Diagnosi i pla de gestió ambiental del casal de joves de Haër (Senegal)

Per tal de fer front al deteriorament i la destrucció de l’única infraestructura comuna per a joves existent al barri de Haër (M’lomp), l’associació de joves “Les Criquets de Haër” ha dut a terme un projecte de construcció d’un Casal de Joves, el qual pretén fer front no només a la manca d’infraestructures sinó també a la falta de tallers en condicions, de llocs de treball i d’espai agrícola. Amb l’objectiu de construir un centre integrat en el medi i amb capacitat per atendre les necessitats tant dels joves de Haër com d’altres poblacions properes, s’ha optat per realitzar una diagnosi ambiental del terreny on es construirà el complex. La informació obtinguda en aquesta diagnosi ha permès determinar els possibles impactes que la construcció del casal pot suposar per al medi i, a partir d’aquí, elaborar un pla de gestió ambiental dissenyant les mesures correctores més adequades per a la mitigació dels impactes detectats. Les actuacions plantejades en el Pla de gestió ambiental s’han dissenyat tenint en compte el context social i econòmic en el qual es desenvolupen les obres, així com també la predisposició de la població per a dur-les a terme i garantir-ne la continuïtat.

Estudi energètic de les llars del barri de Haër (Senegal)

En el present estudi s’han analitzat quines són les fonts energètiques utilitzades a les llars de Haër, així com les repercussions que aquestes tenen sobre el medi natural i socioeconòmic de les famílies. Per tal de poder identificar quines són aquestes fonts i els seus efectes, s’ha realitzat un inventari i una diagnosi energètica. S’ha estudiat l’ús de l’energia en dos àmbits domèstics principals: la il·luminació i el cuinat, analitzant la freqüència d’ús i quantificant el consum energètic familiar. Les fonts energètiques detectades són: llenya, carbó, gas, querosè, piles i espelmes, de les quals, la llenya, el querosè i el carbó són les majoritàriament utilitzades. El consum energètic per càpita és de 2.100 kWh/any. Per altra banda, l’obtenció d’algunes d’aquestes fonts energètiques, suposen un cost econòmic molt elevat per les economies familiars, arribant a suposar un 60% dels ingressos. A partir de les dades obtingudes a la diagnosi, s’ha aplicat un indicador per tal de quantificar la magnitud de l’impacte sobre el medi produït pel model energètic seguit dins de les llars. L’indicador estudiat ha estat la petjada energètica, amb la qual s’ha traduït aquest consum en unitats de superfície biològicament productiva, requerida per absorbir el CO2 emès. El resultat ha estat que una persona produeix anualment 2,09·10-2 tCO2, que requereix de 7,53·10-3 gha/persona de superfície forestal per ser absorbides. S’ha comparat aquest resultat amb la petjada energètica domèstica calculada pel poble d’Araós, el qual, amb un model energètic totalment diferent, té una petjada energètica de 1,53 gha/persona. Un cop detectats els problemes o impactes causats pel model energètic actual, es proposa una alternativa energètica per tal de reemplaçar algunes fonts convencionals, principalment el querosè dels quinqués. Així doncs, mitjançant l’aprofitament de l’energia solar, es plantegen dos models fotovoltaics adaptats a dues tipologies de llars diferents, amb l’objectiu de minimitzar el cost i optimitzar els recursos energètics. Finalment es planteja una solució financera per abordar el cost inicial de la instal·lació solar.

Estudio de la estructura y composición de carbonales (Acacia pennatula) en dos estadios de desarrollo. Diseño de protocolo para el seguimiento de la dinámica de la vegetación en el CIEA "El Limón", Estelí (Nicaragua)

Los carbonales son un tipo de bosque secundario originados por el abandono de un sistema de producción silvopastoril. Estos parches de bosque ocupan una superficie importante de la zona de amortiguamiento de la Reserva Natural del Tisey-La Estanzuela, área del bioma más amenazado del mundo, el Bosque Seco Tropical. La principal especie que compone esta comunidad vegetal es la Acacia pennatula, conocida comúnmente como carbón. Actualmente no hay muchos estudios sobre los carbonales, por lo que el presente proyecto pretende caracterizar la estructura y composición de la comunidad y describir algunos índices ecológicos básicos, en dos estadios diferentes. El análisis de los datos proporciona información de las principales diferencias en cuanto a estructura y composición que tienen lugar en los carbonales. La disminución natural de la densidad de individuos de A. pennatula con los años, parece tener un efecto positivo sobre la diversidad, composición y estructura de la comunidad. En base a estos datos, se ha diseñado un protocolo para realizar un estudio experimental de estas comunidades en el CIEA “El Limón”. En el protocolo, mediante diferentes tratamientos de tala en estadios tempranos, se obtendrán áreas de estudio que presenten un gradiente en la variable densidad de individuos de A. pennatula. El objetivo principal es describir y comparar la estructura, composición y dinámica del carbonal a lo largo del tiempo, y determinar que efecto tiene sobre la comunidad modificar esta variable. Los resultados obtenidos en el protocolo pueden utilizarse como base para desarrollar un plan de manejo para los carbonales que facilite la restauración del Bosque Tropical Seco y el aprovechamiento forestal.

Ultrastructure of the spermatozoon of the digenean Lecithocladium excisum (Rudolphi, 1819) (Hemiuroidea: Hemiuridae), a parasite of marine teleosts in Senegal

The present study describes the ultrastructure of the mature spermatozoon of Lecithocladium excisum (Rudolphi, 1819) (Digenea: Hemiuroidea: Hemiuridae) from the stomach of the marine teleost Scomber japonicus Houttuyn (Scombridae) captured in the Atlantic Ocean, off Dakar (Senegal). The ultrastructural organization of the spermatozoon of L. excisum follows the general model described in most digeneans. It presents two axonemes of the 9+'1' pattern of the Trepaxonemata, nucleus, mitochondrion and parallel cortical microtubules, among other characters. However, some particularities of the spermatozoon of L. excisum are (i) the presence of a membranous ornamentation not associated with cortical microtubules in its anterior extremity, (ii) the presence of a very reduced number of cortical microtubules located only in the ventral side of the spermatozoon and (iii) the absence of several structures described in most digeneans such as spine-like bodies and cytoplasmic expansions.

Ultrastructure of the spermatozoon of the digenean Lecithocladium excisum (Rudolphi, 1819) (Hemiuroidea: Hemiuridae), a parasite of marine teleosts in Senegal

The present study describes the ultrastructure of the mature spermatozoon of Lecithocladium excisum (Rudolphi, 1819) (Digenea: Hemiuroidea: Hemiuridae) from the stomach of the marine teleost Scomber japonicus Houttuyn (Scombridae) captured in the Atlantic Ocean, off Dakar (Senegal). The ultrastructural organization of the spermatozoon of L. excisum follows the general model described in most digeneans. It presents two axonemes of the 9+'1' pattern of the Trepaxonemata, nucleus, mitochondrion and parallel cortical microtubules, among other characters. However, some particularities of the spermatozoon of L. excisum are (i) the presence of a membranous ornamentation not associated with cortical microtubules in its anterior extremity, (ii) the presence of a very reduced number of cortical microtubules located only in the ventral side of the spermatozoon and (iii) the absence of several structures described in most digeneans such as spine-like bodies and cytoplasmic expansions.

ACACIA: an agent-based program for simulating behavior to reach long-term goals

We present ACACIA, an agent-based program implemented in Java StarLogo 2.0 that simulates a two-dimensional microworld populated by agents, obstacles and goals. Our program simulates how agents can reach long-term goals by following sensorial-motor couplings (SMCs) that control how the agents interact with their environment and other agents through a process of local categorization. Thus, while acting in accordance with this set of SMCs, the agents reach their goals through the emergence of global behaviors. This agent-based simulation program would allow us to understand some psychological processes such as planning behavior from the point of view that the complexity of these processes is the result of agent-environment interaction.

Spermiogenesis and ultrastructure of the spermatozoon of Wardula capitellata (Digenea, Mesometridae), an intestinal parasite of the sparid teleost Sarpa salpa in Senegal

The spermiogenesis process in Wardula capitellata begins with the formation of a differentiation zone containing two centrioles associated with striated rootlets and an intercentriolar body. Each centriole develops into a free flagellum orthogonal to a median cytoplasmic process. Later these flagella rotate and become parallel to the median cytoplasmic process, which already exhibits two electron-dense areas and spinelike bodies before its proximodistal fusion with the flagella. The final stage of the spermiogenesis is characterized by the constriction of the ring of arched membranes, giving rise to the young spermatozoon, which detaches from the residual cytoplasm. The mature spermatozoon of W. capitellata presents most of the classical characters reported in digenean spermatozoa such as two axonemes of different lengths of the 9 + '1' trepaxonematan pattern, nucleus, mitochondrion, two bundles of parallel cortical microtubules and granules of glycogen. However, some peculiarities such as two lateral expansions accompanied by external ornamentation of the plasma membrane and spinelike bodies characterize the mature sperm. Moreover, a new spermatological character is described for the first time, the so-called cytoplasmic ornamented buttons.

Spermiogenesis and ultrastructure of the spermatozoon of Wardula capitellata (Digenea, Mesometridae), an intestinal parasite of the sparid teleost Sarpa salpa in Senegal

The spermiogenesis process in Wardula capitellata begins with the formation of a differentiation zone containing two centrioles associated with striated rootlets and an intercentriolar body. Each centriole develops into a free flagellum orthogonal to a median cytoplasmic process. Later these flagella rotate and become parallel to the median cytoplasmic process, which already exhibits two electron-dense areas and spinelike bodies before its proximodistal fusion with the flagella. The final stage of the spermiogenesis is characterized by the constriction of the ring of arched membranes, giving rise to the young spermatozoon, which detaches from the residual cytoplasm. The mature spermatozoon of W. capitellata presents most of the classical characters reported in digenean spermatozoa such as two axonemes of different lengths of the 9 + '1' trepaxonematan pattern, nucleus, mitochondrion, two bundles of parallel cortical microtubules and granules of glycogen. However, some peculiarities such as two lateral expansions accompanied by external ornamentation of the plasma membrane and spinelike bodies characterize the mature sperm. Moreover, a new spermatological character is described for the first time, the so-called cytoplasmic ornamented buttons.

Estudi de les construccions que expressen estats patològics en mandinga: anàlisi dels substantius que designen parts del cos

Estudi realitzat a partir d’una estada al departament de Sciences du langage de la Université Lumière Lyon 2, França, des de setembre fins desembre del 2006. Els predicats que expressen estats morbosos (amb ser, estar, tenir i fer, en català) presenten molta variació, tant entre diferents llengües com dins d’una mateixa llengua. La comparació del comportament gramatical dels enunciats que expressen estats morbosos en català i en altres llengües pot ajudar a entendre i a explicar el seu funcionament. Per fer la comparació interlingüística, s’ha escollit la llengua mandinga perquè és una llengua tipològicament, genèticament i geogràficament molt diferent del català: de la família nigerocongolesa i del grup mandé que es parla sobretot a Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau i, des de fa uns anys, també a Catalunya. Es presenta un estudi de transcripció i anàlisi d’enunciats que expressen estats patològics (com tinc una ferida al braç o em fan mal les cames) en mandinga.

La tradició oral africana lluny del seu context d'origen : estudi sobre la vigència i funcions de les històries orals senegaleses a l'àrea de Barcelona

La recerca vol determinar, principalment, si continua donant-se i sent vàlida la transmissió de la cultura oral de l'Àfrica occidental fora del seu context originari, en el cas concret del col·lectiu senegalès a l'àrea de Barcelona.

A reassessment of family reunification in Europe. The case of Senegalese couples

Contemporary policy makers in most European destination countriesexpress a great concern about reunification of migrants’ families. Newrestrictions multiply in almost all countries, on the grounds thatmigrants would take advantage of a too lax system and that it wouldfoster an influx of non-desirable migrants. So far, quantitative evidenceis scarce on migrants’ practices in matter of family reunification.Taking advantage of a unique longitudinal dataset that includesSenegalese individuals surveyed both at origin (in Senegal) and inEurope (France, Italy and Spain), we perform event-history analyses toshow three things. First, couple separation is very often a long lastingsituation. Second, when separated because of international migration,wives and husbands do not only reunify in Europe but quite commonlyin Senegal. And third, those who reunify in Europe are those who arethe most adapted or adaptable to the European culture and economy.

Influence of emergence timing of weeds on the establishment of woody natives and ground cover species

Les invasions biològiques són produïdes per espècies transportades per l'home fora de la regió d'origen a altres regions on s'estableixen i expandeixen. Són actualment de les majors causes de perduda de biodiversitat, amb el canvi d'usos del sòl, tret rellevant en zones insulars. Comprendre mecanismes de competència amb les espècies autòctones és clau per gestionar el problema. L’experiment evidencia diferències de creixement de 7 plantes natives australianes (3 espècies d’eucaliptus, 3 espècies d’acàcia, 1 pasturatge natiu), competint intraespecífica (entre mateixa espècie) i interespecíficament (acàcies o eucaliptus convivint amb pasturatge natiu) plantejant tres tractaments (sense males herbes, males herbes i males herbes a posteriori) per definir la naturalesa de la interacció dels diferents tipus funcionals d'espècies. S’analitzen tendències temporals de creixement de plàntules, així com la supervivència. S’ha detectat una moderada correlació entre taxes de creixement d’espècies i mida de la llavor, (p ≈ 0.6), així com una correlació entre la supervivència i la humitat del sòl (p ≈ 0.5); efectes estacionals. A curt termini i en escenari de primavera la convivència amb males herbes reporta creixement nul. Tractaments sense males herbes, presenten major supervivència en escenaris en competència interespecífica. A llarg termini les espècies amb major supervivència són les que conviuen amb pasturatge natiu i sense males herbes, indicant un efecte beneficiós en espècies millor adaptades a la sequera (E. loxophleba).

La importancia del marabout en la educación de la sociedad senegalesa

En este artículo nos centramos en la figura del marabout al descubrir su relevancia en la sociedad senegalesa en el transcurso de un proyecto que emprendimos en Senegal para conocer sobre el terreno los distintos aspectos del impacto de la emigración en un país de origen como éste que aporta un alto contingente de inmigrantes a España. La investigación principal analizaba las causas que generan la emigración y los modos en que ésta se realiza y ha concluido con la publicación de un libro, pero al margen de ésta, nos dimos cuenta de que había un personaje, el marabout, cuyas múltiples facetas vertebraban en cierta manera el fenómeno de la migración. Este artículo es el resultado del trabajo empírico que realizamos en Senegal durante el mes de marzo de 2009 y para el que seguimos una perspectiva cualitativa; concretamente, realizamos un trabajo de campo que consistió en acompañar y en observar a distintos marabouts(5) y en entrevistarles tanto a ellos como a otras personas(5 entrevistas más) que podían facilitarnos información sobre las tareas que realizan y la relevancia social que tienen en Senegal. Así, conocimos el sistema de las cofradías religiosas y el poder que ejercen en ellas los marabouts, las dos funciones(curanderos/hechiceros y maestros/ profesores) que realizan dentro de la comunidad y la distinción entre los verdaderos y los falsos marabouts.