Joves enrotllats i alumnes modèlics: dos papers incompatibles?

Els professors universitaris ens trobem avui en dia amb situacions a les aules que ens generen un profund desconcert, i que responen a alguns símptomes del que s’ha anomenat la secundarització de la universitat. Aquesta situació ha provocat alguns crits d’alarma motivada, entre d’altres coses, pels dèficits en la formació dels estudiants que ens arriben -fet que dificulta mantenir els estandards de qualitat i que preocupa per la tendència a la rebaixa en els nivells acadèmics-, així com per les mostres d’una infantilització dels estudiants universitaris i pels diferents llenguatges entre professor i alumne que generen dificultats comunicatives importants. Hi ha moltes mostres d’aquestes dificultats actuals, del que podríem anomenar el desconcert de la universitat davant el canvi en el perfil de l’alumnat, que dia a dia ens ocupa en les reunions de claustre, en les avaluacions de curs, etc. Sense ànim d’exhaustivitat, i amb la pretensió de fer el que podríem anomenar una crònica impressionista d’una alarma, voldria dedicar aquest article a destacar-ne alguns exemples.

Pairalisme, història del dret i història de les relacions socials al camp català. Algunes reflexions

En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexió general, que convida a una comparació en l'àmbit europeu, es proposa l’anàlisi dels canvis en la concepció i en les practiques de la “propietat” que caracteritzaren el període comprès, a Catalunya, entre les campanyes unitàries de la dècada de 1880 sobre la codificació i la discussió abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es farà referència als debats sobre l’emfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- així com a la necessitat d'estudiar, si aquest és el cas, les pràctiques de resistència social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relació els dos tipus de reflexió, la retòrica del dret apareixerà com una arma ideològica en mans dels propietaris, però es revelaran algunes pràctiques judicials que simultàniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els “posseïdors de la terra”. Aquesta utilització del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos teòrics dels juristes, sinó que trencarà definitivament la unitat del discurs pairalista

Empresa familiar i emprenedoria: algunes relacions

En els darrers anys tant l’emprenedoria com l’empresa familiar s’han anat constituint en veritables àrees de recerca. Tanmateix les interrelacions entre ambdues àrees han estat més aviat escasses. L’article analitza alguns punts de connexió entre les dues branques, tant en la descoberta d’oportunitats d’emprenedoria com en la seva posterior explotació per part de l’emprenedor. Es constata que la influència de la família en les activitats emprenedores i l’anàlisi de l’emprenedoria en les empreses és encara un fenomen poc estudiat.

Professor CREU CASAS i SICART (1913-2007)

Creu Casas i Sicart, Professor Emeritus at the Autonomous University of Barcelona, Catalonia, and a member of the Insti­tute of Catalan Studies (IEC) since 1978, died at the advanced yet still active age of 94 in Bellaterra on 20 May 2007, after a brief illness. She was unquestionably the most prominent bota­nist in the field of bryological research (mosses, liverworts, and hornworts) covering the entire Iberian Peninsula and Balearic Islands in the past 50 years. She also served as the president (1980-1982) of one of the most prestigious affiliates of our in­ stitute, the Catalan Institution of Natural History

El Portafoli de l'alumne com instrument d'autoaprenentatge

Presentem el Projecte d'Innovació Docent que es porta a terme des de la Unitat d'Infermeria de Salut Mental de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona dins de la formació especialitzada d'Infermeria de Salut Mental. Aquesta especialitat es desenvolupa en règim de residència clínica on el EIR (Enfermero Interno Residente) rep formació des de l'àmbit assistencial i docent. El portafoli de l'alumne es planteja com un instrument d'autoaprenentatge reflexiu que ha de contribuir a facilitar l'adaptació de la formació global del EIR als criteris del Espai Europeu de Formació Superior on el treball de l'alumne (concretat en el crèdit ECTS) és l'eix central de les metodologies docents.

Les relacions de suport i el component emocional com a aspectes clau per al desenvolupament del procés resilient i el benestar dels infants al sistema de protecció

La present comunicació mostra el potencial que pot tenir l’establiment de certes relacionsque ofereixen suport i recolzament emocional als infants i joves tutelats, en la promociódel benestar emocional i del procés resilient. La recerca es contextualitza al sistema de proteccióa la infància, centrant-nos en adolescents que a causa de la seva situació de desproteccióhan hagut d’abandonar el seu nucli familiar i entrar al sistema de protecció a la infància.L’afrontament d’aquesta situació afegit a l’entorn advers del qual provenen, comporta que elsadolescents hagin de lidiar amb unes necessitats específiques de l’àrea emocional i relacional.Certs tipus de relacions interpersonals poden ajudar i mediar en aquest impacte emocional,promocionant un desenvolupament del procés resilient, així com millorant el seu benestarpersonal i social. Els resultats de la recerca que es presenta, permeten identificar elements característicsd’aquest tipus de relacions i els beneficis que els adolescents perceben, essent elsaspectes emocionals els que sustenten aquestes relacions...

La influència dels jocs cooperatius en la millora de les relacions interpersonals i la cohesió d'un grup

Actualment la tasca que desenvolupa l’escola és procurar que tots els infants es desenvolupin integralment, independentment de les característiques. En aquest marc sorgeix l’escola inclusiva, la qual ha d’estar preparada per atendre a tots i fer que aprenguin alumnes diferents al màxim de les seves possibilitats. Perquè això sigui real, l’escola ha de buscar noves maneres per a què els alumnes puguin aprendre no tan sols contingut sinó també valors, habilitats socials, cognitives, lingüístiques, entre moltes altres. Es per aquest motiu que la recerca vol portar a la pràctica i comprovar si mitjançant una eina lúdica, com són els jocs cooperatius, es milloren algunes habilitats socials i la cohesió d’un grup classe, en el qual també es té en compte la integració social d’una nena diagnosticada amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) i, concretament, presenta trets autistes. Aquesta activitat educativa proporciona contextos nous on interactuar i desenvolupar bones pautes de relació per a tots així com també afavoreix la cohesió de grup, les relacions interpersonals i la integració d’infants amb dificultats en la interacció social.

Pràctiques educatives inclusives per a la millora de la relació de grup

Introducció: El propòsit d’aquesta recerca, és fer un estudi de les relacions que hi ha entre els alumnes de P5 mitjançant la realització d’un sociograma i un anàlisi d’observació per comprovar si l’aplicació d’una unitat didàctica formada per activitats que afavoreixen la cohesió de grup, pot resultar canvis en les relacions entre els alumnes, de caire positiu. Mètodes: Durant la intervenció, s’utilitza una investigació avaluativa en la qual s’utilitzen diferents instruments per avaluar les relacions que hi ha dins del grup classe, que són els següents: el sociograma i una pauta d’observació. A partir d’aquests instruments, es poden analitzar els diferents vincles socials i el clima d'aula que es genera en el grup d'alumnes abans i després de proposar les activitats inclusives, fomentades per cohesionar el grup d’aula. El total de participants per fer aquesta investigació era de 25 alumnes. Resultats: Abans de la unitat didàctica, dels 25 alumnes que hi havien a l’aula, 5 eren força exclosos per la resta, en canvi després de la unitat didàctica, els resultats extrets del sociograma eren extraordinàriament diferents i satisfactoris, ja que les relacions entre els nens havia millorat i el grup classe es mostrava molt més cohesionat, encara que no obstant així, encara hi havia algun alumne menys inclòs que la resta. Conclusions: Considero que les activitats que ajuden a millorar la cohesió de grup i a incloure a tots els infants a l’aula, són essencials per tal d’oferir una educació de qualitat, inclusiva i digna. Per tant, si es dediqués més temps per aquest tipus d’activitats, segurament s’aconseguirien resultats encara més positius.

Les conductes indisciplinades a les classes d'educació física de l'E.S.O. del Col·legi sant Antoni Abat

Aquest treball té tres objectius. El primer, conèixer el concepte de les conductes indisciplinades i les seves diferents tipologies existents a les classes d’Educació Física mitjançant una gran recerca bibliogràfica. Com a segon objectiu, esbrinar quines són les conductes indisciplinades més freqüents dels alumnes de 1r d’E.S.O A i C del Col·legi Sant Antoni Abat dins d’aquesta matèria mitjançant la utilització d’un instrument observacional per a la recollida de dades. I com a últim objectiu, descobrir les habilitats i actituds que ha de portar a terme el professor d’Educació Física per a reduir el nombre de conductes indisciplinades fent una altra recerca bibliogràfica. Aquesta ens possibilitarà la creació d’un instrument observacional dirigit als dos professors d’Educació Física amb la finalitat de saber si aquests les compleixen. Finalment, a partir dels resultats obtinguts dels dos instruments observacionals, tant dels alumnes com dels professors, compararem els resultats entre les classes del professor A i el professor B, els quals ens ajudaran a establir relacions per a respondre a la nostra hipòtesi del treball: Si els professors d’educació física porten a terme certes habilitats i actituds, llavors disminuiran el nombre de conductes indisciplinades.

Cognició i emoció: Sobre les relacions entre memòria i emoció i la congruència del record amb l'estat afectiu

El següent treball tracta sobre les principals relacions existents entre la memòria i les emocions. Una vegada revisats els dos conceptes de manera separada, el nostre objectiu serà vincular els dos conceptes, per tal de saber com influeixen les emocions en el processos mnèmics com són la codificació, la consolidació i el record. Per assolir aquest objectiu, també realitzarem una part empírica en la qual prendrem com a referent la teoria de la Memòria Dependent de l'Estat d'Ànim proposada per Bower (1981). En la línia d'aquesta teoria, la hipòtesi general que ens plantegem a la part empírica és que si induïm a un subjecte a un estat d'ànim determinat i li fem aprendre un llistat de paraules amb diferent valència emocional, recordarà millor les paraules que coincideixin amb l'estat afectiu del subjecte en el moment de l'aprenentatge. Per a resoldre aquesta hipòtesi prendrem com a referent el disseny experimental de Meilan, Carro, Guerrero, Carpi, Gómez & Palmero (2012). Els nostres resultats recolzen les hipòtesis basades en la teoria de congruència afectiva de Bower (1981) i, parcialment el disseny d'investigació de Meilan et. al (2012).

Arxiu de Relacions Laborals Teresa Claramunt

The "Teresa Claramunt Industrial Relations Registry" started as an initiative of the Grup d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (Everyday Life and Work Sociological Research Group), with the aim of starting a compilation where could be centralized the main working papers and publication from enterprise and labour organizations, and to achieve a compilation of the edited production done by the labour ambit.