510 resultados para H Al
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Lobjectiu principal ha estat fer una reproducci a escala dun frontal del romnic bergued emprant pigments minerals. Sobre la base duna recerca bibliogrfica exhaustiva, sha realitzat primer una aproximaci terica amb lobjectiu de poder estudiar els pigments minerals des de diversos punts de vista: el cientfic, explicant la fsica, qumica i geologia del color; i lartstic, explicant levoluci dels pigments al llarg de la histria de lart especialment en el Romnic catal -. Parallelament, els estudis experimentals es van estructurar en quatre apartats: localitzaci i recollecci de minerals, obtenci del pigment, elaboraci de la pintura i reproducci del frontal romnic de Sant Andreu de Sags. Per tal de comprendre millor el procediment delaboraci del frontal sen va confeccionar un altre que es va dividir en quatre parts, corresponents als diferents passos que shavien de seguir. El treball realitzat mostra que les dues grans branques del saber, lart i la cincia, es troben ntimament relacionades. A ms ha demostrat que gran part dels pigments que sutilitzaven per elaborar les pintures romniques del Bergued provenien de lentorn ms directe, per en cas necessari sutilitzaven minerals importats de terres llunyanes, com el cinabri. Les pintures elaborades amb pigments minerals tenen un alt valor afegit, ja que requereixen tot un procs de preparaci molt llarg i laboris.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La pressi social viscuda actualment imposa insistentment un model nic de cos ideal prim, amb el conseqent rebuig de lobesitat. Maldar per aconseguir aquest ideal s el que sanomena culte al cos, qualificat per molts especialistes depidmia que afecta totes les capes socials. Els objectius del treball han estat: saber quines sn les dificultats que hi ha per a moltes persones per arribar o mantenir lideal; corroborar el model dimatge corporal que transmeten les revistes femenines; i demostrar que la informaci dels anuncis publicitaris relacionats amb els productes de bellesa ometen informaci imprescindible per a la salut o falsegen leficcia dels productes en qesti.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La cronobiologia s la cincia que sencarrega destudiar els mecanismes que permeten als ssers vius anticipar-se a les condicions ccliques de lambient i assolir la major eficcia possible: mxim rendiment i mnima despesa energtica. Sha estudiat aquesta disciplina posant en prctica una recerca dels els processos dalteraci dels ritmes biolgics en persones sotmeses a canvis dhorari motivats pel treball nocturn i per tandes. Desprs duna recerca bibliogrfica sobre el tema, es va dissenyar una enquesta per valorar en els afectats les condicions de treball, els ritmes ms alterats, els trastorns fsics i psquics de ms incidncia, les pertorbacions en la vida social, familiar, cultural i doci... Lenquesta es va passar a una mplia mostra corresponent al mn sanitari, industrial i de serveis. La recerca es va completar amb entrevistes a tres experts de lmbit medicofarmacutic en cronobiologia i alimentaci, membres del grup de recerca internacional de cronobiologia vinculats a la UB. Si es modifiquen els ritmes circadiaris, sinicia un procs dencarrilament al nou horari, i sha pogut comprovar que mai no es pot assolir completament. Les tandes setmanals i mensuals provoquen un desordre intern ms gran que les diries i permanents, i incideixen en la salut del treballador, en el grau dadaptaci, de cansament, etc. Les persones que malgrat les tandes segueixen hbits alimentaris regulars pateixen menys trastorns fsics i psquics i gaudeixen de ms bona salut. Els trastorns de ms incidncia sn els relacionats amb el son, gaireb la meitat dels enquestats, destacant linsomni.
Resumo:
La base de este trabajo se sustenta en que la Sociedad tiene unos requerimientos fisiolgicos y psicolgicos que satisface con materia y energa. Esta materia y energa, recursos, se hacen escasos en relacin a las necesidades y deseos subjetivos de los agentes, que dependen en gran medida de los valores asociados a los mismos. Desde la Economa se trata de buscar la mejor forma de distribuir esos recursos entre aquellos deseos o necesidades y, en su evolucin cientfica, ha desarrollado el anlisis de la naturaleza fsica de los procesos econmicos que ha sido, hasta hace relativamente poco tiempo, un objeto escasamente estudiado por los economistas, centrndose stos en los estudios de las valoraciones monetarias ms que en las valoraciones fsicas. La aportacin de este trabajo, se podra sintetizar en tres ideas. En primer lugar, la introduccin de un concepto (creemos que no utilizado an por la literatura) que hemos denominado Metabolismo Hdrico, y la idea derivada de la Contabilidad de los Flujos de Agua, como parte importante del Metabolismo Socioeconmico. En segundo lugar, el trabajo se separa de la lnea reduccionista complementando el anlisis fsico con un anlisis monetario para tratar de entender las causas de la escasez de agua. En nuestra opinin, el anlisis monetario complementa al fsico y no al revs, como ms adelante explicaremos. En tercer lugar, el trabajo aporta la idea de la territorialidad, estimando no slo el volumen de los flujos sino tambin su procedencia y destino.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al departament de Womens Studies de la Universitat de Wisconsin, Estats Units, entre agost i novembre del 2007. Aquesta recerca est directament relacionada amb el desenvolupament duna tesi doctoral sobre la socialitzaci de les dones vctimes de violncia de gnere. En el transcurs daquesta estada es van analitzar investigacions de qualitat cientfica sobre socialitzaci de les dones vctimes de violncia de gnere realitzades als Estats Units; es va participar en jornades, seminaris i conferncies sobre violncia de gnere; i es van recollir recursos i mesures, proposats per diferents moviments socials, per atendre a les vctimes i prevenir la violncia de gnere. Entre els resultats obtinguts de la recerca cal destacar que les investigacions ms recents sobre violncia de gnere coincideixen en afirmar que es tracta duna problemtica vinculada als nostres aprenentatges socials. Trobem un gran nombre de recerques que han treballat sobre les causes per les quals les dones romanen en relacions de violncia o reincideixen. Generalment aquestes son causes estructurals (factors econmics, fills o filles en com, falta de recolzament social, etc.), o b emocionals (el fet destar enamorades). Aquestes recerques mostren un buit, el qual ser treballat en una tesi doctoral, un cop superades les barreres estructurals quins son els motius que dificulten la finalitzaci de la relaci de violncia? Quins aspectes hem de treballar per trencar els vincles afectius i lenamorament?
Resumo:
Aquest projecte presenta una solluci per tal dincorporar una eina wiki al Campus Virtual de la Universitat Autnoma de Barcelona. Enfront de la metodologia docent clssica, la wiki oferir funcionalitats orientades al treball collaboratiu i fomentar la participaci de lalumne. Lobjectiu final s tenir una eina completament integrada al Campus Virtual, que aprofiti laplicatiu existent i sinterrelacioni amb la resta de mduls presents.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Cancer Center, Massachusetts General Hospital- Harvard School of Medicine, Boston, Estats Units entre gener i juny 2007. El desenvolupament de nous frmacs dirigits a dianes moleculars especfiques ha suposat un gran avan en el tractament del cncer. El millor coneixement dels mecanismes que determinen la sensibilitat a aquests tractaments biolgics s crucial per poder oferir tractaments selectius, optimitzar l'ndex teraputic i controlar l'elevat cost d'aquests frmacs. Tal com ha demostrat el grup liderat pel Dr. Settleman i altres, la sensibilitat del tumor a nous frmacs dirigits a diana molecular ve determinada en part per alteracions gentiques de les cl.lules tumorals. El paradigma s la resposta clnica a frmacs inhibidors tirosin-cinasa d EGFR dels pacients amb cncer de pulm amb mutacions d'EGFR. Donada la importncia de trobar marcadors predictors de sensibilitat a les noves terpies biolgiques, la detecci a gran escala d' alteraciones gentiques i las seva correlaci amb la sensibilitat al tractament amb aquests frmacs en models preclnics s un primer pas essencial per a un posterior desenvolupament a nivell clnic. En aquest estudi vam establir una plataforma de cribatge dalta densitat (high throughput screening) de lnies cel.lulars que ens permet detectar alteracions gentiques predictores de resposta a frmacs dirigits a diana molecular especfica. Presentem el desenvolupament d'aquesta plataforma i el resultat de dues aplicacions especfiques(... )
Resumo:
Resum El present treball s un estudi sobre ladaptaci de la coneguda tcnica de marketing dels Estudis de Satisfacci de Clients -Costumers Satisfaction Survey (CSS)- al marketing poltic. En ell es desenvolupa el concepte estratgic de client aix com la importncia duna bona gesti de la cartera de clients en lempresa. Fent un compendi dels atributs ms rellevants dels CSS, sestableix un parallelisme entre empresa i administraci per extrapolar-ne els CSS i obtenir els Estudis de Satisfacci Ciutadana Citizen Survey Satisfaction (CzSS). Finalment, sestudia la utilitat dels CzSS, i la seva aplicaci al marketing poltic, plantejant-ne un cas prctic amb el disseny duna enginyeria de CzSS pel Per.
Resumo:
La investigaci es proposa assolir un coneixement aprofundit dalguns dels factors que incideixen en el procs daccs a la direcci dun centre educatiu no universitari. Es tracta duna primera fase dun treball ms ambicis dirigit a endegar el disseny dun model formatiu orientat al desenvolupament de competncies directives La investigaci es centra en els candidats a la direcci escolar, s a dir, en les persones que presenten una predisposici a ser directors/es, ja sigui perqu es presenten voluntriament a un concurs pblic o b perqu han estat nomenats directament per lAdministraci Educativa.
Resumo:
Laparici de la demanda dun nou tipus de professor de primria i secundria, que ha dafegir a les competncies professionals fins ara exigibles de tot bon professor, la capacitat densenyar la seva matria a travs duna llengua estrangera en aules denominades AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua) en Semiimmersi (SI) justifica el treball desenvolupat en el marc del projecte 2006ARIE10011. Els formadors del Mster en Formaci Inicial del Professorat de Secundria (FIPS) de la UAB (especialitats dangls, cincies socials i cincies naturals) i del Curs de Qualificaci Pedaggica (CQP) de la UdL (especialitat dangls) han collaborat en el disseny dun component formatiu en tcniques densenyament AICLE (CLILC), com a constituent del futur Mster Oficial que habilitar per al exercici de la professi Professor dEducaci Secundaria Obligatria i Batxillerat (ORDEN ECI/3858/2007, de 27 desembre; BOE 312)(...)
Resumo:
En la investigacin planteo que el logro de las capacidades de los nios y jvenes est sujeto a su entorno familiar, de manera que el bienestar del hogar en el espacio de los funcionamientos influye en los niveles de salud y de educacin de los nios y jvenes en edad escolar. La primera parte, es el marco basado en el enfoque de capacidades, donde se establece un soporte terico entre el bienestar de la infancia y las capacidades. La segunda, es la aplicacin de un Modelo de Estructura de Covarianza (MEC), aplicado al caso de Antioquia-Colombia. Palabras
Resumo:
Tras un breve repaso de la experiencia internacional, en el presente trabajo se cuantifica la contribucin de la inversin en las nuevas tecnologas de la informacin y las comunicaciones (TICs) al crecimiento de Espaa y sus regiones y a las disparidades de productividad entre estas ltimas. Con este fin se estima una funcin de produccin regional desagregando la dotacin de capital en un componente TIC y otro no TIC. Una comparacin de los resultados con los obtenidos a partir de la metodologa habitual de contabilidad del crecimiento sugiere que la inversin en bienes TIC podra generar efectos indirectos internos y externos muy considerables.
Resumo:
El component religis ha estat molt important en la formaci de persones que han tingut un paper destacat en lanomenada societat civil a partir de la recuperaci de la democrcia: la formaci religiosa que van rebre va desenvocar, posteriorment, en acci poltica. I aquesta aproximaci l'hem treballada a travs de la fora duna publicaci anomenada 'Forja', una revista de la Confraria de la Mare de Du de Montserrat de Virtlia, que articul al seu voltant tot un camp simblic de sentit. Sha descrit el que sha anomenat entorn Virtlia, un entorn creat per unes institucions, les escoles Virtlia i la Confraria de la Mare de Du de Montserrat de Virtlia, i una xarxa de relacions personals. Les escoles Virtlia van ser vigents entre 1939 i 1995. Ms de cinquanta anys i generacions, sent les del periode 1940-1960 en el centre daquest treball.
Resumo:
La investigacin estima los requerimientos sectoriales de energa elctrica en Mxico. Se utilizan tres metodologas: 1) la que calcula los requerimientos de energa primaria a travs de los balances energticos; 2) las necesidades de energa elctrica obtenido del modelo insumo-producto y 3) el uso del ndice de Theil y una medida de concentracin con vnculos hacia delante y hacia atrs que mide el grado de inter-conectividad. Los altos valores de las entropas confirman que la importancia creciente del uso de energa disponible para la produccin de la economa mexicana se debe a la gran integracin de sus sectores productivos.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada al Computer Science and Artificial Intelligence Lab, del Massachusetts Institute of Technology, entre 2006 i 2008. La recerca desenvolupada en aquest projecte se centra en mtodes d'aprenentatge automtic per l'anlisi sintctica del llenguatge. Com a punt de partida, establim que la complexitat del llenguatge exigeix no noms entendre els processos computacionals associats al llenguatge sin tamb entendre com es pot aprendre automticament el coneixement per a dur a terme aquests processos.
