Habitacions escrites:Espaiinteriorielmotiudel“cuarto”aVidaenclaroiParaísoinhabitado

LafigurafantàsticadelDiabloCojuelo,elpetitdiableprotagonistadel’obrahomònimadeLuisVélezdeGuevara(1641),comtoteslescriaturesmítiques,noésmésquelaprojecciód’undesigountemoressencialmenthumans.Enaquestaobra,eldimonimésjuganerdel’infernesdedicaaaixecarlesteuladesdelescasesdeMadridperobservarquèfanidesfanelsdiferentsgrupssocialsdelaciutat.Atravésdelarepresentacióliteràriad’aquesteshabitacions,obertesdeformadesvergonyidaamblamàgiadeldiable,ellectortél’oportunitatdetravessarelllindardelesportesilesfinestres,id’aquestamaneraactuarcomunobservadorprivilegiatdelaintimitatdelsaltres.Sotaelmateixpuntdevista,podemllegirlesautobiografiesd’algunsescriptorscomunpasseigobertperlesestancesdelasevapròpiacasaescrita.

L'Affaire Balzac. Historia y reflexión sobre el rechazo del monumento a Balzac de Auguste Rodin

Treball de fi de grau d'Humanitats. Curs 2012-2013

Realismos contra la hegemonía: El compromiso del autor a través de Antonio Ferres y Belén Gopegui

Nos encontramos en un momento de transformación estructural de la sociedad. Mientras desde elpoder se lleva a cabo una transición hacia un lugar que nos ha traído a un contexto de crisis, desdela calle se plantean transiciones hacia nuevas fórmulas de relacionarse, de hacer política, de trabajar,de pensar la economía.La literatura no puede ser ajena a este contexto, como tampoco lo ha sido en otros momentos en losque el pueblo trataba de generar cambios profundos en la sociedad. En este momento esespecialmente interesante preguntarse por el compromiso del autor en la literatura.

“All we want in Laos is peace, not war": Intervención de Estados Unidos en Laos, 1954-1961

La guerra de Laos es probablemente uno de los episodios de la Guerra Fría más desconocidos e ignorados por la historiografía a pesar de las terribles consecuencias que tuvo. El hecho de que frecuentemente se considere como un conflicto periférico y ligado a la Guerra de Vietnam no contribuye tampoco a mejorar esta imagen.

Lev N. Tolstói y Mark Rothko: una mirada pedagógica al mundo del arte

El presente trabajo tiene como finalidad realizar una disertación en torno la enseñanza del arte en la infancia. El estudio se ceñirá al arte visual, dedicando especial atención a la idea según la cual la expresión artística es un medio de comunicación para los hombres. Se examinará la propuesta estética según la cual el arte puede concebirse como modo de expresar sentimientos y como característica que aleja a las personas de la condición de salvaje. De este modo, se ve en el arte un medio de unión indispensable para la vida y el bienestar de los individuos.

La importància econòmica d'una minoria ètnica: el cas dels xuetes, segles XVI-XVIII

L’estudi de col·lectius minoritaris esdevé una de les peces importants de l’anàliside la història social, econòmica i cultural. El tema dels jueus acumula una amplabibliografia, atesa la rellevància d’aquesta minoria en el decurs de l’evolució històrica.Les connotacions de partida són, endemés, de caire bíblic; però els historiadors hantractat d’esbrinar, a banda d’aquestes perspectives que es relacionen de manera mésdirecta amb les confessions religioses, la funció d’un grup que tingué enormeimportància en camps diferents del coneixement, de la cultura (en el seu sentit més lax)i de l’economia.

Islam i immigració: el cas de les dones musulmanes delbarri de Rocafonda a Mataró

La presència actual de l’Islam a Catalunya és una realitat innegable, així com ho ésl’existència de població estrangera musulmana, que fa del nostre país un territori cadavegada més multicultural. De fet, en els últims anys, l’establiment definitiu de famíliesmusulmanes, que ha substituït a l’arribada intermitent preferentment masculina per atreballar, ha donat lloc a uns canvis en la societat catalana. Uns canvis queprincipalment són causats per l’augment de la visibilitat d’una comunitat que esdistingeix per seguir una religió diferent a la professada tradicionalment a Espanya i aCatalunya. Malgrat el passat islàmic a la Península Ibérica, l’Islam és una religió que esconcep en termes d’alteritat, desconeguda per a molts i sobretot, identificada moltesvegades de manera negativa i estereotipada.

La deconstrucción del héroe en la “nueva novela de guerra” europea

En este estudio abordaremos fundamentalmente el análisis de tres obras de literatura de guerra quecreemos representativas del género en un momento, tras la I Guerra Mundial, en que éste toma unaposición de apología del movimiento antibelicista. El fuego (diario de una escuadra) (1916) deHenri Barbusse, Sin novedad en el frente (1929) de Erich Maria Remarque e Imán (1930) de RamónJ. Sender dan una visión detallada de un fenómeno, la guerra, que causa un punto de inflexión en eldiscurso literario tradicional. Por ende, este estudio, podría decirse, trata sobre la literatura de guerray su apología del antibelicismo, aunque sería quedarse algo corto. Este pequeño tratado intentaráexplicar cómo la literatura, a lo largo de la historia, construye el tropo del héroe que acabaconvirtiéndose en una especie de figura moral de la sociedad occidental y cómo él mismo esfagocitado, devorado o deconstruido por la propia literatura y ética humana.

El moviment d'objecció de consciència i insubmissió al servei militar a Reus

La Història ha estat formalment el meu itinerari dins l’infinit univers de les Humanitats.Crec convençudament que l’anàlisi sincer i la reflexió profunda sobre el passat ens ajuden acomprendre el gènere humà i alhora ens aporten llum sobre com actuar en les situacionspresents. És per això que d’entrada volia escollir un tema d’Història Contemporània pelmeu treball. Contemporània per tal de que el tema pogués ser relacionat més directamentamb el món en crisi que ens envolta i que tant em preocupa. Volia, per tant, que el meutreball tingués un cert grau de compromís social, que no fos un mer aprofundimentacadèmic reclòs en el món de les idees, sinó que pogués tenir alguna repercussió en lareflexió que s’està duent a terme respecte els vertiginosos canvis socials que estem vivint iles injustícies que existeixen en l’actual sistema.

Los hombres nuevos. Un paralelismo entre la filosofía de la liberación y la Junta de Coordinación Revolucionaria en las décadas de 1960 y 1970

La segunda mitad del siglo XX fue testigo de una crisis intelectual originada comoconsecuencia de una situación política y económica también crítica, en un contexto detensión internacional orquestado por la Guerra Fría. Los intelectuales, que comprendíansu situación histórica como una llamada ética a la responsabilidad, mantuvieron ciertasdudas ante su compromiso político y, aún más, revolucionario. Esto se dio de modomanifiesto en América Latina en torno a las décadas de 1960 y 1970, donde sedesarrollaron, paralelamente, una corriente filosófica con pretensiones de liberación queera fruto de la preocupación por la autenticidad latinoamericana y un movimientogeneralizado de lucha armada protagonizado por diversas organizaciones guerrilleras.

Història i Comunitat Popular a l’Alemanya Nazi

El projecte pretén esdevenir l’anàlisi sobre quin fou el rol que assumí la història –a nivell institucional, educatiu i popular– en la configuració del Tercer Reich, apuntant doncs principalment a descobrir quina funció va tenir aquesta en la construcció de la nació alemanya durant els anys trenta. La hipòtesi que servirà de punt de partida de la investigació serà concebre que la història es convertí en una eïna que únicament es debia a l’estat per així poder reforçar la construcció del règim nacionalsocialista alemany. L’estudi es dedicarà per tant a haver de demostrar tal afirmació.

El "teenage consumer" a la Gran Bretanya de postguerra.

El final de la segona guerra mundial va marcar el principi d’un nou context internacional on els Estats Units i la URSS, cada un amb el seu sistema econòmic, es varen convertir en les dues potències mundials en lluita per l’hegemonia mundial. Al bloc occidental els Estats Units varen començar a exercir la seva influència per a estendre un model de societat basat en el consum que es convertirà en el model predominant durant tot el segle XX. Fora dels Estats Units el primer en començar a adoptar aquest mode de vida basat principalment en el consum va ser el teenage consumer britànic. Aquest tipus d’individu altament americanitzat que va sorgir al Regne Unit de postguerra es convertiria en un signe dels canvis que encara havien de venir. Aquest treball pretén definir la figura del teenage consumer, analitzar les causes del seu sorgiment, les seves característiques, els seus hàbits de consum i com va contribuir a la creació de la societat de consum.

Aproximación a la vía negativa en Jerzy Grotowski

Jerzy Grotowski (Rzeszów, Polonia, 1933-1999) fue uno de los directores teatrales más relevantes del siglo XX. Deja de producir espectáculos en 1970, momento álgido de su carrera de director reconocida internacionalmente. Decide no hacer más representaciones, pero la línea de ejercicios enfocados exclusivamente en el actor, que había comenzado dentro de su Teatro pobre a través de la vía negativa, seguirá acompañándole hasta su último espacio de trabajo, el Workcenter of Jerzy Grotowski and Thomas Richards, Pontedera (Italia).

Esdevenir-búfal, esdevenir-escarabat, esdevenir-escriptura. Per una aproximació en clau deleuziana de l’esdevenir-animala l’obra de Clarice Lispector

Clarice Lispector començà a publicar als anys quaranta amb la novel·la Perto docoração selvagem (1944). No serà fins a la dècada de 1960, però, que desenvoluparà unrecurs que, encara que menys explotat, ja era present a les ficcions escrites finsaleshores: la depuració, o reducció a la seva mínima expressió, de tot elementpròpiament narratiu. Així, a l’hora que l’argument es minimitzava, la literatura deLispector ampliava la vessant reflexiva i, diríem, filosòfica. És en aquesta segona èpocaquan l’escriptora brasilera s’apropa més a una escriptura desjoïtzada, a una escriptura enquè l’enunciació es deslliga progressivament de la subjectivitat. Es tracta d’un recursforça innovador per a l’època i per a la tradició literària en què se situa Lispector.

Internacionalismo y propaganda por el hecho en la España del XIX

Definir el anarquismo supone hablar de un horizonte ideológico profundamente dispar quenos obliga a considerarlo en plural. Sería erróneo, pues, tratarlo como un pensamientouniforme y homogéneo precisamente por las premisas que lo constituye. El desprecio a laautoridad, su crítica sentimental de la sociedad y sus utópicos objetivos —que no por elloirrealizables— componen el marco común en el que se postulan diversas doctrinas. Pero,pese a su diversidad, ¿cómo conciliar el hecho de que un pensamiento político cuyas basesfilosóficas se sustentan en la fe en el progreso científico, el pacifismo o la bondad naturaldel hombre adoptara la propaganda por el hecho como vehículo de sus protestas y germende la revolución social? Es precisamente la moral anarquista la que, en su juicio de lahumanidad, cree en la necesidad de erigir una sociedad al margen de las instituciones yaexistentes.