197 resultados para presa
Resumo:
This poster highlights both the new functions taken on by UOC research librarians and the new skills that this professional profile requires, based on the experience of the UOC Virtual Library. By setting up a series of bibliometric units, the Library has been able to integrate itself into the University through bibliometric studies and other research support services. A group of research librarians provides support to researchers from the start of the research process to the assessment of their scientific output. They also provide support for the University's strategic decision-making through the analysis of bibliometric data.
Resumo:
Implementar una base de datos para que pueda ser integrada en un aplicativo de gestión de una red de bibliotecas y que permita obtener de forma eficiente aquellos elementos valiosos para la toma de decisiones.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest treball és reunir informació per tal de categoritzar eines, algorismes i requisits que ajudin a la presa de decisions als centres de la UPC en quant a la implantació d'un sistema de gestió d'horaris existent o el desenvolupament d'un de nou.
Resumo:
El objetivo principal de este trabajo es proponer un modelo de organización y de funcionamiento de un laboratorio de Unmanned Aircraft Systems para Gestión Aeronáutica de la UAB, a partir de la fijación de unos objetivos a corto, medio y largo plazo, e identificando un modelo de toma de decisión de cambios en la estrategia de desarrollo del laboratorio que permita la adaptación a las posibles evoluciones del entorno
Resumo:
En aquest projecte final de carrera es realitzarà un projecte simulat d'una situació en què una organització contracta els serveis d'una empresa per desenvolupar una base de dades per gestionar aplicacions mòbils. El que es pretén amb el projecte és simular totes les etapes d'un projecte real des de la presa de requeriments fins a la implementació.
Resumo:
En la actualitat, el món de la gestió sanitària està centrant esforços en la definició, de nous rols professionals (clínics i de gestió) amb responsabilitats transversals (multiàmbit i/o multicèntric); i en el disseny i implementació d’instruments d’ajuda a la presa de decisions, per permetre als professionals disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i afavorir les millores en la gestió. És ben conegut que la disminució de la variabilitat i la utilització de paràmetres comuns permet avaluar els diferents centres, sota la mateixa òptica, fet que afavoreix el benchmark, augmenta la seguretat del pacient i en conseqüència, trobem models de més qualitat i eficiència. Aquesta variabilitat no la trobem només en l’àmbit purament assistencial, sinó també la identifiquem en àmbits de responsabilitat gestora. Un d’aquests entre d’altres, podria ser la de la Direcció Infermera d’una organització sanitària. En aquest treball cerquem un model organitzatiu de coordinació horitzontal, que busca una fórmula de coordinació en les diferents Direccions Infermeres d’un mateix nivell assistencial (atenció especialitzada), a través de la creació de diferents figures de comandaments d’infermeria transversal amb responsabilitat sobre aquells processos claus per la organització.La creació d’aquestes figures transversals, ofereix la possibilitat de transmetre un discurs homogeni i reproduïble a tots els punts sota la seva responsabilitat, afavorint l’alineament d’objectius, i per tant millors resultats en termes de salut, de gestió, i de compartició de coneixement. Objectius són: 1. Dissenyar un nou model organitzatiu en xarxa de la Direcció Infermera compartit per 3 centres d’ Atenció Especialitzada. 2.Definir les diferents figures transversals que lideraran els eixos estratègics de la Direcció Infermera. 3.Crear un quadre de comandament integral multicèntric per la Direcció Infermera.Per assolir aquests objectius s’ha desenvolupat un conjunt d’accions multipalanca: •Definició de funcions, responsabilitats i àmbit d’actuació de les noves figures de comandament transversal (bottom up). •Disseny d’un model organitzatiu que formalitzi i doni resposta a les necessitats d’aquestes (top-down). •Elaboració d’un quadre de comandament integral de la Direcció Infermera per als tres centres. •Elaboració d’un pla d’acció per la implementació d’aquest projecte.
Resumo:
When encountering a set of alternatives displayed in the form of a list, the decision maker usually determines a particular alternative, after which she stops checking the remaining ones, and chooses an alternative from those observed so far. We present a framework in which both decision problems are explicitly modeled, and axiomatically characterize a stop-and-choose rule which unifies position-biased successive choice and satisficing choice.
Resumo:
This paper examines empirically the determinants of decentralization of decision- making in the firm for small and medium-sized enterprises (SMEs) that tend to be highly centralized. By decentralization of decisions we mean the delegation of decision rights from the owner or manager to the plant supervisor or even to floor workers. Our findings show that the allocation of authority to basic workers or a team of workers depends on firm characteristics such as firm size, the use of internal networks or the number of workplaces, and workers characteristics, in particular, the composition of the laborforce in terms of education and seniority and whether or not workers receive pay incentives. External factors such as the intensity of competition and the firm s export intensity are also important determinants of the allocation of authority.
Resumo:
Is it important to negotiate on proportions rather than on numbers? To answer this question, we analyze the behavior of well-known bargaining solutions and the claims rules they induce when they are applied to a "proportionally transformed" bargaining set SP -so-called bargaining-in-proportions set. The idea of applying bargaining solutions to claims problems was already developed in Dagan and Volij (1993). They apply the bargaining solutions over a bargaining set that is the one de ned by the claims and the endowment. A comparison among our results and theirs is provided. Keywords: Bargaining problem, Claims problem, Proportional, Constrained Equal Awards, Constrained Equal Losses, Nash bargaining solution. JEL classi fication: C71, D63, D71.
Resumo:
Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.
Resumo:
En esta comunicación se plasman los resultados obtenidos de la evaluación llevada a cabo respecto la iniciativa tomada por parte del profesorado de la Escuela Superior Politécnica de la Universidad Pompeu Fabra en cuanto a la construcción de una estructura modular sólida y eficaz para la coordinación y gestión de las asignaturas del actual y futuro plan de estudios. Esta nueva estructura de módulos resulta una iniciativa innovadora que, a su vez, potencia y enfatiza la calidad de los estudios. En concreto la comunicación presenta los resultados de la evaluación piloto de uno de los módulos. Estos resultados nos ofrecen información sobre el punto en el que estamos actualmente así como nos orientan hacia nuevasacciones a desarrollar para optimizar la estructura modularsobre la que se basan los nuevos Grados mejorando los procesosque de ella se desprenden.
Resumo:
• La següent investigació tracta d’estudiar la presa de decisions dels individus sota un previ ancoratge influenciat o no a través d’estímuls emocionals.La nostra intenció es fer un anàlisi a través d’un experiment econòmic per poder mesurar l’impacte o el grau d’afectació dels estímuls i les emocions en les respostes dels individus.El treball consideraria en tots els experiments un grup de control, que no seria sotmès a cap estímul ni emocional ni numèric i al qual se li demanaria resposta, i tres línies d’investigació més que rebrien diferents tipus d’impactes emocionals: eròtics(situació o entorn d’excitació) i terror (situació o entorn de pànic o límit) i les seves corresponents àncores. La tercera via no rebria cap impacte emocional per a poder comparar, estudiar i comprendre millor els resultats.Després veuríem les seves respostes i el grau o nivell d’ancoratge que se’ls hi deriva i el compararem amb els resultats del grup de control per veure si té efecte (i si el té, en quina mesura) aquestes emocions sobre les respostes.L’estudi recau en com els estímuls en forma d’emocions han modificat (o no) l’ancoratge dels voluntaris i poder estudiar quin és l’òptim punt d’ancoratge quan es donen els tipus d’estímuls ja mencionats. També s’analitzen dades com les del sexe, l’ancoratge entre les xifres absolutes, etc...A través de l’experiment, i després de la recopilació de les dades, i l’elaboració de gràfics i taules estadístiques volem trobar una aplicació socioeconòmica, vinculada amb el marketing, que descobrirem a través a de les conclusions, la realitat i lesrespostes a les hipòtesis que hem plantejat. És a dir, aplicacions que estiguin connectades a la idea de com juguen les emocions alhora de prendre decisions en la nostra vida quotidiana.D’aquest estudi, els economistes en podem treure profit per a predir les eleccions dels consumidors en àmbits com el del poder de compra, entre molts altres que intentarem tractar al llarg del nostre experiment.
Resumo:
El temps lliure és molt important per als joves perquè els permet construir i desenvolupar la seva identitat personal i de grup, des de la presa de decisions personals, la llibertat individual (autonomia, desvincular-se dels adults), i fomentar les relacions interpersonals; per tant, és un factor de socialització que a més, ben invertit, contribueix al benestar personal. Aquest temps lliure és per gaudir, dedicar-lo a fer el que realment els agrada, deixant de banda les obligacions i responsabilitats, però alhora genera noves responsabilitats, triades pels mateixos joves. Els ajuda a conèixer-se i descobrir quines activitats els fan sentir millor, a prendre decisions amb relació a com i en què invertir aquest el temps, en un oci passiu, veure la TV, xatejar, etc., o bé, un oci actiu (relacionat amb les activitats de lleure). Per això, els centres educatius han d’oferir diferents opcions d’activitats de lleure (esportives, artístiques...) perquè el jove pugui experimentar diferents tipus d’activitats i participar-hi, que han de ser adients a la seva edat, inquietuds i realitat social, sempre en constant evolució. La manera en què un jove inverteix el seu temps lliure l’ajuda a donar-se a conèixer als altres. És, doncs, un moment per desenvolupar-se personalment, definir la seva personalitat i les seves preferències. L’ús que en fa, d’aquest temps, pot condicionar aspectes de la seva vida com les relacions amb els altres o la pertinència o integració a un grup. Interrelacionar-se amb altra gent els permet el contacte amb altres persones i identitats, i els possibilita la identificació dels seus trets singulars i positius. La nostra societat, basada en el control, la velocitat i la satisfacció immediata, ofereix alternatives de lleure de tot tipus, però són aquelles que aporten una satisfacció més immediata les que més ens atreuen i més usem. Diu Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de Barcelona, que «el vertader temps d’oci no és el que esconsumeix sinó el que es construeix», i molts joves fan de la construcció part de la seva vida. Les necessitats dels joves són les que han de determinar moltes de les característiques de les activitats de lleure. Aquestes necessitats s'han de veure cobertes en la mesura del possible amb les activitats de lleure que els centres educatius ofereixin. Però, quines són aquestes necessitats realment? Aquestes activitats pretenen fer sortir de la quotidianitat el menor i/o jove i que visqui experiències noves i intenses, i enriquir el seu procés de creixement personal, ja que en estar desproveït de la seva llibertat (per la mesura d'internament), pot caure en una espiral de negativitat i de passivitat. Es tracta d'oferir-los una mica de diversió, desconnexió del ritme habitual de la dinàmica del centre, tot des d'una vessant educativa, amb vivències que afavoreixen el desenvolupament de la seva autonomia personal i social, sent d'aquesta manera el lleure una important font de transmissió de valors i hàbits saludables.
Resumo:
La determinació de Cr(VI) en l’aigua per espectroscòpia d’absorció molecular a la regió visible es realitza mitjançant una tècnica colorimètrica per reacció amb un reactiu cromogènic. El Cr(VI) reacciona amb la 1,5-Difenilcarbacida formant un complex de color vermell-violeta que absorbeix radiació a la longitud d’ona de 540 nm. Tradicionalment, la determinació de Cr(VI) per colorimetria es realitza de forma manual i discontínua, essent un mètode repetitiu i laboriós que té implícit un cost de mà d’obra i de temps considerable, tant pel que es refereix a la preparació de les mostres i dels patrons, com al propi acte de la mesura a l’aparell. Aquest projecte s’ha realitzat sota la idea que les determinacions de Cr(VI) per colorimetria, poden complir els requisits bàsics operacionals dels mètodes d’anàlisi de flux en continu. Partint d’aquesta base, s’ha desenvolupat un nou equip de mesura per realitzar les determinacions de Cr(VI) amb una presa de mostres automatitzada, i un règim de treball en continu. L’objectiu d’aquest projecte és la posta a punt, automatització, i validació de la tècnica d’anàlisi instrumental de determinació de crom (VI) en continu per espectroscòpia molecular visible
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Els objectius estudiats han estat diversos. D’una banda, analitzar de la presa de decisions des d'una perspectiva ètica. D’altra banda, obtenir informació sobre uns processos i una realitat del món productiu que afecta la manera com s'acaba plantejant la lluita contra la malaltia i la promoció de la salut en els àmbits públic i privat. I finalment, esbrinar quin és el paper de l'ànim de lucre en la presa de decisions de la indústria farmacèutica.