Garcilaso de la Vega y Pedro Salinas: la voz a ti debida

This paper shows the relationship between two Spanish writers: Garcilaso de la Vega and Pedro Salinas; or better, the influence of the former over the latter. This influence may be noticed in different levels: the use of literary genres (eclogues, elegies or collections of verse), the conception of love, the use of myths and topics, the music of verse, etc. Some characteristics of Salinas’s style come clearly from Garcilaso (the intimacy, simplicity, orality, the dialogue, the use of the present tense and the first person, etc.). Our essay studies the influence of Garcilaso on the book Largo lamento, 1937?, written by Salinas at the same time as an essay about the renaissance poet —in addition of other unpublished works and his personal correspondence—, in order to show the presence of Garcilaso in his mind and all of his production

Fama y verdad en la épica quinientista española. El virgilianismo político y la tradición castellana del siglo xv

Fame and truth in Spanish XVth century epic. !e political vergilianism and the castilian tradition of the XVth century. The starting premise of this essay is that the Spanish Golden Age epic must be read from a historical perspective that takes into account the Hispanic literary tradition ofthe XVth century. In particular, it argues that epic should be approached from a theoretical perspective that explores its relationship with history in order to illuminate the diferences between Italian and Spanish epic theory and practice in the XVth century. The relationship between the discourses of epic and history can be explained through the imitation of the Vergilian model, specifically the Aeneid´s ideological representation of empire. However, it is also necessary to consider theoretical aspects in the light of the diferent uses of classical literature by Italian humanists and Castilian writers of the XV th century. Thus, its primary thesis is that although XVI th century Spanish epic shares the general principles of the Western Epic tradition, it should be approached from a specifically perspective Hispanic, in the light of the «political vergilianism» already enshrined in authors like Enrique de Villena and Juan de Mena, which is essential to appreciate how epic genre serves as memory for the present

Notes sobre l'editorial Maucci i les seves traduccions

Fundada a Barcelona el 1892 per un italià que havia après l’ofici a Llatinoamèrica, l’editorial Maucci esdevé ben aviat capdavantera en la difusió del llibre a gran escala i a preus molt econòmics. Un catàleg de 1908 ens permet deduir que publica sobretot literatura, tant d’autors cultes com d’autors de consum, i que difon una gran quantitat de traduccions, sovint primícies en espanyol (llengua que utilitza en exclusiva). Hi predomina de bon tros la literatura francesa, ja sigui d’escriptors de prestigi ja sigui de novel·listes de fulletó. La majoria dels pocs traductors mencionats són poc o no gens coneguts. Testimonis coetanis de l’expansió de l’editorial l’acusen de mutilar els originals i de pagar misèrrimament les traduccions, que solien ser molt deficients.

Contribució a l'estudi de la col·lecció «La Novel·la Estrangera».

La col·lecció «La Novel·la Estrangera» és constituïda per trenta-vuit títols d’aparició quinzenal en una primera etapa i setmanal en una segona i última. De dimensions reduïdes (entre 40 i 80 pàgines), no va arribar, amb alguna excepció, a publicar novel·les, sinó tan sols narrativa curta. Pel format, el disseny, el contingut, el preu i la forma de distribució i venda, la col·lecció anava destinada a un públic ampli. La selecció d’autors traduïts, eclèctica, respon també a la voluntat d’arribar a un sector extens de lectors. Iniciativa d’escriptors joves, la trajectòria de la col·lecció estigué marcada per la precarietat de l’estructura editorial adoptada, cosa que la va condemnar a la fallida.

Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció

La història de la traducció al català en el segle XIX no presenta la figura del traductor professional, sinó només la de l’escriptor doblat de traductor. Però d’escriptores vuitcentistes que escrivissin en català, n’hi va haver poques i, de fet, no en tenim encara una nòmina completa ni podem valorar, amb unes escasses excepcions, les seves aportacions literàries ni quantitativament ni qualitativament. La poca o nul·la recerca realitzada en aquest àmbit fa que tampoc no tinguem prou informació per precisar quina fou la contribució traductogràfica real de les literates catalanes en aquella centúria. El treball intenta ser una aproximació al tema, alhora que un estat de la qüestió.

Esbós de les traduccions de l'Editorial Mentora i Llegiu-me: la literatura de consum

Edicions Mentora fou una breu aventura editorial en català a la Barcelona dels anys 1920. Tot i la seva curta existència, Mentora és un agraït objecte d’estudi per als historiadors de la traducció, atès que introduí, sovint amb la col·laboració d’escriptors notables de l’època com Josep Carner o Carles Soldevila, un tipus de novel·la estrangera adreçada a un ampli ventall de públic. Aquesta nova literatura popular, generalment de procedència francesa o anglosaxona, que es podria ja anomenar «de consum», es nodria de llibres d’aventures per a joves i de novel·les sentimentals per a un públic femení.

Detecting Detection: International Perspectives on the Uses of a Plot

One of the problems with books which are relatively general in nature is that many of the individual contributions tend to be so narrow and specialised that only the author has any knowledge of (or interest in) the issues under discussion. At first sight this appears to be the case with Detecting Detection. Fortunately, however, first impressions are deceiving. Although the essays in the volume deal with writers as diverse and disparate as the Catalano-Spanish writer Juan Marse, the Bulgarian-French philosopher Julia Kristeva and the once-vaunted giant of English literature,Graham Greene, among numerous others, there is much to be enjoyed and learnt, even if some of the works under discussion are unfamiliar to the crime fiction reader and/or scholar to whom the book initially appears to be directed.

No androcentric perspective in studies of one parent families. Relections and methodological implications

This paper presents a discussion on the process that led us to a progressively developing of a specific methodological approach for research on one parent families. This process has been systematized and built from the contributions of feminist epistemologies to the methodological design and participatory forms of work. From it derives a scientific and technical contribution, internationally unpublisheduntil now: Single Parenthood and family diversity Survey (EMODIF), which we propose as a not androcentric measuring tool of single parenthood, their profiles,experiences, expectations and realities. With this article we want to offer a systematization of the implications that has had our implementation of the feminist perspective in studies of one parent families.

A Gendered Voice in Translation: Translating Like a Feminist

This paper addresses some of the challenges inherent in finding and showing a gendered voice in translation. The starting point is my own experience as a feminist translator of both feminist and non-feminist texts. Textual practices like translating necessarily interact with current theoretical debates. In turn, theoretical writing on feminism enriches and informs one’s translating activity. This interplay between theoretical models and textual practices was particularly made evident to me as I rendered Essentially speaking, by Diana Fuss, into Catalan. In this article I intend to transcend anecdotes of translating individual texts and consider how translating equals rewriting oneself; it involves rethinking writing practices. I will specifically address the rethinking of (1) one’s identity when translating ‘like’ a feminist, (2) performativity in gender and in translation, and (3) agency and (In)visibility.

Col·loqui amb Laura Mora, Marco Deriu, Núria Beitia i Clara Jourdan sobre les ponències del Seminari La democràcia igualitària i la violència contra les dones / La democracia igualitaria y la violencia contra las mujeres

Transcripció del col·loqui amb Laura Mora, Marco Deriu, Núria Beitia i Clara Jourdan sobre les ponències del Seminari 'La democràcia igualitària i la violència contra les dones'

La Llibertat en relació = La libertad en relación

Aquest monografic és possible gràcies als textos que les seves autores van presentar a la taula rodona "Repensar el que és polític" coordinada per María-Milagros Rivera, en el X Congrés de I'Associació Internacional de Filosòfes, titulat "Passió per la Ilibertat. Acció, passió i política. Debats feministes" celebrat a Barcelona, el 2 d'octubre de 2002, organitzat per Fina Birulés a qui agraïm que ens hagi donat I'oportunitat de publicar-los. Totes les autores posen en el centre el fet que la llibertat neix i es desplega sempre amb un sentit del vincle i, com escriu Diana Sartori,amb el sentit de I'autoritat que autoritza el fer, I'actuar. Aquest és un dels pensaments i de la practica política més fructífera nascuda de la política de les dones que han significat la diferència de ser dona al món

Ser dona, ser home en relació de diferència = Ser mujer, ser hombre en relación de diferencia

Moltes dones, després de portar anys de pràctica política de relació entre dones, i essent conscients del guany que per a les nostres vides ha suposat el pensament de la diferència sexual, sentim la necessitat i també el desig d'obrir un intercanvi, una relació de pràctica política des de la diferència, també, amb homes. Fonamentalment, començant amb aquelles relacions rellevants que esculli cada dona: de vegades és la parella, de vegades és un amic, de vegades és un company de feina, de vegades es un company amb qui compartir un projecte de millora de la ciutat, etc. Els fruits de la pràctica política d'entre-dones són i han estat immensos per a moltes, perquè hem pogut desplaçar-nos del que ens ve donat i començar un gest simbòlic nou, nomenant des de nosaltres el món i la relació que desitgem amb ell. Així, hem pogut nomenar també de pou la relació amb l'altre sexe, -mes enllà de la contraposició dialèctica que mira la relació entre els sexes com una oposició jeràrquica-, partint de l’existència d'un món habitat per homes i per dones; partint que és possible obrir la relació de diferencia entre sexes

La Violència contra les dones: una realitat política = La violencia contra las mujeres: una realidad política

Aquest any al seminari que organitzem al Centre de Recerca en Estudis de les Dones Duoda de la Universitat de Barcelona, ens hem proposat interrogar-nos, una vegada més, sobre una de les realitats humanes i polítiques mes crues en què es concreta el desordre que causa en alguns homes, en el present, el que anomenem el "final del patriarcat": la violència contra les dones. Aquesta violència, que ha existit des que va sorgir el patriarcat per a intentar apoderar-se de la paraula i del sentit del ser dona en el món, és ja expressable per a moltes dones a Occident i també a Orient

Les altres dones i l'accés a la universitat

El pas cap a una modernitat dialògica es caracteritza per un gir a partir del qual es transformen les relacions entre les persones i es basen cada vegada més en el diàleg igualitari. Des del món de la vida, les persones poden generar una transformació de les estructures i institucions socials.

Repensando la relación entre la ley y la violencia hacia las mujeres. Una aproximación a los discursos de los/las agentes del ámbito judicial en relación a la ley integral de violencia de género en España = Rethinking the relationship between law and violence against women. an approach to the juridical agents' discourses in relation to the integral law of gender-based violence

Of the many dimensions of the problem of violence exercised by men toward women in the context of the relations of partner or ex partner, this article deals with the analysis of the discursive productions of the institutional actors that are part of the judicial process. Our intention is to investigate the relationship between criminal law and gender-based violence starting from the implementation of the Law of Integral Gender-based Violence in Spain (LO. 1 / 2004) from a theoretical perspective which includes contributions from social psychology, and socio-legal feminism. We have approached the legal instrument - the Law of Integral Gender-based Violence - through the discourse of legal officers with a perspective that questions the values, so often proclaimed, of universality, objectivity and neutrality of the law