàstics); en relació al poder polític-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justícia); com en relació amb els aspectes socioeconòmics i d'ordenació territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulació d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentació d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Església catalana altmedieval resta present en tots els àmbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement més profund i rigorós de la societat. Tot això, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos períodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X és un període privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinàmiques polítiques, socials, econòmiques i culturals que demostren que aquesta centúria tenia una personalitat pròpia i que la posen en rellevància respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i polítics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el món carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de mil•lenni. No obstant això, l'augment de fonts històriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la història mitjançant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuació, però també de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.

Going beyond energy intensity to understand the energy metabolism of nations: the case of Argentina

The link between energy consumption and economic growth has been widely studied in the economic literature. Understanding this relationship is important from both an environmental and a socio-economic point of view, as energy consumption is crucial to economic activity and human environmental impact. This relevance is even higher for developing countries, since energy consumption per unit of output varies through the phases of development, increasing from an agricultural stage to an industrial one and then decreasing for certain service based economies. In the Argentinean case, the relevance of energy consumption to economic development seems to be particularly important. While energy intensity seems to exhibit a U-Shaped curve from 1990 to 2003 decreasing slightly after that year, total energy consumption increases along the period of analysis. Why does this happen? How can we relate this result with the sustainability debate? All these questions are very important due to Argentinean hydrocarbons dependence and due to the recent reduction in oil and natural gas reserves, which can lead to a lack of security of supply. In this paper we study Argentinean energy consumption pattern for the period 1990-2007, to discuss current and future energy and economic sustainability. To this purpose, we developed a conventional analysis, studying energy intensity, and a non conventional analysis, using the Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) accounting methodology. Both methodologies show that the development process followed by Argentina has not been good enough to assure sustainability in the long term. Instead of improving energy use, energy intensity has increased. The current composition of its energy mix, and the recent economic crisis in Argentina, as well as its development path, are some of the possible explanations.

La nación de "los otros". Afrodescendientes porteños y la construcción de la nación argentina a fines del siglo XIX

Investigación producida a partir de una estancia en Buenos Aires en septiembre del 2007. Los procesos de consolidación de las naciones-estado llevan consigo una serie de políticas y prácticas que se focalizan en la construcción del "pueblo". Particularmente, la construcción del estado nacional argentino en el siglo XIX implicó la definición -por parte de los grupos de poder- de un pueblo que cumpliera con las expectativas que se esperaban de una joven nación que se encaminaba hacia la civilización y el progreso, es decir, lo que en esa época se correspondía con un imaginario de pueblo blanco y europeo. Así, se propiciaron políticas de erosión de quienes habitaban en el territorio nacional pero que no cumplían con aquellos mandatos, promoviendo su “invisibilización”. Nosotros trabajamos una de estas comunidades erosionadas de la memoria y de la historia nacional argentina, la comunidad de afrodescendientes de Buenos Aires. El objeto de la investigación que se está llevando a cabo es justamente el análisis de la población afroargentina de Buenos Aires en las últimas décadas del siglo XIX, un momento en que su presencia e historia estaban siendo negadas de los discursos y de las prácticas. Esta investigación de corte histórico-antropológico necesita para su consecución de un trabajo exhaustivo de archivos, objetivo principal de la beca de investigación fuera de Cataluña. Lo que se intentó en el viaje fue encontrar y rescatar fuentes que permitieran entrever las dinámicas de esta comunidad, sus formas de resistir y/o de negociar un estado nacional cada vez más fuerte y que sentaba las bases de lo que debía ser el “pueblo argentino”.

Reglà, l´historiador que volia comprendre el món

Breu ressenya de la vida i obra de l’historiador empordanès Joan Reglà

Regional Determinants of Firm Entry in a Developing Country

Regional policies aiming to attract new firms are largely based on evidence that originates from Europe, the USA and Japan. This may raise doubts about the usefulness of such policies when applied to developing economies. This paper addresses this issue by providing estimates of the determinants of firm entry in the Argentinean provinces. We find that most of the determinants used in previous studies analysing developed countries are still relevant. However, there is a need for additional explanatory variables that reflect the specificities of developing economies. Key words: firm entry, regional economics, Argentina. JEL: R12; R30; C33

The impact of trade liberalization on skill upgrading. Evidence from Argentina

In this paper I study the effects of a regional free trade agreement on the demand for skill.I start by documenting a series of facts to shed light on the determinants of a steep increasein the relative demand of skilled labor in a panel of Argentinean industrial firms covering thetrade liberalization period. First, this is not explained by labor reallocation across industriesor firms but by skill upgrading within firms. Second, exporters upgrade skill faster than nonexporters. Third, firms upgrading skill also upgrade technology. These findings are consistentwith a model where a reduction in trading partner s tariffs induces the most productive firms(exporters) to adopt skill-intensive production technologies. Indeed, I find that the reduction inBrazil s tariffs induces the most productive Argentinean firms to upgrade skill, while the leastproductive ones downgrade. One third of the increase in the relative demand for skill can beattributed to the reduction in Brazil s tariffs.

Capital formation in machinery in Latin America, 1890-1930

Investment in machinery is a key aspect in the analysis of long-term economic growth during the era of the spread of industrialisation. But, historiography has only revealed what the pace of capital accumulation was in a few Latin American economies. This article offers continuous (annual) and consistent series on the magnitude of this investment in all of the Latin American countries for the period at the height of the first globalisation, 1890-1930. The paper gives special attention to comparative analysis, showing the differences that exist at the heart of the Latin American community, in the levels of capital formation in machinery as well as in the national development of this over time. The differences in the levels appear very indicative of the unequal degree of development reached by these economies. This article puts to test the hypothesis of intraregional divergence, obtaining the tentative result that there was divergence until 1913, but that there was convergence from 1914-1930.

Interlocking directorates in Spanish banking in the twentieth century

Spanish banking historiography asserts that the largest banks performed in the twentieth century as though they constituted a monopoly. One of their main coordination schemes would have been a network of interlocking bank directors that would include most of the financial firms. Evidence available for the 1920s and 1960s seems to confirm the veracity of this hypothesis. In this paper, more systematic evidence is presented to cover the whole twentieth century with the aim of checking whether these networks persisted over the entire period or they were by-products of temporary situations. Our results show that no general network remained for more than a decade. Therefore, it should be ruled out that interlocking directorates worked as a coordination device of an alleged banking cartel.

On the accuracy of Latin American trade statistics: A nonparametric test for 1925

This paper proposes a nonparametric test in order to establish the level of accuracy of theforeign trade statistics of 17 Latin American countries when contrasted with the trade statistics of the main partners in 1925. The Wilcoxon Matched-Pairs Ranks test is used to determine whether the differences between the data registered by exporters and importers are meaningful, and if so, whether the differences are systematic in any direction. The paper tests for the reliability of the data registered for two homogeneous products, petroleum and coal, both in volume and value. The conclusion of the several exercises performed is that we cannot accept the existence of statistically significant differences between the data provided by the exporters and the registered by the importing countries in most cases. The qualitative historiography of Latin American describes its foreign trade statistics as mostly unusable. Our quantitative results contest this view.

L'ensenyament de la problemàtica del disseny en la pregunta pels seus orígens

A l'ensenyament dels fonaments històrics del disseny no és oportú assenyalar cap criteri teòric com si fos obvi i natural. La formació històrica dels criteris que pretenen legitimar-lo és fonamental per la comprensió del mateix disseny i per a la comprensió de la tensió teòrica que el fonamenta.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Why Italy and not Spain?: comparing two industrialization processes from a dissagregate time-series perspective

This study presents new evidence concerning the uneven processes of industrialization innineteenth century Spain and Italy based on a disaggregate analysis of the productivesectors from which the behaviour of the aggregate indices is comprised. The use of multivariate time-series analysis techniques can aid our understanding and characterization of these two processes of industrialization. The identification of those sectors with key rolesin leading industrial growth provides new evidence concerning the factors that governed thebehaviour of the aggregates in the two economies. In addition, the analysis of the existenceof interindustry linkages reveals the scale of the industrialization process, and wheresignificant differences exist, accounts for many of the divergences recorded in the historiography for the period 1850-1913.