953 resultados para Indicadors econòmics -- Lleida (Catalunya : Província)


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball s'analitza la performance econòmica aconseguida per totes les províncies espanyoles i italianes entre 1999 i 2007 a través de deu indicadors econòmics. L'objectiu principal d'aquest estudi és poder establir un rànquing econòmic a nivell NUTS-3 d'ambdues nacions, per després poder il.lustrar les seves estructures econòmiques mitjançant gràfics decagonals que facilitin la interpretació de les distàncies comparatives entre les províncies.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El present document és la memòria descriptiva dels treballs realitzats per la Laura Vergoñós Pascual durant el projecte final del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica, 12a edició, durant el transcurs del conveni de col·labració entre el Departament de Geografia i el SIGTE (Servei d’Informació Geogràfica i Teledetecció). S’hi exposen la seqüència de tasques realitzades durant el desenvolupament d’una aplicació web basada en software lliure per a la gestió d’incidències de les Vies Verdes de Girona. Processos: construcció de la base de dades, disseny i anàlisi de requeriments de l’aplicació, solució de programació, resultats

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest article presenta les pautes espacials en l'àmbit de la Regió II arran de l'elaboració de l’ estudi sobre l'estructura territorial del Bisbat de Girona realitzat per la Unitat Geogràfica de la Universitat de Girona

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En la investigación llevada a cabo nos hemos aproximado, desde un punto de vista cualitativo, a los recursos de formación para la inserción sociolaboral dirigidos a personas inmigrantes en la ciudad de Barcelona. Dicha formación forma parte de los recursos del sistema de bienestar español, caracterizado como mediterráneo (Esping-Andersen, 1990; Ferrara 1996; Moreno, 2002); y responde a los lineamientos de las políticas de integración dirigidas al mencionado colectivo. Para llevar a cabo el trabajo hemos adoptado la perspectiva metodológica de Antropología de las Políticas (Shore y Wright, 1997). La construcción del marco teórico bebió de los aportes que enfatizan el papel político de los Estados-nación en relación con los procesos migratorios (Sayad, 2010), señalando que la inmigración, lejos de ser un proceso que les “sucede” a las sociedades de recepción, es un fenómeno conformado por éstas (Geddes, 2006). La profunda transformación en los modos de la cohesión social (Castel, 1997) en las sociedades de recepción de personas inmigradas constituyen el contexto en el cual actúan las políticas de integración. A través de las condiciones de acceso a los recursos de formación para la inserción sociolaboral, mediante los contenidos impartidos y las maneras en que lo hacen, se configuran los inmigrantes “deseados” e “indeseados” funcionando como “fronteras organizativas”. Los resultados del análisis, indican que se espera que las personas inmigradas sean sujetos disponibles y activos, donde la formación emerge más que como un derecho que favorece y consolida la cohesión social o la “integración”, como un recurso que hay que “merecer”. Paralelamente a dicha emergencia, la formación se perfila como un dispositivo que antes que servir para la promoción social es un débil sustituto del empleo, fatigosamente anhelado por las personas que llevan a cabo los procesos formativos.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

L’estudi analitza detalladament les energies que s’utilitzen actualment a la població d’Alinyà (Lleida, Catalunya, Espanya). Les energies més utilitzades amb fins calorífics provenen d’energies fòssils (95,3%). Aquest tipus d’energia, des de un punt de vista econòmic, és inviable donat l’augment continuat dels preus d’aquest tipus de combustibles. A més a més el petroli ha arribat al peak oil. Tenint en compte la delicada situació que viuen actualment els combustibles fòssils, en particular el petroli, fa pensar que el futur està encaminat a produir energia a partir d’altres fonts. Una bona opció és començar a utilitzar biomassa com a font energètica. La zona d’estudi presenta un stock de biomassa 8,4 vegades superior a la que es necessitaria a Alinyà per produir calor i ACS a totes les llars. Per això, en aquest estudi, s’estimen possibles escenaris on es podria aplicar la biomassa que es produeix a la Vall d’Alinyà. S’estima que les calderes individuals serien l’escenari més viable, ja que tècnicament són eficients i s’adeqüen a les característiques de les llars d’aquesta població. Posteriorment, es realitza un estudi de les emissions de CO2 i s’observa que, si s’utilitzés biomassa com a font energètica a Alinyà ,es reduirien 11,3 vegades (91,11%) les emissions de CO2.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La universitat europea ha de fer front als reptes de la internacionalització, que suposa per una banda, el desplegament de polítiques per difondre la seva activitat acadèmica més enllà de les seves fronteres i, per l’altra facilitar la mobilitat d’estudiants i l’acollida d’estudiants estrangers. Aquests reptes suposen una situació de multilingüisme i interculturalitat, alhora que posen de relleu el paper de l’anglès com a llengua internacional. Els reptes relacionats amb el multilingüisme es fan especialment palesos en territoris amb llengua pròpia com Catalunya i Gal•les. Per una banda, Catalunya compta amb una llengua d’àmplia difusió entre la població, com és el català, que conviu amb la llengua castellana. En aquesta situació, la llengua anglesa es considera una eina que ha de facilitar la internacionalització de la universitat. Per altra banda, a Gal•les, la llengua gal•lesa és minoritària davant de l’hegemonia de l’anglès. Tenint en compte aquestes situacions sociolingüístiques, aquest projecte se centra en la gestió del plurilingüisme i la multiculturalitat en una universitat de Catalunya i una altra de Gal•les. Fonamentalment, el projecte pretén respondre a la pregunta següent: De quina forma respon la universitat a Catalunya i Gal•les als reptes del plurilingüisme i la interculturalitat que se’ls plantegen davant la progressiva internacionalització que viu la universitat? Per tal de respondre a aquesta pregunta, el projecte se centra en una acció institucional central de les polítiques universitàries d’internacionalizació: l’acollida d’estudiants internacionals (bàsicament a través del programa Erasmus). El projecte que aquí es proposa se centra específicament en l’acollida d’estudiants internacionals per part de la Universitat de Lleida (Catalunya) i de la Universitat de Cardiff (Gales), analitzant i comparant per una banda (i) les accions institucionals contretes i, per altra banda, (ii) les actituds lingüístiques i (iii) les pràctiques comunicatives plurilingües dels diferents agents que hi intervenen: (1) estudiants internacionals dins del programa Erasmus, (2) estudiants locals (3) professors amb alumnat internacional i 4) personal d’administració i serveis que dóna suport a la internacionalització. Aquest projecte s’emmarca dins de quatre grans línies d’investigació, en les quals aquest equip ja hi ha treballat àmpliament: (a) comunicació intercultural; (b) interacció social i poder; (c) l’anglès com a lingua franca; (d) actituds, ideologies i pràctiques relacionades amb el multilingüisme.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Every year, flash floods cause economic losses and major problems for undertaking daily activity in the Catalonia region (NE Spain). Sometimes catastrophic damage and casualties occur. When a long term analysis of floods is undertaken, a question arises regarding the changing role of the vulnerability and the hazard in risk evolution. This paper sets out to give some information to deal with this question, on the basis of analysis of all the floods that have occurred in Barcelona county (Catalonia) since the 14th century, as well as the flooded area, urban evolution, impacts and the weather conditions for any of most severe events. With this objective, the identification and classification of historical floods, and characterisation of flash-floods among these, have been undertaken. Besides this, the main meteorological factors associated with recent flash floods in this city and neighbouring regions are well-known. On the other hand, the identification of rainfall trends that could explain the historical evolution of flood hazard occurrence in this city has been analysed. Finally, identification of the influence of urban development on the vulnerability to floods has been carried out. Barcelona city has been selected thanks to its long continuous data series (daily rainfall data series, since 1854; one of the longest rainfall rate series of Europe, since 1921) and for the accurate historical archive information that is available (since the Roman Empire for the urban evolution). The evolution of flood occurrence shows the existence of oscillations in the earlier and later modern-age periods that can be attributed to climatic variability, evolution of the perception threshold and changes in vulnerability. A great increase of vulnerability can be assumed for the period 1850¿1900. The analysis of the time evolution for the Barcelona rainfall series (1854¿2000) shows that no trend exists, although, due to changes in urban planning, flash-floods impact has altered over this time. The number of catastrophic flash floods has diminished, although the extraordinary ones have increased.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

[spa] El objetivo de este trabajo es examinar si el fútbol puede ser considerado como un indicador de desarrollo a nivel internacional. Se ha diseñado un modelo econométrico empírico con el fin de analizar el desarrollo en términos de niveles de PIB per cápita y del crecimiento del PIB. Se utiliza información transversal y temporal. Los resultados sugieren que la clasificación FIFA de las selecciones nacionales se puede utilizar para complementar nuestra comprensión del desarrollo multidimensional en aquellos países donde la disponibilidad de la información no es tan buena como los investigadores quisieran.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

[spa] El objetivo de este trabajo es examinar si el fútbol puede ser considerado como un indicador de desarrollo a nivel internacional. Se ha diseñado un modelo econométrico empírico con el fin de analizar el desarrollo en términos de niveles de PIB per cápita y del crecimiento del PIB. Se utiliza información transversal y temporal. Los resultados sugieren que la clasificación FIFA de las selecciones nacionales se puede utilizar para complementar nuestra comprensión del desarrollo multidimensional en aquellos países donde la disponibilidad de la información no es tan buena como los investigadores quisieran.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En el presente trabajo se estudian aspectos tafonmicos -tanto biostratinmicos como fosildiagenticos- del yacimiento Pliocnico de Ventall (Gerona, Espaa). Se llega a la conclusin 'de que existe una preservacin diferencial de los Foraminferos y Pectnidos frente a las Moluscos en general debido a diferencias microestructurales ; la Tafocenosis se form en m m& sedimentario prximo a la costa y d4- bilmente oxidante.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En la presente nota se señala por vez primera la presencia de dos gasterópodos en el yacimiento pliocénico de Vilacolum (Girona), Bittium (S.S.) reticulatum DA COSTA y Scala (Hirtoscala) muricata RISSO, este último citado por vez primera en el Negeno espaol. Se acompaña de un catálogo actualizado de toda la fauna estudiada hasta el presente en dicho yacimiento ampliándose con especies hasta ahora no citadas de Crustceos y Equínidos halladas por nosotros

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Exposem un recull de les dades florístiques més interessants de les comarques catalanes al sud de l'Ebre. La majoria d'elles representen novetat per a la flora del migjorn de Cataluña. Erodium foetidum (L. & Nath.) L'Hér subsp. valentinum (Lange in Willk. & Lange) 0. de Bolòs & Vigo, Zigophyllum fabago L., Notobasis syriaca (L.) Cass. i Milium vernale Bieb., es citen per primera vegada al Principat.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Sin pretender ser un trabajo exhaustivo, se exponen las bases generales y las fases de estudio que se realizan actualmente en los trabajos técnicos de diagnosis sobre el estado de conservación de un monumento, como paso previo a la restauración. Los estudios de diagnosis se centran habitualmente en la acción de la contaminación (como factor extrínseco) y en el estudio de la porosidad de la roca y sus propiedades hídncas (como factores intrínsecos). Además de estos factores existen otros procesos de alteración que tienen su origen en la naturaleza mineralógica y sus caractensticas cristaloquímicas (fábricas cristalinas, fases de cemento); se trata de mecanismos que pueden ser determinantes en alteración y que pueden pasar desapercibidos si no se realiza un estudio petrológico y cristaloquimico en profundidad, especialmente con las nuevas técnicas de microscopía electrónica y de análisis puntual con sonda de electrones.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Les comarques del Segrià i les Garrigues disposen d’un elevat potencial energètic de la biomassa procedent del residu de poda de l’olivera. No obstant, aquesta biomassa agrícola no s’està valoritzant energèticament a la zona. Per tal d’aprofitar aquest recurs és necessari realitzar un estudi de viabilitat econòmica i ambiental per conèixer quines podrien ser les diferents alternatives per a l’aprofitament energètic, així com, conèixer com s’hauria de gestionar el residu per tal que esdevingués un recurs energètic disponible.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont.Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba